Castell i Platja d'Aro

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Castell-Platja d'Aro
Bandera de Castell-Platja d'Aro Escut de Castell-Platja d'Aro
(En detall) (En detall)
Localització

Castell i Platja d'Aro situat respecte Catalunya
Castell i Platja d'Aro situat respecte Catalunya

Localització de Castell-Platja d'Aro respecte del Baix Empordà


Municipi del Baix Empordà
Casa de la Vila
Casa de la Vila
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
Espanya
Catalunya
Girona
Comarques gironines
Baix Empordà
Gentilici Castellarenc, castellarenca,
Platjarenc, platjarenca,
Valldarencs, valldarenques
Superfície 21,74 km²
Altitud 5 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
10.765 hab.
495,17 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 505665 4629715Coord.: 41° 49′ 9″ N, 3° 4′ 6″ E / 41.81917°N,3.06833°E / 41.81917; 3.06833
Organització
Entitats de població
• Alcalde:

3
Joan Giraut i Cot
Codi territorial 170486

Castell i Platja d'Aro (oficialment Castell-Platja d'Aro, també denominat la Vall d'Aro)[2] és un municipi de la comarca del Baix Empordà, amb capital a Platja d'Aro. La denominació oficial amb guionet és lingüísticament incorrecta.[3]


El nom oficial prové de l'agrupació dels antics termes de Castell d'Aro i de Platja d'Aro, i s'estén per la part oriental de la vall d'Aro.

Geografia[modifica | modifica el codi]

Castell-Platja d'Aro és un municipi català situat al nord-est dels Països Catalans, al sud del Baix Empordà i més concretament al cor de la Costa Brava. Forma part, juntament amb Santa Cristina d'Aro, de la subcomarca anomenada Vall d'Aro. Tres nuclis principals de població: Castell d'Aro, Platja d'Aro i s'Agaró, i diverses urbanitzacions formen el teixit urbà d'aquest municipi baix empordanès de 10.445 habitants.

El teixit urbà del municipi transcorre entre els contraforts del Massís de les Gavarres al nord i el Massís de l'Ardenya al sud. A llevant el municipi limita amb el mar Mediterrani, on desemboquen el riu Ridaura i les rieres de Can Carboner a la cala Rovira i de Fanals a la Platja Gran, prop del Cavall Bernat. Pel que fa als límits administratius, Castell-Platja d'Aro limita al nord amb Calonge, a ponent amb Santa Cristina d'Aro i a migdia amb Sant Feliu de Guíxols. La costa del municipi transcorre entre la cala Belladona al nord i la platja de s'Agaró al sud. De nord a sud ens trobem amb la cala Canyers, la cala del Pi, cala Sa Rovira, la Platja Gran, Riuet, ja al sud de la desembocadura del Ridaura, el Club Nàutic Port d'Aro, Punta Prima, la cala Sa Conca, cala Pedrosa, ja dins del recorregut del camí de ronda de s'Agaró, la Punta den Pau, i l'inici de la Platja de s'Agaró, anomenada de Sant Pol més al sud i ja dins del municipi de Sant Feliu de Guíxols.

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima dominant a la zona és el mediterrani, amb hiverns suaus, estiu relativament calorosos i primaveres i tardors temperades i sovint plujoses. Tot i això, les característiques canviants del clima mediterrani i les peculiaritats geogràfiques i urbanístiques del municipi han donat lloc a alguns episodis d'inundacions a causa d'abundants pluges sovint combinades amb temporals marítims, principalment de llevant.

Història[modifica | modifica el codi]

Prehistòria[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Castell-Platja d'Aro i els municipis veïns es troben en una important àrea de la cultura megalítica que, com és lògic, supera els límits administratius actuals. Si bé a l'interior dels límits municipals no hi ha cap dolmen conegut, sí que hi podem trobar menhirs, entre els quals destaquen: el menhir de Sa Pedra Aguda o Pedra de les Goges, el menhir del terme de Belliu, el menhir de Treumal i el menhir del Mas Ros. Com la majoria de menhirs de la zona daten d'entre el 3000 i el 2500 aC.

