Castell i Platja d'Aro
|
|||||
| Localització | |||||
 
|
|||||
| Municipi del Baix Empordà | |||||
 |
|||||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Girona Comarques gironines Baix Empordà |
||||
| Gentilici | Castellarenc, castellarenca, Platjarenc, platjarenca, Valldarencs, valldarenques |
||||
| Superfície | 21,74 km² | ||||
| Altitud | 5 msnm | ||||
| Població (2012[1]) • Densitat |
10.527 hab. 484,22 hab/km² |
||||
| Coordenades | UTM(ED50) 31T 505665 4629715Coord.: 41° 49′ 9″ N, 3° 4′ 6″ E / 41.81917,3.06833 | ||||
| Organització Entitats de població • Alcalde: |
3 Joan Giraut i Cot |
||||
| Codi territorial | 170486 |
||||
Castell i Platja d'Aro (oficialment Castell-Platja d'Aro, també denominat la Vall d'Aro)[2] és un municipi de la comarca del Baix Empordà, amb capital a Platja d'Aro.
El nom oficial prové de l'agrupació dels antics termes de Castell d'Aro i de Platja d'Aro, i s'estén per la part oriental de la vall d'Aro.
Taula de continguts |
Geografia [modifica]
Emplaçament [modifica]
Castell-Platja d'Aro és un municipi català situat al nord-est dels Països Catalans, al sud del Baix Empordà i més concretament al cor de la Costa Brava. Forma part, juntament amb Santa Cristina d'Aro, de la subcomarca anomenada Vall d'Aro. Tres nuclis principals de població: Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, i diverses urbanitzacions formen el teixit urbà d'aquest municipi baix empordanès de 10.445 habitants.
Límits [modifica]
El teixit urbà del municipi transcorre entre els contraforts del Massís de les Gavarres al nord i el Massís de l'Ardenya al sud. A llevant el municipi limita amb el mar Mediterrani, on desemboquen el riu Ridaura i les rieres de Treumal a la cala Rovira i de Fanals a la platja Gran, prop del Cavall Bernat. Pel que fa als límits administratius, Castell-Platja d'Aro limita al nord amb Calonge, a Ponent amb Santa Cristina d'Aro i al Sud amb Sant Feliu de Guíxols.
Clima [modifica]
El clima dominant a la zona és el mediterrani, amb hiverns suaus, estiu relativament calorosos i primaveres i tardors temperades i sovint plujoses. Tot i això, les característiques canviants del clima mediterrani i les peculiaritats geogràfiques i urbanístiques del municipi han donat lloc a alguns episodis d'inundacions a causa d'abundants pluges sovint combinades amb temporals marítims, principalment de llevant.
Línia de costa [modifica]
La costa del municipi transcorre entre la cala Belladona al nord i la platja de s'Agaró al sud. De nord a sud ens trobem amb la cala Canyers, la cala del Pi, cala Sa Rovira, la Platja Gran, Riuet, ja al sud de la desembocadura del Ridaura, el Club Nàutic Port d'Aro, Punta Prima, la cala Sa Conca, cala Pedrosa, ja dins del recorregut del camí de ronda de s'Agaró, la Punta den Pau, i l'inici de la Platja de s'Agaró, anomenada de Sant Pol més al sud i ja dins del municipi de Sant Feliu de Guíxols.
Història [modifica]
Prehistòria [modifica]
El terme municipal de Castell-Platja d'Aro i els municipis veïns es troben en una important àrea de la cultura megalítica que, com és lògic, supera els límits administratius actuals. Si bé a l'interior dels límits municipals no hi ha cap dolmen conegut, si que hi podem trobar menhirs, entre els quals destaquen: el menhir de Sa Pedra Aguda o Pedra de les Goges, el menhir del terme de Belliu, el menhir de Treumal i el menhir del Mas Ros. Com la majoria de menhirs de la zona daten d'entre el 3.000 i el 2.500 a.C.
