Castell de Xivert
 | ||||
|---|---|---|---|---|
| ||||
| Dades | ||||
| Tipus | Castell i monument  | |||
| Construcció | segles x-xv | |||
| Característiques | ||||
| Estil arquitectònic | Islàmic i gòtic català | |||
| Altitud | 389 m | |||
| Localització geogràfica | ||||
| Entitat territorial administrativa | Alcalà de Xivert (Baix Maestrat) | |||
| ||||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Data | 7 desembre 2001 | |||
| Identificador | RI-51-0010691 | |||
| Codi IGPCV | 12.004-9999-000004[1] | |||
| Bé d'interès cultural | ||||
| Identificador | RI-51-0010691 | |||
| Codi IGPCV | 12.004-9999-000004[1] | |||
El castell de Xivert es troba a la serra d'Irta, al terme municipal d'Alcalà de Xivert (Baix Maestrat, País Valencià).
És una construcció islàmica dels segles x i xi reformada posteriorment pels templers durant el segle xiii. Guaita la serra i la mar Mediterrània. El turó on es troba el castell de Xivert ha estat lloc d'assentament, almenys, des dels segles xiv-xiii aC. Pobladors de l'edat del bronze mitjà i ibers ocuparen el terreny.
Des del 1996, s'han realitzat diverses excavacions arqueològiques, neteja d'espais, millora en els accessos i restauració-consolidació d'alguns dels elements més emblemàtics del castell: torre de Ponent, torre Sud i el mur on es troba la inscripció aràbiga.
Espais constructius[modifica]
El castell musulmà[modifica]
La fortalesa musulmana comprèn el recinte emmurallat extern, obra dels segles x-xi, on destaquen alguns grans llenços de tapiar coronats de merlets. Els murs envolten la vila i el castell, sense altra separació que la topogràfica que provoca irregularitats. Aquesta unió dels dos espais indica el caràcter de refugi del recinte superior.[2] Molt interessant és la inscripció àrab «per la retrobada de Déu» en un mur lluït que imita carreus, al sector sud/sud-est del conjunt.
L'aljama[modifica]
La vila musulmana i morisca es troba als peus del castell, adaptant-se al terreny i mirant al migdia. Un carrer principal articula el conjunt urbà, amb altres carrers secundaris i carrerons i, amb els habitatges i els espais públics, conformen un dels testimonis més ben conservats d'una vila musulmana en altura. A partir de la conquesta cristiana, la població musulmana manté la seva personalitat gràcies a la carta pobla de 1234. Durant els segles xiv-xv la vila va minvant en importància, tot i que manté la població, desplaçada per la vila cristiana d'Alcalà. El deteriorament s'amplia en el segle xvi, amb una davallada de la població, i és definitiu el 1521, quan la Germania ataca el castell, amb conversions forçades, i la població, molt reduïda, es manté fins a l'expulsió dels moriscos, el 1609. Posteriors intents de reocupació no tenen efecte.
| « | El castillo de Xivert a tercio de legua de Alcalá está assentado en un cabeço alto, e al pie del castillo ay un lugar poblado de moriscos. Este castillo fue saqueado a xxix de junio año de Mdxxi por Miguel Estellés, capitán de la Germanía[3] | » |
El castell templer[modifica]
La fortalesa cristiana fou edificada, en les parts més significatives, en el segle xiii, pels templers, reaprofitant la disposició general del castell musulmà, i adaptant l'espai a les noves necessitats. Són notables les dues torres rodones i el mur que les enllaça, de carreus, així com l'aljub. Fins al segle xvii, i sota la direcció dels comanadors de l'orde de Montesa es feren modificacions de menor importància.
L'any 1596, es fa una visura i valoració del castell,[4] per ordre reial, per poder arreglar el deteriorament d'edificis i murs. Totes les parts estaven «molt derrohides y a perill de cahiguda», segons declaren els perits. El 1648, a un inventari dels béns de la comanda d'Alcalà, es diu que «lo castell de Xivert lo qual per estar aquell y tota la dita vila deruits de manera que sols resten los vestigis y no averi en aquell ni en dita vila portes ni finestres ni cap altra cosa…».[5]
Galeria d'imatges[modifica]
-
Vista del vessant on està ubicat el castell -
Vista del castell -
Vista del castell -
Vista del castell -
Vista del castell
Bibliografia[modifica]
- Arnau i Vallina, Joaquim; Sanz i Sancho, Joan Vicent; Iturat, Joaquim. El patrimoni arquitectònic gaspatxer. Alcalà de Xivert: Associació d'Amics de Mainhardt, 2001. ISBN 84-923793-3-2.
