Castelló de la Ribera

Castelló de la Ribera
Villanueva de Castellón

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi de la Ribera Alta
Castelló de la Ribera Castelló de la Ribera
Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial	Regne d'Espanya País Valencià Província de València Ribera Alta Manc. de Serveis de l'Ènova Manc. de la Ribera Alta Alzira
Gentilici	Castellonenc, castellonenca; Castelloner, castellonera
Predom. ling.	Valencià
Superfície	20,30 km²
Altitud	19 msnm
Població (2012)   • Densitat	7.482 hab. 368,57 hab/km²
Coordenades	39° 04′ 40″ N, 0° 30′ 46″ O
Distàncies	48,6 km de València 13,6 km de Alzira
Organització Nuclis Ajuntament • Batlle:	1 8 PP, 2 EUPV, 2 Compromís, i 1 PSOE Salvador Alvarez i Carbonell (PP)
Codi postal	46270
Festes majors	Última setmana d'agost
Dies de mercat	dijous
Fira tradicional	Entre el 13 i el 15 de desembre
Agermanament	Ciudad Darío (Nicaragua) Champagne-au-Mont-d'Or (França)
Web	http://www.castellodelaribera.es/

Castelló de la Ribera (antigament anomenat Castelló de Xàtiva, més tard Vilanova de Castelló, i oficialment Villanueva de Castellón), és un municipi de la comarca de la Ribera Alta (País Valencià).

Limita amb Alberic, Beneixida, Carcaixent, Gavarda, Manuel, Sant Joan de l'Ènova, la Pobla Llarga i Senyera (a la mateixa comarca); i amb Xàtiva i la Llosa de Ranes (a la Costera).

Geografia

Se situa a la confluència dels rius Xúquer i Albaida. El relleu és totalment pla i tot just sobresurten alguns turons a la part meridional: destaquen les altures de l'Alteró de la Bateria, ja al terme veí de Gavarda, com també les altures del port de Càrcer, la serreta d'Uixera, i la Muntanyeta del Castellet, la qual és coronada per les restes de l'antic castell que va donar el nom al poble, una fortalesa sentinel·la avançada del castell de Xàtiva. La resta del terme es manté a una altitud mitjana de 30-40 m. sobre el nivell del mar, i està cobert per sediments plistocens i holocens procedents dels sediments dels rius Xúquer i Albaida.

El clima és de tipus mediterràni.

Des de València, s'accedeix a la localitat a través de la A-7 per a enllaçar amb la CV-560, o antiga VP1038. També s'hi pot accedir amb de la línia 1 del Metro de València, o bé per carreteres comarcals des de les poblacions frontereres.

Localitats properes. El terme municipal de Castelló de la Ribera limita amb les següents localitats: Alberic, Beneixida, Carcaixent, Gavarda, Manuel, la Pobla Llarga, Sant Joan de l'Ènova i Senyera, Xàtiva i La Llosa de Ranes, aquestes dues últimes de la comarca la Costera.

Història

El topònim del poble prové d'una vella torre musulmana que ja devia estar en ruïnes en el moment de la conquesta cristiana. A penes reconquerit per Jaume I, el lloc passà a dependre de la ciutat de Xàtiva, com ja esdevenia en temps islàmics, per la qual cosa la seua denominació històrica ha estat la de Castelló de Xàtiva.

Participà activament en la guerra de la Unió contra Pere I de Castella; el 1358, Pere IV ordenà esfondrar la torre del Castellet per tal d'evitar que caigués en mans castellanes; en 1486 la seua població morisca no passava de 10 persones; durant la revolta de les Germanies, en la qual també va intervenir, hi havia 90 cases; el 3 d'octubre de 1587, per privilegi de Felip II, es converteix en vila independent, i així culminà un llarg procés de peticions fetes al rei per les autoritats de la vila amb tal fi; el 26 d'agost de 1591, el mateix monarca signa el privilegi per a la construcció de la sèquia d'Escalona, que rega les terres del terme i que es va construir en temps del seu fill Felip III; en aqueixa època ja hi havia vora mil habitants i l'expulsió morisca de 1609 no va afectar la població ja que des del moment de la conquesta fou repoblada amb cristians vells.

Durant la guerra de Successió va sofrir un saqueig a mans dels borbònics manats pel comte de Mahoní, i en acabar la contesa, i atès que Castelló havia abraçat la causa d'Àustria, es va revocar temporalment el seu caràcter de vila independent, passant a dependre de Carcaixent des de 1708 a 1735; durant el segle XVIII les febres tercianes causaren estralls en la població, que malvivia, segons Cavanilles, de l'arròs i de la seda, fins deixar-la en 1.461 ànimes; el segle XIX, la vila va viure la invasió dels dragons francesos del mariscal Suchet; el saqueig dels carlins en 1836 i en 1873; la desamortització del convent dominicà de sant Vicent Ferrer; especialment sagnant fou la guerra de 1936-1939 que hi deixà setanta morts entre ambdós bàndols.

El conflicte toponímic

El topònim oficial, després de fortes disputes judicials i extrajudicials, és a hores d'ara Villanueva de Castellón, segons proclama el mateix ajuntament, que tanmateix s'acostuma a emprar, al mateix lloc web, el nom popular de Castelló, mentre la web té dues adreces, la de Castelló de la Ribera, i la de Villanueva de Castellón. Mentrestant, Vilanova de Castelló no hi apareix, però sí ho fa a la llista de gentilicis que ha publicat l'AVL

El nom del poble ha estat objecte de forta polèmica entre els seus habitants a les darreries del segle XX i el principi del segle XXI, polititzant-se la qüestió toponímica i extremant-se les postures. Alguns van proposar canviar de nom, adduint que el més habitual era referir-se al poble com a Castelló, i ja que de Castellons n'hi ha molts, i tenint en compte que es troba a la Ribera, havia de canviar-se a Castelló de la Ribera. A més, es va adduir que el títol de Vila era una denominació borbònica. El canvi de nom va comptar amb l'oposició del sector més conservador de la política valenciana, així com de persones independents, i per tant, finalment no es va consolidar. A més, l'alcalde desestimà la realització d'un referèndum en el seu moment.

