Cas datiu

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Casos gramaticals
Llista de casos gramaticals
Cas abessiu
Cas ablatiu
Cas absolutiu
Cas adessiu
Cas adverbial
Cas al·latiu
Cas benefactiu
Cas causal
Cas causal final
Cas comitatiu
Cas datiu
Cas dedatiu
Cas delatiu
Cas disjuntiu
Cas distributiu
Cas distributiu temporal
Cas elatiu
Cas essiu
Cas essiu formal
Cas essiu modal
Cas excessiu
Cas final
Cas formal
Cas genitiu
Cas il·latiu
Cas inessiu
Cas instructiu
Cas instrumental
Cas latiu
Cas locatiu
Cas modal
Cas multiplicatiu
Cas objectiu
Cas oblic
Cas partitiu
Cas possessiu
Cas postposicional
Cas preposicional
Cas prolatiu
Cas prosecutiu
Cas separatiu
Cas sociatiu
Cas sublatiu
Cas superessiu
Cas temporal
Cas terminatiu
Cas translatiu
Cas vial
Cas vocatiu
Arranjament morfosintàctic
Cas absolutiu
Cas acusatiu
Cas ergatiu
Cas instrumental
Cas instrumental comitatiu
Cas intransitiu
Cas nominatiu
Declinació
Declinació alemanya
Declinació basca
Declinació eslovaca
Declinació eslovena
Declinació irlandesa
Declinació islandesa
Declinació llatina
Declinació polonesa
Declinació russa
Declinació sèrbia
Declinació txeca

En lingüística, el cas datiu s'associa amb l'objecte indirecte, és a dir, amb el beneficiari de l'acció d'un verb. L'etimologia del nom ve del llatí do, das, dare, dedi, datum, és a dir: "donar".

Existeix com a cas separat i amb una forma lèxica pròpia en moltes llengües, entre elles la gran majoria de les llengües eslaves (com el rus o el txec), les llengües bàltiques com el lituà i el letó, el llatí i el grec, l'armeni o algunes llengües germàniques com ara l'islandès (que té un sistema complet de declinació), o l'alemany.

També s'anomena datiu ètic a la construcció sintàctica que fa servir un datiu que gramàticalment no actua com a objecte indirecte.

En alemany, llengua que conserva quatre casos, el datiu expressa la locació (pren la funció d'un cas locatiu), i l'acusatiu la direcció (del directiu). En romanès (que conserva dos casos), el datiu i el genitiu s'expressen amb el mateix cas indirecte.