Castell de Sant Joan de Blanes

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Castell de Sant Joan
La torre mestra del castell de Sant Joan
La torre mestra del castell de Sant Joan
Fitxa tècnica
Territori Catalunya
• Comarca Selva
• Municipi Blanes
Coordenades 41° 40′ 45.53″ N, 02° 47′ 53.93″ E / 41.6793139°N,2.7983139°E / 41.6793139; 2.7983139Coord.: 41° 40′ 45.53″ N, 02° 47′ 53.93″ E / 41.6793139°N,2.7983139°E / 41.6793139; 2.7983139
Documentat Des del 1002
Llista de castells dels Països Catalans
US-ArmyCorpsOfEngineers-TraditionalLogo.svg Vegeu Portal:Arquitectura US-ArmyCorpsOfEngineers-TraditionalLogo.svg

El castell de Sant Joan és un castell dalt del turó de Sant Joan a Blanes (la Selva). Dalt de la muralla hi ha una vista extraordinària des dels seus 173 m d'alçària que en dies clars el territori que s'hi domina és molt extens i pel sud es pot arribar a albirar la silueta de la muntanya de Montjuïc a Barcelona. Possessió dels vescomtes de Cabrera, s'esmenta per primera vegada l'any 1002. Actualment en resta dempeus la magnífica torre mestra, rodona.

Història[modifica | modifica el codi]

Conegut als segles X i XI per Es Forcadell, apareix citat ja l'any 1002 en un document del vescomte de Girona Sunifred que donen un alou al vescomte de Girona, i cap a l'any 1050 seran els seus successors, els vescomtes de Cabrera, els qui posseiran el castell en feu dels comtes de Barcelona, com ho reconeixia Ermessenda de Montsoriu, esposa de Guerau I de Cabrera, en un document. A la darreria del segle XI, Ponç I de Cabrera prestà jurament de fidelitat per aquest castell a Ramon Berenguer III: el seu fill, Guerau II de Cabrera, ho feia el 1106 al propi comte, i el 1196 el vescomte Ponç III de Cabrera al rei Pere el Catòlic.

Abans dels Cabrera, el domini sobre els habitants de la vila des del segle XII fins al XIV va ser exercit per la família de cavallers cognomenada Blanes, instal·lada, en part, des del segle XIII al Regne de València. D'aquesta família diu Roig i Jalpí, segons informació procedent del monestir de Roca-rossa, conservats en la seva època a l'Arxiu de la Catedral de Solsona que el seu primer membre fou Ginés Saxon, del llinatge dels Ducs de Saxònia, possiblement germà o nebot del duc Vetichindo, i que arribà a aquestes terres amb la conquesta carolíngia de Catalunya, heretant el port i ruïnes de la ciutat de Blanda, i del seu castell, adoptant el nom de Ginés de Blanes.[1] Un Ginés de Blanes acompanyà al comte de Barcelona Guifré el Pilós, amb altres cavallers, quan assistí al rei Carles el Calb contra els normands. Tanmateix Roig i Jalpí és de l'opinió que no seria el mateix que arribà en la conquesta carolíngia, sinó un descendent seu. Més tard Raimon i Jofre de Blanes, probablement néts de Ginés II de Blanes, acompanyaren al Comte Ramon Borrell el 1010 a la jornada de Còrdova. El nom del pare és desconegut per Roig i Jalpí. Guerau Bernat de Blanes, segurament fill de Raimon, qui serví amb altres cavallers a Ramon Berenguer I el Vell, en les jornades que feu contra els sarraïns i fundà el monestir de Roca-rossa de Canonges Regulars de Sant Agustí. De Bernat fou fill Raimon de Blanes, que serví al Comte Ramon Berenguer III, en la jornada contra els moros de l'illa de Mallorca, que conqueriren breument retornant als moros per una traïció dels genovesos, a qui el comte havia encomanat per a la seva defensa. De Raimon fou fill Vidal de Blanes, que serví al Comte de Barcelona i Príncep d'Aragó Ramon Berenguer IV, en la jornada d'Almeria. De Vidal fou fill de Guillem de Blanes entre altres cavallers serví al Rei d'Aragó Pere el Catòlic en la batalla d'Úbeda i en la infausta batalla de Muret, contra el comte de Montfort. De Guillem fou fill Arnau i que fou pare al seu torn de Guerau, qui serví al Comte de Savoia, rebent d'aquest l'escut de creu blanca en camp roig. Morí aquest el 1227, com constatà Roig i Jalpí per la inscripció del seu sepulcre al monestir de Roca-rossa. D'aquest Guillem fou fill Guillem de Blanes que amb la seva muller, Guillerma Maria, fundaren del benefici instituït a la capella de Sant Joan Baptista del Castell de Blanes, a 3 dels idus de maig de 1245. D'aquest Guillem de Blanes fou fill Raimon de Blanes, cavaller al servei del rei Pere el Gran que fou un dels cavallers que juntament amb el vescomte de Cardona, Raimon Folc a la ciutat de Girona l'any 1285. De Raimon fou fill Guillem que serví al Rei Alfons III d'Aragó, en la defensa de Catalunya contra el Rei Jaume de Mallorca el seu oncle. I de Guillem fou fill Raimon.

