Castell de Chenonceau

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca

El Castell de Chenonceau és un dels Castells de la Vall del Loira sobre el riu Cher al municipi de Chenonceaux (Indre-et-Loire - França).

Vista del castell de Chenonceau des del jardí Caterina de Mèdici

Comença la història de Chenonceau[modifica | modifica el codi]

En el segle XIII el senyor de Les Marques, vassall d'Amboise, posseeix el feu de Chenonceau i el de Les Houdes, al llindar d'aquell. El 1360 Bertrand du Guesclin foragità a la soldadesca anglesa que romania allà malgrat el tractat de Brétigny. El 1412 Jean I Marques entra els seus castells als anglesos. Carles VII els recobra, els crema i s'annexa Amboise, de la que depenien. El 3 d'abril de 1432 el rei autoritza a Jean II a reconstruir i fortificar llur castell, acabat segons sembla el 1435. Aixecant a les vores del Cher, sobre un basament rectangular de maçoneria, ensorrant-se en el riu pel migdia, envoltat de fossats profunds pels altres cantons, està connectat per un pont a un molí fortificat construït sobre dos grossos pilars units per una arcada.

El 1460, a la mort de Jean II, l'herència es veu compromesa. Pierre el fill gran, malbarata el patrimoni sota l'atenta mirada de Jean Bohier, turenenc, fiançador de la Corona, investit d'altes funcions i càrrecs durant tres regnats seguits.

El seu pare, Austremoine Bohier, d'origen alvernès, arribà a Turena amb Carles VII, que l'ennobleix el 1490. S'alià amb Du Prat, família de financers de Tours que donarà, en la següent generació, un conseller a Francesc I. Thomas, casat amb Katherine Briçonnet, filla d'un super-intendent de finances, turenenc ell també; Thomas fa carrera sota el regnat de Carles VIII, Lluís XII i Francesc I, del qual serà tresorer general de les guerres d'Itàlia. Armat cavaller davant de Gènova per Charles d'Amboise, rep el càrrec de lloctinent general del rei a Itàlia. Mor allà el 1524.

Una carrera d'aquesta mena era inconcebible sense construccions. Del sumptuós Hôtel Bohier de Tours no en resta només que una xemeneia, transportada al castell de Le Plessis-lès-Tours. Quant al castell Thomas restava l'aguait de la finca de la família Marques. Pacientment feu comprar per sota mà rendes i crèdits sobre els feus, i s'apropià de les finques veïnes: Civray, Francueil, La Croix, Bléré, Luzillé, Saint-Georges, Chissay, Chisseau. El 27 d'abril de 1496 pren possessió de la senyoria d'Houdes, part de la finca, i construeix allí una casa pairal de la que se'n conserven alguns vestigis. El 3 de juny de 1496 força a Marques a vendre Chenonceau per 7.374 lliures i 10 sous turenencs (moneda de Tours). Després d'un procés de reivindicació de l'herència feudal, emprès pels hereus, Bohier guanya la causa el 1512, i es converteix en el senyor de Chenonceau.

Bohier que havia fet la campanya d'Itàlia, tornà ple d'admiració per les cases d'esbarjo que va veure allí: arquitectura oberta, feta per gaudir de la vida. Al retornar a França reis, grans personatges, rics burgesos, cada vegada més nombrosos en l'accés a la noblesa, estrien dos partits: condicionar i transformar llur antic castell o construir una casa nova.

Inici de la reconstrucció[modifica | modifica el codi]

Torre Marques

Thomas i Katherine Bohier estrien el primer partit. Des de 1513 fan venir de Tours, d'Amboise, de Blois, paletes destres en el seu estil, per a rejovenir la torre dels Marques i la torreta annexa. Fan construir una doble escala, que condueix a una terrassa, sota la qual s'obre una baixada a la sala inferior tota ella amb voltes. El marc de la porta d'accés a la torreta, amb pilastres, capitells amb sirenes, genis alats i frontó, respon clarament al nou gust, inspirat en Itàlia, i ha estat executat per dissenyadors refinats, de la mateixa manera que les pilastres adossades a les amples finestres coronelles obertes envers el riu Cher, en les dues sales superposades, proveïdes de xemeneies adornades en el mateix estil. La vella torrassa, curullada per un camí de ronda ornamental, és adornat amb dues golfes per sobre de les finestres; un llumener corona un terrat cònic.

