Dinastia borbònica
De Viquipèdia
(S'ha redirigit des de: Casa de Borbó)
 |
L'article necessita algunes millores de traducció. El text pot contenir fragments sense traduir o traduccions automàtiques de paraules i/o títols d'obres que poden no correspondre al seu equivalent en català. Col·laboreu-hi! |
.svg)
La dinastia borbònica va entroncar amb la Casa Reial d'Espanya per diversos matrimonis d'estat celebrats al llarg del segle XVII, entre infantes d'Espanya i reis de França. El cognom de la dinastia és originari de la localitat francesa de Bourbon i ha estat portat pels titulars de les corones de Navarra, Espanya, França, les Dues Sicílies, Sardenya, a més del Ducat de Borgonya. El Rei Joan Carles I d'Espanya, cap de la Casa Reial d'Espanya, com a descendent directe i successor legítim dels Comtes sobirans i Reis del Casal de Barcelona i de les altres cases reials dels antics reialmes hispànics, és l'únic monarca d'aquest cognom que encara regna a Europa.
Taula de continguts |
Orígens [modifica]
Els inicis de la dinastia remunten últimament a la ciutat de Borbó, que és el nucli de la regió històrica del Borbonès, situada a França i Occitània.
El Rei Enric III de Navarra, fill d'Antoni de Borbó, es va convertir en Rei de França el 1594. Enric era hugonot i es convertí al catolicisme per accedir al tron francès; d'ací la frase "París ben bé val una missa". Va ser el primer borbó que accedia al tron francès, i des d'allà els seus successors van passar a governar els diferents territoris mencionats.
El primer rei borbó d'Espanya va ser Felip V, confirmat en acabar la Guerra de Successió Espanyola, amb els Decrets de Nova Planta.[1]
Governants de la dinastia Borbó [modifica]
Principat de Lieja [modifica]
[modifica]
- 1555 - 1562: Antoni I de Navarra, espòs de la Reina Joana III de Navarra
- 1572 - 1610: Enric III (Enric IV de França), fill de l'anterior
- 1610 - 1620: Lluís II (Lluís XIII de França), fill de l'anterior
- el títol de Rei de Navarra és revertit a la Corona francesa
Regne de França [modifica]
|
|||||||||||||||||||||||||||||||||||
- Branca principal
- 1589 - 1610: Enric IV, nebot segon de Francesc I de França per part femenina, i cosí novè d'Enric II per part masculina, rei de Navarra. Fou seguida d'una regència (1610 - 1614) per part de Maria de Mèdici, muller de l'anterior
- 1610 - 1643: Lluís XIII el Just, fill de l'anterior. Fou seguida d'una regència (1643 - 1651) d'Anna d'Àustria, muller de l'anterior.
- 1643 - 1715: Lluís XIV el Rei Sol, fill de l'anterior. Fou seguida d'una regència (1715 - 1723) per Felip II d'Orleans, germà de l'anterior
- 1715 - 1774: Lluís XV el Ben Amat, besnét de Lluís XIV
- 1774 - 1792: Lluís XVI l'Estimat, nét de Lluís XV
- 1793 - 1795: Lluís XVII, fill de l'anterior, Rei titular. Instauració de la Primera República Francesa.
- Restauració
- Branca Orleans
- 1830 - 1848: Lluís Felip I, descendent de Lluís XIII: Instauració de la Segona República Francesa, tanmateix existeix una reclamació sobre el tron de França (vegeu llista de pretendents al tron de França).
Regne d'Espanya [modifica]
- Branca principal
- 1700 - 1724: Felip V, primer període, besnét del Rei Felip IV de Castella
- 1724: Lluís I, fill de l'anterior
- 1724 - 1746: Felip V, segon període
- 1746 - 1759: Ferran VI, fill de l'anterior
- 1759 - 1788: Carles III, germà de l'anterior
- 1788 - 1808: Carles IV, fill de l'anterior
- Ocupació napoleònica, però també borbó va ser rei catòlic fins morir a França
Primera Restauració [modifica]
- 1813 - 1833 : Ferran VII, fill de Carles IV.
