Cassiana de Constantinoble

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
santa Cassiana,
Càssia, o
Kàssia

La santa en una icona oriental
abadessa
Nom secular Κασσιανή (Kassiané)
Naixement 805-810
Constantinoble (Imperi bizantí, actual Istanbul)
Defunció ca. 865
Constantinoble
Commemoració en Església Ortodoxa
Canonització Antiga
Festivitat 20 de setembre (correspon al 7 de setembre del calendari julià)
Fets destacables Compositora i poeta d'himnes litúrgics
Iconografia Com a monja, amb una icona a la mà

Cassiana o Càssia de Constantinoble, coneguda també com a Kàssia (Constantinoble, ca. 810 - ca. 865), en grec Κασσιανή (Kassianí), en rús Кассия (Kassija) i en llatí Cassiana, fou una abadessa, poeta i compositora d'himnes musicals de l'Imperi bizantí, la primera dona compositora de qui se'n coneix el nom. És venerada com a santa per l'Església Ortodoxa.

Biografia[modifica | modifica el codi]

Va néixer en una família aristocràtica grega entre 805 i 810, a Constantinoble. De gran bellesa, fou educada acuradament a la cort i esdevingué una dona de gran vàlua intel·lectual. Segons els cronistes Simeó el Logoteta, Jordi el Monjo i Lleó el Gramàtic, diuen que Càssia va participar en una reunió de dones en la que l'emperador Teòfil de Bizanci havia de triar esposa. Fascinat per la seva bellesa, l'emperador li digué: "De la dona, el pitjor", referint-se al pecat original d'Eva; Càssia li replicà: "I de la dona, el millor" (referint-se a la concepció de Jesucrist). Teòfil, orgullós, no va voler acceptar que una dona li repliqués i el vencés i trià una altra esposa, Teodora.

En 843, Càssia va fundar un monestir a l'oest de Constantinoble, on fou abadessa. Teodor Estudita diu que la fundació no tenia a veure amb el rebuig de l'emperador, sinó a una veritable vocació. El monestir estigué vinculat al monestir de Studion, amb el que tingué un paper important en la renovació de la litúrgia bizantina del moment.

L'emperador Teòfil, encara enamorat d'ella, demanà de veure-la abans de morir; anà al monestir i demanà d'avisar-la. Càssia estava escrivint el conegut Himne de Kassiani i, temerosa que en veure l'emperador es desvetllés l'antic amor, no va voler sortir i s'amagà rere la porta, deixant l'himne inacabat sobre la taula. Teòfil entrà a la cel·la i, en no trobar-la, s'entristí i planyé d'haver-la rebutjat per orgull; en veure l'himne sobre la taula, el llegí i hi afegí un vers. Segons la llegenda, quan marxava va veure amagada Càssia, però no volgué dir-li res per no violentar-la. Càssia sortí després i acabà l'himne a partir del vers de l'emperador.

Obres[modifica | modifica el codi]

Va compondre música i és la primera dona música de qui se'n coneix el nom; se'n conserva un nombre considerable d'obres: uns cinquanta himnes (vint-i-tres formen part de la litúrgia ortodoxa), dels que es conserva la notació musical i, per tant, són interpretables. També és autora de 789 versos de caràcter profà, la majoria epigrames i versos gnòmics.

L'himne més famós és el conegut com a Himne de Kassiani, cantat a les matines del dimecres sant i basat en l'Evangeli de Lluc (7: 36-50).

Veneració[modifica | modifica el codi]

Pel seu paper en la renovació litúrgica i la seva defensa del culte a les imatges, és venerada en l'Església Ortodoxa com a santa. La seva festivitat és el 7 de setembre del calendari julià.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]