Castell de Castells
|
|||
| Localització | |||
|
|||
| Municipi de la Marina Alta | |||
 |
|||
| Estat • Com. autònoma • Província • Comarca • Mancomunitat • Partit judicial |
Regne d'Espanya País Valencià Província d'Alacant Marina Alta Manc. El Xarpolar Manc. de S.S. La Marina Alta Manc. Vall de Pop Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta Dénia |
||
| Gentilici | Castellenc, castellenca | ||
| Predom. ling. | Valencià | ||
| Superfície | 45,90 km² | ||
| Altitud | 551 msnm | ||
| Població (2012[1]) • Densitat |
478 hab. 10,41 hab/km² |
||
| Coordenades | 38° 43′ 29″ N, 0° 11′ 40″ O / 38.72472,-0.19444Coord.: 38° 43′ 29″ N, 0° 11′ 40″ O / 38.72472,-0.19444 | ||
| Distàncies | 123 km de València 33,6 km de Dénia 96 km de Alacant |
||
| Organització Nuclis Ajuntament • Batlle: |
1 4 PPCV i 3 PSPV María Rosa Pérez Gadea (PPCV) |
||
Castell de Castells és una població de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
El terme, de 45,9 km2 , s'ubica en la vall de Pop, voltat de muntanyes com ara la Serrella, la serra d'Alfaro, la Xortà o el Castellet i gaudeix de força paratges de singular bellesa, l'Altar Gelat (on mai no pega el sol), la cova del Somo, els Arcs dels Atancos, les fonts de la Bota, l'Ombra, els Teixos; el forat de la Llacuna, el Castellet; el cim del Cocoll i sobre tot el Pla de Petracos en són bona mostra.
Limita amb els termes municipals de Beniardà, Benigembla, Benimantell, Bolulla, Famorca, Guadalest, Tàrbena, Tollos, la Vall d'Ebo i la Vall de Laguar.
Història [modifica]
Al Pla de Petracos hi ha un jaciment prehistòric que parla de l'antiguitat del lloc; tot i això la població té el seu origen en l'antic castell de Serrella, per la qual cosa també és conegut com Castells de Serrella; formava part dels dominis d'Al-Azraq fins 1254 en què Jaume I va incorporar-lo a la Corona d'Aragó; en 1290 (1320 segons altres fonts) fou comprat per Bernat de Sarrià i posteriorment passà a l'orde de Calatrava, de la qual constituí la comanda del Castell de Castells; fou lloc de moriscos, els quals ocupaven 170 cases en el moment de l'expulsió, a la qual s'oposaren per les armes i foren derrotats, després de destruir l'església, en la batalla del Pla de Petracos; la posterior repoblació es va fer amb cristians mallorquins.
Demografia i economia [modifica]
En 2006 s'hi empadronaren 487 persones; el gentilici dels seus habitants és castellenc. L'economia és bàsicament agrícola, de secà: ametla; oliva i garrofa, en plena transformació devers el turisme rural i d'interior. S'hi conserva l'artesania de la palma, de la que es fan cistelles i bosses de mà.
Política [modifica]
| Període | Nom de l'alcalde | Partit polític |
|---|---|---|
| 1979 - 1983 | Juan Vaquer Vaquer | UCD |
| 1983 - 1987 | Juan Vaquer Vaquer | UCD |
| 1987 - 1991 | Vicente Hernández García | PSPV-PSOE |
| 1991 - 1995 | Salvador Mas Alos | PSPV-PSOE |
| 1995 - 1999 | María Rosa Pérez Gadea | PP |
| 1999 - 2003 | María Rosa Pérez Gadea | PP |
| 2003 - 2007 | María Rosa Pérez Gadea | PP |
| 2007 - 2011 | María Rosa Pérez Gadea | PP |
| Des del 2011 | María Rosa Pérez Gadea | PP |
| Candidatura | Cap de llista | Vots | Regidors/Consellers | % Vots | |
|---|---|---|---|---|---|
| Partit Popular de la Comunitat Valenciana | María Rosa Pérez Gadea | 217 | 4 | ||
| Partit Socialista del País Valencià | Antoni Josep Vaquer Romà | 147 | 3 | ||
| Total | 364 | 7 | |||
Edificis i llocs d'interès [modifica]
.jpg)
El poble està envoltat per tres poblats moriscs situats a les partides de Petracos, Aialt i Bit i ha assolit recentment el Premi Especial a la Conservació del Patrimoni pel seu modern Museu Etnològic i la ruta de les pintures rupestres que troba el seu millor exponent en el jaciment de Pla de Petracos, declarada amb la resta de l'art rupestre llevantí Patrimoni de la Humanitat.
- Església de Santa Anna. Del segle XVII.
- Restes del Castell de Serrella. De difícil accés, roman abandonat al cim del Castellet des de la conquesta i el seu estat és de ruïna absoluta.
- Paratge Natural Municipal d'Els Arcs. Es troba en l'àmbit de la serra de la Serrella, amb una orografia accidentada, amb muntanyes que arriben a altituds superiors als 1.300 metres.
- Santuari del Pla de Petracos. El jaciment amb art rupestre del Pla de Petracos, es localitza a uns 500 metres sobre el nivell del mar, al marge esquerre del Barranc de Malafí. Descobert el 1980 per membres del Centre d'Estudis Contestans, està compost per vuit abrics dels quals cinc presenten motius pintats perfectament visibles.
- Àrea recreativa del Bancal Blanc.
Gastronomia [modifica]
La gastronomia és la típica de la comarca, borreta de melva, minxos, botifarra, sobrassada, penques i, com a curiositat, citar el costum importat pels que emigraren cap a Algèria del cous-cous.
Festes [modifica]
- Festes Patronals. Se celebren en honor de la patrona Santa Anna del 26 de juliol, i l'Assumpció de la Verge a partir del 15 d'agost. Destaquen les seues processons, desfilades de moros i cristians, revetlles i les populars carreres de galls.
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Castells  |
- País Valencià, poble a poble, comarca a comarca, de Paco González Ramírez, d'on se n'ha tret informació amb el seu consentiment.
- Secció "Poble a poble" del Diari Parlem, d'on s'ha extret informació amb consentiment de l'autor.
- Institut Valencià d'Estadística.
- Portal de la Direcció General d'Administració Local de la Generalitat.
- Castell de Castells
|
|||||
