Castell de Castells

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Castell de Castells
Escut de Castell de Castells
(En detall)
Localització

Localització de Castell de Castells respecte del País Valencià Localització de Castell de Castells respecte de la Marina Alta


Municipi de la Marina Alta
Plaça de l'església de Castell de Castells
Plaça de l'església de Castell de Castells
Estat
• Com. autònoma
• Província
• Comarca
• Mancomunitat
• Partit judicial
Regne d'Espanya
País Valencià
Província d'Alacant
Marina Alta
Manc. El Xarpolar
Manc. de S.S. La Marina Alta
Manc. Vall de Pop
Circuit Cultural Comarcal de la Marina Alta
Dénia
Gentilici Castellenc, castellenca
Predom. ling. Valencià
Superfície 45,92 km²
Altitud 551 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
483 hab.
10,52 hab/km²
Coordenades 38° 43′ 29″ N, 0° 11′ 40″ O / 38.72472°N,0.19444°O / 38.72472; -0.19444Coord.: 38° 43′ 29″ N, 0° 11′ 40″ O / 38.72472°N,0.19444°O / 38.72472; -0.19444
Distàncies 123 km de València
33,6 km de Dénia
96 km de Alacant
Organització
Nuclis
Ajuntament
• Alcalde:

1
4 PPCV i 3 PSPV
María Rosa Pérez Gadea (PPCV) (2011)
Codi territorial 03054
Web

Castell de Castells és una població de la comarca de la Marina Alta, al País Valencià.

Geografia[modifica | modifica el codi]

El terme, de 45,9 km2, s'ubica en la vall de Pop, voltat de muntanyes com ara la Serrella, la serra d'Alfaro, la Xortà o el Castellet i gaudeix de força paratges de singular bellesa, l'Altar Gelat (on mai no pega el sol), la cova del Somo, els Arcs dels Atancos, les fonts de la Bota, l'Ombra, els Teixos; el forat de la Llacuna, el Castellet; el cim del Cocoll i sobre tot el Pla de Petracos en són bona mostra.


Limita amb els termes municipals de Beniardà, Benigembla, Benimantell, Bolulla, Famorca, Guadalest, Tàrbena, Tollos, la Vall d'Ebo i la Vall de Laguar.

Història[modifica | modifica el codi]

Al Pla de Petracos hi ha un jaciment prehistòric que parla de l'antiguitat del lloc; tot i això la població té el seu origen en l'antic castell de Serrella, per la qual cosa també és conegut com a Castells de Serrella; formava part dels dominis d'Al-Azraq fins a 1254 en què Jaume I va incorporar-lo a la Corona d'Aragó; en 1290 (1320 segons altres fonts) fou comprat per Bernat de Sarrià i posteriorment passà a l'orde de Calatrava, de la qual constituí la comanda del Castell de Castells; fou lloc de moriscos, els quals ocupaven 170 cases en el moment de l'expulsió, a la qual s'oposaren per les armes i foren derrotats, després de destruir l'església, en la batalla del Pla de Petracos; la posterior repoblació es va fer amb cristians mallorquins.

Demografia i economia[modifica | modifica el codi]

En 2006 s'hi empadronaren 487 persones; el gentilici dels seus habitants és castellenc. L'economia és bàsicament agrícola, de secà: ametla; oliva i garrofa, en plena transformació devers el turisme rural i d'interior. S'hi conserva l'artesania de la palma, de la que es fan cistelles i bosses de mà.

Política[modifica | modifica el codi]

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979
Període Nom de l'alcalde Partit polític
1979 - 1983 Juan Vaquer Vaquer UCD
1983 - 1987 Juan Vaquer Vaquer UCD
1987 - 1991 Vicente Hernández García PSPV-PSOE
1991 - 1995 Salvador Mas Alos PSPV-PSOE
1995 - 1999 María Rosa Pérez Gadea PP
1999 - 2003 María Rosa Pérez Gadea PP
2003 - 2007 María Rosa Pérez Gadea PP
2007 - 2011 María Rosa Pérez Gadea PP
Des del 2011 María Rosa Pérez Gadea PP
Resultats electorals de Castell de Castells, 2011
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
Partit Popular de la Comunitat Valenciana María Rosa Pérez Gadea 217 4
Partit Socialista del País Valencià Antoni Josep Vaquer Romà 147 3
Total 364 7

Edificis i llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Vista del Pla de Petracos

El poble està envoltat per tres poblats moriscs situats a les partides de Petracos, Aialt i Bit i ha assolit recentment el Premi Especial a la Conservació del Patrimoni pel seu modern Museu Etnològic i la ruta de les pintures rupestres que troba el seu millor exponent en el jaciment de Pla de Petracos, declarada amb la resta de l'art rupestre llevantí Patrimoni de la Humanitat.

  • Restes del Castell de Serrella. De difícil accés, roman abandonat al cim del Castellet des de la conquesta i el seu estat és de ruïna absoluta.
  • Santuari del Pla de Petracos. El jaciment amb art rupestre del Pla de Petracos, es localitza a uns 500 metres sobre el nivell del mar, al marge esquerre del Barranc de Malafí. Descobert el 1980 per membres del Centre d'Estudis Contestans, està compost per vuit abrics dels quals cinc presenten motius pintats perfectament visibles.
  • Àrea recreativa del Bancal Blanc.

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cuina de la Marina Alta

La gastronomia és la típica de la comarca, borreta de melva, minxos, botifarra, sobrassada, penques i, com a curiositat, citar el costum importat pels que emigraren cap a Algèria del cous-cous.

Festes[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Castells Modifica l'enllaç a Wikidata