Castellar del Vallès

De Viquipèdia
Dreceres ràpides: navegació, cerca
Castellar del Vallès
Bandera de Castellar del Vallès Escut de Castellar del Vallès
(En detall) (En detall)
Localització

Castellar del Vallès situat respecte Catalunya
Castellar del Vallès situat respecte Catalunya

Localització de Castellar del Vallès respecte del Vallès Occidental


Municipi del Vallès Occidental
Panoràmica de la vila, amb la catedral del Vallès
Panoràmica de la vila, amb la catedral del Vallès
Estat
• Autonomia
• Província
• Àmbit funcional
• Comarca
• Partit judicial
Espanya
Catalunya
Barcelona
Metropolità
Vallès Occidental
Sabadell
Gentilici Castellarenc, castellarenca
Pressupost 25.361.560,15
Superfície 44,91 km²
Altitud 331 msnm
Població (2013[1])
  • Densitat
23.455 hab.
522,27 hab/km²
Coordenades UTM(ED50) 31T 424014 4607721Coord.: 41° 37′ 3″ N, 2° 5′ 17″ E / 41.61750°N,2.08806°E / 41.61750; 2.08806
Distàncies 7 km de Sabadell i Terrassa
28 km de Barcelona
Organització
Entitats de població
Ajuntament
• Alcalde:

8
13 PSC, 4 CiU, 2 L'AxC i 2 PP
Ignasi Giménez Renom (PSC)
Codi postal 08211
Codi territorial 080517
Festa major 2n cap de setmana de setembre
Patró/Patrons Sant Esteve
Dies de mercat Dissabte
Fira tradicional Diada de Sant Josep
Agermanament Carcassona, Lahiguera, Castellar del Riu,
Castellar de la Ribera, Castellar de n'Hug
Web

Castellar del Vallès (antigament, Sant Esteve de Castellar) és una ciutat de 23.238 habitants[2] situada al nord de la comarca del Vallès Occidental. La seva superfície és de 44,9 quilòmetres quadrats i es troba a 331 metres sobre el nivell del mar. Pertany al partit judicial de Sabadell, es troba a l'àmbit funcional metropolità de Barcelona i la seva parròquia pertany al Bisbat de Terrassa i a l'arxiprestat de Sabadell Centre.[3][4] El seu alcalde és Ignasi Giménez Renom representant del Partit dels Socialistes de Catalunya.

Castellar es troba al bell mig de la fossa tectònica del Vallès-Penedès, que travessa la ciutat d'est a oest, mentre que el riu Ripoll divideix el terme en quatre parts i el travessa de nord a sud.[5] El clima de la ciutat és propi dels països mediterranis, amb influència marítima de muntanya baixa i mitjana, temperatures suaus i absència d'un hivern climàtic.[6]

A nivell econòmic, el desenvolupament econòmic i industrial de Castellar del Vallès ha estat molt relacionat amb el sector del tèxtil, i en especial a empreses de la família Tolrà, que han deixat gran patrimoni al poble.[7] En l'actualitat, però, la principal activitat econòmica prové del sector serveis, el comerç i de la funció pública.[4]

El patró de la ciutat és Sant Esteve, tot i que Sant Josep té una presència força important a la vila: anualment se celebra una fira en el seu honor durant la diada de Sant Josep.[8]

Taula de continguts

Toponímia[modifica | modifica el codi]

Anomenat durant l'edat mitjana Castrum Kastellare,[9] la ciutat posteriorment rep el nom de Sant Esteve d'una parròquia del terme municipal en l'actual Castellar Vell. Malgrat tot, a l'altra banda del riu Ripoll –on actualment es troba el poble– sorgeix un nucli de cases que es denomina la Sagrera de les Fàbregues, Sagrera possiblement per estar ubicat a prop de l'antiga església parroquial de Sant Iscle i Santa Victòria i Fàbregues per la presència a partir de l'edat mitjana de petites indústries en el terme. Durant el segle XVIII apareix com a topònim del poble Tolosa, Toloseta o Tolosa de les Fàbregues. A partir del trasllat de la parròquia de Sant Esteve l'any 1773 a l'emplaçament actual, la ciutat passa a dir-se Sant Esteve de Castellar, que es fa servir indistintament que Castellar. El 1933, per acord municipal, passa a anomenar-se Castellar del Vallès; el canvi fou aprovat pel Govern Civil el 1954.[10]

Medi físic[modifica | modifica el codi]

Localització de Castellar del Vallès, a la comarca del Vallès Occidental.

Castellar del Vallès és un municipi de la comarca del Vallès Occidental. Està situat a 7 km de Sabadell i a 11 km de Terrassa, les dues capitals comarcals. Limita amb els municipis de Sant Llorenç Savall, Matadepera, Terrassa, Sabadell i Sentmenat.[2] El seu codi postal és el 08211.

El terme de Castellar del Vallès té una extensió de 44,9 km². L'àrea forestal i agrícola ocupa un 83% del total de la superfície municipal, mentre que el 30% de l'extensió del municipi forma part del Parc Natural de Sant Llorenç del Munt i l'Obac. El riu Ripoll travessa el terme de nord a sud. La ubicació originària del nucli urbà és al peu de la muntanya del Puig de la Creu, i s'ha anat estenent sobre la plana agrícola del Pla de la Bruguera. Tot i que l'alçada oficial és de 331 metres sobre el nivell del mar, el nucli se situa entre els 300 m i els 372 m.[5]

Sant Llorenç Savall
Matadepera Brosen windrose-fr.svg Sentmenat
Terrassa Sabadell

Castellar del Vallès té una població de 23.129 habitants distribuïts en diversos nuclis, amb una densitat de població 429,3 hab/km². El principal d'aquests nuclis concentra un 80% de la població, mentre que la resta es distribueixen entre el nucli agregat de Sant Feliu del Racó, diverses urbanitzacions i masos disseminats.[5][2]

Orografia[modifica | modifica el codi]

Amb una altitud mitjana de 331 metres sobre el nivell del mar i un total de 44,91 km² de superfície, Castellar del Vallès presenta diferents accidents orogràfics.[11]

Accident orogràfic Altitud màxima Coordenades
Turó de Can Canyameres 320,8 m 41° 35′ 46.6″ N, 2° 06′ 44.1″ E / 41.596278°N,2.112250°E / 41.596278; 2.112250
Puig Capçut 552 m 41° 37′ 53.9″ N, 2° 04′ 46.0″ E / 41.631639°N,2.079444°E / 41.631639; 2.079444
El Castelló 579 m 41° 39′ 27.9″ N, 2° 04′ 01.3″ E / 41.657750°N,2.067028°E / 41.657750; 2.067028
Puig de la Creu 668 m 41° 37′ 46.1″ N, 2° 06′ 04.3″ E / 41.629472°N,2.101194°E / 41.629472; 2.101194
Turó Gentil 608 m 41° 39′ 33.2″ N, 2° 05′ 19.9″ E / 41.659222°N,2.088861°E / 41.659222; 2.088861
Serrat de Guardiola 645,1 m 41° 39′ 01.6″ N, 2° 05′ 31.8″ E / 41.650444°N,2.092167°E / 41.650444; 2.092167
Turó del Llop 468,1 m 41° 36′ 13.8″ N, 2° 03′ 11.5″ E / 41.603833°N,2.053194°E / 41.603833; 2.053194
Mont-rodon 618,4 m 41° 36′ 42.5″ N, 2° 2′ 34.1″ E / 41.611806°N,2.042806°E / 41.611806; 2.042806
El Muronell 619,9 m 41° 38′ 00.9″ N, 2° 02′ 25.3″ E / 41.633583°N,2.040361°E / 41.633583; 2.040361
Turó del Pi Gros 330,5 m 41° 36′ 56.1″ N, 2° 06′ 39.3″ E / 41.615583°N,2.110917°E / 41.615583; 2.110917
El Pujol 560 m 41° 37′ 59.6″ N, 2° 02′ 57.9″ E / 41.633222°N,2.049417°E / 41.633222; 2.049417
El Pujolet 576,8 m 41° 37′ 46.3″ N, 2° 02′ 47.8″ E / 41.629528°N,2.046611°E / 41.629528; 2.046611

Clima[modifica | modifica el codi]

El clima de Castellar del Vallès i de la comarca del Vallès Occidental és suau, propi dels països mediterranis amb influència marítima de muntanya baixa i mitjana, amb temperatures suaus i absència d'un hivern climàtic. El volum de precipitacions pot variar molt d'un any a l'altre i són característiques les sequeres estiuenques, tot i que l'elevació del territori provocada pel massís de Sant Llorenç del Munt fa que el volum de pluges sigui superior al d'altres zones similars.[12][6]

La plaça Europa de Castellar del Vallès durant la nevada del 8 de març del 2010.

