Castell de Miravet (Cabanes)
| Castell de Miravet | |
| Fitxa tècnica | |
|---|---|
| Territori | País Valencià |
| • Comarca | Plana Alta |
| • Municipi | Cabanes (Plana Alta) |
| • Localització | Al capdamunt d'un turó |
| Coordenades | 40° 06′ 15″ N, 0° 04′ 49″ E / 40.10417,0.08028Coord.: 40° 06′ 15″ N, 0° 04′ 49″ E / 40.10417,0.08028 |
| Altitud | 286 msnm |
| Estil | Islàmic amb reformes d'arquitectura medieval |
| Llista de castells dels Països Catalans | |
 Vegeu Portal:Arquitectura |
|
El castell de Miravet, situat al terme municipal de Cabanes (Plana Alta) sobre un turó vora la carretera N-340 de Cabanes a Orpesa i l'autopista AP-7, és una construcció islàmica amb reformes d'arquitectura medieval.
El seu origen primitiu és desconegut, però els seus voltants estaven ja habitats en l'època prehistòrica, segons ens revelen diversos jaciments de l'època eneolítica, així com també algun historiador ha volgut identificar el lloc del castell amb la mansió d'Ildum dels itineraris romans, sense que fins ara s'hagi pogut confirmar.
Taula de continguts |
Història [modifica]
Les dades autènticament històriques comencen a l'època del Cid, qui el va conquistar als moros en l'any 1090[1] i des de 1093 a 1103 el van posseir diversos governadors nomenats per Sanç Ramires i Pere I d'Aragó amb la finalitat de contenir la invasió dels almoràvits, però no es va consolidar la conquesta.
Poc més d'un segle després de l'esmentat senyoriu aragonès en aquest territori es va iniciar la conquesta definitiva per part de Jaume I. Ja en 1178 el rei Alfons II havia promès a la catedral de Tortosa diverses donacions en aquest territori per a quan es conquistara als moros, però és en el regnat de Jaume I quan es consolida la conquesta i la plena confirmació d'aquestes donacions per a interessar el bisbe i capítol de Tortosa en la conquesta definitiva del territori i agrair-los l'ajuda prestada. Així doncs, el 27 d'abril de 1224, estant el rei a Osca, confirma els antics termes del bisbat de Tortosa i les donacions de diversos castells, i en la mateixa data, un any després (27 d'abril de 1225), des de Tortosa atorga al bisbe Ponç de Torrella dos nous documents de donació dels castells de Miravet, Sufera[2] i Fadrell, els termes dels quals fixa, donació que torna a confirmar el 3 de setembre de 1225 durant l'infructuós setge de Peníscola per a agrair-li novament l'ajuda que en el setge li presta el prelat tortosí.
Després d'aquestes notícies documentals sabem per la crònica reial o Llibre dels feyts que al juliol de 1233 es va rendir Borriana i, com a conseqüència d'aquest fet, van caure a la fi del mateix estiu els castells de Borriol, les Coves de Vinromà, Vilafamés i Alcalatén, i se suposa que en aquestes mateixes dates es devien rendir també Miravet i Sufera. Possiblement Miravet, si atenem a la seua etimologia, hagué de ser un monestir de monjos guerrers musulmans dedicats a la guerra santa, i segurament Sufera (que significa 'el penyal') sembla ser l'enigmàtic Assafús citat en un document de Pere I de l'any 1100 i, com a tal entitat, va quedar absorbit pel veí i prepotent Miravet després de la conquesta.
Una vegada conquistats Miravet i Sufera, el valerós prelat tortosí Ponç de Torrella (1213-1254) es va dedicar a repoblar de cristians tot el territori, el districte del qual estava constituït, a més dels castells ja citats, pel castell d'Albalat, la vila de Cabanes i els llocs que més endavant serien Bell-lloc i Torreblanca. Cabanes es va poblar en 1243, Bell-lloc en 1250 i Albalat i Torreblanca en dates per ara desconegudes, però abans de 1350.
Al març de 1245 Berenguer de Tragó i Guillem de Berdum, àrbitres nomenats pel bisbe Ponç i el mestre del Temple, delimitaven els termes dels castells de Xivert, Miravet i Orpesa; en 1262 es dirimeixen les qüestions que tenien el mestre de l'Orde del Temple i el bisbe i el capítol de Tortosa sobre la propietat dels termes del castell de Miravet i Sufera, i en 1285 i 1333 es pronuncien sengles sentències arbitrals sobre la fixació de límits entre els castells de Miravet i Montornés, demanades i acceptades pels seus respectius senyors.
En arribar el segle XVI era notòria la puixança de la vila de Cabanes en contrast amb les poblacions limítrofes, motiu pel qual Albalat i Miravet, que havien quedat despoblats, es van unir amb els seus respectius termes a Cabanes en un acte solemne, davant el notari Pere Soler, celebrat a la Casa de la Sal, partida d'Albalat, el dia 5 de juliol de 1575.[3]
Descripció [modifica]
El castell pertany als denominats castells muntaners, situats en terreny muntanyenc, amb accessos entre 30º i 60º.
La seua planta és irregular i dispersa, distribuïda sobre un eix longitudinal lateral. Va posseir un fossat artificial que el defensava en la seua part més assequible. El castell manté els murs laterals, les defenses prèvies, restes de torres, algunes dependències internes i merlets.
Va tenir un doble recinte inferior on es troben restes arquitectòniques, vestigis d'habitatges de l'antic llogaret i l'arruïnada església de Sant Martí i Sant Bartomeu.
Es conserven diversos arcs apuntats i de mig punt.
Vegeu també [modifica]
Referències [modifica]
- ↑ Rovira i Virgili, Antoni. Història Nacional de Catalunya, volum III. Edicions Pàtria, 1920, p.602.
- ↑ Cultura i estudi local a la Plana de l'Arc, p.263
- ↑ Vidal Salvador, Manuel. El Sol robado de un ciego y el panal en el león (en castellà). Patronato José Mª Quadrado. CSIC, 1975, p.29.