Edat Antiga[modifica | modifica el codi]

La vil·la romana anomenada vil·la romana de Pla de Palol és l'emplaçament més destacat que hi ha al municipi d'aquesta època. Aquesta vil·la romana, ubicada a l'entrada del Platja d'Aro en venir de Calonge, i just damunt de cala Rovira, ha estat excavada en diverses ocasions i s'hi han fet els arranjaments pertinents per poder-la visitar. També es poden trobar, en altres indrets del municipi, diverses restes romàniques i preromàniques.

Edat Mitjana[modifica | modifica el codi]

El Castell de Benedormiens, l'església de Santa Maria i tot el nucli medieval de Castell d'Aro, són el referent cultural d'aquesta època al municipi. La seva importància i el seu valor històric i cultural han estat reconeguts com a Bé Cultural d'Interès Nacional per la Generalitat de Catalunya des de l'any 1995. Entre altres esdeveniments, actes i exposicions, en aquest emplaçament se celebren el Pessebre Vivent de Castell d'Aro pels vols de Nadal i el Mercat Medieval de Castell d'Aro a les acaballes de l'estació estival.

Edat Moderna[modifica | modifica el codi]

El 1717 incorpora Vall d'Aro; el 1857 es desagrega de Santa Cristina d'Aro incorporant els antics municipis de Fanals d'Aro, Fanals de Munt i s'Agaró.

Edat Contemporània[modifica | modifica el codi]

El terme de Castell d'Aro - Platja d'Aro - s'Agaró es caracteritza pel sector turístic, especialment a la població de Platja d'Aro.

Govern Municipal[modifica | modifica el codi]

A mitjans del segle XIX Castell d'Aro i Santa Cristina d'Aro es van segregar com a municipis independents. Fins aquell moment formaven una mateixa batllia, la batllia de la Vall d'Aro. A continuació s'enumeren els alcaldes de Castell i Platja d'Aro (inicialment Castell d'Aro i Fanals d'Aro), des de mitjans del segle XIX fins a l'actualitat.

  • Pere Presas: 21-IV-1857 al 4-II-1859. (Batlle durant la segregació)
  • Narcís Bas: 4-II-1859 a l'1-I-1861.
  • Narcís Dausà: 1-I-1861 a l'1-I-1863.
  • Joan Dalmau: 1-I-1863 a l'1-I-1865.
  • Pere Ros: 1-I-1865 al 4-X-1868.
  • Pere Roura: 4-X-1868 al 12-XI-1869.
  • Llorenç Aurich: 12-XI-1869 al 13-I-1870.
  • Anton Bussot: 13-I-1870 a l'1-I-1872.
  • Isidre Sitjar: 1-I-1872 al 9-V-1874.:
  • Pere Calvet: 9-V-1874 a l'1-III-1877.
  • Pere Presas: 1-III-1877 al 30-VIII-1877. (Substituït per Llorenç Aurich fins a l'1-VII-1879).
  • Llorenç Aurich i Ruscalleda: 1-IX-1879 a l'1-VII-1881.
  • Joan Barceló i Ros: 1-VII-1881 a l'1-VII-1883.
  • Narcís Font i Albertí: 1-VII-1883 a l'1-VII-1885.
  • Pere Basart i Ros: 1-VII-1885 a l'1-VII-1887.
  • Joan Oliver i Pugnau: 1-VII-1887 a l'1-I-1890.
  • Marià Presas i Carbonell: 1-I-1890 a l'1-I-1891.
  • Pere Barnés i Miret: 1-I-1891 a l'1-I-1894.
  • Josep Calvet i Bas: 1-I-1894 a l'1-VII-1895.
  • Josep Simón i Roselló: 1-VII-1895 al 4-V-1896.
  • Jaume Reixach i Poch: 10-V-1896 a l'1-VII-1897.
  • Josep Paradeda i Sagué: 1-VII-1897 al 20-III-1898.
  • Josep Simón i Roselló: 20-III-1898 al 6-IV-1899.
  • Josep Paradeda i Sagué: 6-IV-1899 a l'1-VII-1899.
  • Narcís Sais Cruañas: 1-VII- 1899 al 7-IX-1900.
  • Josep Calvet i Bas: 7-VII-1900 al 25-I-1901.
  • Narcís Sais Cruañas: 25-II-1901 a l'1-IX-1902.
  • Jaume Bas i Pugnau: 1-IX-1902 a l'1-I-1906.
  • Tomàs Presas i Carbonell: 1-I-1906 al 18-IX-1906.
  • Emili Riera i Isern: 1-XI-1906 a l'1-VII-1909.
  • Joan Oliver i Riembau: 1-VII-1909 a l'1-I-1912.
  • Joan Vergeli i Cruañas: 1-I-1912 a l'1-I-1914.
  • Joan Bussot i Carbonell: 1-I-1914 a l'1-I-1916.
  • Josep Agustí i Oliver: 1-I-1916 a l'1-I-1918.
  • Narcís Ramell i Maspoch: 1-I-1918 al 3-XI-1918.
  • Lluís Barnés i Masferrer: 3-XI-1918 a l'1-IV-1920.
  • Josep Agustí i Oliver: 1-IV-1920 a l'1-IV-1922.
  • Josep Bas i Casademont: 1-IV-1922 al 3-X-1923.
  • Josep Agustí i Oliver: 3-X-1923 al 12-IV-1924.
  • Joan Oliver i Riembau: 12-IV-1924 al 18-IX-1924.
  • Lluís Barnés i Masferrer: 18-IX-1924 al 26-II-1930.
  • Josep Bas i Casademont: 26-II-1930 al 17-IV-1931.
  • Joan Cama i Dausà: 17-IV-1931 a l'1-II-1934.
  • Joan Vergeli i Cruañas: 1-II-1934 al 21-X-1936.
  • Joan Villa i Romeu: 21-X-1936 al 6-II-1937.
  • Joan Cama i Dausà: 6-II-1937 al 23-IV-1939.
  • Martí Basart i Sala: 23-IV-1939 al 7-V-1939.
  • Narcís Bas i Mató: 5 al 28-VIII-1939.
  • Miquel Albertí i Cama: 4-IX-1939 al 24-IX-1942.
  • Narcís Bas i Mató: 25-IX-1942 al 25-I-1958.
  • Pere Bas i Sabat: 2-II-1958 al 19-VI-1958.
  • Joan Cargol i Pérez: 19-VI-1958 al 24-IV-1978.
  • Jordi Albertí i Costa: 24-IV-1978 al 19-IV-1979.
  • Ramir Pons i Cruañas: 19-IV-1979 al 30-VI-1987.
  • Anicet Clara i Pijoan: 30-VI-1987 al 30-VI-1991.
  • Joan Giraut i Cot: 30-VI-1991 al 17-IX-2009.
  • Dolors Padilla Richard: 17-IX-2009 a l'11-IV-2011.
  • Joan Giraut i Cot: 11-IV-2011 al - ? -

