Castelló de Farfanya
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi de la Noguera | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Lleida Ponent Noguera |
||||
| Gentilici | Castelloní, castellonina | ||||
| Superfície | 52,62 km² | ||||
| Altitud | 358 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
549 hab. 10,43 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 311400 4632400Coord.: 41° 49′ 16″ N, 0° 43′ 45″ E / 41.82111,0.72917 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
1 Manuel Medà i Calella (ICFAM) |
||||
| Codi territorial | 250693 |
||||
La vila i municipi de Castelló de Farfanya és situada a la comarca de la Noguera, a ponent de Balaguer i a tocar de la carretera que uneix aquesta darrera ciutat amb Algerri i Alfarràs. A més de la vila de Castelló de Farfanya, el municipi inclou l'antic terme de Torredà.
Taula de continguts |
Història [modifica]
L'origen de Castelló cal cercar-lo en la seva antiga fortalesa, tal com el seu propi nom deixa veure. El castell de Castelló de Farfanya formava part de la línia defensiva sarraïna que protegia la plana de les empreses militars comtals.
El lloc fou conquerit entre els anys 1116 i 1130 i el territori disputat entre la noblesa. El 1190 és reconeguda la sobirania d'Alfons el Cast (1154-1196).[2]
Castelló va gaudir d'una important puixança política i econòmica; es bastiren les esglésies de Santa Maria, al castell, i de Sant Miquel a la vila baixa.
El castell es va malmetre a la Guerra dels Segadors i més endavant amb altres esdeveniments militars, fins que es va abandonar definitivament a començament del segle XIX.
La vila [modifica]
A més de les esglésies de Santa Maria (seu d'un priorat canonical) i de Sant Miquel, la vila té diverses construccions senyorials i una font barroca, prop de l'església de Sant Miquel. Procedeix de Castelló el deteriorat Retaule de la Pietat, obra de Jaume Ferrer I i una predel·la del mateix autor però procedent d'un altre retaule, ambdues peces conservades ara al Museu Episcopal de Vic.
Demografia [modifica]
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
-
El castell i l'església de Santa Maria
-
Retaule de la Pietat, de Jaume Ferrer I. M.E. Vic
-
Retaule de la Pietat, taula central
-
Predel·la de Castelló de Farfanya, de Jaume Ferrer I. M.E. Vic
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ Sàez, Anna. «Històries de la mitja Lluna». Sàpiens [Barcelona], núm. 96, octubre 2010, p.70. ISSN: 1695-2014.
Vegeu també [modifica]
Bibliografia [modifica]
- Josep Lladonosa i Pujol. Gran Geografia Comarcal de Catalunya. Vol. 10. Enciclopèdia Catalana. Barcelona, 1983. ISBN 84-85194-40-3
- Josep Gudiol, Santiago Alcolea. Pintura gòtica catalana. Edicions Polígrafa, Barcelona, 1987 ISBN 84-343-0510-0
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castelló de Farfanya  |
- Pàgina web de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
- Castelló de Farfanya al segle XVIII
|
|||||||
