Castell del Montgrí

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Castell del Montgrí
Torroella de Montgrí (Baix Empordà)
Castell de Montgrí
Exterior del castell del Montgrí
Tipus Castell
Construcció 1294-1301 (restà inacabat)
Encarregat per Jaume II d'Aragó
Motiu Enfrontament amb el comte Ponç V d'Empúries
Descripció
Alçada 13 m
Perímetre 31m x 4
Altres 4 torres cilíndriques,
fossats i cisterna
Historial bèl·lic
En ús des de 1301
Governadors Bernat de Llabià
Abandonat des de 1472
Estat actual
Estat actual Obres de consolidació i restauració el 1988
Obert al públic
Guarnició No disposa de guarnició militar

El castell del Montgrí (anomenat també de Torroella de Montgrí o de Santa Caterina) és una fortificació militar construïda entre 1294 i 1301 pel rei Jaume II, al cim del massís del Montgrí al terme de Torroella de Montgrí, Baix Empordà.[1]

El Montgrí és una petita muntanya de tipus calcari, d'una altitud de 315 m i situada a 6 km del mar. Des del cim es veu la plana de l'Empordà fins al Canigó.[2]

Història[modifica | modifica el codi]

Al capdamunt del massís del Montgrí s'alça la figura emblemàtica del castell del Montgrí. Es començà a construir per Bernat de Llabià, governador de Torroella, el 1294 com a punt de control per un enfrontament entre Jaume el Just i Ponç V, comte d'Empúries, però les obres es van interrompre el 1301 sense acabar-ne la construcció, degut a la consolidació del poder del comtat de Barcelona envers al comtat d'Empúries.

El castells de Bellcaire i del Montgrí encara es miren desafiants, tots dos són testimonis de la lluita aferrissada de la monarquia contra el poder feudal. La lluita acabà amb la incorporació del comtat a la corona, després d'ocasionar la ruïna de la comarca i la desviació del curs del Ter de la plana nord del Montgrí a la plana sud a la primera meitat del segle XIV. Aquesta desviació provocà la formació de les dunes continentals de Torroella.

Arquitectura[modifica | modifica el codi]

Marca la tendència importada d'orient després de les primeres Croades a Terra Santa durant els segles XII i XIII. Es van aixecar els murs que assoleixen uns 13 m d'alçària, de planta quadrada (31 m de costat), i quatre torres cilíndriques adossades a cadascun dels seus angles, així com els fossats i la cisterna. És un gran dau amb altes muralles coronades per carreus perfectament dibuixats. La façana principal està orientada a migdia, i s'hi obre el portal d'accés, format per un arc de mig punt amb grans dovelles, defensada per un matavent construït sobre la porta. A l'interior, s'endevinen algunes cambres vora les torres adossades als quatre angles. Els materials de construcció foren extrets de les pedreres que encara avui dia es poden localitzar al voltant del cim de la muntanya.

Galeria d'imatges[modifica | modifica el codi]

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. Masanés, Cristina. «El Castell de Montgrí. Fortalesa d'Orient». Sàpiens [Barcelona], núm. 63, gener 2008, p. 57. ISSN: 1695-2014.
  2. Masanés, Cristina. «El castell que mai no va guerrejar». Sàpiens [Barcelona], núm. 106, agost 2011, p. 64. ISSN: 1695-2014.

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell del Montgrí Modifica l'enllaç a Wikidata

Coord.: 42° 3′ 6.71″ N, 3° 7′ 52.95″ E / 42.0518639°N,3.1313750°E / 42.0518639; 3.1313750