Castell de Galliner

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Per a altres significats, vegeu «Galliner (desambiguació)».
Infotaula d'edifici
Infotaula d'edifici
Castell de Galliner
Dades
TipusCastell Modifica el valor a Wikidata
Primera menció escrita1055
ConstruccióSegle XI
Característiques
Estil arquitectònicRomànic
Altitud823 m Modifica el valor a Wikidata
Localització geogràfica
Entitat territorial administrativaIsona i Conca Dellà (Pallars Jussà) Modifica el valor a Wikidata
LocalitzacióGalliner
Map
 42° 11′ N, 0° 56′ E / 42.18°N,0.94°E / 42.18; 0.94
Bé cultural d'interès nacional
Id. IPAC25033 Modifica el valor a Wikidata
Id. IPAPC9023 Modifica el valor a Wikidata

El Castell de Galliner és un castell d'època romànica del poble de Galliner, a l'antic terme d'Orcau, i de l'actual d'Isona i Conca Dellà. El castell era dalt del turó punxegut del mateix nom, damunt del poble (actualment en ruïnes) de Galliner. A penes en queden vestigis. Tanmateix, prospeccions arqueològiques fetes en el seu moment van treure a la llum l'existència del poble vell entre les ruïnes del castell. És un edifici declarat bé cultural d'interès nacional.

Descripció[modifica]

El castell segurament estava emplaçat al cim del puig que s'aixeca damunt del poblet. Actualment no es distingeix cap estructura medieval; malgrat tot, referències escrites dels segles X, XI i XII parlen d'aquest castell com un dels més importants del comtat de Pallars.[1] Era un límit del castell de Mur. Des del segle xii veiem figurar la família Galliner.[1]

Història[modifica]

Es coneix la seva existència documentada des del 1055, en una cessió feta pel vescomte Bernat a Santa Maria de la Seu d'Urgell, i en una confrontació del castell de Mur. D'aquest castell procedia la família del mateix cognom, on destaquen Guillem Folc de Galliner, vassall del comte de Pallars Bernat, referenciat entre 1080 i 1110.

Es conserven dades dels de Galliner almenys durant cent anys més, però en el fogatjament del 1365, els llocs de Galliner, Montesquiu i Puig de l'Anell apareixen ja lligats al bisbat d'Urgell, senyoriu que ja es mantingué fins a la seva extinció, al segle xix.

Bibliografia[modifica]

  • BENITO I MONCLÚS, Pere. "Castell de Galliner", a El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7
  • ROIG I DEULOFEU, Albert. "Despoblat de Galliner", a El Pallars. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1993 (Catalunya romànica, XV). ISBN 84-7739-566-7.

Referències[modifica]

  1. 1,0 1,1 «Castell de Galliner». Inventari del Patrimoni Arquitectònic. Direcció General del Patrimoni Cultural de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 24 març 2017].