Castell d'Ajlun

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Entrada al castell de Ajlun.

El castell de Ajlun o Qala'at Ajlun , anomenat anteriorment Qala'at ar rabad , pel fet que la família Rabadi va tenir una important presència a la ciutat de Ajlun (també Ajloun) és un castell islàmic situat a la Governació d'Ajlun, a uns 76 km al nord-oest d'Amman, a Jordània, i a uns 15 km de Gerasa.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Vista interior del castell.

La massissa fortalesa va ser construïda per Izz al-Din Ossama, comandant i nebot de Saladino entre els dècada del 1184 i 1185. Pel que sembla, es va construir per diverses raons. En primer lloc, per protegir la regió dels atacs realitzats pels croats des de les fortaleses de Al Karak, al sud, i Beis, actualment en Israel, a l'oest. En segon lloc, per protegir les comunicacions entre el sud de Jordània i Síria, ja que, per la seva situació, domina un estret pas del nord de la vall del Jordà i tres valls, els wadis Kufranjah, Rajeb i Al-Yabes. En tercer lloc, per contenir l'avanç del Regne de Jerusalem i com una rèplica de la fortalesa de Belvoir, al llac Tiberiades, en Israel. I finalment, per protegir les mines de ferro de la regió.

El castell original tenia quatre torres. Més tard es van afegir les espitlleres en els murs més prims i es va envoltar d'un fossat de 16 m d'ample i 12 m de profunditat.

Després de la mort de Ossama, el governador mameluco, Aibak ibn Abdullah va ampliar el castell en 1214-1215, afegint una torre a la cantonada sud-est i una porta. Amb la caiguda d'Al Karak el 1187, va perdre importància. A mitjans del segle XIII, Yousef ibn Ayoub, rei de Alep i Damasc, va restaurar la torre nord-est i va usar el castell com a centre administratiu. A la torre sud-oest hi ha una inscripció que esmenta una renovació durant el mandat del sultà mameluc Al-Muïzz Àybak, que va governar entre 1250 i 1257.

En 1260, els mongols van destruir diverses seccions, i després de la victòria dels mamelucs sobre els mongols en la batalla d'Ain Yalut aquest mateix any, el sultà Bàybars I restaurà el castell i va netejar la fossa.

Durant el període otomà, un contingent de cinquanta soldats va romandre al castell. Durant el primer quatre del segle XVII, el príncep Fakhr-al-Din II del Líban ho va usar durant la seva lluita contra el príncep Ahmad ibn Tarbay. I, finalment, el 1812, el viatger suís Johann Ludwig Burckhardt va trobar el castell habitat per quaranta persones.

Dos terratrèmols van sacsejar el castell el 1837 i 1927, i actualment es troba en procés de restauració, encara que la seva visita es realitza sense problemes des de la ciutat de Ajlun.

Coord.: 32° 19′ 30.75″ N, 35° 43′ 38.21″ E / 32.3252083°N,35.7272806°E / 32.3252083; 35.7272806

Nota[modifica | modifica el codi]

  1. Anthony Ham. Middle East. Lonely Planet, 1 May 2009, p. 357–. ISBN 9781741046922 [Consulta: 30 abril 2011]. 


A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell d'Ajlun Modifica l'enllaç a Wikidata