Respecte a les catàstrofes naturals, segons els registres disponibles, al llarg del període 1968-2006 es produïren 181 incendis forestals o conats d'incendi que van afectar el terme, la qual cosa suposa una mitjana de 4,64 incendis anuals. La superfície cremada en aquest període fou de 470,8 ha, és a dir, una mitjana anual de 2,6 ha cremades per incendis. El major incendi que ha afectat Castellar es va produir el juliol de 1983: va cremar 75 hectàrees al sector del Sabater Vell. La mitjana d'incendis és de 2,3 incendis anuals i la de superfície cremada en total de 5,7 ha. En tan sols dues ocasions la superfície ha sigut superior a una hectàrea, només enterbolida per la proximitat al gran incendi forestal de Sant Llorenç de Savall, ocorregut durant el mes d'agost de 2003, en el qual es cremaren 2.953,85 ha.

Les nevades més recordades són les ocorregudes el 1962, quan algunes carreteres i vials van quedar no transitables durant dies a causa de l'acumulació de neu, la de 2001 i, especialment, la del 8 de març de 2010, en la qual s'acumularen important gruixos de neu, amb vehicles entravessats a les carreteres principals del municipi.[13] Pel que fa a les inundacions cal destacar la històrica riuada de setembre de 1962, que va causar víctimes mortals i greus desperfectes a l'antiga fàbrica Tolrà situada a Can Barba, a infraestructures –al pont del Brunet i al pont vell– i a diverses zones de conreu situades en terrasses del riu Ripoll i afluents.[14][15]

Flora i fauna[modifica | modifica el codi]

La vegetació és típicament mediterrània. Predomina l'alzinar i, amb menys abundància, el roure i diversos tipus de pins. També s'hi poden trobar la savina, el ginebrer i el boix. La fauna és rica i representativa del mediterrani. Pel que fa a mamífers, s'hi poden trobar porcs senglars, conills, esquirols, guillots i mosteles; d'altra banda, entre les aus destaquen les rapaces diürnes i les nocturnes, com els falciots i els ratpenats; finalment, també conviuen espècies d'amfibis i rèptils, com la granoteta de Sant Antoni i algunes serps.[16]

Història[modifica | modifica el codi]

Ètapa pre-visigòtica[modifica | modifica el codi]

La història de Castellar està molt lligada al curs del riu Ripoll. Els primers indicis de presència humana daten del 7000 aC. Tanmateix existeix evidència d'activitat agrícola al neolític, al voltant del 5000 aC.[17] La presència humana al terme municipal es confirma per una petita necròpolis de l'edat del ferro, formada per una vintena d'urnes funeràries datades del segle VII aC que es localitzaren al Pla de la Bruguera. Tot i que no hi ha proves concloents que demostrin l'existència de poblats ibers o romans a Castellar del Vallès,[17] l'any 2005, quan es feia la remodelació de la Plaça major de la vila, sorgeixen troballes arqueològiques que confirmen la presència d'una ciutat d'època romana tardana, amb restes funeràries i altres objectes de valor arqueològic relacionats amb l'activitat agrícola datats dels segles IV i V, i que posteriorment foren substituïts per un assentament visigòtic en els segles VI al VIII.[18]

Etapa visigòtica i alta edat mitjana[modifica | modifica el codi]

Durant l'etapa visigòtica es funden dues comunitats de cristians al voltant de les dues parròquies. Per un cantó, la parròquia de Sant Esteve de Castellar i, per l'altre, la de Sant Feliu del Racó. La primera d'elles se situa en el que avui es coneix com Castellar Vell, al marge dret del riu Ripoll, i que té el seu origen en un temple preromànic. Aquesta església, consagrada l'any 1014 en plena època feudal, pertanyé al compte Ramon Berenguer I tutelat per la seva àvia Ermessenda de Carcassona. A aquesta època també correspon la Làpida d'Ermomir, la peça arqueològica més important de Castellar, descoberta a l'antiga parròquia de Sant Esteve (actualment Castellar Vell) datada de l'any 966 i dipositada actualment a l'arxiu d'història de la ciutat.[19]

Durant els segles X i XI la vila està formada per masos disseminats. Les terres que conformen aquest conjunt són objecte de compra i venda dels poders feudals de l'època; la més important d'elles és la dels Clasquerí, els quals esdevenen senyors tant a nivell territorial com jurisdiccional des de principis del segle XV i fins a la desaparició del poder feudal. És per això que durant aquesta època aquest cognom domina el terme i en l'actualitat encara s'erigeix el Castell de Clasquerí situat dins el terme municipal de la vila.[20]

Paral·lelament es consagren els primers edificis de les dues parròquies que formen part del terme: la de Sant Esteve de Castellar i la de Sant Feliu del Racó (coneguda antigament com la de Valrà). Justament a partir de la consagració de la de Castellar (1052) el terme es denomina com la parròquia. Malgrat que la població viu majoritàriament en masos, al voltant de les dues parròquies i en altres esglésies del terme es formen els primers nuclis agrupats: el de Sant Esteve de Castellar Vell (segles IX-XI) i les Fàbregues o Sagrera de les Fàbregues, a l'actual vila de Castellar del Vallès.[21]

Una part del poblat original de Castellar Vell, excavat entre 1995 i 2001, està datat en època carolíngia (entre els anys 800 i 1000). En aquest mateix lloc es localitzà i s'excavà un cementiri amb 250 enterraments dels segles XI, XII i XIII, així com altres troballes que permeten afirmar que hi va haver activitat humana fins al seu abandonament el segle XVIII.[22]

Baixa edat mitjana[modifica | modifica el codi]

A la baixa edat mitjana els Clasquerí adquireixen més poder. L'any 1310 Gastó de Montcada[20] dóna el seu castell i els seus béns de Castellar a Pere de Clasquerí en emfiteusi (és a dir, els traspassa el domini útil dels mateixos). Gairebé cent anys després, coincidint amb el regnat de Martí l'Humà, els Clasquerí esdevenen senyors tant a nivell territorial com jurisdiccional, la qual cosa significa que tenen un control total del territori i dels qui l'habiten, poder que mantenen fins a la desaparició del poder feudal.[17]

Com la majoria de senyors feudals, els Clasquerí s'organitzen al voltant de la figura d'un batlle de Castellar considerat la màxima autoritat del terme. Entorn aquesta figura hi ha un òrgan de govern anomenat cúria senyorial o cort del batlle, encarregada de la gestió administrativa i judicial de la vila i que funciona fins ben entrat el segle XVII. En aquesta època també hi ha un Consell General de Castellar anomenat la universitat que és la representació política del poble a través dels veïns amb més rellevància; la seva màxima figura n'és el batlle. Aquest consell, però, no té gaire influència en les decisions polítiques de la vila, i tan sols aconsegueix que el rei Ferran el Catòlic reconegui els drets a poder reunir-se, de forma exclusiva, a la plaça de les Fàbregues i el de tenir dos síndics. En aquesta època de plena expansió del gòtic, els senyors construeixen la capella de Santa Bàrbara prop del seu castell.[17]

Edat moderna[modifica | modifica el codi]