Edat Antiga [modifica]
La vil·la romana anomenada Pla de Palol és l'emplaçament més destacat que hi ha al municipi d'aquesta època. Aquesta vil·la romana, ubicada a l'entrada del Platja d'Aro venint de Calonge, i just damunt de cala Rovira, ha estat excavada en diverses ocasions i s'hi han fet els arranjaments pertinents per poder-la visitar. També es poden trobar, en altres indrets del municipi, diverses restes romàniques i preromàniques.
Edat Mitjana [modifica]
El Castell de Benedormiens, l'esglèsia de Santa Maria i tot el nucli medieval de Castell d'Aro, són els referent cultural d'aquesta època al municipi. La seva importància i el seu valor històric i cultural han estat reconeguts com a Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya des de l'any 1995. Entre altres esdeveniments, actes i exposicions, en aquest emplaçament si celebren el Pessebre Vivent de Castell d'Aro pels vols de nadal i el Mercat Medieval de Castell d'Aro a les acaballes de l'estació estival.
Edat Moderna [modifica]
Edat Contemporànea [modifica]
Evolució demogràfica [modifica]
| Entitat de població | Habitants |
|---|---|
| Castell d'Aro | 1.797 |
| Platja d'Aro | 7.286 |
| s'Agaró | 1.337 |
| Dades: 2011. Font: Idescat | |
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||||
El 1717 incorpora Vall d'Aro; el 1857 es desagrega de Santa Cristina d'Aro incorporant els antics municipis de Fanals d'Aro, Fanals de Munt i s'Agaró.
El terme de Castell-Platja d'Aro-s'Agaró, es caracteritza pel sector turístic, especialment a la població de Platja d'Aro.
Govern Municipal [modifica]
A mitjans de s. XIX Castell d'Aro i Santa Cristina d'Aro es van segregar com a municipis independents. Fins aquell moment formaven una mateixa batllia, la batllia de la Vall d'Aro. A continuació s'enumeren els Alcaldes de Castell i Platja d'Aro (inicialment Castell d'Aro i Fanals d'Aro), des de mitjans s. XIX fins a l'actualitat.
Pere Presas: 21-IV-1857 al 4-II-1859. (Alcalde durant la segregació) Narcís Bas: 4-II-1859 al 1-I-1861. Narcís Dausà: 1-I-1861 al 1-I-1863. Joan Dalmau: 1-I-1863 al 1-I-1865. Pere Ros: 1-I-1865 al 4-X-1868. Pere Roura: 4-X-1868 al 12-XI-1869. Llorenç Aurich: 12-XI-1869 al 13-I-1870. Anton Bussot: 13-I-1870 al 1-I-1872. Isidre Sitjar: 1-I-1872 al 9-V-1874. Pere Calvet: 9-V-1874 al 1-III-1877. Pere Presas: 1-III-1877 al 30-VIII-1877. (Substituït per Llorenç Aurich fins al 1-VII-1879). Llorenç Aurich i Ruscalleda: 1-IX-1879 al 1-VII-1881. Joan Barceló i Ros: 1-VII-1881 al 1-VII-1883. Narcís Font i Albertí: 1-VII-1883 al 1-VII-1885. Pere Basart i Ros: 1-VII-1885 al 1-VII-1887. Joan Oliver i Pugnau: 1-VII-1887 al 1-I-1890. Marià Presas i Carbonell: 1-I-1890 al 1-I-1891. Pere Barnés i Miret: 1-I-1891 al 1-I-1894. Josep Calvet i Bas: 1-I-1894 al 1-VII-1895. Josep Simón i Roselló: 1-VII-1895 