- de Antonio Otal, Juan Manuel. Castell de Xivert, 1996-1997: Trabajos de investigación y recuperación. Alcalà de Xivert: Ajuntament, 1997.
- de Antonio Otal, Juan Manuel; Beser Iturat, Raquel «Castell de Xivert: present i futur d'un projecte necessari». Mainhardt, 27, 1997, pàg. 36-39.
- de Antonio Otal, Juan Manuel; Vizcaino León, David «Un primer paso para la aplicación de un modelo operativo urbanístico de la aljama de Xivert. Campaña de excavación agosto 96 y 97». Mainhardt, 29, 1997, pàg. 8-11.
- de Antonio Otal, Juan Manuel; Vizcaino León, David «L'orde del Temple a Xivert». Mainhardt, 36, 2000, pàg. 81-85.
- de Antonio Otal, Juan Manuel; Vizcaino León, David; Bravo Hinojo, Eva María Mainhardt, 35, 1999 \article=Arqueología la arquitectura: La muralla decorada con falso despiece en sillería Castell Xivert, pàg. 84-86.
- Bazzana, André «Problèmes d'architecture militaire au Levant espagnol: Le château d'Alcala de Chivert». Château Gaillard. Etudes de Castellologie médiévale, 8, 1976, pàg. 21-46.
- Díaz de Rabago Hernández, Carmen «Introducción al estudio de la aljama musulmana de Xivert durante la Edad Media» (en castellà). Centro de Estudios del Maestrazgo, 41-42, 1993, pàg. 63-70.
- Ferrandis, Manuel. «Castillo de Chivert». A: Castellón: Ayer y Hoy (en castellà). tom I, núm. 10, 1902, p. 161-163.
- Hernández Ruano, Javier. Historia de los moriscos valencianos de Xivert: Desarrollo económico y aculturación. Benicarló: Centre d'Estudis del Maestrat, 2003.
- Hofbauerova, Vera. Restauración del castillo de Alcalá de Xivert (en castellà). 64. Centro de Estudios del Maestrazgo, 2000, p. 60-68.
- Hofbauerova «El conjunto monumental de Xivert y las recientes obras de consolidación y restauración» (en castellà). Penyagolosa, 2, IV época, 2001, pàg. 56-73.
- Hofbauerová, Vera; Plaza, Carme. «Dos castillos templarios en el Norte de Valencia: Xivert y Peníscola». A: Isabel Cristina Ferreira Fernandes (coord.). Castelos das Ordens Militares, Actas do Encontro Internacional, 10, 11, 12 e 13 de Octubro, 2012, Tomar, Convento de Cristo, 2014, p. 45-62..
- Vizcaino León, David; et alii. Castell de Xivert, 1997-2001, 2002. ISBN 84-932784-0-8..
- Fuguet Sans. Guia de les Terres de l'Ebre i dels castells templers del Baix Maestrat. Barcelona: Rafael Dalmau, 1998 (Templers i hospitalers, 2).
- Fuguet, Joan; Plaza, Carme. «La arquitectura militar del Temple como símbolo del poder feudal». A: Philippe Josserand, Luís F. Oliveira, Damien Carraz (ed.). Élites et ordres militaires au Moyen Âge. Rencontre autour d'Alain Demurger, 2015,, p. 241-260..
- Fuguet, Joan; Plaza, Carme. Els templers guerrers de Déu. Entre Orient i Occident. Barcelona: Rafael Dalmau, 2012.
Referències[modifica]
- ↑ 1,0 1,1 URL de la referència: https://eduwp.edu.gva.es/patrimonio-cultural/ficha-inmueble.php?id=2240. Data de consulta: 23 agost 2023.
- ↑ Guichard, Pierre. Les musulmans de Valence et la Reconquête (XIe-XIIIe siècles) (en francès), 1991, p. 210. ISBN 978-2351591369.
- ↑ Martí de Viciana, Rafael. Crónica de la ínclita y coronada ciudad de Valencia. III (en castellà). València: Universitat de Valècnia, 1972, p. 129.
- ↑ Alfonso Llorens, Joaquín; Suárez Rodríguez, Inmaculada «Presupuesto para unas obras del Castillo de Xivert en 1596» (en castellà). Boletín de la Sociedad Castellonense de Cultura, LXXV.
- ↑ Iturat, Joaquím «Dos aspectos varios en torno a Xivert» (en castellà). Mainhardt, 17, 1994, pàg. 20.
Enllaços externs[modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell de Xivert |
- Pàgina oficial de l'Ajuntament d'Alcalà de Xivert: Castell de Xivert Arxivat 2009-02-07 a Wayback Machine. (castellà).
- Castillos medievales de España: Castillo de Alcalá de Xivert Arxivat 2007-12-18 a Wayback Machine. (castellà).