Castellar entra a l'edat moderna sotmès al poder dels senyors de Clasquerí i del batlle que presideix el Consell General. Com a la resta del país, de mica en mica comencen a aparèixer bandolers que controlen els camins i boscos. Un element important d'aquesta etapa de la història és l'aparició de la santa inquisició i la seva croada en contra de les dones acusades d'heretgia i bruixeria. Durant aquests processos, tres castellarenques són denunciades i jutjades per practicar màgia negra.[23] Concretament, les acusacions contra aquestes tres dones comença l'any 1620 quan Lleonard Prats, mestre de cases de la vila de Sabadell, denuncia a Jerònima Muntada per haver caçat un gripau amb dos pals. Arran de la detenció de Jerònima Muntada són acusades també altres dones de Castellar que, en plena cadena de delacions i induïdes pels torturadors inquisitoris, denuncien altres víctimes de Sabadell. Finalment, Eulàlia Oliveres i Saulet, Violant Carnera de les Arenes i la mateixa Jerònima Muntada són jutjades per bruixeria, sentenciades i executades pels càrrecs de fer caure pedregades, emmetzinar l'aigua i provocar grans danys, renegar de Déu i de la Santíssima Verge i altres pràctiques prohibides.[24]

Durant la guerra de successió espanyola els homes d'Antoni Desvalls i de Vergós hi van passar pel municipi el dia 14 d'agost de 1714.[25]

En el pla artístic, durant el segle XVI, el pintor Pere Serafí Lo Grec pinta un retaule a la capella de Santa Bàrbara que seria destruït posteriorment.[17] Al segle XIX, concretament l'any 1773, la parròquia es trasllada al nucli de la riba esquerra del riu, on viu la majoria de la població, arran de la construcció d'una nova església sobre l'antiga capella de Sant Iscle i Santa Victòria. L'any 1716 el nucli es denomina Tolosa o Tolosa de les Fàbregues, i està format per unes 149 famílies que corresponen a una població de 881 persones, de les quals 542 pertanyen a la parròquia de Sant Esteve, 184 a la de Sant feliu del Racó i 43 a la de Sant Julià. La majoria de la gent treballa com a jornaler, tot i que documentalment es troben ferrers, teixidors, espardanyers, sastres i carnissers.[26]

Revolució Industrial[modifica | modifica el codi]

El segle XIX suposa l'arrancada econòmica del municipi amb el desenvolupament de la indústria llanera i cotonera al riu Ripoll, impulsada principalment per Josep Tolrà Abellà, que s'instal·la a Castellar el 1849 per exercir com a metge. Onze anys després s'embarca en el món del negocis, i obre una fàbrica de filats en un molí arrendat a la zona del Molí d'en Busquets. L'empresa creix fins que, a les darreries del segle XIX, inclou un total de tres molins. Tolrà de seguida s'implica políticament en la vida social del poble, fins al punt que l'any 1856 es presenta per a alcalde. La seva mort l'any 1883 coincideix amb la plaga de la fil·loxera, la qual cosa provoca una crisi econòmica a la comarca.[27] L'empresa passa a ser propietat de la segona esposa i neboda, Emília Carles Tolrà, marquesa de Sant Esteve de Castellar per concessió de la reina Cristina el 1896, i se'n fa càrrec un nebot de la vídua, Emili Carles-Tolrà Amat. El pas del segle XIX al segle XX suposa el moment de més gran expansió de la fàbrica dels Tolrà, que opera amb el nom de Vídua de J. Tolrà; l'empresa es troba situada al sot de Can Barba. La importància d'aquesta empresa familiar arriba més lluny del seu factor econòmic, ja que molts dels drets que el moviment obrer reclama a finals del segle XIX i començaments del segle XX ja eren operatius als treballadors castellarencs com, per exemple, una caixa de pensions i retirs.[28][17]

Igual que el seu marit, la vídua Tolrà s'implica en diferents projectes socials de la vila com la remodelació de l'església parroquial (1884-1892) consagrada el 26 de juny de 1892,[19] coneguda a partir d'aleshores com la catedral del Vallès.[29] La marquesa, gran devota de la Verge de Montserrat, encarrega el projecte a l'arquitecte Joan Martorell i Montells, i l'encarregat és l'arquitecte Emili Sala i Cortés. Un dels desigs de la vídua dels Tolrà és que l'església tingui el terra i l'orgue igual que la basílica de la Mare de Déu de Montserrat. Les obres pictòriques són a càrrec de Pere Borrell del Caso.[19] Més enllà de l'església, el mecenatge social de la marquesa també permet a Castellar tenir el Palau Tolrà (actual ajuntament), les Escoles Tolrà (actualment escola Immaculada), els safareigs públics, les escoles Pies (que més tard foren caserna de la Guàrdia Civil) i l'antic ajuntament de Castellar (actualment seu de l'arxiu municipal).[30] En senyal de reconeixement pels seus nombrosos actes, el poble de Castellar sol·licita a la monarquia espanyola que li sigui concedit el títol de marquesa de Sant Esteve de Castellar, petició que fou concedida.[19]

A finals del segle XIX a Castellar hi proliferen els cafès, d'on sorgeixen multitud d'associacions i entitats. Algunes de les més destacades són l'Ateneu Castellarenc, creat l'any 1889 al cafè de Cal Sardanet, o la societat Coral La llebre, que s'origina el 1881 al cafè de Cal Viñas i que posteriorment esdevé l'Orfeó Castellarenc. També emergeixen en aquesta època el primer Patronat Obrer de Sant Josep o el Sindicat Agrícola Harmonia, així com la primera revista castellarenca Laietània. Publicació literària catalana.[17]

Segle XX[modifica | modifica el codi]

Durant el segle XX, Castellar del Vallès experimenta els canvis més notables de la seva història. A principis de segle, molts ciutadans de Barcelona i Sabadell converteixen Castellar com el seu lloc d'estiueig, la qual cosa provoca l'inici de les construccions dels nuclis residencials del Balcó de Sant Llorenç, Aire-sol, Can Font i Ca n'Avellaneda, entre d'altres.[17] Una d'aquestes persones era Lluís Companys i Jover, que estiueja en una finca del carrer de les Roques. Posteriorment, Companys també desenvolupa activitat política a la vila on hi destaca un míting al sindicat agrícola l'Harmonia, principal referent de l'esquerra a la vila. A principis d'aquest mateix segle es deteriora l'ambient social, cosa que propicia l'aparició de grups anarquistes, socialistes i comunistes.[31]

En aquesta època es produeix una important millora a nivell d'infraestructures. El 14 de març de 1914 es funda La Vallesana S.A., empresa que comptava amb capital castellarenc i que estableix connexió per carretera entre Castellar, Sabadell i Sant Llorenç Savall.[32] També comencen les reivindicacions reclamant l'arribada del tren.[17] Una altra fita important és l'arribada de les aigües de Turell a Castellar l'any 1927, que permeten subsanar la falta d'aigua potable que patia el poble.[33]

Amb les eleccions municipals de 1931 es proclama la Segona República Espanyola i es constitueix un ajuntament governat per les esquerres que encapçala Antoni Tort. A Castellar la proclamació es fa des de la seu de l'antic ajuntament al carrer major, on s'hissa la bandera republicana i on es canta l'himne Els segadors. El nou govern muncicipal centra la seva gestió en la millora del municipi i aprova la denominació actual de Castellar del Vallès, eliminant la terminologia religiosa.[4] També és el govern que presidia Tort el que impulsa la Federació de Municipis Catalans, una organització que aglutina a diferents batlles catalans i que, creada l'any 1931, té a com principal front la lluita contra la normativa estatal d'origen reial que regula les hisendes locals.[34]

Curiosament, durant el període republicà, Castellar del Vallès és una de les poques poblacions catalanes en les quals el Partit Nazi alemany manté agrupació local.[35]

Cop d'estat i guerra civil[modifica | modifica el codi]

Bitllets de moneda castellarenca usats durant la Guerra Civil
Fitxa de Tributació de Castellar del Vallès de l'any 1938

