Castell de Montsó
El Castell de Montsó és a la població aragonesa del mateix nom (Montsó) dalt d'un turó d'uns 370 m d'altitud on hi havia hagut un poblat ibèric, Mansha, i un posterior romà, Tolous.
És d'origen àrab (del segle X) i va passar a mans cristianes el 1089 quan va ser conquerit pel rei Sanç I d'Aragó i Pamplona. El seu fill, Pere I, hi ha constituir un petit regne independent rodejat de dominis àrabs, fins i tot amb moneda pròpia.
El 1143 va passar a mans de l'orde del Temple, quan es va reformar completament amb la inclusió de muralles, torres, cavallerisses, el refectori i els dormitoris. Jaume I el Conqueridor va residir en aquest castell quan era menor d'edat, ja que estava sota la tutel·la dels cavallers del temple. [1]
El 1309 quan es va produir la dissolució de l'orde del Temple fou una de les fortaleses que oposaren més resistència a aquesta ordre i va haver de ser assetjat pel rei Jaume el Just fins que va capitular. Llavors passà, com la resta de possessions templeres a l'orde de Sant Joan de Jerusalem, esdevenint una comanda de la Castellania d'Amposta. Un dels comanadors més destacats que va tenir durant al segle XV fou el poeta i militar català fra Bernat Hug de Rocabertí, que hi accedí el 1449.
Durant la Guerra dels Segadors fou pres el 1642 per les tropes franco-catalanes dirigides per Philippe de La Motte Houdancourt i l'any següent per les tropes castellanes de Felipe da Silva.
La fortalesa va mantenir una guarnició fins a mitjans del segle XIX, el que va provocar l'evolució de la fortalesa a l'aspecte actual, un fortalesa pròpia de l'edat moderna. Actualment està parcialment restaurat i fou declarat com a monument històrico-artístic.
Referències [modifica]
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Montsó |
