Castell de Sant Ferran

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Per a altres significats vegeu «Castell de Sant Ferran (desambiguació)».
Castell de Sant Ferran
Pati d'armes
Pati d'armes
Localització: Pujada del Castell, Figueres (Alt Empordà), puig dels Caputxins
Coordenades: 42° 16′ 21″ N, 2° 56′ 54″ E / 42.272408°N,2.948407°E / 42.272408; 2.948407Coord.: 42° 16′ 21″ N, 2° 56′ 54″ E / 42.272408°N,2.948407°E / 42.272408; 2.948407
Àrea: 32 ha
Començament: 1753
Construït: segle xviii
Arquitecte: Juan Martín Cermeño i
Pedro Martín Cermeño
Estil: Neoclassicisme
Baluardat de pedra i totxo
Bé Cultural d'Interès Nacional
Tipus: Monument històric
Declaració: 22/04/1949
Identificador: IPA: 941
BCIN: 846-MH
BIC: RI-51-0005897
Castell de Sant Ferran situat respecte Catalunya
Localització a Catalunya

El castell de Sant Ferran, situat sobre un turó al terme de Figueres, al final de la Pujada del Castell, és una fortalesa militar de 320.000 m², que arriba als 550.000 m² si es té en compte l'espai ocupat pels glacis. Fou construïda al segle XVIII sota les ordres de diversos enginyers militars, entre els quals destaquen Pedro Martín Cermeño i Juan Martín Cermeño. És el monument de més grans dimensions de Catalunya.[1]

Història[modifica | modifica el codi]

Vista aèria del castell
Panoràmica de l'església inacabada

Amb el començament de les negociacions del tractat dels Pirineus, el castell de Bellaguarda al Pertús passà a mans del Regne de França, per substituir el baluard i poder frenar possibles invasions es decidí construir una fortalesa a l turó de Figueres, d'on calgué traslladar a Figueres el convent de Sant Roc de frares caputxins. La primera pedra fou col·locada el 13 de desembre del 1753. El nom de Castell de Sant Ferran li fou donat en honor del rei d'Espanya Ferran VI.

Després el castell passarà diverses vegades a mans franceses:[2]

  • El 1794, en el context de la Guerra Gran, després d'un setge de 7 dies és ocupat per les tropes de la Convenció (govern sorgit de la Revolució de 1792).[2]
  • El 2 d'abril de 1808, en el marc de la Guerra del Francès, tropes napoleòniques comandades pel coronel Piat ocupen el castell.[2]
  • Després de dos intents fallits (agost i desembre de 1810) les tropes espanyoles del terç dels Miquelets comandades pels brigadiers Rovira i Martínez aconsegueixen recuperar-lo l'11 d'abril de 1811 en l'acció coneguda com la Rovirada.[2] però el 2 de maig del mateix any els francesos hi estableixen un setge amb 10.000 homes. Després d'un intent de trencar el setge el dia 16 el general Martínez capitula el dia 19 d'agost.[3]
  • El castell romandrà en mans franceses fins al maig de 1813 quan el mariscal Suchet, que s'havia refugiat el 23 de març al castell amb les darreres tropes franceses en retirada després de la pau entre Ferran VII i Napoleó, decideix abandonar-lo. El 27 del mateix mes hi entraran les tropes espanyoles.[3]
  • L'exèrcit dels Cent Mil Fills de Sant Lluís entra a Catalunya l'any 1823 perseguint els liberals en representació de la Santa Aliança (Àustria, Prússia, Rússia i França) ocupant Figueres el 25 d'abril i posant setge al castell que capitularà el 26 de setembre.[3][2]
Muralla del castell de Sant Ferran

El 20 de gener de 1810 hi va morir el General Álvarez de Castro, defensor de Girona davant les tropes de Napoleó,[2] que havia estat aprestat al capitular la ciutat el 10 de desembre de 1809.

Primera porta del Castell de Sant Ferran, foto de Josep Maria Cañellas.

Del 1906 al 1933 una part del castell es destina a funcions de penal civil.[2] L'any 1939 les tropes republicanes en retirada hi emmagatzemen armament i obres d'art. L'1 de febrer de 1939 s'hi celebra la darrera sessió de les corts republicanes. El 8 de febrer els republicans destrueixen l'armament emmagatzemant perquè no passi a mans franquistes, malmetent una part de la fortalesa en les explosions.[2]

El règim franquista hi mantindrà unitats de l'exèrcit fins a l'any 1965 en que passa a ser presó militar.[2]

L'any 1975 hi van ser empresonats els comandants Juli Busquets, José Julve, Juan Diego i Antonio Gurrirán; membres de la Unió Militar Democràtica (UMD) que havien demanat eleccions i democràcia.[4]

El Castell de Sant Ferran també va ser la presó dels objectors de consciència al servei militar. Ja el 1954 hi va ser empresonat el testimoni de Jehovà Joan Sirera[5] i ho serien diversos membres d'aquesta comunitat cristiana en els anys següents. Als anys 70 serà la presó on aniran els primers pacifistes i antimilitaristes[6] que es fan objectors per motius ètics i polítics, posant en marxa un moviment que acabarà portant a l'abolició del servei militar als anys 90. El febrer de 1976 hi empresonaven els primers 7 objectors (Ovidio Bustillo, Vicente Amurgos, Jesús Viñas, Guillermo Luis Cereceda, José Díez Faixat, Esteban Zabaleta i José Antonio Monteserín)[7] que es van negar de manera col·lectiva a fer el servei militar[6] i que havien començat un servei social autogestionat a Can Serra (l'Hospitalet de Llobregat).[8][9] Durant aquell mateix any i el següent s'aniran declarant nous objectors, alguns dels quals també seran empresonats al castell. Entre l'11 i el 12 de juny de 1977 cent persones fan una marxa fins al penal on hi ha 11 objectors presos.[7] La marxa se salda amb diverses detencions (101 detinguts entre els dos dies)[7] però els manifestants arriben al castell.