Tots els avenços econòmics i transformacions urbanes s'estronquen amb l'esclat de la Guerra Civil Espanyola, els efectes de la qual afecten tant a nivell social com econòmic. A Castellar, la notícia de l'aixecament militar contra el govern republicà arriba el 19 de juliol de 1936. Els principals sindicats (la FAI, la UGT i la CNT) s'organitzen per defensar la vila i, seguint ordres del Comitè Regional de la Confederació Nacional del Treball de Catalunya, convoquen una vaga general revolucionària. A l'ajuntament es forma un comitè provisional i es tallen els accessos al poble. De totes maneres, no hi indicis de cap aixecament de grups colpistes i la defensa acaba amb un registre d'armes per les cases de la vila. Seguint les directrius que arriben des de Barcelona es forma el Comitè de Milícies Antifeixistes. Durant els dies següents es col·lectivitzen diverses fàbriques, s'orienta la producció a la indústria de guerra[31] i es confisquen finques on s'instal·len les seus dels principals sindicats.[36] Durant la guerra civil també es cremen a la Plaça Major els elements decoratius de l'església parroquial que es converteix en mercat municipal, fins que el 1938 es converteix en la seu de les cinc casernes del Centro de Reclutamiento e Instrucción Militar.[29] Un altre fet històric de l'època és que el govern municipal, dirigit per Antoni Tort, emet moneda divisionària local, enfront el caos econòmic existent en el bàndol republicà. El 19 de març de 1937, per acord municipal, es crea el paper moneda de Castellar del Vallès, en forma de bitllets d'una pesseta i monedes de cartró-cuir o fibra de 25, 10 i 5 cèntims, amb un import total de 45.000 pessetes.[37]

L'any 1938 es crea una delegació del SAF-16, una planta de servei que produeix components per a la indústria de guerra (munició lleugera, peces per a motors i components de l'avió soviètic Polikarpov I-15) i que té implantacions a les instal·lacions de la Tolrà, la fàbrica del Boà i can Barba. L'elecció de Castellar del Vallès per instal·lar aquest centre de producció sembla respondre a diferents causes: es tracta d'espais arrecerats d'hipotètiques incursions aèries, existeix un teixit industrial previ i és pròxim a la seu central del SAF-16 a Sabadell. Els historiadors creuen que la falta de notorietat de la població és també un element clau per l'establiment a la vila, ja que garanteix el secret de la seva ubicació. El SAF-16 a Castellar del Vallès dona feina a uns dos-cents operaris, amb una estructura moderna i eficaç, altament productiva i amb personal molt qualificat i enquadrat en règim laboral militaritzat. La presència de treballadors locals és, però, pràcticament testimonial.[38]

Com a la gran majoria de pobles i ciutats catalanes, molts castellarencs lluiten a la guerra civil espanyola, i altres segueixen lluitant després a la Segona Guerra Mundial. Els arxius d'història deixen informació de casos com el de Francesc Valls i Llinares, que lluita al bàndol republicà i amb l'exèrcit francès i sobreviu al camp de concentració de Gusen; Ramon Puigdelloses Sastre mort al camp de Gusen; i Francesc Comellas i Llinares, també empresonat a Mauthausen.[31]

La dictadura[modifica | modifica el codi]

Amb la posterior instauració de la dictadura franquista i, especialment, a partir dels anys 50, Castellar viu un altre esclat demogràfic, paral·lel a la revifalla que viu el país, amb l'arribada de gent procedent del sud d'Espanya, principalment del poble de Lahiguera (Jaén).[39] Aquesta nova població intervé com a mà d'obra en la recuperació de l'activitat tèxtil i constructora. Les condicions de vida d'aquesta nova immigració i de la postguerra en general són molt dures, tal com immortalitza el director de cinema castellarenc Joan Blanquer al seu documental El pa nostre de cada dia filmat l'any 1950, que esdevé una crítica a les condicions de vida de la postguerra a Espanya i, en especial, a la comarca. El documental narra l'arribada a Sabadell d'un nen famèlic pertanyent de la immigració dels anys 50.[40]

La transició i la democràcia[modifica | modifica el codi]

Un cop mort el general Franco i amb la legalització dels partits polítics i els sindicats, arriba una nova etapa de la història de Castellar. Es formen agrupacions locals de diferents partits com el PSC-Reagrupament per una banda, i altres forces d'esquerres com el PSUC, mentre que CiU ocupa el sector més nacionalista i la UCD queda més minoritària. En les primeres eleccions municipals, tots els partits d'esquerres formen una coalició que derrota a CiU però que la iguala en nombre de regidors. El pacte de CiU amb l'únic regidor d'UCD converteix Miquel Pont i Alguersuari en el primer alcalde de Castellar des de la reinstauració de la democràcia. Tota l'ebullició democràtica queda sotragada amb el cop d'estat del 23 de febrer de 1981; a Castellar tot el consistori es reuneix a l'ajuntament i segueix els esdeveniments. Alguns membres de l'agrupació local del Partit dels Socialistes de Catalunya destrueixen documentació d'afiliats i militants a la seu. Una vegada fallit el cop d'estat, tot el consistori aprova un acord sobre els fets ocorreguts el 23-F i manifesta la seva més enèrgica repulsa.[41]

Amb la consolidació de la democràcia, Castellar es dota amb nous equipaments i serveis, tasca que permet que durant la dècada dels 80 i la dècada dels 90 es visqui un període d'expansió i impuls urbanístic amb la construcció d'una gran àrea residencial al municipi coneguda com l'Eixample. És a principis de l'any 1988 que el consistori n'aprova definitivament l'execució amb una capacitat prevista per a 700 habitatges de diverses tipologies (plurifamiliars, unifamiliars agrupats i aïllats), i amb una zona verda total de 21.400 metres quadrats.[4]

Segle XXI[modifica | modifica el codi]

El Mercat Municipal de Castellar, reformat l'any 2008

Castellar inicia el segle XXI amb un sotrac important en la seva convivència social. Durant la festa major de 2003 el consistori municipal, dirigit per l'aleshores alcalde Lluís Maria Corominas, organitza un concert de rock català amb grups com Obrint Pas i Pomada, coincidint amb les celebracions de la Diada Nacional de Catalunya. Durant el concert, prop d'un centenar de caps rapats envolten el recinte on se celebra el concert, llencen gasos lacrimògens i pedres contra públic i músics i entonen consignes d'ideologia nazi. Les actuacions se suspenen, i la policia deté a quatre nois d'estètica skin. Els caps rapats tornen a intentar boicotejar les festes durant els dies següents i la nit del 13 de setembre, davant els enfrontaments entre els veïns i un grup de skins, la Guàrdia Civil realitza una càrrega policial contundent contra ambdues parts, amb el resultat de cinc persones ferides. El 16 de setembre, un cop acabada la festa major, una manifestació reuneix prop de 500 persones en protesta pels incidents ocorreguts. Durant el mes d'octubre d'aquell any s'organitza una festa popular de rebuig contra el feixisme que reuneix prop de 4000 persones.[42] El record d'aquestes agressions, i algunes altres que es produirien, propiciaren nous actes de rebuig com la festa de la diversitat, realitzada l'any 2007, organitzada per una trentena d'entitats d'arreu de Catalunya i amb un contingut ple d'activitats de sensibilització contra el feixisme.[43] El testimoni d'aquell moviment de protesta el va agafar la Plaforma Ciutadana Castellar Contra el Feixisme, entitat que va néixer arran dels fets del 2003 i que des d'aleshores ha anat denunciant i fent seguiment de les diverses agressions que s'han dut a terme a la vila.[44]

A nivell urbanístic, la primera dècada d'aquest segle suposa, a més a més de les obres de la Plaça Major, la rehabilitació de l'Espai Tolrà on es descentralitzen alguns serveis municipals, l'aprovació de les àrees residencials estratègiques, la inauguració de la sisena escola pública i d'una llar d'infants de titularitat pública i l'aposta per les infraestructures de comunicació de la vila per tren i carretera.[45] En aquest període també s'inicien les obres d'enderrocament de la zona del Molí d'en Busquets[46] que provocà la protesta de diverses associacions de la vila, les obres d'urbanització del nou sector industrial de Can Bages[47] que també van generar controvèrsia i la reacció contrària de part de les associacions del poble, entre altres perquè si va detectar un abocament il·legal de runa i de restes d'uralita, així com es denunciaren altres irregularitats urbanístiques,[48] el 19 d'octubre de 2008 s'organitza una manifestació contra la construcció d'aquest polígon amb la participació de més de 300 persones i 20 entitats.[46] Dintre de les infraestructures, a finals de 2011, arriben a la vila les obres del gasoducte Martorell-Figueres[49] que afecten al torrent de Colobrers, Can Bages i el Ripoll. El pas pel terme municipal d'aquesta obra pública es tradueix en protestes i accions per part d'un sector de la ciutadania.[50] També es realitza la connexió al sistema Ter-Llobregat[51]

