Casa del Marqués de Benicarló
| Casa del Marqués de Benicarló | |
 Façana principal |
|
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Tipus | Habitatge |
| Començament | 1776 |
| Cronologia | segle XVIII |
| Localització | Carrer Sant Joaquim. Benicarló |
| Estil | Barroc |
| Materials utilitzats | Maçoneria de pedra i morter de calç. Carreus |
La Casa del Marqués de Benicarló és un palauet barroc situat al centre històric de la ciutat de Benicarló, declarat Bé d'interès cultural, en la categoria de Monument, en 2007.[1]
Taula de continguts |
Història [modifica]
Antiga seu del comanador de l'Orde de Montesa, durant el segle XVIII el seu abandò provocà el deteriorament fins que en 1776 l'Orde decideix permutar-la per un magatzem a Joaquim Miquel. El nou propietari, en aquest lloc, edificà una nova casa.
La casa, en el transcurs del temps, ha tingut diversos noms: Casa dels Miquel, Casa Gran i, des de 1905, Casa del Marqués, per haver-hi obtingut el propietari, Juan Pérez San Millán y Miquel, el títol de Marqués de Benicarló.
Al ser una de les cases més grans de la població, l'edifici fou desitjat per la corporació municipal per traslladar-hi l'Ajuntament, i fou obert expedient de compra en els anys 1867-1868, que quasi finalitzat, es tancà pels canvis polítics provocats per la revolució de 1868.[2] En els darrers anys, la corporació municipal ha tornat a estar interessada en adquirir la propietat, en aquest cas per preservar un dels més significatius edificis del patrimoni local; amb tot, l'actual crisi ha posposat la compra, i entretant, la propietat ha canviat de mans.[3][4]
Arquitectura [modifica]
Edifici cantoner, enclavat en una propietat d'uns 750 m² que dòna a tres carrers, Sant Joaquim, Salines i Sant Jaume, amb un jardí en la part posterior.
La façana principal, simètrica, permet apreciar la jerarquia interior de l'edifici: planta baixa, entresòl, pis principal i segon pis. La porta, amb llinda i brancals de carreus amb una senzilla motllura, està rematada per un escut amb les armes dels Miquel, Lluís i Polo, i als extrems, dues obertures, una finestra a l'esquerra i una porta, que dòna a una petita capella, a la dreta; i al damunt, dos petits balcons. Del pis principal surten tres balcons amb tornapuntes, i al damunt, tres ulls de bou, pel segon pis. La façana lateral segueix el mateix esquema, amb finestres, petits balcons, balcons i ulls de bou, que corresponen amb les quatre plantes de l'edifici, i conforme avança cap el carrer Sant Jaume, aquest esquema se simplifica.
En la planta baixa, una àmplia entrada de doble altura dòna accés a dependències laterals, les de l'entresòl mitjançant una galeria amb balustrada, i permet l'entrada de carruatges fins la part posterior, passant entre dues escales simètriques, i altres estances, entre elles, la cuina de diari.
En la planta principal destaquen les tres estances que donen a la façana principal, la central, una àmplia sala, i les laterals, dormitoris, amb un sòl cobert amb ceràmica valenciana del segle XVIII, amb motius vegetals. I la cuina, amb totes les parets cobertes també de ceràmica valenciana del segle XVIII, amb motius vegetals i, figures, productes i eines pròpies de la cuina d'aquells temps, amb una concepció especular de l'espai, on la cuina real queda reflectida en la cuina pintada.[5]
Referències [modifica]
- ↑ Fou incoat expedient com a Conjunt Històric amb la denominació de Carrer Sant Joaquim, el 19 de juny de 1981, i publicat en el BOE el 2 de setembre de 1981. Amb el Decret 169/2007, de 28 de setembre, del Consell, l'edifici és declarat Bé d'Interès Cultural, amb la categoria de Monument.
- ↑ Cid López, Ramón. Apuntes de la historia de Benicarló (II). El Siglo XIX. Benicarló: Caixa Rural Benicarló, 2000.
- ↑ Oms, Noemí. El Consell podría hacerse cargo de la compra de la Casa del Marqués de Benicarló. Vinaròs News, 309 (Del 16 al 29 de març de 2.009)
- ↑ Clares, Yolanda. La crisis impide retomar el plan de la casa del marqués. Vinaròs News, 327 (Del 7 al 20 de desembre de 2.009)
- ↑ Maura, Jordi; Mir, Patricia. Una Capilla Sixtina de la cerámica en Benicarló:la cocina del Palacio del Marqués. Vinaròs News, 278 (Del 24 de desembre de 2.007 al 6 de gener de 2.008)
Bibliografia [modifica]
- Gil Saura, Yolanda. Arquitectura barroca en Castellón. Castelló: Diputació, 2004, pp. 463-465. ISBN 84-89944-93-8.
- Pérez de los Cobos Gironés, Francisco. Palacios y Casas Nobles de la Comunidad Valenciana. València: Federico Doménech, 2004. pp. 156-161. ISBN 84-95031-51-5.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casa del Marqués de Benicarló |
- Ajuntament de Benicarló. Descripció de l'edifici
Coord.: 40° 25′ 07.14″ N, 0° 25′ 28.56″ E / 40.4186500,0.4246000
