Castell de Cabres

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Castell de Cabres
Escut de Castell de Cabres
(En detall)
Localització

Localització de Castell de Cabres respecte del País Valencià Localització de Castell de Cabres respecte del Baix Maestrat


Municipi del Baix Maestrat
Vista de Castell de Cabres a l'hivern
Vista de Castell de Cabres a l'hivern
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província de Castelló
Baix Maestrat
Manc. Els Ports
Vinaròs
Gentilici Castellenc, castellenca
Predom. ling. Valencià
Superfície 30,72 km²
Altitud 1.129 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
15 hab.
0,49 hab/km²
Coordenades 40° 39′ 38″ N, 0° 02′ 33″ E / 40.66056°N,0.04250°E / 40.66056; 0.04250Coord.: 40° 39′ 38″ N, 0° 02′ 33″ E / 40.66056°N,0.04250°E / 40.66056; 0.04250
Distàncies 207 km de València
126 km de Castelló de la Plana
62 km de Vinaròs
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
2 PP i 1 PSPV
María de la Paz Querol Giner (PP) (2011)
Codi postal 12319
Codi territorial 12037
Festes majors Sant Llorenç
Primera setmana de setembre
Web

Castell de Cabres és un municipi valencià que es troba a la comarca del Baix Maestrat, que antigament formava part de l'antic terme de Morella. Depenent de la font, alguns consideren que el municipi forma part de la comarca dels Ports. És el límit entre l'antic terme de Morella i la Tinença de Benifassà. La Pobla de Benifassà i Castell de Cabres, són els únics pobles de la Tinença que mantenen municipi propi. Amb només 18 habitants, és el municipi valencià més petit.

Limita amb Herbers, Morella i Vallibona a la comarca dels Ports, la Pobla de Benifassà al Baix Maestrat i Pena-roja a la comarca aragonesa del Matarranya.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Hi abunden els pinars i els paratges pintorescs com ara, el Boveral, el riu Escalona, el camí de sant Cristòfol, les antigues mines, la font del Raix i els mollons dedicats a diferents sants des dels quals es pot gaudir de magnífiques panoràmiques. Està situat a 1140 metres sobre el nivell del mar.

Història[modifica | modifica el codi]

Vol la llegenda que el nom de Castell de Cabres provinga d'una batalla que els castellencs guanyaren omplint el castell amb moltes cabres i nugant una teia a cada una de les banyes de les cabres aconseguint d'eixa manera intimidar l'enemic que es pensà que el castell estava ple de gom a gom i aixecà el setge. En època musulmana es trobava en el districte de Morella; fou conquistada en 1195 per Alfons II (1157-1196), qui la cedí al bisbat de Tortosa; en 1237 foren fundats al seu terme els llocs de Mola Escaboça i Vilanova, que aviat romangueren despoblats; en 1238 passa a formar part del domini del monestir de Benifassà; fou poblada, el 6 de gener de 1239, per Balasc d'Alagó; en 1423, a conseqüència de la guerra de Catalunya, restà despoblat.

Demografia[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica (des de 1877)
Censos de població[2]
Font: Institut Nacional d'Estadística



Evolució demogràfica en els darrers anys
Padró d'habitants[3]
Any 2000 2001 2002 2003 2004 2005 2006 2007 2008 2009 2010 2011 2012 2013
Població 22 21 19 18 19 19 19 18 18 18 16 17 17 15

Política i administració[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Ovidio Tena Segura UCD
1983 - 1987 Miquel Querol Viñals PSPV-PSOE
1987 - 1991 Amador Prades Segura PSPV-PSOE
1991 - 1995 José Ramón Segura Giner PSPV-PSOE
1995 - 1999 José Ramón Segura Giner PSPV-PSOE
1999 - 2003 José Ramón Segura Giner PSPV-PSOE
2003 - 2007 José Ramón Segura Giner PSPV-PSOE
2007 - 2011 José Vicente Prades Sabater PSPV-PSOE
Des del 2011 María de la Paz Querol Giner PP

Economia[modifica | modifica el codi]

L'economia castellenca és agrícola (secà), ramadera (porc, be i cabra) i apícola. Fins al 1957 s'explotaren mines de carbó, que es distribuïa pels pobles de la zona, a la masia de Godes i al mas del riu.

Monuments[modifica | modifica el codi]

Monuments religiosos[modifica | modifica el codi]

  • Ermita de Sant Cristòfol. Del segle XVI.