Demografia[modifica | modifica el codi]

A Castellar, el registre civil no s'inicia fins a l'1 de gener de 1871, per la qual cosa és molt difícil poder fer una anàlisi de l'evolució demogràfica prèvia. Castellar ha viscut diverses onades migratòries; la primera d'elles es produeix a finals del segle XVI amb l'arribada de molta gent que fugia de la Revolució Francesa. Els primers habitants de parla castellana vénen a Castellar a principis del segle segle XIX, provinents majoritàriament d'Alacant, a la recerca de treball remunerat en el tèxtil. Ja a finals de segle XIX, Castellar experimenta un fenomen migratori important, principalment d'altres comarques del principat, que suposa un important factor de creixement. Fins a la dècada dels 40 el creixement és lent i irregular, especialemnt perquè es produeix el primer factor d'emigració de la vila, quan molts castellarencs marxen a l'Amèrica del Sud a la recerca de fortuna a finals del segle XIX i principis del segle XX.[4][52] El salt demogràfic més important es produeix entre la dècada dels 50 i la dècada dels 70, amb un increment del moviment immigratori especialment provinent d'Andalusia.[39] Entre 1940 i 1967 es construeixen 387 habitatges, i l'any 1967 se n'estan acabant vora 160 més. Un altre factor a tenir en compte és que tant Sant Feliu del Racó com les Arenes i el mateix nucli urbà de Castellar han sigut objectiu de la compra de segones residències, principalment per part de gent de Barcelona i Sabadell.[4][2]

Entitat de població Habitants
Aire-sol 919
Les Arenes 4
El Balcó de Sant Llorenç 621
Can Font i Ca n'Avellaneda 971
Castellar del Vallès 19.233
Els Fruiters i la Virreina 389
El Pla de la Bruguera 45
Sant Feliu del Racó 1.056
Dades: 2011. Font: Idescat
Evolució demogràfica
1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910
40 41 52 405 850 2.670 2.967 3.247 3.511 3.454
1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994
3.585 3.913 3.780 3.929 4.858 7.683 10.934 13.153 13.822 14.942
1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014
15.845 16.224 17.444 18.644 19.475 21.335 22.626 23.129 - -
1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Geografia urbana[modifica | modifica el codi]

El terme municipal de Castellar del Vallès el conformen un nucli urbà principal i 7 entitats més de població, dels quals són nuclis antics Sant Feliu del Racó i Les Arenes, mentre que la resta responen al prototip d'urbanitzacions (la urbanització Airesol es divideix en quatre sectors: A, B, C i D).[53]

Castellar es comunica al sud amb Sabadell per la carretera B-124, que es perllonga en direcció nord fins a Sant Llorenç Savall, el qual esdevé la connexió amb Sant Feliu del Racó i la resta d'urbanitzacions. A l'est, la connexió amb Sentmenat es fa a partir de la C-1415a on, just a l'entrada de la vila, es troba l'escultura de la dona acollidora.[54] Aquesta mateixa carretera es perllonga per l'oest fins a Matadepera i Terrassa i és la connexió a les urbanitzacions de Can Font i Ca n'Avellaneda. El poble queda travessat de sud a est per la Ronda Tolosa i per la connexió dels carrers Passeig i carretera de Sentmenat. De nord a sud la connexió és per la carretera de Sabadell.[55] Una altra via important és l'avinguda Sant Esteve que travessa el poble des dels vorals de la vila al nord fins a quasi l'espai Tolrà.

Les principals places del nucli principal són la plaça Major, remodelada l'any 2005 i subdividida en l'actual plaça Major, plaça del Mirador i plaça del Mercat. Aquesta remodelació va suposar un canvi d'emplaçament del mercat municipal i la creació de l'edifici del Mirador, que aglutina serveis de caràcter tecnològic i cultural.[56] També s'ha d'esmentar la plaça Catalunya, remodelada l'any 2009, que queda al costat de la piscina municipal i del pavelló Puigverd, també remodelats durant aquesta època.[57] Un altre centre neuràlgic és la plaça Europa, inaugurada a principis del segle XXI com una plaça dividida pel carrer Espanya i que l'any 2009 fou reunificada després d'un projecte de pressupostos participatius amb els veïns per tallar la circulació per l'esmentat carrer.[58] Una altra plaça important és la plaça de la Fàbrica nova, que queda just davant de l'Espai Tolrà[59] i en la qual està prevista una estació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya.[60]

Pel que fa als serveis, el nucli principal compta amb un Centre d'Atenció Primària al carrer de Josep Tarradellas,[61] dues llars d'infants municipals,[62] sis centres d'educació infantil i de primària i dos d'educació secundària,[63] a més d'altres centres formatius. Les oficines municipals i d'atenció al ciutadà es troben descentralitzades, tant a l'edifici del Mirador com a l'Espai Tolrà.[45]

Quant al transport públic, Castellar té una línia nocturna (C-65) que comunica el nucli principal amb Barcelona, una línia (C-1) que la comunica amb Sabadell, una que comunica amb Sant Llorenç Savall (C-3) i una altra (C-4) que comunica Castellar, el Balcó de Sant Llorenç i Sant Feliu del Racó. Finalment, existeix una altra línia (C-6), que comunica la urbanització de Can Font amb el nucli principal i El Pla de la Bruguera, on també es preveu la construcció d'una estació dels FGC.[64]

Entitat Coordenades
Nucli principal 41° 37′ 3″ N, 2° 5′ 17″ E / 41.61750°N,2.08806°E / 41.61750; 2.08806
Sant Feliu del Racó 41° 37′ 23.31″ N, 2° 4′ 5.43″ E / 41.6231417°N,2.0681750°E / 41.6231417; 2.0681750
El Balcó de Sant Llorenç 41° 38′ 2.57″ N, 2° 4′ 28.3″ E / 41.6340472°N,2.074528°E / 41.6340472; 2.074528
Can Font 41° 35′ 56.45″ N, 2° 3′ 24.65″ E / 41.5990139°N,2.0568472°E / 41.5990139; 2.0568472
Ca n'Avellaneda 41° 35′ 42.58″ N, 2° 3′ 41.33″ E / 41.5951611°N,2.0614806°E / 41.5951611; 2.0614806
Les Arenes 41° 38′ 51.18″ N, 2° 3′ 13.08″ E / 41.6475500°N,2.0536333°E / 41.6475500; 2.0536333
Els Fruiters i la Virreina 41° 38′ 51.18″ N, 2° 3′ 13.08″ E / 41.6475500°N,2.0536333°E / 41.6475500; 2.0536333
El Pla de la Bruguera 41° 36′ 58.48″ N, 2° 5′ 8.41″ E / 41.6162444°N,2.0856694°E / 41.6162444; 2.0856694
Aire-sol 41° 37′ 40.87″ N, 2° 4′ 9.76″ E / 41.6280194°N,2.0693778°E / 41.6280194; 2.0693778

Economia[modifica | modifica el codi]

Agricultura i ramaderia[modifica | modifica el codi]

Activitat agrícola en un entorn d'excepcional valor ecològic a les rodalies de Castellar del Vallès.

