Castanyoles

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Castanyoles de fusta de finals del S. XVIII de la col·lecció de José de Udaeta del Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques
Castanyoles
Castanyoles agafades pel dit del mig
Castanyoles agafades al polze
Pintura inspirada en el ball amb castanyoles

Les castanyoles, postisses o palillos són un instrument idiòfon de percussió que consisteix en dues peces que es fan repicar l'una contra l'altra. El material de què estan fetes pot ser molt divers: fusta, vori, metall i, actualment, s'ha introduït la utilització de resines i plàstics sintètics que també ens en proporcionen d'una qualitat excel·lent. Fins i tot, n'hi ha una variant feta amb dues petxines: les castanyoles marines.

El to de les castanyoles depèn d'una part del material i de l'altre de la mida: com més grosses són, més greu sonen.

Les castanyoles són un instrument popular, tocat per ballarins a tota la Mediterrània des de molt antic, com a mínim a l'època dels fenicis. Als Països Catalans, com arreu, es tocaven de manera intuïtiva, sense cap formació especial, fins que al segle XIX l'escola bolera de Barcelona les va incloure com a ensenyament dins de la dansa. A la segona meitat del segle XX, Emma Maleras va inventar un mètode per a aprendre a tocar-les com qualsevol altre instrument musical, i també un tipus de pentagrama especial, anomenat bigrama, que són els que s'empren avui a tot el món. Avui existeixen cors formats exclusivament per tocadors de castanyoles, com per exemple Tocs i "Cor Castanets", als Països Catalans. També són utilitzades per molts grups de dansa catalana (esbarts dansaires). Paral·lelament, un instrument similar i amb el mateix origen, els cròtals, també s'han inclòs a l'ensenyament de la dansa clàssica oriental.

Tipus[modifica | modifica el codi]

Hi ha diverses variants que tenen cadascuna les seves particularitats i la seva utilització particular.

A tot Espanya es coneix un tipus de castanyoles que tenen una forma que recorda les conquilles dels bivalves, amb un clot a la part interna que les fa ressonar. La dansa espanyola i concretament l'escola bolera inclou moltes danses populars locals arreu de l'Estat acompanyades de castanyoles. Aquestes van lligades amb un cordó i segons el tipus de ball s'utilitzen de dues maneres diferents:

  • La jota les utilitza penjades del dit del mig i les fa repicar entre els dits i el palmell balancejant-les, o bé donant un cop sec.
  • A les danses andaluses es pengen del polze i es van picant alternativament amb els quatre dits de la mà dreta i amb un cop de la mà esquerra fent una varietat de sons molt més ric. Un repic seguit s'anomena carretilla i juga amb un so fort i fluix o bé accelerat i lent.
  • A Eivissa i Formentera n'utilitzen unes que són un xic més grosses, en forma de D i que es lliguen al palmell de la mà. Solen estar guarnides amb sanefes i tenen un buidat semiesfèric a la part interna. Un llistonet a la xarnera manté les dues parts separades. La mida varia segons vagin destinades a homes, dones o nens. Les utilitzen en les cantades i els balls populars pitiüsos, anomenats popularment "Ball Pagès".

Els grups musicals i les orquestres utilitzen pel so de les castanyoles un tipus que està format per un mànec acabat en forma de castanyola amb la part buidada a ambdós costats. A banda i banda van lligades dues peces igual que les castanyoles descrites suara i sonen agafant-les pel mànec i agitant-les.

Una mena de castanyoles o cròtals les podem trobar en algunes poblacions de berbers. Són metàl·liques, amb una forma que recorda un 8: dues cassoletes unides per un tram que porta unes tires de cuir per agafar-les. Un dels extrems està lligat amb un filferro i es fan sonar tancant la mà, amb un ritme de dos cops la dreta i un l'esquerra. En les festes rituals, com ara els casaments, una colla de cantaires les toca, acompanyant-se també de tambors, mentre la resta de convidats dansa al seu voltant. També els toquen de vegades els ballarins, com ocorre a les danses populars als Països Catalans.

Producció[modifica | modifica el codi]

La producció de castanyoles a Eïvissa és artesana, estan fetes amb arrel de ginebró i es triga dos anys per tenir-les llestes. Potser per això és una activitat que s'està perdent: només queden dues persones a l'illa que en fan.

Concertistes[modifica | modifica el codi]

Algunes de les figures mundials com a mestres en castanyoles són:

  • Emma Maleras, és nascuda a Ripollet, gran concertista mundial i autora de la primera notació musical per a castanyoles i un mètode per al seu ensenyament anomenat Maleras que s'usa a tot el món.[1][2]
  • Consol Grau, és nascuda a Barcelona, deixeble de l'Emma Maleras i gran concertista mundial, com a solista i com a directora i coreògrafa-compositora del grup de castanyoles Tocs. Fa més de trenta anys que col·labora estretament amb Emma Maleras com a docent.[3]
  • José de Udaeta, era nascut a Barcelona, deixeble de l'Emma Maleras, ballarí i gran concertista mundial. A més d'autor d'obres sobre castanyoles.[4] Al Centre de Documentació i Museu de les Arts Escèniques es conserva la seva nombrosa col·lecció de castanyoles de totes les èpoques, regions d'Espanya i d'arreu del món. Va morir el 2009.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Emma Maleras. Les castanyoles: la grandesa d'un instrument petit, editat per la Diputació de Barcelona, 2007. ISBN 9788477948865 (català)
  • Castanyoles. L'estudi del ritme musical., d'Emma Maleras. Editorial Boileau, 2004. (català)

Referències[modifica | modifica el codi]

Curiositats[modifica | modifica el codi]

A la tomba de Tutankhamon hom hi va trobar, entre moltes altres coses, unes castanyoles.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castanyoles Modifica l'enllaç a Wikidata