Casa del Marqués de Benicarló

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Casa del Marqués de Benicarló
Casa Marqués de Benicarló.JPG
Façana principal
Fitxa tècnica
Tipus Habitatge
Començament 1776
Cronologia segle XVIII
Localització Carrer Sant Joaquim. Benicarló
Estil Barroc
Materials utilitzats Maçoneria de pedra i morter de calç. Carreus

La Casa del Marqués de Benicarló és un palauet barroc situat al centre històric de la ciutat de Benicarló, declarat Bé d'interès cultural, en la categoria de Monument, en 2007.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Antiga seu del comanador de l'Orde de Montesa, durant el segle XVIII el seu abandó provocà el deteriorament fins que en 1776 l'Orde decideix permutar-la per un magatzem a Joaquim Miquel. El nou propietari, en aquest lloc, edificà una nova casa.

Façana lateral
Portada

La casa, en el transcurs del temps, ha tingut diversos noms: Casa dels Miquel, Casa Gran i, des de 1905, Casa del Marqués, per haver-hi obtingut el propietari, Juan Pérez San Millán y Miquel, el títol de Marqués de Benicarló.

Al ser una de les cases més grans de la població, l'edifici fou desitjat per la corporació municipal per traslladar-hi l'Ajuntament, i fou obert expedient de compra en els anys 1867-1868, que quasi finalitzat, es tancà pels canvis polítics provocats per la revolució de 1868.[2] En els darrers anys, la corporació municipal ha tornat a estar interessada a adquirir la propietat, en aquest cas per preservar un dels més significatius edificis del patrimoni local; amb tot, l'actual crisi ha posposat la compra, i entretant, la propietat ha canviat de mans.[3][4]

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Edifici cantoner, enclavat en una propietat d'uns 750 m² que dòna a tres carrers, Sant Joaquim, Salines i Sant Jaume, amb un jardí en la part posterior.

La façana principal, simètrica, permet apreciar la jerarquia interior de l'edifici: planta baixa, entresòl, pis principal i segon pis. La porta, amb llinda i brancals de carreus amb una senzilla motllura, està rematada per un escut amb les armes dels Miquel, Lluís i Polo, i als extrems, dues obertures, una finestra a l'esquerra i una porta, que dòna a una petita capella, a la dreta; i al damunt, dos petits balcons. Del pis principal surten tres balcons amb tornapuntes, i al damunt, tres ulls de bou, pel segon pis. La façana lateral segueix el mateix esquema, amb finestres, petits balcons, balcons i ulls de bou, que corresponen amb les quatre plantes de l'edifici, i a mesura que avança cap al carrer de Sant Jaume, aquest esquema se simplifica.

En la planta baixa, una àmplia entrada de doble altura dòna accés a dependències laterals, les de l'entresòl mitjançant una galeria amb balustrada, i permet l'entrada de carruatges fins a la part posterior, passant entre dues escales simètriques, i altres estances, entre elles, la cuina de diari.

En la planta principal destaquen les tres estances que donen a la façana principal, la central, una àmplia sala, i les laterals, dormitoris, amb un sòl cobert amb ceràmica valenciana del segle XVIII, amb motius vegetals. I la cuina, amb totes les parets cobertes també de ceràmica valenciana del segle XVIII, amb motius vegetals i, figures, productes i eines pròpies de la cuina d'aquells temps, amb una concepció especular de l'espai, on la cuina real queda reflectida en la cuina pintada.[5]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Fou incoat expedient com a Conjunt Històric amb la denominació de Carrer Sant Joaquim, el 19 de juny de 1981, i publicat en el BOE el 2 de setembre de 1981. Amb el Decret 169/2007, de 28 de setembre, del Consell, l'edifici és declarat Bé d'Interès Cultural, amb la categoria de Monument.
  2. Cid López, Ramón. Apuntes de la historia de Benicarló (II). El Siglo XIX. Benicarló: Caixa Rural Benicarló, 2000.
  3. Oms, Noemí. El Consell podría hacerse cargo de la compra de la Casa del Marqués de Benicarló. Vinaròs News, 309 (Del 16 al 29 de març de 2.009)
  4. Clares, Yolanda. La crisis impide retomar el plan de la casa del marqués. Vinaròs News, 327 (Del 7 al 20 de desembre de 2.009)
  5. Maura, Jordi; Mir, Patricia. Una Capilla Sixtina de la cerámica en Benicarló:la cocina del Palacio del Marqués. Vinaròs News, 278 (Del 24 de desembre de 2.007 al 6 de gener de 2.008)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Gil Saura, Yolanda. Arquitectura barroca en Castellón. Castelló: Diputació, 2004, pp. 463-465. ISBN 84-89944-93-8.
  • Pérez de los Cobos Gironés, Francisco. Palacios y Casas Nobles de la Comunidad Valenciana. València: Federico Doménech, 2004. pp. 156-161. ISBN 84-95031-51-5.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa del Marqués de Benicarló

Coord.: 40° 25′ 07.14″ N, 0° 25′ 28.56″ E / 40.4186500,0.4246000