L'agricultura ha sigut la principal font econòmica de Castellar del Vallès al llarg de la història. Es fonamentava en cultius propis de la mediterrània com la vinya, olivera, cereals, etc. complementats per productes de l'hort. La plaga de la fil·loxera, però, va destruir tota la vinya i va obligar a replantejar tot el sistema agrícola de la vila.[27] En l'actualitat, el producte més preuat de Castellar és la mongeta del ganxet, reconeguda amb la qualificació de denominació d'origen per la Generalitat de Catalunya.[65]

A partir del segle XIX la industrialització guanya terreny, ja que aprofita l'aigua del Ripoll elaborant primer manufactures de la llana i després de cotó, la qual cosa provoca que al segle XX el desenvolupament industrial hagi convertit les terres que anteriorment eren de cultiu en zones edificades o polígons industrials, deixant l'agricultura com una activitat econòmica residual.[66] Malgrat tot, durant la dècada de 1990 es produí una recuperació del nombre d'hectàrees de terres llaurades i un petit augment de la superfície forestal. Els principals conreus del terme en l'actualitat són els cereals (l'ordi) i el farratge. Pel que fa a la ramaderia, adquirí una major importància a les darreries del segle XX, especialment la ramaderia de granja (bestiar porcí, aviram i cria de conills) i també del nombre de caps de bestiar boví.[2]

Indústria[modifica | modifica el codi]

La indústria castellarenca, igual que la vallesana, sempre ha estat molt lligada a les aigües del riu Ripoll, que han sigut aprofitades des de l'antiguitat per a moure molins. Alguns documents asseguren que al segle XIII ja s'usaven molins per utilitzar la força de l'aigua del riu com a font d'energia. A mitjans del segle XIX encara s'usaven alguns molins en els sectors paperer, bataner, blanquer i cotoner. A principis del segle XXI el riu perdé pràcticament la seva incidència en el potencial econòmic de la vila, quedant només residual en la indústria de pelleteria.[21]

El desenvolupament industrial de Castellar del Vallès ha estat molt relacionat amb el sector del tèxtil i, en especial, a empreses de la família Tolrà, tant pel nombre de llocs de treball com per les contribucions de mecenatge a la localitat fets per membres d'aquesta família.[67]

En l'actualitat, el municipi compta amb dos polígons industrials on treballen al voltant de 5.000 persones, de les quals el 50% viu a la vila, i on destaquen les empreses del sector metal·lúrgic i de la fusta.[68] De les empreses ubicades – segons dades del Consorci per l'Ocupació del Vallès– el 74,4% de les empreses tenen menys de 10 treballadors, un 18,2% tenen entre 11 i 25 treballadors, un 5,1% tenen entre 26 i 50 persones en plantilla i el 2,3% restant superen les 50 persones.[69] Tradicionalment, aquests polígons havien sigut coneguts per ser la seu del magatzem de l'empresa Sony a Catalunya (la qual deixà la vila l'any 2010)[70] i l'empresa Vidres Castellar, coneguda popularment com la fàbrica del vidre.[71]

Una altra empresa que ha tingut notorietat en la història de la ciutat fou l'empresa Fité, una marca de motocicletes especialitzada en motocròs i enduro, que funcionà durant els anys 90 a la vila.[72]

Comerç[modifica | modifica el codi]

El comerç del segle XIX és fonamentalment del ram de l'alimentació. El desenvolupament del comerç augmenta progressivament a mesura que ho fa la indústria, que també creix en detriment de l'agricultura. El sector terciari esdevé en la darrera dècada del segle XX el principal sector d'ocupació juntament amb la indústria. A Castellar del Vallès se celebra mercat setmanal cada dissabte a la Plaça major del poble, a part d'una edició especial, la de la diada de Sant Josep.[73][2]

Sector terciari[modifica | modifica el codi]

Pel que fa al sector serveis, a nivell sanitari el municipi disposa d'un centre d'assistència primària (CAP) sense urgències nocturnes.[61] Quant a l'ensenyament, l'oferta bàsica es completa amb la possibilitat de cursar estudis de batxillerat i cicles formatius de grau mitjà i superior. També hi ha una escola de dansa i una escola municipal de música.[74] En el sector terciari, Castellar, Sentmenat i Sant Llorenç Savall han sigut pioners en la idea de mancomunar alguns serveis municipals per dotar-los de més eficiència i adaptar-los a les necessitats d'una població de vora 33.000 habitants per tal d'abartir costos.[75]

Infraestructures[modifica | modifica el codi]

Depuradora d'aigües de Castellar del Vallès.

Carreteres i autopistes[modifica | modifica el codi]

Castellar està comunicat per dues carreteres: la C-1415a, que uneix la vila amb Sentmenat i Matadepera, i la B-124, que la uneix amb Sabadell i Sant Llorenç Savall. Castellar ha sigut tradicionalment mal comunicada amb les poblacions del voltant, especialment amb les capçaleres de comarca. El gran desenvolupament econòmic i poblacional experimentat per la localitat ha deixat insuficients les comunicacions per carretera amb Sentmenat, Terrassa i Sabadell. És possible que aquesta situació millori pròximament amb la construcció de la ronda oest de Sabadell i l'eix del Ripoll, cosa que permetria a molts castellarencs no haver de passar per Sabadell per a dirigir-se a Barcelona o Terrassa.[76]

Transport públic[modifica | modifica el codi]

El transport públic es compon actualment de línies regulars d'autobusos. Hi ha una línia de la companyia Sagalés que fa transports regulars a Sentmenat. La resta de recorreguts són coberts per la companyia Sarbus, concretament dues línies de transport urbà (C4 –línia en el seu moment desdoblada com a línies C4 i C5– i C6), i les línies de Sabadell (C1) i Sant Llorenç (C3), popularment conegudes com La Vallesana degut al nom de la companyia que antigament cobria el trajecte.[32]

Tren[modifica | modifica el codi]

L'arribada del tren a la vila ha sigut una vella reivindicació de la ciutadania castellarenca.[77] Després de diverses negociacions entre les diferents administracions públiques, la Generalitat de Catalunya es va comprometre a aprofitar l'ampliació dels Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya a la ciutat veïna de Sabadell per fer arribar el tren a la vila.[78] El 9 de maig de 2012 el DOGC publicava l'acord d'aplicació del tràmit d'avaluació d'impacte ambiental del perllongament dels fins a la localitat, pel que el projecte resta a l'espera de l'estudi executiu i les obres.[79][80] L'any 2009 es va constituir la Plataforma Ciutadana Tren Castellar Centre,[81] una entitat que ha presentat alternatives a les propostes presentades a l'estudi informatiu.[77][82]

Obra Social Benèfica[modifica | modifica el codi]

L'Edifici de l'Obra Social Benèfica a Castellar del Vallès.
41° 36′ 48.00″ N 2° 4′ 00.00″ E

L'Obra Social Benèfica és una entitat privada, d'iniciativa social i sense ànim de lucre. Fou fundada per Mossèn Josep M. Esteve i el Doctor Amadeu Casanovas l'any 1928. El finançament ha vingut de l'administració local, del Departament de Benestar Social de la Generalitat de Catalunya, del Ministeri de Treball i Afers Socials i d'aportacions particulars anònimes i entitats privades. Inicialment l'atenció als usuaris d'aquest hospital anava a càrrec de la Comunitat de Germanes de Sant Josep de Girona Vetlladores de malalts. Al centre s'atenien persones malaltes i s'hi feien intervencions quirúrgiques així com s'atengué a parts fins a l'any 1980.[83]

En l'actualitat, és un centre que acull gent gran, amb habitatges tutelats, un centre de dia, un menjador obert i una Unitat de Suport i Atenció a Malalties Neurodegeneratives (USAMN).[84]

L'any 1994 partint d'una subvenció de l'ICASS i d'altres donatius s'emprenen les obres de reforma, ampliació i millora augmentant la capacitat de la residència de 45 a 50 places. Poc després sorgeix l'oportunitat de comprar la finca veïna del carrer del Mestre Ros, coneguda com el El Castell. L'any 1997 s'inicien les obres per convertir l'edifici en habitatges tutelats amb capacitat per a 11 places; 35 places de centre de dia i dependències: gimnàs, sala de tallers, biblioteca, perruqueria, una nova infermeria i un ampli pati exterior.[83]

L'any 2000 l'entitat s'expandeix amb la compra de la casa núm. 10 del carrer de l'Hospital, veïna d'Obra Social Benèfica adquirida igualment. Sobre el solar d'aquesta casa l'any 2002 es comença a edificar un bloc de tres plantes per a residents, una planta del qual està destinada a la Unitat de Suport i Atenció a Malalties Neurodegeneratives (USAMN). El maig de 2003 l'entitat passà al règim de Fundació coincidint amb el seu 75è aniversari, amb el nou nom de Fundació Privada Obra Social Benèfica de Castellar del Vallès. [85] Josep Arderius Casanovas va escriure un llibre sobre els 75 anys d'història de l'OSB.[83]

El Mirador de Castellar[modifica | modifica el codi]