El castell seguirà sent presó militar fins al 1991. L'any 1983 hi serien empresonats els condemnats pel Cop d'estat del 23 de febrer de 1981, el tinent coronel Antonio Tejero Molina i els capitans Vicente Gómez Iglesias i Jesús Muñecas Aguilar.[4] Tejero va estar a la presó militar de Figueres fins al 1991 en que va ser traslladat a la presó d'Alcalá d'Henares, fins que va recuperar la llibertat el 1996.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Fossat i muralles del castell

Ocupa una superfície de 32 ha dins un perímetre de 3.120 m, i en les cisternes situades sota el pati d'armes hi caben 40 milions de litres d'aigua. El Castell de Sant Ferran, que tenia una capacitat per a 6.000 homes, és un element patrimonial de primer ordre, el monument de majors dimensions de Catalunya i la fortalesa més gran del segle XVIII amb baluards d'Europa.

El mes de juliol de 1997 fou obert al públic de manera regular amb un servei de visites guiades que mostren les característiques de la fortalesa. Per les seves enormes dimensions, per les sofisticades tècniques constructives dins l'enginyeria militar de l'època, i pel seu excel·lent estat de conservació, la visita al castell de Sant Ferran constitueix una experiència magnífica.

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Masanés, Cristina. «Un balluard gegantí». Sàpiens [Barcelona], núm. 98, desembre 2010, p. 70. ISSN: 1695-2014.
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 2,8 Castillosanfernando.org, El Castell de Sant Ferran. Índex Cronològic
  3. 3,0 3,1 3,2 CASTILLO DE SAN FERNANDO, FIGUERAS (1753 - 1939) - Historia militar de España. Fortificaciones españolas.
  4. 4,0 4,1 José Antich El castillo de Figueres: de los presos de la UMD al golpista Tejero. (29/05/1983) EL PAÍS
  5. Rancor no, record sí (25 de octubre de 2010) http://lasavesonolasabes.blogspot.com/2010/10/rancor-no-record-si.html
  6. 6,0 6,1 Figueres ciutat insubmissa - Alternativa Antimilitarista/MOC http://www.uv.es/~alminyan/figueres.html
  7. 7,0 7,1 7,2 MOC (2002) En legítima desobediencia. Tres décadas de objeción, insumisión y antimilitarismo. (pàg. 46-47) Editorial Traficantes de Sueños.
  8. Macià Alavedra i Moner (2003) Memòria de la transició a Espanya i a Catalunya: Els joves de la transició. Edicions UB
  9. Martí Olivella "L'estratègia No-violenta fou l'èxit dels objectors" dins Enric Prat (2007) El Moviment per la pau a Catalunya: passat, present i futur. Edicions UAB.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Joan Manuel Alfaro Guixot, Dues hores... en el castell de Sant Ferran de Figueres, Figueres, Les Fortaleses Catalanes, 2007.
  • Carlos Díaz Capmany, El castell de Sant Ferran de Figueres: la seva història, Barcelona, Generalitat de Catalunya, 1982 [doble tirada, en castellà i en català, aquesta reimpr. el 2000].
  • Carlos Díaz Capmany, "Les obres per instal·lar el penal de Figueres a la fortalesa de Sant Ferran", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 32 (1999), 193-214.
  • Carlos Díaz Capmany, "Obres al castell de Sant Ferran després de la voladura de l'any 1939", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 33 (2000), 167-189.
  • Carlos Díaz Capmany, "L'artilleria i el castell de Sant Ferran de Figueres", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 34 (2001), 401-422.
  • Carlos Díaz Capmany, "La construcció de la plaça forta de Sant Ferran a Figueres", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 36 (2003), 265-295.
  • Carlos Díaz Capmany, "La fortalesa de Sant Ferran de Figueres i l'aigua", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 37 (2004), 257-279.
  • Carlos Díaz Capmany, "Els enginyers de la fortalesa de Sant Ferran de Figueres", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 38 (2005), 279-302.
  • Pablo de la Fuente, "Anàlisi d'alguns aspectes sobre la concepció teòrica del projecte del castell de Sant Ferran", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 29 (1996), 177-190.
  • Fernando Mollá, "1811: La Bella Inútil" Editorial De Librum tremens. ISBN 9788493579098
  • Albert Testart i Guri, "La premsa del castell de Sant Ferran de Figueres durant l'època franquista", Annals de l'Institut d'Estudis Empordanesos, 37 (2004), 345-370.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Sant Ferran