Castell de Miravet
 |
Aquest article s'està elaborant i està inacabat. L'usuari Galazan hi està treballant i és possible que trobeu defectes de contingut o de forma. Podeu ajudar i editar però, si us plau, comenteu abans els canvis majors per coordinar-los. Aquest avís és temporal. Es pot treure o substituir per {{incomplet}} després d'uns dies d'inactivitat. |
| Castell de Miravet | |
 Vista general
|
|
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Territori | Catalunya |
| • Comarca | Ribera d'Ebre |
| • Municipi | Miravet |
| Coordenades | 41° 2′ 8″ N, 0° 35′ 38″ E / 41.03556,0.59389Coord.: 41° 2′ 8″ N, 0° 35′ 38″ E / 41.03556,0.59389 |
| Altitud | 100[1] msnm |
| Estil | arquitectura militar templera |
| Documentat | Des del segle IX |
| Llista de castells dels Països Catalans | |
 Vegeu Portal:Arquitectura |
|
El castell de Miravet és una fortalesa medieval situada al terme de Miravet (Ribera d'Ebre), al cim d'un turó d'uns 100 m d'alt que domina la població.[2]
Respon a un model de construcció militar creada a Terra Santa i difosa a l'Occident europeu per l'orde del Temple. El de Miravet està considerat un dels millors exemples d'arquitectura militar templera d'Europa.[3]
Taula de continguts |
Descripció [modifica]
Muralles [modifica]
El castell de Miravet s'aixeca sobre la roca, protegit per l'espadat del riu i per un perímetre de muralles de 25 metres d'alçada. On ara hi ha l'aparcament, hi havia un fossat excavat a la roca per reforçar les defenses. Els fossats impedien que els atacants es poguessin apropar i la seva profunditat dificultava que excavessin sapes per malmetre la base dels murs.
Des de l'exterior s'observa una gran uniformitat en la construcció, senyal que es va edificar en poc temps. Es tracta d'una obra templera que recobreix en alguns trams una muralla anterior d'origen andalusí. Els templers la van aixecar amb carreus rectangulars, ben tallats, alineats en filades molt regulars. Atès el seu propòsit defensiu, els murs pràcticament no tenen obertures.
A la part superior de la muralla oest, al costat de la torre del mig, es poden veure les restes d'un matacà, un voladís de pedra del que arrancava una estructura oberta a la part inferior. En cas d'atac, els defensors podien llançar projectils directament sobre els enemics que passaven per sota per atacar la base del mur.
Camí d'accés [modifica]
L'entrada és un punt dèbil en la defensa d'un castell; per això està reforçada per una sèrie d'estructures arquitectòniques destinades a protegir-la, com les torres i la barbacana. El camí d'accés voreja les muralles amb un traçat sinuós que impedia un atac frontal i obligava els atacants a situar-se a l'abast dels defensors de les torres
L'actual porta d'accés al castell data del segle XVII. La construcció, feta amb pedra més petita i irregular, es diferencia dels grans carreus de la construcció templera que es poden apreciar a la torre del costat (segle XIII). La barbacana és una defensa avançada en forma de mur que protegeix la porta d'accés i el darrer tram del camí. D'aquesta manera s'impedeix un atac a distància sobre la porta. Si els assaltants arribaven fins a la barbacana, quedaven atrapats entre els murs i sotmesos als atacs des de les torres.
La muralla nord està reforçada per cinc torres adossades i avançades de manera que els defensors disposaven d'un radi d'acció més ampli, sense angles morts, per tal de defensar el camí d'accés. La muralla és fruit d'una remodelació dels segles XVII i XVIII per adaptar l'antiga muralla medieval a la guerra moderna. La construcció, que combina la maçoneria amb l'encofrat i la tàpia, es diferencia clarament de la construcció templera del segle XIII, visible a la torre del tresor, feta amb carreus regulars i ben tallats. Malgrat tenir una aparença menys resistent, la muralla nord té un gruix considerable per resistir l'impacte dels canons.
La torre del tresor [modifica]
La torre, que presenta nombroses remodelacions, va ser construïda pels templers sobre l'antiga muralla andalusina, per reforçar les defenses del costat nord. La seva posició avançada és clau per controlar el portal d'accés que es troba als seus peus.
L'espectacular denominació prové del fet que els templers hi custodiaven la documentació de l'orde corresponent als territoris de Catalunya i Aragó. Quan, al s. XIII, es comencen a fixar seus estables per conservar la documentació, els templers designen Miravet com a seu de l'arxiu. Però, a més dels documents, també s'hi dipositaven altres béns. Quan els templers van lliurar el castell als oficials reials el 1308, hi van trobar 650 florins d'or, 5.463 tornesos d'argent, 2.487 sous jaquesos i 663 sous barcelonins, a més d'altres objectes de valor.