L'Edifici de El Mirador a Castellar del Vallès.
41° 36′ 58.91″ N 2° 5′ 15.69″ E

El Mirador és un edifici de Castellar del Vallès que compleix una triple funció: centre cultural, centre de coneixement i centre cívic.[86] Fou inaugurat per l'aleshores consellera de justícia Montserrat Tura el 3 de juliol de 2010.[56] El Mirador és el resultat d'una polèmica construcció que nasqué quan l'any 2005 el consistori decideix remodelar la Plaça major del poble, conjuntament amb l'auditori i el mercat municipal. Dins el projecte, es preveia la construcció d'un edifici de seixanta metres de llargada i dotze d'alçada, la qual cosa suposava tapar les vistes que des de la plaça es tenien de la Mola i de la Catedral del Vallès; això provocà les queixes de l'oposició i algunes manifestacions de rebuig popular al projecte.[87] Després de les eleccions municipals de 2007, el nou govern municipal decidí convocar una consulta popular per decidir si reduir les dimensions de l'última planta de l'edifici o deixar l'edifici amb les dimensions que tenia. La participació a la consulta va ser d'un 6,5% i el 60% dels votants optaren per reduir les dimensions de l'última planta.[88][89] Les obres es feren coincidir amb les de l'auditori Miquel Pont i l'antic mercat municipal: el projecte final comptaria amb 3 sales de formació, 8 sales de reunions, 5 despatxos per a emprenedors, una zona d'accés a Internet i d'exposicions, i una sala d'actes annexa al nou auditori amb capacitat per a més de 100 persones.[90] Inicialment, el projecte formatiu de l'edifici estava subvencionat per una ajuda del govern espanyol i la concessió en mans privades fins que, en acabar-se l'ajuda, la gestió tornà a ser municipal.[91]

Espai Tolrà[modifica | modifica el codi]

41° 36′ 30.99″ N 2° 5′ 5.3″ E

Situat just a la plaça de la fàbrica nova, l'Espai Tolrà és l'únic vestigi que es conserva de l'antiga fàbrica tèxtil dels Tolrà.[28] En l'actualitat és l'espai firal del poble, tot i que també acull oficines d'atenció al ciutadà i algunes activitats esportives.[7][59]

Política[modifica | modifica el codi]

La casa de Lluís Companys a Castellar sol ser el lloc escollit pels partits polítics castellarencs per a realitzar l'ofrena durant la Diada.

Els primers estaments polítics documentats a Castellar són la Cúria senyorial (o Cort del Batlle), encarregada de la gestió administrativa i judicial de la vila i que funciona fins ben entrat el segle XVII, i el Consell General de Castellar (conegut com la Universitat), que és la representació política del poble a través dels veïns de més rellevància i la màxima figura del qual és el batlle.[92]

Pel que fa a la implementació de partits polítics amb seu a Castellar, hi ha indicis de militància al Centre Carlí, tot i que ha de ser prèvia al segle XX; també hi ha constància que el Círcol Republicà Autonomista es fundà a la vila el 30 de setembre de 1919 amb la seu al Sindicat Agrícola Harmonia, i s'erigí com el referent de l'esquerra del poble fins a la seva fusió amb Esquerra Republicana de Catalunya als anys 30.[4] El 29 d'abril de 1927, l'alcalde Santiago Gorina inaugurà la seu de l'agrupació local del partit del règim del dictador Miguel Primo de Rivera, la Unión Patriótica.[93] La Lliga Regionalista també fou activa en aquella època, i entre 1934 i 1936 tingué la seu a Cal Josepó. Una altra organització política coneguda fou la Joventut Socialista Unificada, formada per presoners del vaixell Uruguay.[4]

Les eleccions municipals del 12 d'abril de 1931 configuraren un consistori amb una àmplia majoria de regidors d'ERC encapçalats per l'alcalde Antoni Tort i Rocavert i una minoria de la Lliga Catalana. Tres anys més tard, les eleccions municipals de 1934 suposaren una nova victòria d'ERC, que obtingué 1000 vots, per 500 de la Lliga.[94] Una data important en la història política de Castellar fou el 6 d'octubre de 1934 quan, des del balcó de l'ajuntament, es proclamà l'Estat Català i la República Federal Catalana; les banderes foren hissades i el pregoner ho anuncià, al capvespre, pels carrers de la vila. En els dies posteriors, el capità delegat del govern a Sabadell destituí l'ajuntament i creà una gestora encapçalada pel mateix Tort. Després de les eleccions a les Corts del febrer de 1936 es restituí l'ajuntament, i el 3 de maig d'aquell any l'alcalde-gestor convocà una sessió extraordinària del mateix per designar els nous càrrecs.[4]

Amb la derrota republicana a la Guerra Civil Espanyola, l'únic moviment polític existent a Castellar fou la Falange Tradicionalista Española, que confiscà la casa de Cal Tort, tot i que després es traslladà a l'Ateneu. Als anys 70, el Frente de Juventudes es trobà situat al carrer Sala Boadella.[4]

Des de la reinstauració de la democràcia, Castellar del Vallès ha tingut un alcalde de la coalició Convergència i Unió (CiU) fins a l'any 2007. Les primeres eleccions municipals des de la reinstauració de la democràcia varen ser un frec a frec entre la candidatura Unió d'Esquerres per Castellar –coalició entre el PSC i el PSUC– i Convergència i Unió. La candidatura d'esquerres guanya les eleccions per una diferència de 118 vots però iguala en nombre de regidors a la federació nacionalista, la qual obté l'alcaldia gràcies a un diputat d'Unió de Centre Democràtic. Aquest fet va permetre que Miquel Pont i Alguersuari esdevingués el primer alcalde de la democràcia de la postguerra. Inicialment es formà un govern d'unitat entre totes les forces polítiques representades, però aquesta unitat es trencà el 12 de desembre de 1980 quan Pont va fer fora a tots els regidors de la Unitat d'Esquerres del cartipàs municipal. A les següents eleccions, la falta d'entesa entre PSC i PSUC impossibilità la repetició de la coalició d'esquerres, cosa que propicià que Pont obtingués una còmoda majoria. Pont fou alcalde fins que el 19 d'abril de 1986 morí a Canes víctima d'una lesió cerebral; prengué el seu relleu Josep Arderius, que seguí amb les línies polítiques del seu antecessor. En les terceres eleccions municipals, CiU obtingué per primera vegada la majoria absoluta i esdevingué alcalde Albert Antonell i Ribatallada, qui potencià el creixement urbanístic amb el projecte de l'Eixample però topà amb les polèmiques del Memorial Park (parc-cementiri d'abast comarcal) i de les sequeres de principis de la dècada dels 90. Finalment, el 29 de setembre de 1992, Antonell cedí l'alcaldia a Lluís Maria Corominas, qui fou alcalde de Castellar fins a l'any 2004, aconseguint guanyar per majoria absoluta les eleccions de maig de 1995 i de maig de 1999, i per majoria simple l'any 2003. Durant la legislatura 1999-2003 i tot i comptar amb majoria absoluta, Corominas arribà a un pacte de govern amb ERC i PSC que es trencà després de les eleccions de 2003, quan amb la pèrdua de majoria absoluta per part de CiU, el PSC decidí tornar a l'oposició. CiU governà durant la legislatura 2003-2007 amb coalició amb ERC. El 22 de juny de 2004, Corominas renuncià a l'alcaldia i a l'acta de regidor per dedicar-se de forma exclusiva a les responsabilitats de diputat al Parlament de Catalunya i a les pròpies del seu partit. El relleu l'agafà Montse Gatell, qui mantingué el pacte de govern amb ERC, mentre que el PSC encapçalà l'oposició, on també hi havia els grups d'Iniciativa per Catalunya i el Partit Popular.[95]

Les eleccions municipals del 27 de maig de 2007 suposaren un gir polític: per primera vegada des de la reinstauració de la democràcia, Convergència i Unió perdia les eleccions i la llista del PSC encapçalada per Ignasi Giménez Renom es convertia en la primera força política a la vila amb el 41,25% dels vots i un total de 10 regidors, formant govern en solitari. Un altre aspecte innovador d'aquestes eleccions fou la irrupció de l'agrupació d'electors L'Altraveu per Castellar, la qual després de recollir les signatures necessàries per a poder concórrer a les eleccions obtingué dos regidors.[96] Aquesta tendència es mantingué a les eleccions 22 de maig de 2011, quan el PSC, encapçalat de nou per Ignasi Giménez, guanyà les eleccions municipals amb el suport de més del 50% dels votants i obtingué 13 regidors i la majoria absoluta. El principal canvi es produí amb la desaparició del grup municipal d'ERC després de 20 anys consecutius al consistori. L'altre fet remarcable fou la tornada del PP amb dos regidors, després d'haver sortit de la cambra l'any 2007.[97]

