Cassà de la Selva
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi del Gironès | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Gironès |
||||
| Gentilici | Cassanenc, cassanenca | ||||
| Superfície | 45,16 km² | ||||
| Altitud | 137 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
9.925 hab. 219,77 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 489825 4637475Coord.: 41° 53′ 21″ N, 2° 52′ 38″ E / 41.88917,2.87722 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
11 Enric Bagué i Vila (CiU) |
||||
| Codi postal | 17244 |
||||
| Codi territorial | 170448 |
||||
| Agermanament |  Bräcke (Suècia) |
||||
Cassà de la Selva és una vila i municipi de la comarca del Gironès.
Al centre de la vila hi ha els principals monuments arquitectònics, com l'església gòtica de Sant Martí del segle XVI a l'interior de la qual es troben restes de construccions romanes. La població conserva també edificis d'estil modernista. L'antiga estació de tren del Carrilet, avui restaurada, serveix per fer-hi exposicions i d'altres esdeveniments de caràcter cultural. En aquest sentit, cal destacar la famosa Nit dels Músics Cassanencs, activitat de gran abast i importància a Cassà, que aplega músics del poble o relacionats amb ell i que acaba amb una audició de sardanes; se celebra una vegada l'any coincidint amb la festa major del poble, al maig o juny (depenent de l'any, és la setmana abans del Corpus Christi).
Taula de continguts |
Nom [modifica]
La grafia oficial Cassà es troba en documentació antiga (Cassianus (1214), Cassanus (1254)), nogensmenys el parer de l'Institut d'Estudis Catalans és de considerar que la grafia correcta, d'acord amb les normes ortogràfiques vigents, és Caçà (atestacions medievals: Cacianus (1280), Caciano de Silva (1362)) i per l'etimologia, que fa provenir el nom del llatí Cattianus, derivat del nom propi Cattius.
Geografia [modifica]
Se situa a 12 quilòmetres al sud de Girona, a la carretera C-65 que va de la capital a la Costa Brava (Platja d'Aro, Palamós, Sant Feliu de Guíxols...). L'Aeroport Internacional Girona Costa Brava es troba a deu minuts i Barcelona a una hora.
Demografia [modifica]
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Cassà de la Selva | 9.055 |
| Verneda | 101 |
| Esclet | 35 |
| les Serres | 98 |
| Matamala | 119 |
| Mont-roig | 82 |
| Mosqueroles | 38 |
| Sangosta | 60 |
| Serinyà | 68 |
| Llebrers de Baix | 84 |
| Llebrers de Dalt | 49 |
| Dades: 2011. Font: Idescat | |
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
Història [modifica]
El terme de Cassà de la Selva va ser cobejat des d'èpoques molt antigues i en el seu territori s'han trobat restes que palesen els diferents períodes de poblament: paleolític, neolític, bronze, ibèric (el jaciment més important és el puig del Castell) i romà. Tanmateix, com és característic en totes les poblacions de Catalunya, el desenvolupament de la població en el lloc on hi ha la vila actualment es comença a resseguir amb una cronologia ininterrompuda a partir de l'edat mitjana, que és quan es va bastir el nucli de població a l'entorn de la sagrera del primitiu temple romànic que estava situat en el mateix lloc que l'església parroquial actual. És significatiu el lloc escollit per al seu emplaçament en un petit turó: que dominava la plana fèrtil, que estava ben comunicat amb la ciutat de Girona i la costa i que estava molt a prop del massís de les Gavarres que els assegurava combustible i cacera.
A partir del segle XII s'esmenta el castell de Cassà, centre del poder del senyor feudal, que anirà passant de mà en mà en els segles posteriors. La possessió del castell per part dels Montcada significa el punt més alt de la violència feudal que té com a punts significatius diferents atacs al castell. Dins aquest context hi hem d'incloure la declaració de Cassà com a carrer de Girona (1386) a partir de la qual la vila gaudia dels mateixos privilegis que la ciutat, i l'anomenat "Lo fet de Cassà" (1391) en què la resolució dels Moncada de tornar tenir la jurisdicció de la vila va acabar amb un episodi sagnant culminat per l'assalt i crema del castell.
