Castell de Lismore

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Castell de Lismore
Vista del Castell
Vista del Castell
Fitxa tècnica
Territori República d'Irlanda
• Munster Comtat de Waterford
• Municipi Lismore
• Localització A prop de la ciutat
Coordenades 52° 08′ 20″ N, 7° 55′ 59″ O / 52.139°N,7.933°O / 52.139; -7.933Coord.: 52° 08′ 20″ N, 7° 55′ 59″ O / 52.139°N,7.933°O / 52.139; -7.933
Construcció Estructures més actuals de l'any 1850
Arquitectes William Atkinson (1812-1822); Joseph Paxton (1850)
US-ArmyCorpsOfEngineers-TraditionalLogo.svg Vegeu Portal:Arquitectura US-ArmyCorpsOfEngineers-TraditionalLogo.svg

Castell de Lismore (en anglès Lismore Castle) està situat sobre el riu Blackwater a la localitat de Lismore, Comtat de Waterford a la República d'Irlanda. El castell va experimentar una reconstrucció important d'estil neogòtic durant el segle XIX per ordre de William Cavendish, sisè duc de Devonshire.

Antecedents[modifica | modifica el codi]

El castell ocupa el lloc en què abans havia estat l'Abadia Lismore en el segle VI, un destacat monestir. Era un important centre eclesiàstic quan el rei Enric II d'Anglaterra va romandre el 1171, excepte el breu període de 1185, quan el seu fill el rei Joan d'Anglaterra va construir un castellum, que va servir com a seu episcopal dels bisbes locals. El 1589 Lismore va ser abandonat estant més tard adquirit per Sir Walter Raleigh, qui va vendre la propietat el 1602 -en ésser empresonat acusat de participar en una conspiració contra el rei Jaume I d'Anglaterra i VI d'Escòcia-, a Richard Boyle, comte de Cork.

Comtes de Cork i Burlington[modifica | modifica el codi]

Boyle va sortir d'Irlanda cap a Anglaterra el 1588 només amb vint-i-set lliures, aconseguint forjar una extraordinària fortuna. Després de l'adquisició del castell, el va convertir en la seva residència principal, fet que va afavorir que invertís grans sumes de diners en ell per transformar-lo en una magnífica residència. Així va realitzar un mur extern emmerletat imitant a un castell, i una porta principal. A la part interior va remodelar els apartaments decorant els sostres amb escaioles, tapisseria de seda brodada i vellut.

Va ser aquí on va néixer entre 1627 Robert Boyle, pare de la físico-química moderna, i quart dels quinze fills del comte.

El castell va passar a les mans dels següents comtes de Cork fins a arribar a Richard Boyle, quart comte de Cork i tercer de Burlington, conegut arquitecte gregorià de l'època pal·ladiana.

Lismore apareix a les Guerres confederades d'Irlanda quan, el 1645, uns soldats de la confederació catòlica comandats per Lord Castlehaven van saquejar la ciutat i el castell, que va ser restaurat parcialment pel segon i el tercer comte de Bulington, encara que cap dels seus successors van habitar el castell.

Ducs de Devonshire[modifica | modifica el codi]

El castell, a l'igual d'altres propietats de la família Boyle (Chiswick House, Burlington House, Bolton Abbey i Londesborough Hall) van ser adquirides per la família Cavandish el 1753 quan la filla i hereva de Richard Boyle, Charlotte Cavendish (1731-1754) es va casar amb William Cavendish (quart duc de Devonshire), futur Primer ministre de Gran Bretanya i Irlanda. El seu fill, el cinquè duc, va realitzar importants obres a Lismore, com el pont sobre el riu Blackwater el 1775, dissenyat per l'arquitecte Thomas Ivory.

El sisè duc de Devonshire, William Cavendish, conegut popularment com el duc solter, va ser el responsable de l'aparença actual de l'edifici. Va començar la transformació del castell cap a una espècie de fortalesa feudal d'estil neogòtic tan bon punt va succeir al seu pare el 1811, encarregant a l'arquitecte William Atkinson la reconstrucció del castell entre 1812 i 1822, estant sempre la residència favorita del duc. El 1850 va encarregar a l'arquitecte Sir Joseph Paxton, dissenyador del Crystal Palace, el treball de construir per al castell diferents ampliacions.[1]

Després de la mort del duc, el castell es va mantenir inalterat. La germana de Fred Astaire, Adele, va viure en el castell després del seu matrimoni amb Lord Charles Cavendish, fill del novè duc de Devonshire i, després de la mort del seu marit el 1944, Adele va continuar fent servir el castell fins a la seva mort el 1981.[2] El castell encara és propietat dels ducs de Devonshire, però no habiten en ell de forma continuada sinó que passen a aquest lloc curtes temporades durant l'any.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «National Registry of Architectural Heritage, Main Castle» (en anglès). [Consulta: 5 de juny de 2013].
  2. Giles, Sarah. Fred Astaire - his friends talk (en anglès). Doubleday, 1988, p. 90. ISBN 0-385-24741-9. 

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Terence R Smyth. (1994). Irish Country Houses
  • Megan Aldrich, ‘Crace, John Gregory (1809–1889)’, Oxford Dictionary of National Biography, Oxford University Press, 2004

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Lismore Modifica l'enllaç a Wikidata