Castell de Montsó
El Castell de Montsó és a la població aragonesa del mateix nom (Montsó) dalt d'un turó d'uns 370 m d'altitud on hi havia hagut un poblat ibèric, Mansha, i un posterior romà, Tolous.
És d'origen àrab (del segle X) i va passar a mans cristianes el 1089 quan va ser conquerit pel rei Sanç I d'Aragó i Pamplona. El seu fill, Pere I, hi ha constituir un petit regne independent rodejat de dominis àrabs, fins i tot amb moneda pròpia.
El 1143 va passar a mans de l'orde del Temple, quan es va reformar completament amb la inclusió de muralles, torres, cavallerisses, el refectori i els dormitoris. Jaume I el Conqueridor va residir en aquest castell quan era menor d'edat, ja que estava sota la tutel·la dels cavallers del temple.
El 1309 quan es va produir la dissolució de l'orde del Temple fou una de les fortaleses que oposaren més resistència a aquesta ordre i va haver de ser assetjat pel rei Jaume el Just fins que va capitular. Llavors passà, com la resta de possessions templeres a l'orde de Sant Joan de Jerusalem, esdevenint una comanda de la Castellania d'Amposta. Un dels comanadors més destacats que va tenir durant al segle XV fou el poeta i militar català fra Bernat Hug de Rocabertí, que hi accedí el 1449.
Durant la Guerra dels Segadors fou pres el 1642 per les tropes franco-catalanes dirigides per Philippe de La Motte Houdancourt i l'any següent per les tropes castellanes de Felipe da Silva.
La fortalesa va mantenir una guarnició fins a mitjans del segle XIX, el que va provocar l'evolució de la fortalesa a l'aspecte actual, un fortalesa pròpia de l'edat moderna. Actualment està parcialment restaurat i fou declarat com a monument històrico-artístic.