Actualment té completament destruït el sostre i els arcs s'han enfonsat a conseqüència d'un incendi en 1936 i del pas del temps, no obstant això, encara queden en peus els murs i la porta que aquesta formada per un arc de mig punt dovelat, que es remata per un cordó modulat que segueix l'arc. La portada està llaurada amb grans peces de pedra calcària del país. Es tracta d'un exemple d'ermita de la Reconquesta de planta rectangular, que tenia una petita espadanya en el buit de la qual havia col·locada una campana que va ser fabricada en 1767.

  • Església de Sant Llorenç Màrtir. Del segle XVIII (1769).

És de planta claustral i acadèmica aragonesa. Conserva interessants estucs i pintures al fresc de finals del segle XVIII, en origen tal vegada de Oliet, que representen els quatre evangelistes, els pares de l'Església i les virtuts. Es conserva un calze sobredaurat gòtic, punxó de Morella, creu de rogacions gòtica de finals del segle XV (1495), punxó de Morella, atribuït a Bernart Santalínia, creu processional major gòtica (1480) atribuïda a Joan Santalínia. Destaca la pila baptismal del segle XIII, i la seva torre campanar construïda de carreus i la creu que remata la seva coberta.

Monuments civils[modifica | modifica el codi]

  • Castell.

Actualment el castell ha desaparegut pràcticament per complet, i únicament poden apreciar-se escasses restes del que van anar les seves muralles. Hi hagué segurament un senzill castell roquer, amb torre central i muralla, lloc avançat de les més grans fortaleses dels voltants.

Segons compte una vella llegenda de Castell de Cabres se li va imposar aquest nom, perquè en una guerra de fa moltíssims anys, en el poble no quedaven més que avis, dones i nens, perquè els homes barallaven en el camp de batalla. Cert dia al capvespre, un vell que estava de vigilància en el Castell, va veure que s'acostaven al poble les tropes enemigues per a saquejar-lo a la nit: com no disposaven de mitjans humans per a impedir-lo, van fer pujar al castell totes les cabres que havia en el poble i els van lligar una tea encesa a cada banya. L'enemic va creure que tants punts de llum en la foscor de la nit eren torxes dutes per soldats, pel que, considerant que es tractava d'una emboscada va emprendre la retirada precipitadament. Amb aquesta estratègia es va guanyar la batalla i es va posar al poble el nom de "Castell" pel seu castell i " de *Cabres" en homenatge a aquelles cabres que van arruixar a l'enemic.

  • Pou de la Vila.

En un extrem de la Plaça de l'Església se situa un antic pou d'aigua. Durant molts anys va servir a la població de dipòsit d'aigua que recollia l'aigua de la pluja. Aquesta aigua es recollia per mitjà d'una galleda de cinc amb sistema de corriola tancada. Actualment, es pot observar el conjunt del pou i com es podia accedir a l'interior d'aquesta cisterna, per una petita porta que es tancava de l'exterior amb una reixa de creueria.

Llocs d'interés[modifica | modifica el codi]

  • El Bovalar. Microrreserva de Flora.
  • Font del Raix. Font romànica amb aveurador.
  • Riu Castell de Cabres. Entre els termes municipals d'Herbers i Castell de Cabres, discorre aquest barranc entre formacions muntanyenques i un camí mil·lenari que uneix a les poblacions anteriorment citades. Entre els múltiples atractius que presenta aquest itinerari destaca la vegetació exuberant, les mines abandonades de Castell de Cabres i el Molí de la Rambleta.

Festes i gastronomia[modifica | modifica el codi]

  • Sant Llorenç. Se celebra la primera setmana de setembre.
  • Sant Vicent Ferrer. Se celebra el dissabte i diumenge després de Pasqua. El dissabte al matí les dones del poble preparen la tradicional "rosca de Sant Vicent", amb la massa es prepara un rectangle, el centre del qual es deixa buit, després es col·loquen tres dotzenes d'ous durs sobre la massa, aquests ous s'adornen amb una corona feta de pasta i confits. Finalment es posa la rosca al forn. La finalitat de la rosca és rifar-la per a recaptar fons per a pagar les festes. El diumenge es fa l'oferta, on se subhasten pel sistema de licitacions els productes típics de la zona que regalen els veïns.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. Aquestes dades ofereixen la població de dret (1877-1991) i la població resident (2001-2011).
  3. Institut Nacional d'Estadística. Nomenclátor: Población del Padrón Continuo por Unidad Poblacional.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Cabres Modifica l'enllaç a Wikidata