El recinte jussà [modifica]
El recinte jussà és l'espai destinat a acollir els serveis necessaris per al manteniment del castell. En els seus 12.000 m2 hi havia magatzems, cavallerises, corrals, tallers, una cisterna d'aigua i fins i tot horts. La majoria d'aquests elements no han deixat constància material per la seva precarietat, però en coneixem l'existència gràcies a les descripcions dels documents.
El seu perímetre coincideix amb l'albacar, un recinte emmurallat construït durant l'etapa andalusina per tal d'oferir protecció a la població en cas de perill. Sobre aquesta base, l'estructura general de la fortalesa ha canviat poc al llarg dels segles, tot i haver evolucionat per adaptar-se als avenços militars.
Les muralles que protegeixen l'espai ens mostren diferents solucions a problemes de defensa. Al nord, la muralla està reforçada per les quatre torres que custodien el camí d'accés; a l'est, la muralla presenta les obertures de les espitlleres que permetien disparar a l'artilleria des d'una posició segura, i al sud, el mur, menys robust, reforça la defensa natural que li proporciona l'espadat sobre el riu. Dissenyat com un primer nivell de defensa, el recinte jussà envolta parcialment la part superior del castell, el recinte sobirà, que constitueix una fortalesa per ell mateix.
Cavallerisses [modifica]
Aquesta nau, situada en el recinte jussà, ha tingut diversos usos al llarg de la seva història. Va ser construïda en època templera, com revelen els carreus i l'encintat decoratiu que es conserva a la part baixa del parament, però desconeixem l'ús que li van donar. Entre els segles XIV i XVII va ser emprada com a cavallerissa, tot i que podria haver acollit altres animals, ja que en alguns documents és identificada com a bovera. Mentre va tenir aquesta funció, l'escala va ser substituïda per una rampa. Posteriorment, el sòl de la nau es va anivellar amb la porta, deixant colgades les menjadores. La construcció estava coberta per una volta de canó, parcialment esfondrada en l'actualitat. A sobre, segons la documentació, tenia un segon pis destinat a graner.
Vegeu també [modifica]
- Miravet (per a la història del castell)
- Orde del Temple
- Castell de Peníscola
- Setge de Miravet (1090)
- Setge de Miravet (1643)
Referències [modifica]
- ↑ Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 81. ISBN 84-393-5437-1.
- ↑ Gracià, Oriol. «L'hegemonia dels templers». Sàpiens [Barcelona], núm. 93, juliol 2010, p. 64. ISSN: 1695-2014.
Bibliografia [modifica]
- Pere Lluís Artigues i Conesa, "El castell de Miravet: darreres actuacions", Tribuna d'Arqueologia, 1995-1996 [=1997], 39-60.
- Pere Lluís Artigues i Conesa, "Miravet", a Catalunya romànica, vol. 26, Barcelona, Enciclopèdia Catalana, 1997, pp. 190-197.
- Artur Bladé i Desumvila, El castell de Miravet, Barcelona, Rafael Dalmau, 1966.
- Pere Català i Roca i Miquel Brasó Vaqués, "Castell de Miravet", a Els castells catalans, Barcelona, Rafael Dalmau, 1967-1979, vol. 4, pp. 479-494.
- Maribel Cedó Rovira, Francisco José Lorente Regordosa i Enrique Vijande Majem, Proyecto de rehabilitación del castillo de Miravet con objeto de instalar un museo, , treball de fi de carrera de l'Escola Universitària Politècnica de Barcelona (UPC), 1994 [dir. per Jesús Gandullo i Benito Vila].
- Joan Fuguet i Sans, "Els castells templers de Gardeny i Miravet i el seu paper innovador en la poliorcètica i l'arquitectura catalanes del segle XII", Acta historica et archaelogica mediaevalia, 13 (1992), 354-374.
- Joan Fuguet Sans, Templers i hospitalers, vol. 2 (Guia de les Terres de l'Ebre i dels castells templers del Baix Maestrat), Barcelona, Rafael Dalmau, 1998.
- Joan Fuguet i Sans, L'arquitectura dels templers a Catalunya, Barcelona, Rafael Dalmau, 1995.
- Joan Fuguet i Sans, "De Miravet (1153) a Peñíscola (1294): novedad y persistencia de un modelo de fortaleza templaria en la província catalano-aragonesa de la orden", a Acri 1291: la fine della presenza degli ordini militari in Terra Santa e i nuovi orientamenti nel XIV secolo (Peruggia, 1996), Peruggia, Quattroemme, 1996, pp. 44-67.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Miravet |
