Castanyola

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Aquest article tracta sobre el peix. Vegeu-ne altres significats a «Bunium».
Viquipèdia:Com entendre les taules taxonòmiquesCom entendre les taules taxonòmiques
Castanyola
Il·lustració d'una castanyola (circa 1887)
Il·lustració d'una castanyola (circa 1887)
Classificació científica
Regne: Animalia
Fílum: Chordata
Classe: Actinopterygii
Ordre: Perciformes
Família: Bramidae
Gènere: Brama
Espècie: B. brama
Nom binomial
Brama brama
(Bonnaterre, 1788)
Sinònims

La castanyola o saputa (Brama brama) és un peix marí semblant al besuc però més comprimit lateralment, teleosti, de la família dels bràmids i de l'ordre dels perciformes.

Morfologia[modifica | modifica el codi]

  • La seua talla màxima és de 70 cm i 6 kg de pes.
  • Cos oval amb el dors bastant alt i comprimit lateralment.
  • La línia lateral segueix el perfil del cos.
  • El cap presenta un perfil rodó.
  • Morro molt curt i semblant al de la piranya.
  • La boca és ampla i està inclinada quasi verticalment. Interior de la boca fosc.
  • La mandíbula inferior és prominent i les dents són curtes i fortes.
  • Els ulls són grossos.
  • L'aleta dorsal és llarga i a la part anterior és on hi ha els radis espinosos més llargs.
  • L'anal és llarga.
  • Les pectorals són bastant llargues i arriben fins a la meitat de la dorsal.
  • Les pèlviques són les més petites.
  • La caudal és bifurcada.
  • És de color gris blavós i, de vegades, quasi negre.
  • El ventre és platejat.
  • Al cap i a les pectorals apareix una taca daurada.[2]

Reproducció[modifica | modifica el codi]

Es reprodueix a l'estiu (d'agost a setembre) en el Mediterrani. És una espècie cosmopolita de mars temperats i càlids, però a l'hora de reproduir-se requereix una temperatura major de 20 °C.

Alimentació[modifica | modifica el codi]

Menja petits peixos, calamars, gambetes, pops i sípies.[3]

Hàbitat[modifica | modifica el codi]

És pelàgic d'aigües profundes i oceànic, normalment es pot trobar entre 100 i 400 m, però pot arribar fins als 1.500-2.000 m.

Distribució territorial[modifica | modifica el codi]

A més de la Mar Mediterrània, es troba a l'Oceà Atlàntic (des de Noruega a Sud-àfrica), a l'Oceà Índic i al sud de l'Oceà Pacífic.

Costums[modifica | modifica el codi]

S'agrupa en petites moles i les migracions depenen de la temperatura de l'aigua. A l'estiu es pot trobar més a prop de la costa.

Pesca[modifica | modifica el codi]

La seua carn és molt apreciada. Es captura amb palangres de superfície o de fons, tresmalls i arts d'encerclament i d'arrossegament. La talla mínima legal de captura és de 16 cm.

Observacions[modifica | modifica el codi]

És una espècie que allotja nombrosos paràsits[4]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Asturnatura (castellà)
  2. Mas Ferrà, Xavier i Canyelles Ferrà, Xavier: Peixos de les Illes Balears. Editorial Moll, Palma de Mallorca, maig del 2000. Manuals d'Introducció a la Naturalesa, 13. ISBN 84-273-6013-4. Planes 161-162.
  3. Museu de la Pesca (català)
  4. El Maestro Pescador (castellà)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]