Castell d'Eramprunyà
| Castell d'Eramprunyà | |
 Restes del castell
|
|
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Territori | Catalunya |
| • Comarca | Baix Llobregat |
| • Municipi | Gavà |
| Coordenades | 41° 18′ 50.42″ N, 1° 57′ 25.60″ E / 41.3140056,1.9571111Coord.: 41° 18′ 50.42″ N, 1° 57′ 25.60″ E / 41.3140056,1.9571111 |
| Altitud | 402m - 392m - 319 msnm |
| Estil | Romànic |
| Documentat | Des del 957 |
| Llista de castells dels Països Catalans | |
 Vegeu Portal:Arquitectura |
|
El castell d'Eramprunyà es troba al terme municipal de Gavà, al Baix Llobregat. El castell d’Eramprunyà s’enlaira a una altitud de 438 m en un estrep rocallós i encinglerat situat a llevant del massís del Garraf del qual en forma part. Al seu peu hi ha l’ermita romànica de Santa Maria de Bruguers (segle XIII) des d’on s’enfila el camí fins al castell.
Taula de continguts |
Història [modifica]
El castell és citat per primera vegada l'any 957,[1] tot i que documents posteriors indiquen que ja existia en època del comte Sunyer de Barcelona. Va ser la seu d'un terme (el terme del castell d'Eramprunyà) en època medieval que va arribar a controlar els actuals territoris de Gavà, Begues, Castelldefels, Sant Climent de Llobregat, Viladecans i una part de Sant Boi de Llobregat, Sitges i Olivella.[2]
Construït com a part del sistema defensiu de la frontera entre Al-Andalus i l'Imperi Carolingi i com a seu de control polític i econòmic i militar en la zona entre el Garraf i el Llobregat, va ser propietat dels comtes de Barcelona fins el 1323.[3] Al segle XI, de resultes de la revolta feudal, es constituí el senyoriu d'Eramprunyà, en mans de la nissaga de Mir Geribert, els Sant Martí. Al segle XIII el castell tornà a la corona d´Aragon. Al segle XIV va ser adquirit pels Marc, família de cavallers i poetes. El 1469, durant la guerra dels remences contra Joan II, va patir la primera destrucció[3] i durant el segle XV el castell quedà molt malmès. Tot i així, se succeeixen diferents famílies en la possessió del castell i la baronia d'Eramprunyà, fins que a finals del segle XIX és adquirit per Manel Girona.
Edifici [modifica]
Les restes del castell d'Eramprunyà estan ubicades dalt d'una muntanya entre penya-segats amb magnífiques vistes del Delta del Llobregat i part del Garraf. El conjunt consta de tres recintes fortificats: el principala o superior situat a 402 metres d'altitud –on hi ha les runes del castell-palau gòtic–, el jussà situat a 392 m –on hi ha l'ermita de Sant Miquel d'Eramprunyà d'estil romànic, tot i que transformada–, i l'exterior a 319 m –on s'hi poden veure una part important de l'antiga muralla.[1]
Al recinte principal, envoltat per murs que en molts trams tenia 50 cm de gruix fets amb petits carreus, s'hi accedia a través d'un pont de pedra (actualment es fa per una passera de fusta). El baluard que defensava el portal té un gruix de 90 cm al parament més meridional.
La capella de Sant Miquel d'Eramprunyà, que originalment era parròquia castral, presenta paraments amb múltiples fases de construcció. A manca d'un estudi aprofundid, s'hi distingeixen tres etapes. Una primera, preromànica, de la que resten els murs laterals interiors. Una altra de romànica, de la que resten els murs laterals exteriors i l'arrencada de la volta de canó de l'antic absis. I una tercera de moderna, de la que resten les parets frontal i posterior, i la coberta amb volta, característica del gòtic renaixentista, de fractura molt modesta. Al voltant de l'ermita es poden veure tombes antropomorfes i també una inscripció a la roca realitzada per Jaume March I, senyor d'Eramprunyà, al segle XIV.[4] També hi ha una inscripció del segle XII,[5] i una altra del segle XVIII, sobre els sometents de guàrdia al castell.[5],
Referències [modifica]
- ↑ 1,0 1,1 Pagès i Paretas, Montserrat. Publicacions de l'Abadia de Montserrat. Art romànic i feudalisme al Baix Llobregat, 1992, pags. 238-268. ISBN 84-7826-300-4.
- ↑ Campmany, Josep. Associació d'Amics del Museu de Gavà. "Economia, poder i territori a Gavà al voltant de l’any 1000", dins Gavà Mil Anys, 2001, pags. 39-40.
- ↑ 3,0 3,1 poblesdecatalunya.cat, Castell d'Eramprunyà (Gavà - Baix Llobregat)
- ↑ Bofarull, Anna Maria. «Les restes d'un passat esplèndit». Sàpiens [Barcelona], núm. 84 data = octubre 2009, p. 66. ISSN: 1695-2014.
- ↑ 5,0 5,1 Campmany i Guillot, Josep. Associació d'Amics del Museu de Gavà. Gavà, històries medievals. 24 personatges gavanencs del passat, 2006, pag. 115.
Bibliografia [modifica]
- ELS CASTELLS CATALANS. VOL. I, Dalmau Ferreres, Rafael, Rafael Dalmau, Editor
- EL CASTILLO Y LA BARONÍA DE ARAMPRUNYÁ. Francisco de Bofarull y Sans. Imprenta de Heinrich y Cia. Barcelona, 1911. 192 pàgines. 30 cm.
- Catalunya Romànica ,vol. XX El Barcelonès El Baix Llobregat El Maresme. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1992, p. 362 a 365. ISBN 84-7739-401-6.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell d'Eramprunyà  |
- Llibre sobre el Gavà i Eramprunyà medievals editat per l'Associació d'Amics del Museu de Gavà
- Darreres recerques sobre el castell d'Eramprunyà. Actes de les jornades del mil·lenari de Gavà (2001)
- Castell d'Eramprunyà al Bloc de CastellsCatalans
- Fotografies del Castell d'Eramprunyà de CastellsCatalans
- Grup de facebook creat el 2012 per difondre el Castell d'Eramprunyà
- Llibre d'en Bofarull sobre el Castell i la Baronia d'Eramprunyà. Publicat el 1911
