Castell de popa
S'anomena castell de popa la part de la superestructura d'un vaixell que s'eleva sobre la coberta principal a l'extrem de popa. Les cobertes situades sobre el castell de popa constitueixen el sostre de les cabines de la popa, on solien allotjar-se els oficials militars o els civils de rang elevat. La coberta més baixa del castell (la més immediatament superior a la coberta principal) s'anomena alcàsser. La coberta següent, en general la més elevada del vaixell, sobretot en els vaixells i velers antics, s'anomena toldilla. En el cas d'haver-hi cobertes encara superiors, cas ja pràcticament inexistent a partir del segle xviii, s'anomenen alcàssers petits.
Orígens[modifica]
El castell de popa va ser inventat principalment pels antics romans amb la intenció d'aportar protecció i una millor posició de tir a arquers que poguessin ferir o matar el major nombre de combatents enemics arribat el moment de l'abordatge a un altre vaixell. El castell de popa va ser, durant, segles, l'únic castell construït a bord dels vaixells, sobretot militars. La construcció d'un castell de proa només va advenir cap als segles XIV o XV, quan van aparèixer les coques, les naus i les carraques, i això quan fossin prou grans per a poder albergar un castell a proa.
En l'actualitat[modifica]
En l'actualitat s'ha deixat d'usar el terme castell de popa per utilitzar a vegades el terme «toldilla» però sobretot, i en general, el terme «alcàsser».