al 4-V-1896. Jaume Reixach i Poch: 10-V-1896 al 1-VII-1897. Josep Paradeda i Sagué: 1-VII-1897 al 20-III-1898. Josep Simón i Roselló: 20-III-1898 al 6-IV-1899. Josep Paradeda i Sagué: 6-IV-1899 al 1-VII-1899. Narcís Sais Cruañas: 1-VII- 1899 al 7-IX-1900. Josep Calvet i Bas: 7-VII-1900 al 25-I-1901. Narcís Sais Cruañas: 25-II-1901 al 1-IX-1902. Jaume Bas i Pugnau: 1-IX-1902 al 1-I-1906. Tomàs Presas i Carbonell: 1-I-1906 al 18-IX-1906. Emili Riera i Isern: 1-XI-1906 al 1-VII-1909. Joan Oliver i Riembau: 1-VII-1909 al 1-I-1912. Joan Vergeli i Cruañas: 1-I-1912 al 1-I-1914. Joan Bussot i Carbonell: 1-I-1914 al 1-I-1916. Josep Agustí i Oliver: 1-I-1916 al 1-I-1918. Narcís Ramell i Maspoch: 1-I-1918 al 3-XI-1918. Lluís Barnés i Masferrer: 3-XI-1918 al 1-IV-1920. Josep Agustí i Oliver: 1-IV-1920 al 1-IV-1922. Josep Bas i Casademont: 1-IV-1922 al 3-X-1923. Josep Agustí i Oliver: 3-X-1923 al 12-IV-1924. Joan Oliver i Riembau: 12-IV-1924 al 18-IX-1924. Lluís Barnés i Masferrer: 18-IX-1924 al 26-II-1930. Josep Bas i Casademont: 26-II-1930 al 17-IV-1931. Joan Cama i Dausà: 17-IV-1931 al 1-II-1934. Joan Vergeli i Cruañas: 1-II-1934 al 21-X-1936. Joan Villa i Romeu: 21-X-1936 al 6-II-1937. Joan Cama i Dausà: 6-II-1937 al 23-IV-1939. Martí Basart i Sala: 23-IV-1939 al 7-V-1939. Narcís Bas i Mató: 5 al 28-VIII-1939. Miquel Albertí i Cama: 4-IX-1939 al 24-IX-1942. Narcís Bas i Mató: 25-IX-1942 al 25-I-1958. Pere Bas i Sabat: 2-II-1958 al 19-VI-1958. Joan Cargol i Pérez: 19-VI-1958 al 24-IV-1978. Jordi Albertí i Costa: 24-IV-1978 al 19-IV-1979. Ramir Pons i Cruañas: 19-IV-1979 al 30-VI-1987. Anicet Clara i Pijoan: 30-VI-1987 al 30-VI-1991. Joan Giraut i Cot: 30-VI-1991 al 17-IX-2009. Dolors Padilla Richard: 17-IX-2009 al 11-IV-2011. Joan Giraut i Cot: 11-IV-2011 al - ? -
Llocs d'interès [modifica]
Bibliografia [modifica]
- Jiménez, Àngel. Guia històrica de Castell d'Aro i s'Agaró. Edita: Ajuntament de Castell-Platja d'Aro, 1996. ISBN 84-8067-060-6.
- Barreda i Masó, Pere. Platja d'Aro. Quaderns de la Revista de Girona. Edita: Diputació de Girona/Caixa de Girona, 1996. ISBN 84-86812-56-9.
- Barreda i Masó, Pere. Set segles de govern municipal a la Vall d'Aro (1. Castell-Platja d'Aro). El Carrilet Edicions, 2007. Dipòsit legal: GI-0480-2007
Referències [modifica]
- ↑ «Padró municipal a data d'01-01-2012» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 02-01-2013. [Consulta: 23-01-2013].
- ↑ «Castell i Platja d'Aro». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 14 setembre 2010].
- ↑ AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 51. ISBN 84-393-5437-1.
Enllaços externs [modifica]
 |
A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell i Platja d'Aro |
- Lloc web oficial de l'Ajuntament
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
|
|||||