Els Bohier semblaven que llavors volien transformar tot l'allotjament dels Marques. Després canviaren de parer, conservaren la torrassa i un pou i enderrocaren tota la resta. El nou castell és construït llavors, de 1515a 1522, sobre els pilars de l'antic molí fortificat, en la mateixa època en què es construïa l'ala de Francesc I del castell de Blois. Ara bé, Thomas, marxa el 1515 per la seva tercera expedició italiana, retorna el 1521 amb Lautrec, després torna a Itàlia el 1524 i allí mor. Llavors fou Katherine la que dirigí els treballs emprant, es creu, paletes, pedrers i fusters turenencs, artesans de qualitat formats en l'escola de l'últim gòtic, florent en la rica ciutat comercial i reial de Tours, i perfectament capaços d'absorbir les lliçons italianes, difoses des del regnat de Carles VIII, ja sigui en l'estil ornamental que en la concepció arquitectònica: els italians vinguts a Amboise, a Blois, i els seus deixebles, no poden haver deixat indiferents als mestres artesans de bon número de la vall del Loira, lligats entre si per forts llaços corporatius i sempre desitjosos d'aprendre. Finalment, el nou decorat de la torre dels Marques, ja realitzat per altres, donava el to.

El pla comença per la base elegida per a el castell: els dos pilars del molí enderrocat i l'arc que els uneix formen basament quadrat d'uns 30 m de costat, sobre el que s'aixeca un pavelló envoltat de torretes en voladís, amb sostres cònics, i augmentat riu amunt, envers l'Est, per dos avant-cossos sobre els rostres dels pilars; sobre el primer, la capella; sobre el segon, una sala seguida d'un gabinet.

Els pisos[modifica | modifica el codi]

Cada pis consta de dos apartaments, separats per un corredor central perpendicular al riu, de forma que un apartament dona a l'Est i l'altra a l'Oest, cadascun d'ells compost per dues sales principals. Entre les sales que miren riu avall i resten ubicades les rampes rectes de l'escala, perpendicular al corredor axial. Aquesta escala, de tipus italià, composta per dues rampes separades per una paret, constitueix una notable innovació, ja que el rei construeix encara a Blois i després Chambord perfeccionant l'antic model de cargol de Sant Gilles.

La nova composició d'aquest castell, nascuda de la difícil disposició de l'àrea per edificar, evita l'error d'una construcció massissa. Les torretes airoses, la proporció de les obertures, els balcons en voladís, les golfes, els sortints, contribueixen a l'assoliment estètic i pràctic, no sent mai sacrificats els encants de la vida: així, s'ha fet buidar l'alt dels dos enormes pilars que sostenien el molí -el més pròxim al riu o estava ja en part, per allotjar el mecanisme de la roda- a fi d'instal·lar, en la part Nord-oest del primer pilar, una sala amb volta de canó de mig punt, que allotja les cuines. Una escala recolzada baixa vers el Cher a un refugi en la cara Sud del pilar, moll de descàrrega dels barquers proveïdors. a l'Est, una petita habitació menys il·luminada, segurament una bodega. Una passera de fusta sota l'arc assoleix el segon pilar en el que si troben l'avant-cuina i la carnisseria, més petita, sota una volta de canó.

Les façanes[modifica | modifica el codi]

Les façanes Sud i Oest s'assemblen, tret les obertures del tram central. Del cantó Nord, dues pilastres decorades com les de la torre dels Marques emmarca l'entrada sostenint el balcó recolzat en dos basaments de talaia. a l'Oest, dues grans finestres il·luminen les escales; el va inferior obre sobre el balcó. Les dues façanes estan decorades principalment per un bell fris de balustres sobre permòdols adornats amb fullatges i per les golfes, unes pilastres, edicle en tabernacle envoltat per pinacles, les altres amb alts gablets triangulars, entaulament i canelobres, models sovint imitats, entre altres llocs, a Chambord. És probable que la façana Sud, coberta per la galeria construïda ulteriorment sobre el pont, tingués la mateixa disposició que la septentrional i la occidental.

Els Bohier, per assolir les seves finques a la vora esquerra i la seva casa pairal de Houdes, passaven en barca. Thomas assolí del rei les cartes patents que autoritzaven a construir un pont sobre el Cher, curs d'aigua navegable, signades a Le Plessis-lès-Tours el desembre de 1517. El projecte no va poder ser realitzat en vida del matrimoni. Katherine, vídua el 1524, morí el 1526.

