Castell de Foixà
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell  | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | arquitectura del Renaixement | |||
| Altitud | 74 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Foixà (Baix Empordà) | |||
| Localització | Barri de la Vila | |||
| ||||
| Bé cultural d'interès nacional | ||||
| Tipus | monument històric | |||
| Codi BCIN | 338-MH | |||
| Codi BIC | RI-51-0005902 | |||
| Id. IPAC | 381 | |||
El castell de Foixà, origen del municipi de Foixà, va ser construït segurament a la segona meitat del segle XIII, que és quan està documentat per primera vegada. Fou modificat al segle XVI i, posteriorment, als segles XVIII i XIX. El turó on s'aixeca el castell, que sembla que va ser allargat artificialment per alçar-hi la muralla, és una talaia magnífica des de la qual es dominen gairebé totes les terres de l'antic comtat d'Empúries.
Les parts més antigues del recinte construïdes al segle XIII són una capella dedicada a sant Marc, en l'angle sud-est una torre semicircular que en la seva part inferior es converteix en l'absis de la capella, un talús, i la muralla del recinte, que encercla el barri de la Vila. La capella, com el castell, va ser restaurada a la fi del segle XIX per Francesc de Foixà, el darrer propietari que visqué al castell.
En l'interior de la capella, uns grans esvorancs assenyalen el lloc on hi havia uns sepulcres gòtics: una làpida de Bernat Guillem de Foixà, mort el 1362, amb la figura jacent del cavaller, i un sarcòfag de Guillem de Foixà, mort el 1459 i el seu fill fra Alemany, mort el 1476. Aquests sepulcres es troben avui a l'església de Nostra Senyora de l'Esperança a S'Agaró.
També dins del recinte es dreça un palau format per dos cossos en forma de T. La façana principal del palau té una portada adovellada amb l'escut dels Foixà (del segle XIX). A l'interior, es destaquen dues petites estances, cobertes amb volta de canó, que hom anomena la Presó. També són notables les cavallerisses, el celler i nombroses sales cobertes amb volta d'aresta. La volta de la cuina és de forma de palmera.
El castell de Foixà fou centre de la baronia, dita varvassoria, que els Foixà posseïren en feu pels comtes d'Empúries. Guillem de Foixà, és el primer personatge documentat d'aquest llinatge a mitjans del segle XII. Fou continuat pels seus fills Bernat I i Arnau I de Foixà, i restà en poder de la varvassoria fins a Narcís II de Foixà-Boixadors i de Miquel (1816-1866), que també era varvassor de Boixadors i senyor d'Ultramort, la Fortesa, entre d'altres. L'any 1866 va ser creat el títol comte de Foixà per Isabel II que també han ostentat els seus descendents. L'actual posseïdor és Neus de Foixà i Larrañaga.
D'aquesta baronia parteixen les línies de : Romanyà (iniciada per Hug Benet de Foixà i de Sacirera), la de Maçanet (iniciada per Berenguer de Foixà i de Bordils) i la de Sicília (iniciada per Hug de Foixà i d'Orriols). El 1259 Bernat II de Foixà tenia el delme del castell de Foixà així com també el de Gaüses i Viladasens.
Dels fets d'armes que s'esdevingueren al castell de Foixà es destaca el setge que posà Joan I d'Empúries contra Bernat Alemany, davant el qual s'havia hagut d'humiliar per manament reial. El comte emporità, al·legant que aquell no li complia l'obligació feudal, assetjà el 1383 el castell de Foixà, desoint els requeriments de les corts, que havien imposat una treva entre els combatents. Aquest setge s'insereix en la lluita que menà el comte emporità contra la reialesa, en què mobilitzà contra seu els pobles de l'Empordà, i és la darrera que sostingué la casa d'Empúries contra la monarquia.
Sobre 1450 el castell passa a poder de Lluis Bener de Foixà-Boixadors i de Cruïlles. Al segle XVII els Foixà eren encara senyors de la baronia que formava aquest poble juntament amb el de la Sala. Els últims propietaris van ser Francesc de Foixà, Josep Maria Mascot, Josep Ensesa i els actuals Antoni Bonamusa i la seva esposa Núria Mir.
Entre els personatges il·lustres pertanyents a aquest llinatge destaquen:
- Jofre de Foixà (segle XIII), eclesiàstic i escriptor o trobador. Les seves Regles de trobar, un tractat de gramàtica i poètica, distingeixen clarament la llengua catalana de l'occitana, assenyalant-ne les similituds i les diferències.
- Bernat Alemany de Foixà i de Porqueres (?-~1404), cavaller i oficial reial, fou senyor d'Albons i d'Orriols. En les lluites nobiliàries dels darrers anys de Pere es posà al costat del rei en contra dels senyors feudals.