Castanya

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Castanya closa en el pelló
Parada de torrar castanyes davant la font del Pla de la Boqueria, a la Rambla de Barcelona

La castanya és la fruita del castanyer, arbre de la família de les fagàcies. És comestible i molt apreciada com a aliment a algunes zones del món. Als Països Catalans protagonitza, junt amb els panellets i els boniatos, la tradicional festa de la Castanyada. Les castanyes són també la principal font d'aliment de les larves de molts lepidòpters.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Catalunya[modifica | modifica el codi]

Castanyes confitades. Especialitat francesa sota el nom de marron glacé
Cuina txeca: llom de porc amb castanyes saltades amb escalunya.

A Catalunya, se celebra la tradicional festa de la castanyada la nit de Tots Sants, dia 1 de novembre, tot i que és freqüent que es traslladi a la vigília.

La castanya, fruita del castanyer, és un dels productes més populars de la tardor. Actualment és típic de menjar-ne per Tots Sants, torrades o bullides. Però en el passat era un ingredient molt present en la cuina catalana. Abans de l’arribada de nous productes provinents d’Amèrica, la castanya solia substituir la patata en molts plats, com ara cremes o acompanyaments de la carn.[1]

Actualment, a Barcelona, i arreu de Catalunya, la castanya és la menja principal de la festa de Tots Sants, juntament amb els panellets i el moniatos. Durant aquests dies, s’organitzen castanyades i la ciutat s’omple de parades que en venen –ben calentes i embolicades en paperines– i de la flaire singular que deixen anar quan les torren.[1]

Els historiadors creuen que la castanya deriva d’antics àpats funeraris, en els quals no se servien més aliments que llegums i fruita seca, a banda els populars panellets. L’acte tenia una part simbòlica de comunió amb l’ànima dels morts: mentre torraven castanyes resaven el rosari en record dels familiars difunts.[1]

Altres indrets[modifica | modifica el codi]

En alguns països les castanyes es mengen bullides, saltades o també es fa farina. En alguns països les castanyes torrades, bullides o polvoritzades s'han usat tradicionalment com a "talla-fam" per a gent humil, cosa que ha donat diversos pans, galetes i pastissos fets amb farina de castanya arreu del món. També és freqüent el seu ús per a fer licors. A França es poden preparar dolces, les marron glacé (castanyes confitades), o salades, s a dir bullides i usades com a hidrat de carboni per a omplir i allargar plats, o com a variant per a les patates a guisats. En aquest país es consideren típiques del Nadal. En alguns llocs els castanyers es cultiven en terres on altres conreus més rics, com el blat o la vinya, no poden créixer, on per tant no sofreixen la "competència" d'aquests, sovint per a abastir de midó com a aliment a camperols humils.

Conservació[modifica | modifica el codi]

Per tal de conservar les castanyes per al consum durant tot l'hivern, cal que siguin completament seques abans de retirar-les de la closca espinosa que les conté. Després cal desar-les en una caixa o un barril, cobertes de sorra fina. Qualsevol cuc que pogués estar dins d'alguna castanya sortirà a la superfície a la recerca d'aire i no danyarà cap altre castanya.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. 1,0 1,1 1,2 «Castanya». Cultura popular de Barcelona. Barcelona: Institut de Cultura de Barcelona Web (CC-BY-SA via OTRS).

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]