Casa Beringola
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Casa  | |||
| Construcció | XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Eclecticisme | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Reus (Baix Camp) | |||
| Localització | Plaça de Prim - c. de Sant Joan. Reus (Baix Camp) | |||
| ||||
| Bé integrant del patrimoni cultural català | ||||
| Id. IPAC | 9589 | |||
P1060583.JPG)
La Casa Beringola, o Cal Beringola, és un edifici del municipi de Reus (Baix Camp) inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya, situat a la Plaça de Prim en la seva façana més important i en part al carrer de Sant Joan.[1]
Descripció[modifica]
L'edifici consta de planta baixa, on hi havia oberta una sucursal de la Caixa d'Estalvis Provincial, i a més locals de la Llotja de Reus, i tres pisos.
La planta baixa és porticada com tota l'alineació d'aquest lateral de la plaça. Disposa de quatre arcs de mig punt, que reposen en sengles columnes.[1]
A la plaça hi ha quatre mòduls iguals, que pràcticament de baix a dalt es va repetint tots els elements d'aquesta zona practicada: pilars de secció quadrada i arcs de mig punt; balcons individuals amb porticons, muntants neoclàssics i un parell de mènsules per cada unitat; cornisa amb mènsules continuades gairebé a la mateixa alçada que les corresponents al Teatre Fortuny i la Casa Suqué donant un sentit d'unitat a les façanes dels tres edificis, i a la coberta, el muret format per balustres i pilars.[1]
Història[modifica]
Antoni Beringola Marcó (Reus 1824 - 1888) va ser un comerciant que s'havia enriquit a Cuba, membre de la junta del Banc de Reus, president d'El Círcol, diputat provincial i iniciador de les obres de construcció d'aquella part de la plaça de Prim que inclou els edificis esmentats.[2] El seu fill va ser, de fet, qui va fer el seguiment de la construcció d'aquesta casa. L'edifici va ocupar part del solar del convent i els horts de les monges carmelites descalces, que havia estat expropiat i enderrocat per la Junta Revolucionària de Reus el 1868, a l'inici del Sexenni democràtic.[3]
Plànol a escala 1:50 amb data del 14 de novembre de 1882, signat per "Arquitecto Director Francisco Blanch y Pons, con el visto bueno del Arquitecto Provincila Francisco Barba Masip". Propietari: Francisco Beringola Gener.[1]
L'impost municipal va significar "ciento treinta y siete pesetas, veinte y siete céntimos".[1]
Un plànol d'aquest edifici es va trobar a l'Arxiu Diocesà de Tarragona al realitzar la investigació de l'arquitecte Ramon Salas i Ricomà.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Beringola |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 «Casa Beringola». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 agost 2014].
- ↑ Olesti Trilles, Josep. Diccionari biogràfic de reusencs. Reus: l'Ajuntament, 1991, p. 113-114.
- ↑ Anguera, Pere. Històries de Reus. Reus: Centre de Lectura, 2004, p. 135. ISBN 8487873553.