Dels seus nou fills el gran, Antoine, segueix la carrera paterna, es casa amb una filla del tresorer general de finances, Poncher, que es veu involucrat en l'operació iniciada pel rei contra tots els seus financers i creditors, relacionats entre si: Beaune-Semblançay és penjat a la forca amb més de 80 anys, el sogre d'Antoine és desposseït i penjat...ell mateix ha de defensar la seva heretat davant la Cambra de Contes i és condemnat a entregar al Tresor 90.000 lliures, a decomissar llurs béns. Es veu reduït, previ acord amb llurs germans, a cedir el castell a Francesc I, que passarà per aquí amb Carles V el 1538 i vindrà alguna vegada a caçar.

Tripijocs reials[modifica | modifica el codi]

Enric II, des de la seva arribada al tron, omple d'obsequis a Diane, la seva ambiciosa amistançada, i li ofereix, antre altres propietats, Chenonceau. Com que es tractava d'un bé de la Corona, Diane usa un subterfugi. És anul·lada l'operació entre Francesc I i Bohier, el qual torna a trobar-se propietari i deutor. Diane li compra terres castells a títol personal, però no té amb què pagar: el rei anul·la el deute de Bohier i el reintegra en els seus càrrecs.

Diane administra la finca com a dona de negocis, resideix aquí freqüentment, a voltes amb Enric II. El 1551 crea, sobre la vora esquerra aigües amunt del castell, jardins horts en dues hectàrees, protegits per terraplens i envoltats de profundes foses revestides de maçoneria, recorrin per a plantar-los, als grans propietaris dels més bells jardins i horts turenencs.

Philibert Delorme, arquitecte del rei, ha construït per a Diane el castell d'Anet, el 1555. Ella li encarrega els planells i dissenys del pont sobre el Cher, previst pels Bohier. Els treballs comencen el 1556. El pont, de cinc arcs de mig punt, estava acabat a la mort del rei, però l'elegant galeria que havia de sostenir no havia estat començada encara. Les 9.000 lliures pels treballs havien estat pagades pel tresorer dels edificis i construccions del rei.

Viuda, Caterina de Mèdici obté, no sense resistència, la restitució de Chenonceau a la Corona, però dona a l'antiga favorita la finca de Chaumont, renda la qual és per altra banda superior.

La reina desenvolupà grans projectes per a Chenonceau. Bullant, el seu arquitecte, feia del castell sobre el Cher el petit pavelló central d'un palau grandiós. El projecte no tingué només que un començament d'execució. Sobre una volta entre pilars, aigües amunt, una construcció i afegia, en dos pisos i golfes, la capella i la biblioteca, sobrecarregant l'elegant façana original. Aquesta dicció fou suprimida entre 1865 i 1875. Fou igualment aixecada, entre 1580 i 1585, una ala d'avant pati, l'actual galeria de les cúpules, tres pavellons units per dos cossos baixos, tot cobert per un fustam a la Delorme, amb cúpules. aquestes dependències servien per allotjar als cavallers de la casa de la reina mare, el servei de l'ofici, el capellà. Caterina féu a continuació construir sobre el pont dos pisos de galeries, coronats per un terrat amb golfes; el conjunt, alineat amb la façana Oest, semblava molt més pesant del que havia previst Delorme. El pavelló que devia acabar el pont, a la vora esquerra, no va poder ser construït.

Les visites de Caterina, nombroses malgrat la guerra civil, estigueren signades per festes excepcionals. A finals de març de 1560 la cort, després de la massacre d'Amboise, arriba al castell per a un triomf en honor de Francesc II i Maria Estuard. L'organització artística havia estat confiada a l'il·lustre pintor Primaticcio, que havia compost uns decorats dignes de l'antiguitat en els que es donaren els espectacles i festes fins al 6 d'abril.

Es tornà a Chenonceau el març de 1563, després de la Pau d'Amboise per a una espècie de comèdia, ball de la seducció, on les actrius eren les filles dels membres del famós esquadró volant de la Reina, disfressades de nimfes i després de pastores, i encarregades de seduir a prínceps i senyors vestits com sàtirs o pastors, tot en un clima extremadament llicenciós. Les festes duraren fins al 22 d'abril. Però el súmmum fou la bacanal amb disfressa oferta el 1577 per Caterina als seus fills, Enric III i el duc d'Anjou. El rei i llurs favorits estaven vestits de dones, servits per les dames de la casa de la reina mare disfressades d'homes molt descomposts, amb els cabells en desordre, avingudes a tota complaença.

