Castell de Bellaguarda

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Castell de Bellaguarda
Localització: 550 metres al sud del poble d'el Pertús (Vallespir)
Coordenades: 42° 27′ 31″ N, 2° 51′ 33″ E / 42.458611111111°N,2.8591666666667°E / 42.458611111111; 2.8591666666667Coord.: 42° 27′ 31″ N, 2° 51′ 33″ E / 42.458611111111°N,2.8591666666667°E / 42.458611111111; 2.8591666666667
Altitud: 423 m
Documentat: 1234
Arquitecte: Sebastian La Preste Vauban
Estil: Mètode Vauban
Monument historique
Declaració: 1967
Identificador: PA00104090

El fort o castell de Bellaguarda o Bellaguàrdia [1] (El Pertús, Vallespir) és una fortalesa al coll de Panissars, punt estratègic que separa el Vallespir de l'Alt Empordà, i que es va lliurar a França en el Tractat dels Pirineus, un cop acabada la Guerra dels Trenta Anys. S'hi arriba des del sud de l'Albera, agafant l'autopista AP-7 i, una mica abans d'arribar a La Jonquera, continuant per la N-II. Per la N9 (avinguda de França) s'arriba al Pertús. Entrant pel carrer principal de la població i, passat l'Ajuntament, és a l'esquerra.

Guardià de la frontera[modifica | modifica el codi]

Quan els temibles projectils de ferro van substituir els de pedra, es van necessitar emplaçaments diferents per encabir els nous canons, i així van néixer les fortaleses modernes. Contràriament al que es diu, els castells feudals no van desaparèixer amb l'arribada de la pólvora i el desenvolupament de l'artilleria, sinó que va conviure amb aquests nous invents durant molts anys. Això sí, es van haver de situar els canons entre els merlets, i es van obrir canoneres baixes als murs.

La seva decadència definitiva va arribar cap a la segona meitat del segle XV, amb la invenció del projectil esfèric de ferro colat, que, a diferència del de pedra, no s'esmicolava contra els murs sinó que aconseguia trencar la muralla. La mateixa evolució dels canons va fer del tot necessària la construcció de les fortaleses modernes com el fort de Bellaguarda.

El Fort[modifica | modifica el codi]

El castell de Bellaguarda (al fons) vist des del coll de Panissars

Ja entrat al segle XVI, es construeixen les fortificacions baluardades, com aquesta de Bellaguarda, la de Montjuïc, Sant Ferran, Hostalric i tantes altres, ben diferent dels castells dels segles anteriors i amb una tècnica que, si bé va néixer a Itàlia, es va fer famosa amb Vauban, el cèlebre enginyer militar de Lluís XIV de França. Aquestes fortaleses són, en bona part, conseqüència dels grans fets polítics i militars que van donar pas a la creació dels estats europeus que coneixem avui.

Amb el trasllat de la frontera de les monarquies francesa i espanyola gairebé uns cent quilometres al sud (pels acords del Tractat dels Pirineus), el castell de Bellaguarda es va convertir en el vigilant d'un important pas fronterer entre dos grans estats. Va restar situat en terreny francès, però gairebé estirat a sobre mateix de la línia divisòria.

Sobre el castell medieval[modifica | modifica el codi]

El lloc de la fortalesa actual ja l'havia ocupat un castell més antic, construït el segle XIII. La nova edificació en va heretar la situació privilegiada de domini i va adaptar-hi les tècniques més modernes de l'època per a la funció fronterera.

El castell és un recinte inexpugnable, protegit per un immens fossat excavat a la roca. La primera muralla compta amb cinc baluards: el de Panissars, d'Espanya, del Precipici, del Pertús i de Sant Andreu. Entre els dos darrers hi ha l'accés principal, amb l'entrada –la gran porta de França–, protegida pel pont llevadís situat a una altura considerable sobre el fossat. També té la porta d'Espanya, que està situada —i protegida amb el corresponent pont llevadís— entre el baluard d'Espanya i el del Precipici.

La visita del recinte descobreix els diversos espais amb els seus usos, i endinsa el visitant en el vocabulari específic d'aquest tipus de construccions militars més modernes: els hornabecs, les contraguàrdies, els revellins, la gola del revellí... i els baluards i semi-baluards de defensa.

Guerra i pau[modifica | modifica el codi]

Vista infraroja del Fort de Bellaguarda.

Bellaguarda va ser un dels indrets més forts de l'exèrcit francès als Pirineus i, amb una guarnició de 1.200 homes, 150 cavalls i una potent artilleria, es va convertir en escenari de destacats episodis.

Entre altres esdeveniments, destaca, al començament de la Guerra Gran (1793), la conquesta del castell per l'exèrcit del general Ricardos, durant la invasió al Vallespir. La situació va durar fins al 17 de desembre del 1794, després de 134 dies de setge, quan el marquès de Vallesantoro el va lliurar a les forces republicanes franceses de Dugommier.

Actiu en temps de guerra i també en temps de pau, l'any 1967 es va declarar Monument Històric, i el 1972, el municipi del Pertús el va adquirir i el va obrir al públic i a les manifestacions culturals.

Des de llavors, s'hi fan tot tipus d'actuacions. Una de les més rellevants va ser el concert de Lluís Llach de fa uns anys, en la commemoració del trentè aniversari de la La Bressola, entitat que escolaritza més de sis-cents alumnes que estudien en català a la Catalunya del Nord.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. (segons una lletra del 14-XII-1733 http://dugi-doc.udg.edu/bitstream/handle/10256/5749/43774.pdf "Assi comensam ja los naturals de Rosselló, Conflent y Cerdanya francesa de servir en Perpinyà en la Coronela, en la Ciutadela, Colliure y Bellaguardia los de Vallespir, a Vilafranca los de Conflent y a Montluís los de Capcir y Cerdanya francesa)

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • «El Món Medieval». . Arion Editorial, 9, Febrer del 2010, p. 106 a 110. ISSN: 2013-1097.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Bellaguarda Modifica l'enllaç a Wikidata