Durant el segle XIII els senyors feudals Guerau IV de Cabrera i el seu subfeudatari Guillem de Blanes concediran una sèrie de privilegis i llibertats al port i a la vila de Blanes per tal d'afavorir el poblament i el creixement econòmic.

El castell es va construir en un principi per defensar Blanes dels perills que venien del mar, com ara els pirates. Més endavant, al segle XIV, juntament amb el Palau Vescomtal, va formar part d'un gran eix de fortificacions que s'ha anomenat la línia dels castells de la Tordera i que tenien la funció de defensar la Ciutat Comtal pel nord.

Castell de Sant Joan (febrer 2008)

L'any 1381, Ramon de Blanes se'l va vendre a Bernat IV de Cabrera que també adquiria el castell de Montpalau a Pineda de Mar i posteriorment el castell de Palafolls el 1382. El castell va anar perdent la seva importància estratègica a partir de finals del segle XV i va restar abandonat fins que, entre 1849 i 1859, s'hi va instal·lar una estació de telegrafia òptica militar. Va ser usat com a refugi durant la guerra civil espanyola. L'any 1958 es va rehabilitar la torre i entre els anys 1987 i 1991 es va redactar i executar un projecte de rehabilitació del castell efectuat pels arquitectes gironins Fuses-Viader. L'estat actual del conjunt és el resultat d'aquestes obres de rehabilitació.

L'Ermita de Sant Joan va ser bastida com a capella del castell i per la manca d'espai es va situar fora del recinte.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

S'ha conservat una torre mestra circular i un recinte de muralles exterior. La torre té una alçada de 15 m, un diàmetre de 7,25 m i els murs d'1 m de gruix. L'única porta s'obre a 9,5 m del sol. la construcció es fonamentà damunt la roca i l'aparell constructiu presenta uns quants carreus grossos (49 x 40 cm) a la base i la resta de carreus ben arrenglerats més petits, (39 x 36 cm).

Del recinte exterior s'han conservat murs al nord, on hi havia la porta, a ponent, on hi ha una espitllera, i a migjorn. L'aparell constructiu dels murs és molt irregular. El gruix oscil·la entre els 95 i els 120 cm. De la porta d'entrada, situada al punt més meridional, en queden només algunes pedres dels brancals i de la llinda. Dalt del turó hi ha una cisterna i la ja esmentada capella del castell, avui dia molt transformada.

La torre mestra es pot datar al segle XI. Les restes de muralles daten segurament d'un moment tardà de l'edat mitjana o fins i tot moderna.

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Catalunya Romànica,vol. V El Gironès, La Selva i el Pla de l'Estany. Barcelona: Enciclopèdia Catalana, 1991, p. 271 a 272. ISBN 84-7739-262-5. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Sant Joan de Blanes