Casc (heràldica)

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El casc o elm és un element heràldic basat en la peça del mateix nom que protegia el cap en les antigues armadures medievals.

Dur un casc a dalt de l'escut era un privilegi reservat a l'alta noblesa. Alguns cascos vénen decorats amb una cimera i amb llambrequins. Tradicionalment els cascos estan presents en determinats escuts de família i en alguns escuts de l'heràldica municipal.

Les personalitats eclesiàstiques, com els bisbes i altres alts càrrecs del catolicisme, feien servir una mitra com a timbre per a llur escut en lloc del casc.[1]

El casc a l'heràldica catalanoaragonesa[modifica | modifica el codi]

La Cimera Reial del rei Pere el Cerimoniós duu un casc de tipus tancat, amb una obertura allargada molt estreta per als ulls, coronada amb la cimera i la vibra. L'actual escut del País Valencià està basat en l'heràldica del rei Pere el Cerimoniós.

El casc també es troba en l'heràldica d'algunes ciutats, com a l'escut de Barcelona en el segle XVII, coronat per la cimera amb la vibra. El casc va desapareixer en el segle XVIII, i la vibra es va transformar en un ratpenat.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Thomas Woodcock: The Oxford Guide to Heraldry. Nova York: 1988, p. 75.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Casc (heràldica)