Castell de Xàtiva
De Viquipèdia
| Castell de Xàtiva | |
 |
|
| Documentació | |
|---|---|
| Tipus | Conjunt militar |
| Començament | Desconegut, és d'origen ibèric i romà.[1] |
| Localització | Xàtiva (Costera) |
| Estil | Romà, islàmic i gòtic amb elements barrocs[1] |
| Vistes | |
El Castell de Xàtiva és una doble fortalesa situada a la serra Vernisa a dalt de la ciutat de Xàtiva. S'hi accediex a través de la pujada del Castell.[1] El Castell és obert a visitar i la visita és pagant.[1]
Aquesta doble fortalesa apareix a l'escut de Xàtiva[1] que té com a element central una torre de la qual partixen dos braços emmurallats que acaben en un castell cadascú que representen els dos castells de Xàtiva. El Castell de l'esquerra rep el nom tradicionalment de Castell Menor, mentre que el castell de la dreta rep el nom de Castell Major.[2]
Taula de continguts |
[edita] Orígens
Aquesta fortificació té el seus orígens en una construcció ibèrica que aprofitava una de les parts més altes de la muntanya en aquest punt (Castell Menor). Els romans, posteriorment, en conquerir-la, van afegir en l'altre punt elevat que presentava la muntanya una segona fortalesa que es comunicava amb l'anterior (Castell Major). Totes dues van ser reformades pels àrabs, que a més eixamplaren la muralla de Xàtiva, fins a fer-lo coincidir pràcticament amb l'actualment coneguda. Després amb majors o menors reformes, aquestes muralles i el castell afrontaren la conquesta de Jaume I, les Germanies i la Guerra de Successió, però la base del conjunt arquitectònic fou aquesta.
[edita] Presó d'Estat
Després de la conquesta de Jaume I i la creació del Regne de València el Castell complí la funció no sols de defensar la ciutat sinó de Presó d'Estat de la Confederació Catalanoaragonesa.[1] Així entre d'altres presoners cèlebres allí hi estigueren: Els infants de Cerdà, Alfonso i Fernando, nets de Alfons X el Savi, Jaume d'Aragó, el Comte d'Urgell, Maroto Ugolen comendador de l'orde de Sant Joan, Jofre VII de Rocabertí, Hug Roger III de Pallars Sobirà, el Marqués d Oristany, Pere Quixal, Abat de Poblet, Didac de Borja, germà de Francesc de Borja i el duc de Calàbria.
[edita] Característiques i importància estratègica
Durant gairebé tota l'existència del Regne de València, el Castell de Xàtiva i la mateixa ciutat foren un plaça molt important per a aquest. El motiu era que Xàtiva era l'entrada natural des del Regne de Castella i, per tant, era un punt clau en el control del regne. Si bé és cert que amb l'unificació de les corones hispàniques (que no dels regnes), aquest paper no fou tan important, el fet que continuara sent una presó d'Estat durant el segle XVI i que Xàtiva era la capital de la Governació dellà lo Xúquer i la segona ciutat del Regne, feren que el Castell continuara jugant un paper important fins la Guerra de Successió.
Durant quasi tot aquest temps se la va considerar una de les millors fortaleses no sols de la Corona d'Aragó, sinó de tota la península. Així, en una confrontació convencional i amb una bona guarnició i provisions, resultava força inexpugnable. Per un costat, el que dóna a Bixquet, és a dir, a l'interior muntanyós de València, des d'on era difícil que vinguera un atac, els dos Castells de Xàtiva estaven protegits pels penya-segats de la serra Vernisa, mentre que per l'altre, els atacants havien de superar el joc de muralles: en primer lloc una muralla principal que protegia tota la ciutat, i en segon lloc diverses muralles secundàries. Superat això, quedava la dificultat d'entrar en la fortalesa, ja que, al tractar-se de dos castells i no d'un, els defensors podien retirar-se al segon si veien perdut el primer.
[edita] Decadència
El decadència del Castell de Xàtiva va arribar amb la Guerra de Successió, ja que en aquesta s'utilitza artilleria pesada capaç de fer malbé en poc de temps les antiquades muralles que defensaven la ciutat. Conscient d'això, Joan Baptista Basset com a general de les tropes austriacistes de València, i com a enginyer i artiller que era, va reforçar totes defenses de Xàtiva i especialment el Castell. De fet encara es conserva una torre al castell coneguda com Garita Basset. El seu esforç li serví per eixir amb èxit d'un primer setge a Xàtiva el maig de 1706 (setge de Xàtiva (1706)) conduït pel Comte de les Torres de Acorrin, però l'any següent, ja sense Basset i davant d'una artilleria més pesada, les muralles de la ciutat van ser assaltades en dos punts i el Castell patí molts danys. Tot i això, les tropes de d'Asfeld, que provenien de la victòria a la Batalla d'Almansa no pogueren arribar fins el Castell a causa del seu caràcter elevat i es dedicaren a bombardejar-lo. Aquest sols es rendí després que la guarnició majoritàriament anglesa i en oposició a les intencions de catalans i maulets, pactà amb el francés l'eixida el 12 de juny de 1707 (després d'aproximadament d'un mes llarg de setge). A partir d'aquí, tot i que encara seria utilitzat en la Guerra del Francés, el castell entrà en decadència a causa sobretot de l'extermini de Xàtiva, però també del terratrèmol del 1748.
[edita] Segle XX i segle XXI
Ja al segle XX, el Castell passa a mans de Gregorio Molina, un acabdalat que havia fet fortuna amb la fabricació de paper (industria tradicional a Xàtiva). Sembla que les intencions del nou ric eren construir-se un xalet a la vella fortalesa. A aquest el va convèncer Carles Sarthou, cronista oficial de Xàtiva i director del Museu de l'Almodí per a que lluny d'enderrocar, respectara l'estil arquitectònic del conjunt i es construirà un edifici que harmonitzarà amb la resta. El resultat va ser el conjunt neogòtic que ocupa la part central del Castell i que apareix a la fotografia adjunta en primer terme. Aquest conjunt va vindre a constituir un tercer castell que s'afegia als altres dos. Més tard, el Castell va ser adquirit per la Caixa d'Estalvis de València (actual Bancaixa) i aquesta li la va vendre recentment a la Generalitat.
Actualment, el Castell és patrimoni de tots els valencians, i es gestionat per l'Ajuntament de Xàtiva. Si bé en l'entrada principal onegen les banderes oficials, a dalt dels dos Castells, sols es troba la Senyera de Xàtiva. A banda de ser una visita turística destacada i de les exposicions permanents que allí s'hi troben, el Castell es també celebre per les bodes civils que des de fa uns 10 anys allí s'hi organitzen per part de l'ajuntament i que proporcionen un mar majestuós i unes vistes colpidores a les dues valls entre les que es troba.
[edita] Referències
- ↑ 1,0 1,1 1,2 1,3 1,4 1,5 Web oficial de Xàtiva
- ↑ Pàgina no-oficial sobre el Castell Major i el Castell Menor (castellà)
[edita] Enllaços externs
- Web oficial turística de Xàtiva amb informació sobre el Castell
- Bodes civils al Castell
- Pàgina no-oficial sobre el Castell Major i el Castell Menor (castellà)
- Escut del Castell de Xàtiva
|
||||||||
