Casa de la Vall

Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Casa de la Vall
Imatge
Dades
TipusCasa pairal Modifica el valor a Wikidata
Construcció1580 Modifica el valor a Wikidata
Característiques
Estil arquitectònicarquitectura popular Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaAndorra la Vella Modifica el valor a Wikidata
Localitzaciócarrer de la Vall Modifica el valor a Wikidata
Map
 42° 30′ 24″ N, 1° 31′ 14″ E / 42.5067°N,1.5206°E / 42.5067; 1.5206
BIC Andorra
Data16/07/2003
IdentificadorFitxa 65
Activitat
ActivitatSeu del Consell General

La Casa de la Vall és un edifici centenari situat a Andorra la Vella utilitzat com a seu del parlament, el Consell General d'Andorra des de la constitució del parlament andorrà i seu de l'antic Consell de la Terra. Des del 2011 només és la seu del Consell General a les sessions tradicionals (constitutiva i sessió de Sant Tomàs). La resta de sessions es fan al nou edifici parlamentari.[1] És un monument declarat Bé d'interès cultural.[2]

Edifici[modifica]

Va ser construïda, el 1580,[3] com a casa pairal i torre de defensa de la família Busquets. El 1702 va ser comprada per l'aleshores Consell de la Terra, sota el mandat del Síndic General Joan Antoni Torres.[4] A partir de 1866, el Consell de la Terra es va convertir en Consell General, i fins a l'actualitat.

Escut dels Busquets

A la porta principal es troba l'escut de la família Busquets (un arbre) i l'escut d'Andorra. La planta de l'edifici és rectangular i compta amb dos pisos. Un antic colomer amb forma de torre destaca en una cantonada. En el jardí davant de l'edifici es troba l'escultura commemorativa del primer centenari de la Nova Reforma que representa el tradicional ball de la morisca i és obra de Josep Viladomat (1967).

La planta baixa està destinada a l'administració de justícia amb el Tribunal de Corts. A la primera planta, la planta noble de la casa familiar, es troba la Sala del Consell, una capella dedicada a Sant Ermengol i l'Armari de les Set Claus on es conserven els documents històrics d'Andorra tancats amb una clau per cadascuna de les parròquies. Conserva també l'antiga cuina, a la qual es pot accedir des de la famosa Sala dels Passos Perduts on es fan els actes protocol·laris. Al segon pis o també anomenat Cap de casa, s'hi troba una sala polivalent, utilitzada per exemple per albergar-hi exposicions. Durant el 2015 la Casa de la Vall va ser, junt amb el Museu del Tabac i el Centre d'Art d'Escaldes-Engordany, un dels més visitats.[5]

Referències[modifica]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa de la Vall
  1. Andreu, Iago «El síndic obre el nou Consell 15 anys després d'iniciar el procés». El Periòdic d'Andorra, 11-03-2011 [Consulta: 6 abril 2011].
  2. «Casa de la Vall». Patrimoni Cultural d'Andorra. Govern d'Andorra. [Consulta: 15 agost 2017].
  3. Casa de la Vall: de casa pairal a seu del Consell General. Govern d'Andorra, febrer 1997, p. 17. ISBN 99920-0-141-0. 
  4. Lang-Valchs, Gerhard. Andorra, país de pas i de refugi. Andorra: Societat Andorrana de Ciències, 2016, p. 85-88. ISBN 978-99920-61-30-5. 
  5. «El nombre de visitants als museus disminueix respecte a l'any passat». Ràdio i Televisió d'Andorra, 07-02-2016. [Consulta: 9 març 2016].

Vegeu també[modifica]