Casella d'escapament
 |
Aquest article empra la notació algebraica per descriure moviments d'escacs. |
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
| 8 |     | 8 | |||||||
| 7 | 7 | ||||||||
| 6 | 6 | ||||||||
| 5 | 5 | ||||||||
| 4 | 4 | ||||||||
| 3 | 3 | ||||||||
| 2 | 2 | ||||||||
| 1 | 1 | ||||||||
| a | b | c | d | e | f | g | h | ||
En escacs, una casella d'escapament és una casella de l'escaquer cap a la qual un rei[1] o una altra peça pot moure's en cas que sigui amenaçat. Per exemple, a la defensa Morphy, l'alfil blanc de caselles blanques sovint és amenaçat de ser tancat, i llavors les blanques acostumen a fer c3 per crear una casella d'escapament extra, via c2.
Una manera de salvar el rei d'un escac és moure'l a una casella d'escapament en el següent moviment (les altres són capturar la peça que fa l'escac o interposar una peça per bloquejar l'escac). Si el rei que rep l'escac no té caselles d'escapament, i no hi ha d'altres maneres d'escapar de l'escac, llavors és mat.
Una manera de guanyar material (és a dir, quedar al tauler amb més peces o peces de més valor que les del rival), és dominar una peça tot eliminant totes les seves caselles d'escapament (ja sigui atacant-les o ocupant-les), i llavors amenaçant de capturar-la.
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ Hooper, David; Whyld, Kenneth (1996) [First pub. 1992]. The Oxford Companion to Chess (2nd ed.). Oxford University Press. ISBN 0-19-280049-3
Bibliografia[modifica]
- Brace, Edward R. An Illustrated Dictionary of Chess. Hamlyn Publishing Group, 1977. ISBN 1-55521-394-4.