Castanyer d'Índia comú

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Castanyer d'Índia comú
Illustration Aesculus hippocastanum0 clean.jpg

Nuvola apps kuickshow.svg Accediu al Portal:Biologia

Estat de conservació
Classificació científica
Regne: Plantae
Divisió: Magnoliophyta
Classe: Magnoliopsida
Ordre: Sapindales
Família: Sapindaceae
Gènere: Aesculus
Espècie: A. hippocastanum
Nom binomial
Aesculus hippocastanum
L.

El castanyer d'Índia comú o castanyer d'Índia blanc (Aesculus hippocastanum) és un arbre caducifoli de la família de les hipocastanacees nadiu d'una petita àrea de les muntanyes dels Balcans, al sud-est europeu, principalment al nord de Grècia però també a Albània i a la República de Macedònia. És àmpliament cultivat a tots els països de clima temperat (sobretot a Europa Central) i s'empra en molts casos com a arbre ornamental.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

Arbre que fa entre 15 i 30 m. d'alçada, de rel axonomorfa, escorça d'un color marró grisós amb unes branques gruixudes que tenen unes marques molt característiques en forma de ferradura on hi creixien les fulles prèviament, i una copa alta i rodona.

Les fulles tenen un color verd fosc, són peciolades (els pecíols fan 5,5-18,5 cm), oposades i compostes; contenen 5-7 folíols obovats (9,5-33 cm), estretis cap a la base i amb un marge aserrat i irregular (solen fer uns 25 cm. de llarg).

Les flors són blanques amb taques grogues i vermelles, i lleugerament zigomorfes. Es troben disposasdes en altes panícules erectes, tenen 4 o 5 pètals desiguals i pubescents; i set estams de diferent mida (normalment fan uns 5-8 mm. i són més llargs que els pètals). La inflorescència mesura uns 12-32 cm, és piramidal, erecta, i sobresurt per sobre de les fulles.

Tant les fulles com les flors estan rodejades per una protecció resinosa que evita que els afecti el fred i la humitat. El calze fa uns 5-8 mm., i té una forma campanulada amb 5 lòbuls lleugerament desiguals. El fruit encapsulat i espinós és molt semblant a un castanya, fa uns 6 cm. de diàmetre, i conté en el seu interior 2 petites llavors de color vermellós.

Etimologia[modifica | modifica el codi]

Aesculus és el nom llatí de l'alzina i hippocastanum significa castanya de cavall, ja que antigament els turcs utilitzaven el seu fruit per alleujar la tos i l'asma dels seus cavalls. Se l'anomena Castanyer d'Índia perquè les seves llavors són molt semblants a les del castanyer bord.

En català té aquests noms populars: Castanyer bord, castanya borda (fruit), castanya índia, castanyer agre, castanyer d'Índia, castanyer de cavall, castanyer de mal de queixal, castanyes bordes (fruit), castanyes de castanyer bord (fruit), pilongues (fruit).[1]

Ecologia[modifica | modifica el codi]

Creix en sòl arenós, normalment floreix entre el principi i meitat de primavera i els seus fruits s'acostumen a recol·lectar des de meitat a finals d'estiu.

Farmacologia[modifica | modifica el codi]

Part utilitzada (droga)[modifica | modifica el codi]

Fulles, escorça i llavors (pericarpi i cotiledons).

Composició química[modifica | modifica el codi]

Escorça
  • Heteròsids cumarínics (2-3%): escolòsid, fraxósid.
  • Tanins catèquics
  • Leucoantocianòsids
  • Flavonols: glucòsids de quercetol
  • Alantoïna
  • Fitoesterols
Pericarpi
Cotiledons
  • Escina: conjunt de saponines triterpèniques (ex. protoescigenina i barringtogenol C).
  • Flavonoides: esculina.
Fulles
  • Heteròsids cumarínics: escolòsid, escopoletòsid, fraxòsid flavonols derivats del ramnetol i kenferol.
  • Tanins leucoantocianòsids
  • Fitoesterol: sitosterol, estigmaterol, campestrol.

Acció farmacològica[modifica | modifica el codi]

És un tònic venós o vasoprotector que aconsegueix disminuir la viscositat de la sang, tornant-la més líquida, redueix el temps de sedimentació provocant una descongestió dels vasos sanguinis i augmenta la resistència capil·lar gràcies a l'acció de l'escina i l'esculòsid.

L'escina, a més té propietats antiimflamatòries i controla la permeabilitat dels vasos (activitat antiedematosa). En conjunt realitza una activitat antivitamínica P.

Els saponòsids faciliten la difusió d'altres principis actius quan són aplicats per via tòpica. Els tanins donen un efecte astringent.

Usos medicinals[modifica | modifica el codi]

Pot aplicar-se en forma de pomada per via externa, ja que redueix el diàmetre de les venes disminuint la inflamació provocada per varius, flebitis, insuficiència venosa i altres trastorns circulatoris (com per exemple edemes, equimosi, cuperosi rosàcia).

Al ser un potent vasoconstrictor es fa servir envers les hemorroides per reduir el seu volum (al tenir una elevada turgència) i alleujar el seu dolor.

L'extracte sec es prepara en forma de càpsules que s'ingereixen per via oral en casos de fragilitat capil·lar, epistaxi, metrorragia, dismenorrees, etc.

Usos homeopàtics[modifica | modifica el codi]

També s'utilitza per tractar problemes circulatoris (varius, flebitis, crisis hemorroïdals, etc.) realitzant una funció de drenatge i normalment s'administra en forma de gotes i associada amb altres plantes. Es solen prendre aproximadament 10 min. abans o 30 min. després dels àpats i allunyat de les infusions. Segons la nova legislació no es poden preparar gotes complexes a la farmàcia, només alguns laboratoris autoritzats poden fer-ho.

Contraindicacions i toxicitat[modifica | modifica el codi]

No és recomanable en casos d'embaràs, lactància, nens menors de 10 anys i gent que està tractant-se amb anticoagulants (AAS o Warfarina).

L'efecte secundari més comú és la confusió de les llavors del Aesculus hippocastanum amb les del castanyer (Castanea sativa) que pot provocar gastrointeritis, midriasi i somnolència (la closca del fruit és tòxica).

Els saponòsids poden produir irritació de les mucoses digestives). Els escolòsids són capaços de produir dermatitis de contacte.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Vallés i Xirau, Joan (dir.). «Noms de plantes». Barcelona: TERMCAT, Centre de Terminologia, cop. (Diccionaris en Línia), 2009.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • "Plantas Medicinales, bayas, verduras silvestres. Guias de Naturaleza Blume" Ed. Blume 1ª Edición (1985)
  • "Enciclopedia de las Plantas Medicinales" Dr. Pamplona Roger Biblioteca Educación y Salud Vol. 2 1ª Edición (1995)
  • "Plantas Medicinales. El Dioscórides Renovado" Pio Font Quer Ed Labor 7ª Edición (1981)
  • "Guía Práctica de las plantas medicinales y la salud" Vol. 4 Crédito Bibliotecario 2ª Edición (1991)
  • "Vademecum de prescripción de plantas medicinales" Ed.Masson 3ª edición (1998)

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]