- Regència 1833 - 1840: Maria Cristina de Dues Sicílies, esposa de l'anterior.
- 1833 - 1868: Isabel II, filla de l'anterior.
- Abdicació, instauració de la Dinastia Savoia i poc més tard la Primera República Espanyola.
Segona Restauració - Restauració borbònica [modifica]
- 1874 - 1885: Alfons XII d'Espanya, fill de l'anterior
- Regència 1885 - 1902: Maria Cristina d'Habsburg, esposa de l'anterior
- 1886 - 1931: Alfons XIII d'Espanya, fill de l'anterior
- Segona república espanyola i posterior Dictadura Franquista
Tercera Restauració [modifica]
- 1975- actualitat : Joan Carles I d'Espanya, nét de l'anterior
Corona d'Aragó [modifica]
- 1700 - 1705: Felip IV (V de Castella), besnét de Felip III (de la dinastia Borbó)
- Amb la derrota de l'Arxiduc i la victòria de Felip V en la Guerra de Successió Espanyola (1714) i la promulgació dels Decrets de Nova Planta (1716), la Corona d'Aragó queda integrada al Regne d'Espanya. Els títols de Comte de Barcelona i Rei d'Aragó esdevenen simplement uns dels molts títols hereditaris del Rei d'Espanya
Regne de les Dues Sicílies [modifica]
- 1700 - 1713: Felip V d'Espanya, nét de Lluís XIV de França
- La seva successió al tron d'Espanya no fou reconeguda per la resta d'Europa i s'inicià la Guerra de Successió Espanyola. Pel Tractat d'Utrecht, Felip V va renunciar al Regne de les Dues Sicílies, que se separà de nou fins el 1735 que es tornà a unir per l'ocupació espanyola
- 1735 - 1759: Carles III d'Espanya, fill de l'anterior
- 1759 - 1825: Ferran I, fill de l'anterior
- 1825 - 1830: Francesc I, fill de l'anterior
- 1830 - 1859: Ferran II, fill de l'anterior
- 1859 - 1860: Francesc II, fill de l'anterior
- el 1860, el regne és conquerit per Garibaldi i unificat al Regne d'Itàlia
Regne de Sardenya [modifica]
- 1700 - 1708: Felip V d'Espanya, nét de Lluís XIV de França i Rei d'Espanya
el 1708 per la Guerra de Successió Espanyola i el tractat d'Utrecht perd el Regne de Sardenya que passarà a la Dinastia Habsburg.
Ducat de Borgonya [modifica]
- 1700 - 1706: Felip VIII de Borgonya (Felip V d'Espanya), nét de Lluís XIV de França
- En ascendir al tron d'Espanya el ducat és revertit a la Corona francesa
Monarques consorts [modifica]
- Maria de Borbó (1315 - 1387), filla de Lluís I de Borbó, Emperadriu Llatina de Constantinoble pel seu matrimoni amb Robert I
- Beatriu de Borbó (1320 - 1383), filla de Lluís I de Borbó, Reina de Bohèmia pel seu matrimoni amb Joan el Cec
- Blanca de Borbó (1339 - 1361), filla de Pere I de Borbó, Reina de Castella pel seu matrimoni amb Pere I
- Joana de Borbó (1338 - 1378), filla de Pedro I de Borbó, Reina de França pel seu matrimoni amb Carles V
- Carlota de Xipre (1388 - 1422), filla de Pere I de La Marche, Reina de Xipre pel seu matrimoni amb Janus de Xipre
- Antoni de Borbó (1518 - 1562), fill de Carles IV de Borbó, Rei de Navarra, pel seu matrimoni Joana III
- Isabel d'Espanya (1603 - 1644), filla d'Enric IV de França, Reina d'Espanya, pel seu matrimoni amb Felip IV