Assassinat d'Enric III[modifica | modifica el codi]

Lluïsa de Lorena, dona d'Enric III, sabé a Chenonceau de l'assassinat del rei i prengué, de blanc, el dol de les reines, que ja no abandonaria, confinada en els seus apartaments moblats i decorats amb símbols fúnebres. Visqué miserablement, envoltada pels creditors de la reina mare, comminada a abandonar el castell, havent-lo posat a la venda el 1598. Enric IV i la seva amistançada, Gabrielle d'Estrées, havent assolit que ella fes entrar en raó al seu germà, el duc de Mercoeur, últim dels lliguistes, l'alliberaren per un temps de les seves preocupacions. la mort l'assolí el 1601.

Ella havia donat el castell a Cèsar, duc de Vendôme, fill legítim d'Enric IV i Gabrielle d'Estrées, casat amb Françoise de Lorraine-Mercoeur, neboda de Lluïsa.

La sogra de Cèsar, duquessa de Mercoeur, es retirarà a Chenonceau a la mort d'Enric IV, i viurà allí 12 anys, tenint cura de la finca i vivnt amb gran devoció, allotjant inclús en les golfes, al nord-oest, a 12 religioses caputxines que hi romandran fins al 1634. 11 anys després de la mort de la seva benefactora.

El 1773 el duc de Bourbon Vendôme ven, per 180.000 lliuresa Claude Dupin, recaptador d'impostos, i a la seva dona, Louise-Marie Madeleine de Fontaine. Dupin, recaptador d'impostos de Châteroux, havent fet un servei al banquer Samuel Bernard i a la seva amant. Madame de Fontaine, fou recompensat obtenint la mà d'una jove Fontaine i la fiança del banquer per la compra d'una concessió financera. D'un primer matrimoni tenia un fill que rep la terra de Francueil i prèn el nom de Dupin de Francueil. Aquest fill viurà a casa dels Dupin.

Torna l'esplendor a Chenonceau[modifica | modifica el codi]

Chenonceau es tornat al seu antic esplendor, moblat, decorat, i els Dupin hi passen totes les tardors amb els seus amics i relacions del món de les finances també de les lletres, de les arts i de les ciències: tot el que contés espiritualment en el segle XVIII, de Pierre Carlet de Chambiain de Marivaux a Voltaire, passà per Chenonceau, i Jean-Jacques Rousseau fou aquí secretari i preceptor del fill de Monsieur i Madame Dupin, nen consentit i difícil que moriria, perdut i exiliat a l'Illa de França (avui Illa Mauritius) el 1767. Dupin morí el 1769 amb quasi 88 anys d'edat. Madame Dupin, sense hereu directe, posa el seu efecte en el fill de Dupin de Francueil, tornat a casar als 62 anys amb Marie Aurore, filla de Maurice de Saxe i d'una ballarina, vidua del comte de Horn, bastard de Lluís XV. D'aquesta unió neix Maurice François Dupin, futur pare d'Amandine Aurore Lucie Dupin, més coneguda amb el nom de George Sand, famosa escriptora -i amant durant uns anys del compositor i gran pianista Frédéric Chopin- la qual conservarà records d'algunes visites a Chenonceau.

Tomba de Madame Dupin

Madame Dupin acaba els seus dies en el castell portant una vida tranquil·la i benefactora. Mor el 1799, havent passat la Revolució sense grans problemes, ja que el pare Lecomte, capellà de la parròquia, sabé convèncer als comitès que suprimir el castell, únic pont des de Montrichard fins a Bléré seria atemptar contra els interessos del poble.

L'últim hereu dels Dupin va vendre el 1863 a Madame Pelouze, germana de Daniel Wilson, celèbre pel seu comerç d'influències. Ella féu restaurar el castell tal com l'havia representat Androuet-du-Cerceau.

La finca és avui propietat de la família Menier, que assegura la conservació d'un conjunt inigualable: monument, jardins i col·leccions.

Vegeu també[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  • Llibret Castells del Loira, pags. 66 a 75 de Production Leconte. Editions Valoire.
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Chenonceau

Coord.: 47° 19′ 30″ N, 1° 04′ 14″ E / 47.3250,1.0706