Castell d'Eišiškės
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | districte municipal de Šalčininkai (Lituània) | |||
| ||||
El Castell d'Eišiškės, construït com una fortalesa, probablement per entre els segles xiii i XIV, no es conserva res més que uns pocs vestigis arqueològics, estava situat a uns dos quilòmetres d'Eišiškės al camí que condueix Šalčininkai (Lituània).
Història[modifica]
Se sap que el castell, al segle xiv, va pertànyer al Gran Duc de Lituània Vytautas el Gran junt amb la seva esposa Anna de Lituània. Durant les lluites sostingudes el 1434 per Švitrigaila per aconseguir el poder del Gran Ducat, el castell va patir un incendi. Al segle xvi Segimon II August rei de Polònia i gran duc de Lituània (1548–1572) el va donar a Ivan Gornostajui, per la qual cosa des d'aleshores es coneix la zona amb el nom de Gornostajiskiu.[1] A] la primera meitat del segle xix es va construir una estació de telègraf entre Sant Petersburg-Varsòvia (1830), unes restes d'aquesta edificació, de 15 x 10 metres encara romanen al lloc.[2]
El castell consta d'una planta d'uns 110 x 85 m en una zona de 9.350 m². El lloc estava envoltat per tots cantons per una muralla de 4 m d'alçada, amb un fossat de 4 m de profunditat i 25 m d'amplada. Tant el dic i rasa es troben coberts per pins. Existeix un sistema estructural de 8 m de diàmetre circular o octogonal segurament d'una torre associada a tipus de defensa del segle xiii. Aquest castell va ser com un prototip del castell de Medininkų.[1]
-
Restes de muralla -
Restes de la porta del castell -
lloc del castell -
Restes de l'edifici del telègràf
Vegeu també[modifica]
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 «Eišiškių piliakalnis» (en lituà). Arxivat de l'original el 2008-03-07. [Consulta: 24 setembre 2013].
- ↑ Adolfas Tautavičius. Eišiškių pilis. Visuotinė lietuvių enciklopedija, T. V (Dis-Fatva). – Vilnius: Mokslo ir enciklopedijų leidybos institutas, 2004. 50 p.