Les cases de l'Onyar,[1][2] també anomenades cases del Riu o cases penjades, són aquelles que tenen les façanes que donen al riu Onyar en el tram de la Rambla i carrer Argenteria del Barri Vell de Girona. En el seu conjunt, conformen una obra inclosa en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya.[3]
Les façanes que donen al riu Onyar en el tram de la Rambla i Argenteria, ofereixen interès per l'espontaneïtat d'un creixement continuat dels edificis de la banda oest de la Rambla, construïts com a reedificacions de les antigues construccions sobre muralla, bàsicament realitzades durant el segle passat. El conjunt presenta diversitat de volums, la majoria construïts volant sobre el riu a manera de galeries. En ells hi predomina el buit sobre el ple i les obertures horitzontals, si bé les fusteries amb muntants cada 70 o 80 cm limiten aquella sensació d'horitzontalitat en la composició. Bàsicament són tancaments de fusta i vidre i persianes enrotllables. En general són cases de crugia estreta que no segueixen idèntica alineació i per tant mantenen una diversitat de volums i de forats considerable.[3]
Una de les cases més destacades de l'Onyar és la Casa Masó,[4] casa natal de l'arquitecte Rafael Masó i Valentí. Situada al número 29 de carrer Ballesteries de Girona, esdevé un símbol del desplegament del Noucentisme a Girona. Des del 2006 és la seu de la Fundació Rafael Masó. Per la façana de l'Onyar s'identifica pel seu color blanc, que destaca entre la resta.
Aquests edificis constitueixen una de les visions més tradicionals de la ciutat. Assentats originàriament damunt la muralla medieval de la ciutat, varen anar creixent en alçada i incorporant volades, sobretot des del segle xix, que donaren com a resultat un conjunt divers. Posteriorment s'havia degradat considerablement. Un primer projecte de rehabilitació es va fer el 1982 segons un projecte dels arquitectes Josep Fuses i Joan Maria Viader. Destaca la carta de colors, creada pels artistes Enric Ansesa i Jaume Faixó que va contribuir a fer-ne un dels atractius més coneguts de Girona.[5] L'any 2010, les façanes de les cases del sector del Pont de Sant Agustí han estat objecte d'una operació de rehabilitació per part de la Generalitat de Catalunya, realitzant una intervenció sobre cobertes, façanes del riu i millorament dels serveis higiènics, modificant lleugerament el color original d'aquestes.[3]
↑ 3,03,13,2«Cases de l'Onyar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic de Catalunya. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28 febrer 2015].
↑ARAGÓ, Narcís-jordi, Falgàs, Jordi i GIL, Rosa Maria. Casa Masó: vida i arquitectura noucentista. Girona-Sant Lluís, Fundació Rafael Masó - Triangle Postals. 2012
↑Societat Catalana d'Ordenació del Territori. «79. Millora urbana de les Cases de l'Onyar (Girona)». A: Anuari Territorial de Catalunya 2009 : transformacions, projectes, conflictes. Barcelona: Insitut d'Estudis Catalans, 2009, p. 222. ISBN 9788499650128.
Vista general amb el Pont de Ferro
Vista detall amb Pont de Sant Agustí
Vista general amb el Pont dels Desitjos
Vista amb el Pont de Ferro
Vista general aèrea
Detall dels volant i Pont dels Desitjos
Vista amb el Pont se Sant Agustí
Vista general amb la Catedral
Vista general amb Sant Fèlix
Detall de les façanes
Detall de les façanes
Detall de les façanes
Detall de les façanes
Detall de les façanes
Detall de les façanes
Vista general abans de la reahibilitació el 2010 del sector del Pont de Sant Agustí
Vista general durant la reahibilitació el 2010 del sector del Pont de Sant Agustí
Vista general després de la reahibilitació el 2010 del sector del Pont de Sant Agustí
