Castell de Granitz

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Castell de Granitz
Binz - Jachtslott Granitz.jpg
L'entrada a la façana nord
Fitxa tècnica
Tipus castell
Arquitecte Johann Gottfried Steinmeyer
Karl Friedrich Schinkel
(torre central i escala)[1]
Començament 1838
Acabament 1846
Cronologia -
Localització Massís de Granitz a Binz
54° 22′ 34.57″ N, 13° 37′ 9.22″ E / 54.3762694,13.6192278Coord.: 54° 22′ 34.57″ N, 13° 37′ 9.22″ E / 54.3762694,13.6192278
Estil NeoRenaixement
Materials utilitzats maons estucats

El Castell de Granitz o el Jagdschloss Granitz és una residència de caça del segle XIX a Binz a l'estat de Mecklemburg-Pomerània Occidental a Alemanya. Es troba al centre del bosc de Granitz, que fa part des del 1991 de la reserva de la biosfera Rügen Sud-Est.

L'escala de Karl Friedrich Schinkel a la torre central

El castell quasi quadrat amb quatre torres angulars té tres nivells: la planta baixa pels serveis i dos pisos d'aparat. En una segona fase, el pati interior va ser suprimit per a construir una cinquena torre, una mena de capritx arquitectural del qual l'escala de fosa serpenteja fins al belvedere panoràmic a 38 metres (145 m sobre el msnm). Aquesta escala, molta moderna per a la seva època, queda un dels elements més destacables de l'edifici.

El rei Guillem Malte I de Putbus va fer construir aquest castell al Tempelberg, el punt culminant del massís de Granitz a l'illa bàltica de Rügen. El rei va rebre al castell els seus hostes prominents, com Frederic Guillem IV de Prússia, Cristià VIII de Dinamarca, Otto von Bismarck i molts altres. La família de Putbus va posseir-lo fins al 1944, quan els nazis van empresonar Malte de Putbus. Al caos de la fi de la segona guerra mundial, molt del contingut del castell es va dispersar i perdre i només va retrobar-se parcialment. La República Democràtica Alemanya va expropiar-lo. Després de la reunificació d'Alemanya el 1990, l'estat de Mecklemburg-Pomerània Occidental va programar una restauració extensiva del castell que va esdevenir una de les atraccions turístiques més visitades de l'estat.[2] És accessible a peu o amb bicicleta per senders des de Binz o de Sellin i pel ferrocarril d'ample estret Rasender Roland de la línia històrica Göhren-Binz-Putbus.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Peter Feist, Jagdschloss Granitz, Berlín, Editorial Kai Homilius Verlag, 1995, ISBN 3931121054
  • Andreas Vogel, Johann Gottfried Steinmeyer und Putbus, Schwerin, Editorial Thomas Helms, 2003, ISBN 9783931185824
  • Heike Kramer, Jagdschloss Granitz, Schwerin, Editorial Thomas Helms Verlag, 2010, ISBN 9783940207685

Enllaços externs i referències[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Granitz
  1. Jagdschloss Granitz: Touristenmagnet auf Rügen, Hamburg, NDR, 27 de juliol de 2010
  2. Diari Ostsee-Zeitung, 12 d'abril de 2008, pàgina 6