Cas abessiu

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Casos gramaticals
Llista de casos gramaticals
Cas abessiu
Cas ablatiu
Cas absolutiu
Cas adessiu
Cas adverbial
Cas al·latiu
Cas benefactiu
Cas causal
Cas causal final
Cas comitatiu
Cas datiu
Cas dedatiu
Cas delatiu
Cas disjuntiu
Cas distributiu
Cas distributiu temporal
Cas elatiu
Cas essiu
Cas essiu formal
Cas essiu modal
Cas exessiu
Cas final
Cas formal
Cas genitiu
Cas il·latiu
Cas inessiu
Cas instructiu
Cas instrumental
Cas latiu
Cas locatiu
Cas modal
Cas multiplicatiu
Cas objectiu
Cas oblic
Cas partitiu
Cas possessiu
Cas postposicional
Cas preposicional
Cas prolatiu
Cas prosecutiu
Cas separatiu
Cas sociatiu
Cas sublatiu
Cas superessiu
Cas temporal
Cas terminatiu
Cas translatiu
Cas vial
Cas vocatiu
Arranjament morfosintàctic
Cas absolutiu
Cas acusatiu
Cas ergatiu
Cas instrumental
Cas instrumental comitatiu
Cas intransitiu
Cas nominatiu
Declinació
Declinació alemanya
Declinació basca
Declinació eslovaca
Declinació eslovena
Declinació irlandesa
Declinació islandesa
Declinació llatina
Declinació polonesa
Declinació russa
Declinació sèrbia
Declinació txeca

El cas abessiu (també conegut com a cas caritiu o cas privatiu) és el cas gramatical utilitzat per a marcar l'absència del substantiu que es declina en aquest cas. En català, aquesta funció és feta per la preposició sense o pel prefix a-.

El nom abessiu ve del verb llatí abesse ('estar lluny, estar absent') i és utilitzat especialment en referència a les llengües finoúgriques. El nom caritiu ve del verb llatí carere ('mancar') i se sol fer servir en referència a les llengües caucàsiques. El nom privatiu ve del verb llatí privare ('privar').

En les llengües aborígens australianes[modifica]

Martuthunira[modifica]

En martuthunira, el cas privatiu es forma amb dos sufixos, wirriwa i wirraa. No és clar quin criteri es fa servir per a decidir quin dels dos sufixos cal usar:

Parla-wirraa nganarna
diners-PRIV 1PL.EXC
'No tenim diners'

En llengües finoúgriques[modifica]

Finès[modifica]

En finès, el cas abessiu rep el sufix -tta/ttä, segons les regles de l'harmonia vocàlica. Per exemple:

raha 'diners'
rahatta 'sense diners'

Una construcció equivalent es pot crear amb el mot ilman i el partitiu:

ilman rahaa 'sense diners'

o, més rarament:

rahaa ilman 'sense diners'

El cas abessiu s'utilitza rarament en la llengua escrita i encara menys en la llengua oral, malgrat que algunes formes abessives són més comunes que els seus equivalents amb ilman:

tuloksetta 'sense èxit, sense profit'
Itkin syyttä 'vaig plorar sense motiu'

El cas abessiu, tanmateix, s'utilitza sovint per a les formes nominals dels verbs (que es formen amb l'afix -ma- / -mä-, com ara puhu-ma-tta 'sense parlar', osta-ma-tta 'sense comprar' o välittä-mä-ttä 'sense importar':

  • Juna jäi tulematta 'el tren no va aparèixer'

Sovint, aquesta forma pot ser substituïda per la forma negativa del verb:

Juna ei tullut

A vegades, és possible sentir un usatge incorrecte de l'abessiu en finès, en què es combinen l'abessiu i el mot ilman:

ilman rahatta

Es debat si això és degut a la influència de l'estonià.

Estonià[modifica]

L'estonià també utilitza l'abessiu, que s'indica amb el sufix -ta tant en el singular com en el plural:

(ilma) autota 'sense cotxe'

Les formes nominals dels verbs s'indiquen amb l'afix -ma- i la marca d'abessiu -ta:

Rong jäi tulemata 'el tren no va aparèixer'

Vegeu també[modifica]