Castell de Castellar
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Construcció | S. X-XIII, XIII-XVII, XVIII-XIX | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Obra popular, gòtic | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Aguilar de Segarra (Bages) | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 452-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005169 | |||
| Id. IPAC | 524 | |||
| Id. IPAPC | 18114 | |||
El Castell de Castellar és un castell termenat adaptat com a masia del municipi d'Aguilar de Segarra (Bages) declarat bé cultural d'interès nacional.
Descripció[modifica]
És una gran edificació rectangular sobre un sòcol rocós, renovat en part el segle xvii i adaptat posteriorment com a masia. Té una planta aproximadament ovalada; els extrems de l'eix llarg presenten una forma angulosa mentre que els de l'eix curt són arrodonits. Les parets estan fetes de doble paredat, amb carreus de pedra petits i mitjans lleugerament escairats disposats en filades més o menys regulars. L'espai entre els dos paredats probablement era reomplert de pedruscall amb morter de calç, fet que atorgaria una gran consistència a l'estructura. A les cantonades formades entre els murs, al contrari, els blocs de pedra són ben escairats. En general, l'edifici presenta un aspecte sever, amb finestres de poques dimensions repartides per totes les façanes.[1][2]
Història[modifica]
És un castell termenat documentat el 983 i el 1029. El topònim "in Castelar" s'afigura ací l'any 983, documentalment. El 1022 hom al·ludia el "castro de Castellar", concedit per "Segui" a "Companis filio meo"; el 1063 el "termino de Castelar" tocava el del Castell de Grevalosa (=Gravalosa), puix que així apareix en la venda que del castell que tractem feu aleshores Bernat Otger de Castellet al Comte de Barcelona. El fogatjament del 1358 anomena "Petrus de Gravalosa, civis Minorise, pro XIIII focis quos habet in castro suo de Castellar". L'esmentat ciutadà de Manresa posseïa, així mateix, el lloc de Seguer, i prosseguí en el domini, ell i la seva família. El 1565 Senyor de Castellar ho era "mossen janot de Gravalosa". El rei Carles (l'arxiduc pretendent) concedí, el 1707, el comtat de Castellar a Francesc d'Amat-Grevalosa i de Planella, baró de Castellar (comtat de Sant Miquel de Castellar, des del 1923).[1]
L'any 2007 es va portar a terme una intervenció arqueològica al castell amb motiu de la seva restauració, i es van establir tres grans fases constructives. La primera fase correspondria als segles X-XIII, moment de la fundació del castell. Les restes d'aquesta fase són difícils de localitzar degut a les transformacions posteriors que ha patit l'edifici, tot i això els murs perimetrals són considerats com les estructures més antigues per ara documentades. Una segona fase correspon als segles xiii-XVII, quan es comencen a fer reformes al castell. L'última fase constructiva està lligada amb la reforma del conjunt i la seva transformació en masia, als segles XVIII-XIX.[1] La restauració del castell es va portar a terme entre els anys 2010-2011, i actualment es destina a usos culturals.[1]
Referències[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Castellar |
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 «Castell de Castellar». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 30 novembre 2015].
- ↑ Aguilar de Segarra