Llocs d'interès[modifica | modifica el codi]

Evolució demogràfica[modifica | modifica el codi]

Entitat de població Habitants
Castell d'Aro 1.797
Platja d'Aro 7.286
s'Agaró 1.337
Dades: 2011. Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
82 92 104 776 1.335 2.801 1.170 1.197 1.185 1.208
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
1.182 1.128 1.088 1.125 1.358 2.473 3.774 5.282 4.823 6.004
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
5.177 5.785 6.688 7.691 8.470 9.768 10.150 10.445 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Agermanaments[modifica | modifica el codi]

Bibliografia[modifica | modifica el codi]

  • Jiménez, Àngel. Guia històrica de Castell d'Aro i s'Agaró. Edita: Ajuntament de Castell-Platja d'Aro, 1996. ISBN 84-8067-060-6.
  • Barreda i Masó, Pere. Platja d'Aro. Quaderns de la Revista de Girona. Edita: Diputació de Girona/Caixa de Girona, 1996. ISBN 84-86812-56-9.
  • Barreda i Masó, Pere. Set segles de govern municipal a la Vall d'Aro (1. Castell-Platja d'Aro). El Carrilet Edicions, 2007. Dipòsit legal: GI-0480-2007

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'1 de gener de 2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30 desembre 2013. [Consulta: 6 gener 2014].
  2. «Castell i Platja d'Aro». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana. [Consulta: 14 setembre 2010].
  3. Josep Moran, Mar Batlle, Joan Anton Rabella i Ribas, «Castell i Platja d'Aro», a: Topònims catalans: etimologia i pronúncia, Barcelona, Ed. Abadia de Montserrat, 2002, pàgina 54, ISBN 9788484154310
  4. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 51. ISBN 84-393-5437-1. 

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]

A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a: Castell i Platja d'Aro Modifica l'enllaç a Wikidata