El topònim oficial, roman, doncs, com a Villanueva de Castellón, malgrat una sèrie de resolucions que han canviat el nom diverses vegades:

• 1 de gener de 1900 - 15 d'octubre de 1982: Villanueva de Castellón
• 15 d'octubre de 1982 - 28 d'agost de 1986: Vilanova de Castelló
• 28 d'agost de 1986 - 26 de juliol de 1994: Villanueva de Castellón, segons el BOE
• 26 de juliol de 1994 - 1 d'octubre de 1998: Castelló de la Ribera, segons el DOGV
• 1 d'octubre de 1998 - 4 de maig de 2004: Villanueva de Castellón
• 4 de maig de 2004 - 28 d'abril de 2005: Castelló de la Ribera (Sentència del Tribunal Suprem d'Espanya del 21 d'abril de 2004; publicat al DOGV el 20 de maig de 2004 i, de nou, el 19 de juliol de 2005)
• 28 d'abril de 2005 - ara: Villanueva de Castellón (Sentència núm. 249 del Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, del 22 d'abril de 2005)

Demografia

Evolució demogràfica

1990	1992	1994	1996	1998	2000	2002	2004	2006	2007
7.062	6.978	7.041	7.089	7.030	6.950	7.189	7.239	7.379	7.493

Economia

La seua economia és bàsicament agrícola, encara que compta amb unes petites indústries. La superfície cultivada és sencerament de regadiu, per mitjà del rec a manta a la major part del terme, i rec motoritzat i rec a goteig a la muntanya. Dins del terme hom troba tarongers, com a principal arbre fruiter, hortalissa de qualsevol tipus, i finalment i en quantitat reduïda, dacsa, arròs i oli. La ramaderia ha desaparegut amb el pas dels anys. El sector industrial compta amb fàbriques de conserves alimentàries, i magatzems de comercialització i exportació de fruites i hortalisses,i algunes altres activitats menors. La indústria castellonera també es fonamenta en el moble i les construccions metàl·liques.

Administració i política

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	José Benetó Ferrús	PSPV
1983 - 1987	José Benetó Ferrús	PSPV
1987 - 1991	Antoni Vizcaino Puche	EUPV-UPV
1991 - 1995	Antoni Vizcaino Puche	EUPV
1995 - 1999	Josefa Esther Guardiola Gómez	PSPV
1999 - 2003	Alfred Gregori i Puig	EUPV-BNV
2003 - 2007	Alfred Gregori i Puig	EU-L'Entesa
2007 - 2011	Alfred Gregori i Puig	EUPV
Des del 2011	Salvador Alvarez Carbonell	PP

Monuments

• Església de l'Assumpció. Edificada en el segle XV, tenia una torre d'estil romànic que va resultar destruïda durant un terratrèmol durant el segle XIX.
• Ermita de Santa Bàrbara.
• Ermita de la Sang de Crist.
• Ermita de Santa Anna. Situada sobre el Greu de saliva. Data del segle XV i és molt restaurada, amb la qual els elements del gòtic català es limiten a la portalada i la planta bàsica.
• Col·legi Sant Doménec. Col·legi de Dominiques, amb més de 100 anys d'història, obra de Joaquín María Arnau Miramón. Se situa en ple nucli urbà.

Llocs d'interés

• Les restes d'una vila romana amb tres forns de terrissa, d'època republicana fins a mitjans del segle xx d. de C. Es troba a la vora de l'estació de metro i és, en l'actualment, bastant abandonada.
• El balneari i alberg de Santa Anna.
• El parc municipal que fou d'antuvi la platja de vies del trenet.
• Estació de Castelló de la Ribera

Festes

Les festes més significatives són, com a tantes localitats del País Valencià, les falles i els Moros i Cristians. A més, hi ha festes patronals al principi de setembre, en honor al Santíssim Crist dels Prodigis, a la Mare de Déu dels Dolors i als Sants de la Pedra.

Personatges il·lustres

Entre les personalitats més notables de la vila, es compten els predicadors barrocs Gaspar Taengua, oncle i nebot; Francesc Franco, metge del rei Joan III de Portugal, l'il·lustrat divuitesc Vicent Ignasi Franco, i el violinista i compositor Francisco Benetó.

• Francisco Benetó (Castelló de la Ribera, 1877 - Lisboa, 1945), violinista i compositor.
• Agustí Murillo Barberà (Castelló de la Ribera, 1972), pilotari.

Vegeu també

• Pantanada de Tous

Referències

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castelló de la Ribera

Enllaços externs

• acicastello, Publicació Cívica de Participació
• Fotos relacionades en Castelló de la Ribera - castellodelaribera.info.
• Plataforma Cívica Castellonera.
• Gent de Castelló.
• Les finestres del temps
• Ajuntament de Villanueva de Castellón
• Auelapinta, Publicació jove de Castelló
• Web de la falla Sant Rafael.
• Web de la falla els Moreretes.
• APO del Centre Ocupacional El Castellet.
• Societat Musical Lira Castellonera.
• Quintet 5 de braç.
• Comparsa CONQUERIDORS DE CASTELLO.
• País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
• Institut Valencià d'Estadística PDF.
• Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.