Castell de San Carlos de la Cabaña

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Castell de San Carlos de la Cabaña
Plaça d'Armes
Plaça d'Armes
Fitxa tècnica
Territori Cuba
• Comarca
• Municipi L'Havana
• Localització Canal d'entrada de la badia de l'Havana
Coordenades 23° 08′ 50″ N, 82° 21′ 00″ O / 23.14722°N,82.35000°O / 23.14722; -82.35000Coord.: 23° 08′ 50″ N, 82° 21′ 00″ O / 23.14722°N,82.35000°O / 23.14722; -82.35000
Construcció segle XVIII
Començament 1763
Acabament 1774
Arquitecte Silvestre Abarca
US-ArmyCorpsOfEngineers-TraditionalLogo.svg Vegeu Portal:Arquitectura US-ArmyCorpsOfEngineers-TraditionalLogo.svg

El Castell de San Carlos de la Cabaña s'anomena així en honor al rei espanyol Carles III. Es va començar a edificar el 1763, sota la direcció de l'enginyer militar Silvestre Abarca. Es va aixecar a la ribera alta del Port de l'Havana, zona que havia quedat indefensa fins a aquest moment. En acabar la seva construcció, el 1774, era la fortalesa espanyola més gran construïda a Amèrica.

Cada nit a les 21h, uns soldats vestits amb vestits d'època disparen des d'ella la "canonada de les nou", que rememora la que tradicionalment es disparava cada dia per avisar del tancament de les portes de la muralla de la ciutat.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

S'afirma[Qui?] que ja en el segle XVI, l'enginyer Battista Antonelli, constructor del castell dels Tres Reis del Morro havia advertit a les autoritats de l'Illa sobre el valor estratègic del turó de la Cabaña. Tanmateix, el turó es va mantenir desemparat i va ser la bretxa que varen aprofitar les tropes angleses, el 1762, per atacar El Morro i després rendir l'Havana. Després d'aquest esdeveniment, el rei Carles III va ordenar la immediata fortificació d'aquesta alta ribera, tasca que se li va encomanar a l'enginyer militar Silvestre Abarca.

El 1763 va començar la seva edificació pel mestre Pedro de Medina, dirigida per l'enginyer Silvestre Abarca,[2] i es va finalitzar el 1774. Les altures on s'eleva aquesta fortalesa van ser conegudes anteriorment amb el nom de Cerro de las Cabañas, per unes pobres barraques de pescadors que en aquests llocs s'assentaven, i van ser cedides gratuïtament per a tal fi per un ric terratinent de l'època, Agustín Sotolongo i Pérez de las Alas, tresorer que havia estat de la Santa Croada.[3]

La seva construcció va finalitzar el 1774 i va costar catorze milions de pesos. Varen participar en la seva construcció, que va durar onze anys, presidiaris de Mèxic i esclaus de l'Illa. Va ser tan alt el seu cost que s'afirma que en saber el seu cost el rei Carles III, va demanar les seves ulleres per contemplar des de Madrid la prodigiosa obra que en els seus dominis d'Amèrica esgotava de tal forma els escuts del seu regne.[3]

La posició estratègica de la fortalesa, enllaçada amb el castell dels Tres Reis del Morro, i les deu hectàrees que ocupava amb més de 700 metres de muralla, la van convertir en la més gran de l'Illa i Amèrica. El seu complex disseny aplica els conceptes més avançats de l'enginyeria militar del segle XVIII i fa de San Carlos de la Cabaña un exponent del canvi experimentat en els sistemes defensius de l'època.

La seva capacitat militar era gran i també ho era l'armament del que disposava. El 1859 comptava amb 120 canons i obusos de bronze de diferents calibres. S'estima que el 1863 l'equipament militar podia ser de 245 peces d'artilleria, a més d'altres armes lleugeres de curt abast.

Des de la seva construcció, La Cabaña va albergar les unitats d'elit de l'exèrcit espanyol a Cuba. Durant les guerres d'independència, va servir de presó, i el seu fossat va ser lloc per afusellaments. Al segle XX, va desaparèixer el caràcter defensiu, el fort va complir funcions de magatzem, allotjament de tropes i presó. Quan va triomfar la Revolució, va ser ocupat pel comandant Ernesto Guevara, qui va radicar allà el seu lloc de comandament.

Els treballs de restauració de la fortificació es van iniciar 1986 sota la direcció de l'arquitecte José Capello,[4] en tasca coordinada entre el Ministeri de les Forces Armades Revolucionàries i l'Oficina de l'Historiador de la Ciutat per crear el Parc Històric Morro Cabaña.

El 1992, acabada la restauració, es van obrir el Museu d'Armes, el Museu de la Comandància del Che, i un Museu Monogràfic, que descriu la història de la fortalesa. A més, des de llavors, els seus espais han acollit esdeveniments culturals com ara la Biennal d'Arts Plàstiques de l'Havana i la Fira Internacional del Llibre de l'Havana.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Capella

La planta de La Cabaña té un cos principal, compost per dos semi-baluards extrems (Sant Francesc i Sant Llorenç) i un baluard central (Sant Ambròs), units per cortines cap a terra. Cap al port presenta una massissa escarpa, per terra l'envolta un colossal fossat amb dues llunetes i dos tenalles. La portada té una obertura en arc, tapiat a partir de la seva arrencada, i emmarcat per columnes adossades que sostenen un entaulament decorat amb mascarons.

A l'interior, d'escala monumental, la plaça d'armes i les casernes, amb rampes i carrers de circulació per les tropes.

En un extrem de la caserna occidental hi ha la capella, d'elegant portada, que contrasta amb els murs nus del conjunt. La façana va ser concebuda per l'arquitecte espanyol Pedro de Medina (1738-1796) i és d'estil barroc. Per la seva ubicació en una fortalesa no té torre per a no ser blanc de l'artilleria enemiga.[5]

Gairebé al nivell de l'aigua, molt a prop de l'extrem oest de la fortalesa, es conserva la bateria de la Divina Pastora, anterior a la construcció de La Cabaña.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Ricardo Argüelles. «El cañonazo de las nueve» (en espanyol). Habana nuestra. Portal de la Oficina del Historiador de la Ciudad de La Habana. [Consulta: 5 març 2013].
  2. Coralia Rivero Busquets. «La Fortaleza de La Cabaña» (en espanyol), 31/07/2009. [Consulta: 5 març 2013].
  3. 3,0 3,1 Fernando Rodríguez Sosa. «Castillo de la Cabaña» (en espanyol). La Habana en versos. Habana Radio, 23/05/2008. [Consulta: 5 març 2013].
  4. Zenaida Iglesias Sánchez. «Castillo de San Carlos de la Cabaña» (en espanyol). Para no olvidar. Habana Radio, 19/09/2008. [Consulta: 5 març 2013].
  5. S'indica a la entrada en un rètol d'informació turística

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Weiss, Joaquín. La arquitectura colonial cubana. L'Havana: Instituto Cubano del Libro, 1996. 

Enllaços externes[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de San Carlos de la Cabaña Modifica l'enllaç a Wikidata