Una altra de les dates més significatives és la de l'any 1456 quan Joan II va concedir dues fires anuals i un mercat setmanal atès que el permís per organitzar fires i mercats és un perfecte indicador de la vitalitat d'una població. Tot i que poques dècades més tard Cassà es va veure involucrada en la guerra remença, la seva puixança va continuar durant el segle XVI com es pot comprovar amb la important reforma que va patir l'església parroquial i la construcció de grans conjunts arquitectònics com can Frigola i la torre Salvana.
Un segle més tard la gran pesta del 1650 va delmar extraordinàriament la població, però ben aviat la introducció d'un nou ofici, la del taper, es convertiria en el gran revulsiu de la vila. Aquest ofici derivaria en la potent indústria surotapera que en el segle XIX es convertiria en el motor de l'expansió demogràfica i econòmica potenciada per la creació d'una nova via de comunicació, el ferrocarril. Coincidint amb aquesta època puixant va haver-hi l'eclosió del moviment associatiu que es va perllongar durant les primeres dècades del segle XX fins i tot després de la crisi de la indústria surotapera.
La Guerra Civil i la posterior dictadura varen marcar un punt i a part en la història de la vila i el poble es va veure mancat de les infraestructures, dels serveis i dels recursos necessaris per poder tirar endavant. En els anys seixanta però, va començar a canviar el signe del poble, la indústria es va diversificar i es varen afegir nous sectors: metall, tèxtil, alimentari, arts gràfiques, metall, plàstic, materials elèctrics, etcètera. Aquesta diversificació industrial que caracteritza la vila i la diferència dels pobles veïns va absorbir a partir dels anys seixanta un important contingent d'immigració que provenia del sud de la península. Un contingent d'immigració que ha tornat en els últims anys però aquesta vegada procedent del veí continent africà i que s'ocupa bàsicament en el sector industrial i agrícola.
L'arribada de la democràcia va ser un fort revulsiu per a l'augment de la participació societat civil en l'activitat sociocultural i lúdica de la població. Sobretot cal incidir en la importància que va tenir la ciutadania en la recuperació del català a nivell escrit sobretot en la figura de Manuel Tolosà qui a més va ser l'ànima de la campanya per a l'oficialització del nom de la vila amb la doble S, ja que el IEC va dictaminar que en català correcte hauria de ser Caçà, però la Generalitat va accedir a oficialitzar Cassà de la Selva[2], que és com s'utilitza als mitjans de comunicació[3] i entre els veïns del municipi.
Cronologia [modifica]
- Segles IV/I aC - Existència d'un poblat ibèric al puig del Castell
- 882 - Apareix per primera vegada documentada l'església de Sant Martí
- 1116 - És esmentat el kastrum de Caciano
- 1234 - Petrus de Caciano és el primer músic cassanenc conegut
- 1324 - Jaume II concedeix a Ot de Montcada la jurisdicció del castell de Cassà
- 1386 - Cassà és proclamat carrer de Girona
- 1391 - Es produeix "Lo fet de Cassà"
- 1456 - Joan II concedeix diferents privilegis a Cassà
- 1484 - Cassà intervé en la guerra remença
- 1650 - La gran pesta de mitjan del segle XVII arriba a la vila
- 1760 - Es té coneixement del primer taper: Francesc Malavida
- 1808/1814 - L'exèrcit napoleònic ocupa Cassà
- 1880 - Comença l'època daurada de la indústria surotapera
- 1892 - S'inaugura el carrilet
- 1920 - Vaga de tres mesos dels treballadors del suro
- 1939 - 29 de gener: bombardeig per part de l'avió franquista, amb resultat de vuit morts[4]
- 1954 - Es modernitza la xarxa de subministrament d'aigua
- 1979 - Primer ajuntament democràtic
- 2000 - Cassà és proclamada Ciutat Pubilla del 2000
- 2000 - S'inauguren les obres de la variant de la comarcal 250
Llocs d'interès [modifica]
- Museu Catalunya Posta][5]
- Parc de les Arts Contemporànies de Cassà
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ carrollia, pàgina 10
- ↑ El Punt
- ↑ Alberch i Fugueras, Xavier; Burch i Rius, Josep (coord.). Història del Gironès Girona, 2002. Diputació de Girona.
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 48. ISBN 84-393-5437-1.
Vegeu també [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cassà de la Selva  |
- Ajuntament de Cassà de la Selva
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
|||||