- Enriqueta de Borbó (1609 - 1669), filla d'Enric IV de França, Reina d'Anglaterra, pel seu matrimoni amb Carles I
- Maria Anna Victòria de Borbó (1718 - 1781), filla de Felip V d'Espanya, Reina de Portugal pel seu matrimoni amb Josep I
- Maria Antonieta de Borbó (1729 - 1785), filla de Felip V d'Espanya, Reina de Sardenya pel seu matrimoni amb Víctor Amadeu III
- Maria Lluïsa d'Espanya (1745 - 1792), filla de Carles III d'Espanya, Emperadriu del Sacre Imperi pel seu matrimoni amb Leopold II
- Maria Lluïsa de Borbó-Parma (1751 - 1819), filla de Felip I de Parma, Reina d'Espanya pel seu matrimoni amb Carles IV
- Clotilde de Borbó (1759 - 1802), filla del Delfí Lluís de França, Reina de Sardenya pel seu matrimoni amb Carles Manuel IV
- Maria Teresa de Borbó-Dues Sicílies (1772 - 1807), filla de Ferran I de les Dues Sicílies, Emperadriu d'Àustria pel seu matrimoni amb Francesc I
- Carlota Joaquima d'Espanya (1775 - 1830), filla de Carles IV d'Espanya, Reina de Portugal pel seu matrimoni amb Joan VI
- Maria Teresa de Borbó (1778 - 1851), filla de Lluís XVI de França, Reina de França pel seu matrimoni amb Lluís XIX
- Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (1779 - 1849), filla de Ferran I de les Dues Sicílies, Reina de Sardenya pel seu matrimoni amb Carles Fèlix I
- Maria Lluïsa d'Espanya (1782 - 1824), filla de Carles IV d'Espanya, Reina d'Etrúria pel seu matrimoni amb Lluís I d'Etrúria
- Maria Amàlia de Borbó-Dues Sicílies (1782 - 1866), filla de Ferran I de les Dues Sicílies, Reina de França pel seu matrimoni amb Lluís Felip I
- Maria Isabel d'Espanya (1789 - 1848), filla de Carles IV d'Espanya, Reina de les Dues Sicílies pel seu matrimoni amb Francesc I
- Maria Cristina de Borbó-Dues Sicílies (1806 - 1878), filla de Francesc I de les Dues Sicílies, Reina d'Espanya pel seu matrimoni amb Ferran VII
- Lluïsa Maria d'Orleans (1812 - 1850), filla de Lluís Felip I de França, Reina de Bèlgica pel seu matrimoni amb Leopold I
- Teresa de Borbó-Dues Sicílies (1822 - 1889), filla de Francesc I de les Dues Sicílies, Emperadriu de Brasil pel seu matrimoni amb Pere II
- Francesc d'Assís de Borbó (1822 - 1902), fill de Francesc de Paula de Borbó, reina d'Espanya pel seu matrimoni amb Isabel II
- Gastó d'Orleans (1842 - 1922), fill de Lluís d'Orleans, emperador titular del Brasil pel seu matrimoni Isabel de Portugal
- Maria de la Mercè d'Orleans (1860 - 1878), filla de Antoni d'Orleans, Reina d'Espanya pel seu matrimoni amb Alfons XII
- Amèlia d'Orleans (1865 - 1951), filla de Felip d'Orleans, Reina de Portugal pel seu matrimoni amb Carles I de Portugal.
- Zita de Borbó-Parma (1892 - 1989), filla de Robert I de Parma, Emperadriu d'Àustria i reina d'Hongria per seu matrimoni amb Carles I
- Fèlix de Borbó-Parma (1893 - 1970), fill de Robert I de Parma, Gran Duc de Luxemburg pel seu matrimoni amb Carlota I
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Dinastia borbònica |
