Casa Golferichs
 |
Aquest article s'està elaborant i està inacabat. L'usuari ale2325 hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Podeu ajudar i editar però, si us plau, comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal. Es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
| Casa Golferichs | |
 |
|
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Arquitecte | Joan Rubió i Bellver |
| Cronologia | 1900 - 1901 |
| Localització | |
| Estil | Modernisme català |
| Materials utilitzats | Pedra, maó, ceràmica i ferro |
La casa Golferichs és una casa modernista a la Gran Via de les Corts Catalanes, 491, cantonada Viladomat, a l'Eixample de Barcelona. Fou construïda l'any 1901 seguint el disseny de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver per encàrrec de Macari Golferichs, un enginyer de Camins, comerciant de fustes exòtiques i també tenia negocis a Amèrica, destacant també com a col·lecionista i home de cultura.
Va ser una de les primeres grans obres de Joan Rubió i Bellver obtenint el primer premi de l'Ajuntament de Barcelona pel millor edifici acabat durant el 1901. Popularment era conegut com El Xalet[1]
Arran del pas del temps i dels canvis socials motivats per esdeveniments polítics, l'edifici s'ha utilitzat per a diversos fins. Al 1936 va ser víctima de la confiscació que va patir la família Golferichs per militants llibertaris amb la intenció de convertir-lo en una universitat liberal i popular. Després de la guerra civil es va convertir en escola religiosa, de dominics i, a finals dels anys seixanta, un promotor privat la va adquirir amb la intenció d'enderrocar-la i construir-hi pisos. Aquest fet va desencadenar insistents protestes veïnals que van evitar que «El Xalet», com era coneguda, desaparegués per l'especulació.
El 1980 l'Ajuntament de Barcelona va recuperar la propietat de l'immoble gràcies a l'Associació de Veïns de Sant Antoni amb el suport d'Ignasi Solá-Morales. El 1987 es convocà un concurs per a la seva rehabilitació que van guanyar els arquitectes Pere Joan Ravetllat i Carme Ribas, i entre els quals quedà finalista la proposta d'un encara molt jove Enric Miralles. Des de llavors la casa acull un dels Centres cívics més actius de l'Eixample.
Finalment, al 1989, la Casa Golferichs s'obre com a espai de particpació ciutadana, acollint la sala d'exposicions i la sala d'actes del Centre Cultural i Cívic anomentat Golferichs – El Xalet.[2]
L'edifici principal presenta una interessant combinació de volums i materials (maçoneria, maó vist i ceràmica) i ús d'elements neomedievals. Les obertures són neogòtiques amb un petit timpà ceràmic a les finestres principals. La tribuna sobre la porta d'accés presenta riques combinacions de ceràmica multicolor i maó vidrat que complementen el ràfec treballat sobre el qual descansa.
El conjunt del Centre cívic també inclou un edifici annex.
Referències [modifica]
- ↑ Domènec Solé Gasull, "Les obres de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver: Reus, 1871 - Barcelona, 1952" p.20
- ↑ https://sites.google.com/site/golferichs20anys/
Bibliografia [modifica]
- BOHIGAS, Oriol “Reseña y catalogo de la arquitectura modernista”, Editorial Lumen, p.137-140, Barcelona, 1968.
- SOLÉ GASULL, D., "Les obres de l'arquitecte Joan Rubió i Bellver: Reus, 1871 - Barcelona, 1952". Reus, Quaderns biogràfics, 2002.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa Golferichs |
Coord.: 41° 22′ 50.3″ N, 2° 9′ 22.3″ E / 41.380639,2.156194
  |
Açò és un esborrany sobre Barcelona. Amplieu-lo! (citant les fonts) |
