Castell de Peracense

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Castell de Peracense
Façana occidental del castell
Façana occidental del castell
Fitxa tècnica
Territori Aragó
• Comarca Jiloca
• Municipi Peracense
• Localització en una muntanya que domina el poble
Coordenades Coord.: 40° 38′ 12.34″ N, 1° 28′ 47.85″ O / 40.6367611°N,1.4799583°O / 40.6367611; -1.4799583
Altitud 1365 msnm
Construcció s.XII-XIV
Material pedra sorrera roja
US-ArmyCorpsOfEngineers-TraditionalLogo.svg Vegeu Portal:Arquitectura US-ArmyCorpsOfEngineers-TraditionalLogo.svg

El Castell de Peracense és un castell medieval situat a la població de Peracense a l'Aragó, concretament a la comarca del Jiloca, situat a la Serra Menera, a 1365 m sobre el nivell del mar.

Història[modifica | modifica el codi]

El lloc on avui hi ha el castell ja fou ocupat a l'Edat del Bronze i també ho fou en època islàmica. Però fou a partir del segle XII quan va prendre un valor estratègic per ser un punt de frontera entre els regnes d'Aragó i Castella, concretament era el punt de divisió entre el Senyoria de Molina, el d'Albarrasí i la Comunitat de Daroca. Formava part del sistema defensiu de la frontera castellanoaragonesa del qual també formen part els castells d'Albarrasí, Daroca, Tornos i Santed per la banda aragonesa i d'Embid i Molina de Aragón per part castellana. D'aquesta manera, doncs, el castell fou enfortit i al segle XIV se li va donar la forma que té actualment. Ara bé, al segle XV, amb la unió dinàstica dels dos regnes i la incorporació de noves armes de setge, el castell va caure progressivament en desús.

El 1987 va començar la restauració del castell per part del Govern d'Aragó.

Estructura[modifica | modifica el codi]

El castell està format per tres recintes emmurallats concèntrics que s'assenten sobre afloraments de roques vermelles. La muralla exterior protegeix el sector més vulnerable i planer; compta amb uns murs d'un gruix considerable i tres torres, així com amb un pati extens que també va servir com a pedrera per extreure pedres de molí.

En el segon recinte hi ha les dependències de la tropa i hi destaca, la porta d'entrada, protegida per una torre que alhora també protegia la torre d'entrada; l'anomenada torre de l'Hospital, que servia de vigia i coordinava els dos recintes, i finalment una gran cisterna.

El tercer recinte és el més singular, està construït sobre la roca viva i s'hi accedia per una escala mòbil, que estava protegida per una falsa torre de l'homenatge perquè en realitat es tracta d'un poderós mur pantalla que guarda tota aquesta estructura. A dins d'aquest recinte hi htrobem les estances més nobles, amb volta apuntada i unes altres cisternes.