Cassià d'Imola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Joan Cassià».
sant Cassià

Martiri del sant, per Innocenzo Francucci, ca. 1500
màrtir
Nom secular Cassianus
Naixement ca. 240
Forum Cornelii (actual Imola, Itàlia)
Defunció 303-304
Imola
Enterrament Catedral de Sant Cassià d'Imola
Commemoració en Església Catòlica, Esglésies orientals, Església ortodoxa
Canonització Antiga
Festivitat 13 d'agost
Iconografia Lligat a un pal, essent atacat per nens
Patronatge Estenògrafs (1952); Ciutat de Mèxic; diòcesi d'Imola; copatró de les diòcesis de Ferrara-Comacchio i Bolzano-Bressanone

Cassià d'Imola (Forum Cornelii, actual Imola, ca. 240 - 303 o 304) era un professor romà cristià, martiritzat per la seva fe. És venerat com a sant per diverses confessions cristianes.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Les notícies més antigues les en dóna Prudenci al seu Peristephanon, IX (s. V), on diu que de viatge a Imola va venerar, ja al segle V, la seva despulla conservada en un sarcòfag amb escenes del seu martiri.

Cassià era un mestre del Forum Cornelii, de mitjan segle III, que ensenyava primeres lletres i ars notoria (l'actual estenografia). Convertit al cristianisme, fou denunciat pels mateixos alumnes seus i detingut durant les persecucions del regnat de Dioclecià. En no voler fer sacrificis als déus, fou condemnat a morir.

El prefecte ordenà que fos deixat a mans dels estudiants, que l'odiaven pel seu rigor i duresa, i que aquests el matessin punxant-lo repetidament amb els seus stylum (els estilets d'os, ivori o metall amb els que escrivien sobre les tauletes de cera).[1]

Historicitat del martiri[modifica | modifica el codi]

Durant molt de temps s'havia cregut que la tradició del martiri amb els estilets era una llegenda pietosa. Durant l'Anno Cassianeo es van fer anàlisis a les restes conservades a la catedral d'Imola i es va trobar que els senyals de ferida del crani coincidien, per la forma i dimensions, amb les que es podrien haver fet clavant-hi repetidament estilets similars als trobats d'aquella època.

Llegenda del Tirol[modifica | modifica el codi]

Al segle XI s'escrigué la Vita et gesta Cassiani, Ingenuini et Albuini episcoporum, pn diu que Cassià, que ja era molt venerat a la zona, havia predicat a la regió de la Sabiona, d'on era natural, i que perseguit, va anar exiliat a Imola, on hagué d'exercir com a mestre i fou martiritzat. Una tradició posterior diu, erròniament, que fou bisbe d'Imola.

Veneració[modifica | modifica el codi]

Sobre la tomba de Cassià es construí la primera catedral de la ciutat, vora la Via Emília, i al voltant s'anà desenvolupant un nucli urbà conegut com a Castrum Sancti Cassini. Al segle XIII, el castrum fou enderrocat i les relíquies portades a la nova catedral dintre les muralles, on són avui dia.

Hi ha notícies d'una església dedicada a Cassià a Imola, ja al segle V, que celebrava el sant el 13 d'agost; a mitjan segle V es venerava també a Milà. Pere Crisòleg, mort al 450), hi tenia una especial devoció i va voler ésser sebollit prop seu. El papa Símmac I li dedicà un altar a Roma en començar el segle VI.

Al Tirol i a Sabiona és particularment venerat; la catedral de Bressanone fou dedicada, al segle X, als sants Cassià i Ingenuí.

Notes[modifica | modifica el codi]

  1. La història influí en l'elaboració de la llegenda fictícia de sant Fèlix "in Pincis", també professor, a Roma.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Cassià d'Imola Modifica l'enllaç a Wikidata