Casa de Wessex

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
El wyvern daurat de Wessex, símbol del regne i la dinastia

La Casa de Wessex és la dinastia saxona que va governar el regne de Wessex, al sud-oest d'Anglaterra, i que eventualment unificaria tots els regnes d'Anglaterra sota el seu poder.

També és anomenada la casa de Cerdic, ja que Cedric de Wessex (519534) és considerat el primer rei de la nissaga. L'any 871 el seu descendent Alfred el Gran va esdevenir rei de tot Anglaterra, i la dinastia va mantenir la posició fins al 1016 amb Edmund II. Aquest període, en que el domini de la Casa de Wessex era sovint disputat pels víkings danesos, és conegut com el període saxó.

El rei danès Svend Barbaforcada va reclamar al tron el 1013, i emprengué la conquesta d'Anglaterra que acabà amb l'exili de la casa de Wessex. Ell i els seus successors regnarien fins al 1042, en que la dinastia de Wessex sèrie restaurada per un breu període. El 1066 els normands van conquerir Anglaterra, amb una decisiva victòria a la Batalla de Hastings en que morí Harold II, l'últim monarca de la nissaga.

Els intents dels anglosaxons de reinstaurar un rei autòcton en la persona d'Edgar Aetheling, un nét d'Edmund II, van resultar infructífers i la dinastia normanda es va perpetuar al tron. Més tard, una neboda d'Edgard (Matilde d'Escòcia) es casaria amb el rei normand Enric I, creant un vincle entre les dues cases.

Cronologia de la casa de Wessex (a partir del 825)[modifica | modifica el codi]

Edgar Atheling Harold Godwinson Sant Eduard el Confessor Hardecanut Harold Harefoot Canut el Gran Svend Barbaforcada Edmund Ironside Ethelred l'Indecís Sant Eduard el Màrtir Edgar el Pacífic Eadwig Eadred Edmund el Magnífic Etelstan el Gloriós Etelweard Eduard el Vell Alfred el Gran Etelred Etelbert Etelbald Etelwulf Egbert Dinastia danesa



A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa de Wessex Modifica l'enllaç a Wikidata