Castell de Rocabruna

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Castell de Rocabruna
Castell de Rocabruna (Camprodon).JPG
Fitxa tècnica
Territori Catalunya
• Comarca Ripollès
• Municipi Camprodon
• Localització Sobre un turó al veïnat de Rocabruna
Coordenades 42° 19′ 46.1″ N, 2° 27′ 11.5″ E / 42.329472°N,2.453194°E / 42.329472; 2.453194Coord.: 42° 19′ 46.1″ N, 2° 27′ 11.5″ E / 42.329472°N,2.453194°E / 42.329472; 2.453194
Altitud 995 msnm
Construcció segle X
Documentat Des del 1070
Llista de castells dels Països Catalans
US-ArmyCorpsOfEngineers-TraditionalLogo.svg Vegeu Portal:Arquitectura US-ArmyCorpsOfEngineers-TraditionalLogo.svg

El Castell de Rocabruna es troba situat al veïnat de Rocabruna, que forma part del terme municipal de Camprodon, entre el nucli urbà de Camprodon i el veïnat de Beget.

En concret, el castell domina un turó envoltat de cingles, el Tossal del Castell, i la seva altitud (995 m.) ofereix al visitant unes vistes molt interessants sobre el Pirineu i l'Alta Garrotxa. Els seus orígens es remunten al segle X (hi ha documentació del 1070), i actualment està abandonat.[1] Sembla que el nom del castell prové del color del sòl i de les pedres de l'entorn (i de les que formen part dels murs), que és molt ennegrit o bru. L'accés al castell és bastant difícil, ja que el turó es troba completament envoltat de bosc; tan sols és possible d'arribar-hi a través d'un corriol mig abandonat que puja des de la base del puig, i que passa per les cases de la Vila i Ca l'Arneta. Per sota del puig hi transcorre el sender GR-11, en el seu tram Molló - Beget.

Vistes des del Castell de Rocabruna

Història[modifica | modifica el codi]

Podem esmentar els senyors del castell a través de la història :

El primer és un tal Pere l'any 986 que va acompanyar Oliba Cabreta en auxili de Borrell II en la reconquesta de Barcelona en mans d'Almansor.

  • Raimon Adalbert (1111-1112)
  • Guillem Gaufred (1117-1131)
  • Godofred (1158)
  • Arnald de Creixell (1198-1200)
  • Guillem de Cervià (1258)
  • Ermengol de Cervià (1258) que ven el castell a Raimon de Milany (1258-1279)
  • Marquesa (1279) filla de Raimon de Milany, que segurament el rebé com a dot pel seu casament amb Jaume de Besora
  • Jaume de Besora (1279-1308)
  • Pere de Rocabruna (1320-1354) que va formar part en l'expedició a Sardenya l'any 1330
  • Dalmau de Rocabruna (1366)
  • Ramon de Rocabruna (1377)
  • Dalmau de Rocabruna (1399-1447) vengué el castell a la família Desbach.
  • Pere Desbach (1409)
  • Pere Desbach (1469-1477), fou conegut per la seva fidelitat a Joan II i per la seva política pro remences. Protagonitzà incursions armades al Vallespir i al Ripollès a Sant Joan, Camprodon, Olot i a Ripoll.

A principis del s. XVII el castell passà a la família Descatllar pel casament d'una germana de Pere Desbach amb un Descatllar.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Arquitectònicament, el castell de Rocabruna, mostra un conjunt notable de torres i murs. L'element que més destaca d'aquest conjunt del és la torre de l'homenatge, situada al límit de les muralles, de planta rectangular. Aquesta torre resta mig esberlada per un costat, però encara és possible d'advertir-hi algunes espitlleres. També s'aprecien bona part dels murs que dividien cadascuna de les dependències que formaven part de la fortificació i una cisterna. Una part remarcable de l'edifici és un pany de paret amb una antiga porta. Aquest gran mur presenta un detall constructiu interessant com és l'"opus spicatum" (obra amb forma de punta o espiga). Existeixen altres restes del mur de pedra, de la capella de Sant Llorenç (destruïda pels terratrèmols del segle XV) i de a torre circular, molt deteriorada.

Pel que fa a la datació, es considera que aquesta fortificació del segle XI, quan es bastiren algunes de les parets del cos principal i potser el recinte de muralles. Després, s'afegirien la torre rodona meridional i la hipotètica torre de tramuntana. Ja a la baixa edat mitjana, s'alçaria la bestorre de ponent.

Entre 2006 i 2013 s'hi ha fet recerca arqueològica i tasques de restauració i consolidació.[2]

Les llegendes[modifica | modifica el codi]

A l'entorn del castell s'expliquen moltes llegendes. Una diu que en temps dels àrabs, estant assetjada Rocabruna, els seus habitants van fer una llarga mina per tal de baixar a cercar aigua al riu. És la llegenda del setge de la fam.

Es diu que al castell hi ha un bou d'or enterrat. És tan ferma la creença que una vegada hi caigué un llamp i els veïns hi anaren amb l'esperança que l'enderroc d'un pany de muralla interior fet pel llamp hagués exposat a l'exterior el famós bou d'or.

A la Tuta de Maimons, sota la cinglera de Coll de la Mola al davant de La Guardiola, en dies de vent, surten follets a recórrer aquells cims embolcallats amb un gran llençol. A la casa que els agafessin mai més no els faltaria roba.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Agustí Farjàs, Bibiana. «Castell de Rocabruna (Camprodon, Ripollès) 2010-2011». Onzenes jornades d'Arqueologia de les comarques de Girona, 2012, pàg. 437-443 [Consulta: 12 setembre 2014].
  2. «Darreres intervencions al Castell de Rocabruna». Generalitat de Catalunya. [Consulta: 12 setembre 2014].

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Catalunya Romànica, vol. IV La Garrotxa. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1987, p.151 - 153. ISBN 84-7739-156-4. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Rocabruna Modifica l'enllaç a Wikidata