Castelló de Rugat

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Castelló de Rugat
Escut  de Castelló de Rugat
(En detall)
Localització

Localització  de Castelló de Rugat respecte del País Valencià Localització  de Castelló de Rugat respecte de la Vall d'Albaida


Municipi de la Vall d'Albaida
Vista de Castelló de Rugat
Vista de Castelló de Rugat
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de València
Vall d'Albaida
Manc. de la Vall d'Albaida
Ontinyent
Gentilici Castellonenc, castellonenca
Predom. ling. Valencià
Superfície 19,02 km²
Altitud 200 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
2.328 hab.
122,4 hab/km²
Coordenades 38° 52′ 30″ N, 0° 23′ 01″ O / 38.87500°N,0.38361°O / 38.87500; -0.38361Coord.: 38° 52′ 30″ N, 0° 23′ 01″ O / 38.87500°N,0.38361°O / 38.87500; -0.38361
Distàncies 94,4 km de València
27,7 km de Ontinyent
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
6 PP i 5 PSPV
Jose Miguel Barranca Alborch (PP) (2007)
Codi postal 46841
Codi territorial 46090
Agermanament Itàlia Canistro, Itàlia
Web

Castelló de Rugat és una població de la comarca de la Vall d'Albaida, també coneguda com a Castelló de les Gerres.

Història[modifica | modifica el codi]

La primera mostra de poblament rau en uns enterraments del neolític trobats a la Cova de la Penyeta Tarrasó; del Bronze s'han localitzat quatre assentaments: La Penya Blanca, l'Algebassó i l'Alt de Montaner i, especialment, el de la Buitrera; la cultura íbera també hi deixà les seues empremtes: L'Ermita, El Tossal, i La Punta; d'època romana hi ha troballes al Lauro, Marxillent, poblat de l'Ermita, Alt de la Perdiu i Xarxet; però fou un castell àrab l'origen de l'actual població i El Rafalet, el Lauro, El Vinet, el Tossal, el camí de Llutxent són testimonis del pas dels musulmans per Castelló, fins i tot a la plaça del Palau hi ha restes d'una de les poques mesquites que romanen al País Valencià.

Alfons II el Lliberal va donar Castelló el 30 de gener de 1287 a Bernat de Bellvís, no amb plenitud de drets, ja que la ciutat de Xàtiva també tenia concessions; en la família Bellvís romangué fins finals del segle XIV, quan el lloc ja era conegut com a baronia de Castelló, en què Joan Bellvís, que havia reconstruït el castell per concessió de Pere IV redactada el 5 de maig de 1396, morí sense descendència; dels Bellvís passà als Castella, als Romeu i Castelló comença a anomenar-se "de Rugat"; el 25 de juny de 1499, la duquessa vídua Maria Enríquez, com a tutora de Joan de Borja, Duc de Gandia, compra el senyoriu; el 26 de novembre de 1534 la parròquia de Castelló es desmembra de la de la Pobla del Duc i adquireix entitat pròpia; en 1543 mor el duc Joan i el succeeix el seu primogènit Francesc de Borja i Aragó (IV Duc de Gandia) canonitzat pel papa Climent XI el 12 d'abril de 1671, el qual renuncià a tots els seus béns en benefici del seu fill Carles de Borja, el qual gaudia de prolongades estades d'esbarjo al seu Palau de Castello on va morir; a finals d'aqueix segle Castelló passa a ser Castelló del Duc; en 1598 i 1599, dins d'un cicle de davallada econòmica, Castelló sofreix forts terratrèmols.

L'expulsió dels moriscos (1609) agreujà el problema econòmic i demogràfic, ja que hi romangueren 30 cases; el segle XVIII tot i començar amb un increment de les càrregues econòmiques sobre els castellonencs imposades pel govern del Rei Felip V, va ser-hi un segle de creixement; el 23 de març de 1748 hi hagué un fort terratrèmol (vegeu terratrèmol del 1748) que es repetiria amb major intensitat el 2 d'abril que deixà desperfectes en les cases, l'església i el palau; en 1916, com a conseqüència de l'abolició dels senyorius, obté l'actual denominació: Castelló de Rugat;

Demografia i economia[modifica | modifica el codi]

El cens de 2003 dóna la xifra de 2.254 habitants, de gentilici castellonencs. Castelló de Rugat també és conegut com a Castelló de les Gerres, això és degut a l'antiga fabricació de grans quantitats de tota mena de gerreria, que actualment ha esdevingut en la de rajoles. Aquesta indústria i l'agricultura han estat el motor de l'economia castellonenca, però actualment és el sector serveis el que la dinamitza juntament amb algunes indústries de transformació i comercialització de fruites i la construcció.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Situat als peus del Tossal de l'Ermita, Castelló de Rugat té una carena de muntanyes que la separen de la comarca del Comtat, entre les quals destaca la serra de Benicadell, el Morquí i les Penyes Altes. L'ajuntament ha configurat quatre rutes ben diferenciades per donar a conéixer la riquesa paisatgística i la fauna i flora que es podent trobar arreu del terme, de 19 km2.

Edificis d'interés[modifica | modifica el codi]

Quant al patrimoni, a banda del Museu Prehistòric, podem contemplar:

  • Ermita de Sant Antoni. Segle XVII, restaurada en la dècada dels vuitanta del passat segle.
  • Església de l'Assumpció. De 1536.
  • Palau Ducal. Segles XIV-XV. Sols es conserva un tros de la façana i alguns elements integrats en edificis posteriors.
  • Font pública, llavador i bassa de la font. Elements construïts entre els segles XVII i XIX i convertits en lloc d'esbarjo.
  • Forn de la Gerreria. Aquest forn, del segle XVIII, és el més antic de Castelló i ha estat restaurat en 1988.
  • Casa Frasquet. Casa peiral d'una antiga familia local d'on cal destacar la magnífica factura de les portes d'entrada.
  • Mesquita musulmana. Actualment de propietat municipal.
  • Cisterna medieval.
  • Neveres i caves dels segles XVI al XIX arreu del terme. Cal destacar la de Racons o Porrinxons.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Si parlem de menjars haurem d'esmentar: els arrossos, caldós, al forn, amb fesols i naps; les coques de dacsa, blat picat, putxero, cassoles, guisat de cigrons, suquet de rap, faves sacsades, guisat de conill, coquetes del foradet al mig, pastissets de verdura, embotits.

Si la referència són els dolços, codonyat, arrop i talladetes, la melmelada de tomaca, torrons; quant a la pastisseria destaquem els bunyols de carabassa, les barretes de nous, les fogasses, els mantecats i la coca celestial.

Cal parar esment en els vins (Denominació d'Origen València, de la subzona del Clarià), elaborats amb raïm de la terra, i la mistela. També hi ha bona mel mercés a la gran quantitat d'herbes aromàtiques que hi ha.

Administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Josep Maronda Alcaraz AI.AGRUPACIO INDEPENDENT
1983 - 1987 Vicent Moreno i Montañés PSPV-PSOE
1987 - 1991 Vicent Moreno i Montañés PSPV-PSOE
1991 - 1995 Vicent Moreno i Montañés PSPV-PSOE
1995 - 1999 Vicent Moreno i Montañés PSPV-PSOE
1999 - 2003 Vicent Moreno i Montañés PSPV-PSOE
2003 - 2007 Vicent Moreno i Montañés PSPV-PSOE
2007 - 2011 Jose Miguel Barranca Alborch PP
Des del 2011 Jose Miguel Barranca Alborch PP

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castelló de Rugat Modifica l'enllaç a Wikidata