Eleccions municipals[modifica | modifica el codi]

Resultats electorals de Castellar del Vallès, 2011[98]
Candidatura Cap de llista Vots Regidors/Consellers % Vots
PSC-PM Ignasi Giménez Renom 4.937 13 50,14
CiU Josep Carreras 1.678 4 17,04
L'AxC Elisenda Alamany 927 2 9,41
PP Antonio Carpio 742 2 7,54
Total 9977 21


Partits 2011[99] 2007[100] 2003[101] 1999[102] 1995[103] 1991[104] 1987[105] 1983 1979
PSC-PM 13 (49,55%) 10 (41,25%) 5 (26,65%) 4 (23,23%) 4 (20,53%) 5(26,52%) 5 (28,88%) 4 (25,26%)
CiU 4 (16,84%) 7 (27,76%) 8 (44,84%) 9 (48,95%) 9 (46,40%) 9 (45,42%) 9 (47,71%) 8 (43,61%) 8 (45,25%)
L'AxC 2 (9,30%) 2 (8,86%)
PP 2 (7,45%) 1 (6,21%) 1 (6,54%) 1 (8,97%) 1 (7,09%)
ERC-AM 2 (8,24%) 2 (13,17%) 2 (14,19%) 2 (14,54%) 1 (9,24%) 1 (6,17)
ICV-EUiA-EPM 1 (7,41%) 1 (5,09%) 1 (7,91%) 1 (8,18%) 2 (12,11%)
AP 1 (7,80%) 1 (9,42%)
PSUC 3 (15,31%)
PSC+PSUC 8 (47,47%)
CC-UCD 1 (7,00%)

Alcaldes[modifica | modifica el codi]

La següent llista mostra els sis alcaldes que ha tingut la vila des de la reinstauració de la democràcia.

Període Alcalde Partit
1979–1986 Miquel Pont Alguersuari CiU
1986–1987 Josep Arderius Casanovas CiU
1987–1992 Albert Antonell Ribatallada CiU
1992–2004 Lluís Maria Corominas i Díaz CiU
2004–2007 Montserrat Gatell Pérez CiU
2007–actualitat Ignasi Giménez Renom PSC

Patrimoni arquitectònic i artístic[modifica | modifica el codi]

En el patrimoni arquitectònic i artístic de Castellar del Vallès hi són representats un gran nombre de tipologies edificatòries (equipaments públics, obres d'enginyeria, arquitectura industrial, religiosa, residencial, masies, etc..), tots ells disseminats dins del terme municipal, tant al nucli principal com en els ens de Castellar Vell (el nucli original del poble), Sant Feliu del Racó i Les Arenes.

Església de Sant Esteve de Castellar del Vallès[modifica | modifica el codi]

41° 37′ 4.543″ N 2° 5′ 9.128″ E
Església de Castellar.

L'església de Sant Esteve es construeix a les darreries del segle XIX, concretament entre el 1885 i el 1892. S'erigeix sobre els fonaments d'una església barroca anterior construïda a finals dels segle XVIII. Al mateix emplaçament s'hi ha trobat la capella de Sant Iscle i Santa Victòria, segons consta en diferents fons documentals que daten de 1636. L'edifici és d'estil neogòtic afrancesat, i ha esdevingut un dels edificis més emblemàtics a Catalunya d'aquest estil arquitectònic.[106][107] L'església és de planta de creu llatina i amb campanar d'agulla. A l'interior s'hi troben pintures murals i un baldaquí que fou restaurat. L'arquitecte és Joan Martorell i Montells, seguidor del corrent neomedievalista, qui perseguia recuperar en l'arquitectura religiosa l'estil de l'època medieval. L'executor de les obres fou Emili Sala i Cortés. L'obra fou finançada per Emília Carles-Tolrà[19] i se la coneix com la catedral del Vallès. La marquesa incidí en el fet que l'església tingués el terra i l'òrgan igual que la basílica de la Mare de Déu de Montserrat.[108] Les obres pictòriques foren a càrrec de Pere Borrell del Caso.[19] Durant la guerra civil l'església pateix força desperfectes: es cremen els elements decoratius i es converteix en mercat municipal i centre de reclutament. El 5 de gener de 1952 es consagra el nou altar major en un ofici solemne. Finalment, el 1984 es restaura el rellotge i el campanar, i el 1993 la part exterior.[109]

Església de Sant Feliu del Racó[modifica | modifica el codi]

41° 37′ 25.80″ N 2° 2′ 2.58″ E

Tot i que la documentació més antiga trobada fins ara data l'església de Sant Feliu del Racó de finals del segle X, descobriments recents realitzats durant les restauracions han deixat al descobert lloses que serien l'ara de l'altar d'època preromànica, per la qual cosa l'església podria ser de principis del cristianisme. De l'església romànica en queda un campanar petit amb dos rengles de finestres i un atri; tot el que falta fou destruït durant el segle XVIII per ampliar-ne l'espai. La resta és una construcció moderna (remodelada l'any 1819) d'estil bizantí, amb una sola nau de disset metres de llargada i set d'amplada; a la banda dreta hi ha una torre de planta octogonal amb un segon campanar.[110]

Església de Sant Esteve de Castellar vell[modifica | modifica el codi]

41° 36′ 8.610″ N 2° 4′ 21.760″ E
Església de Sant Esteve de Castellar Vell.

L'antiga església parroquial de Castellar Vell, una de les dues parròquies fundacionals de Castellar,[17] es troba situada entre els torrents de Miralles i de Sant Antoni, just a la dreta del Ripoll. Arquitectònicament és un edifici amb planta de creu llatina que posseeix una sola nau rectangular orientada de ponent a llevant i dividida en dos trams: el de ponent cobert amb una volta de canó, i el de llevant amb una volta de punta d'ametlla. Ambdós trams es lliguen mitjançant un cos trapezoïdal. El campanar es troba a la façana de migdia, i la sagristia a la banda de tramuntana.

Es considera que formen part del preromànic la banda de ponent de la nau, així com la capçalera trapezoïdal d'un edifici anterior. La volta de canó sobre arcs torals data del segle XI, mentre que la nau de llevant amb creuer, capçalera i la base del campanar daten dels segles XII i XIII. Finalment, el cos del campanar data del segle XVI.[111] Anualment s'hi celebra un aplec el tercer diumenge del mes de maig.[2]

Palau Tolrà[modifica | modifica el codi]

41° 37′ 6.25″ N 2° 5′ 15.89″ E

El palau Tolrà (o casa Tolrà) fou construït a la segona meitat del segle XIX com a residència per Josep Tolrà Abellà, metge i fundador de l'empresa de producció de peces de cotó Tolrà. L'arquitecte Emili Sala i Cortés s'encarregà de realitzar el projecte. La data exacta de finalització de les obres no és del tot clara; sembla que les obres de la casa Tolrà, no del palau, comencen cap al 1852, i no és fins al 1887 que comença a denominar-se palau. Arquitectònicament, es tracta d'un edifici de planta baixa i dos pisos i de simetria neoclàssica. La façana està dividida en cinc cossos: el central s'avança una mica respecte als altres i és capçat per una testera d'arc circular. Totes les finestres són arquitravades, amb llindes amb petites decoracions florals. Al davant hi ha un jardí romàntic amb una glorieta octogonal de fusta restaurada on s'organitzen concerts als mesos d'estiu, i sol ser el lloc tradicional on se celebra el ple d'elecció d'un nou alcalde al començament de cada legislatura.[112] Al jardí també s'hi troba un brollador, algunes jardineres i bancs modernistes, a més d'una pèrgola de ferro colat.

El palau Tolrà fou dissenyat com a edifici de luxe, tant per la seva decoració com pels mobles o el disseny del jardí. En l'actualitat, des de 1994, és la seu de l'ajuntament, i l'alcalde té el seu despatx just al costat de la capella interior que tenia l'edifici antigament. En un edifici annex es troba la comissaria de la policia local de la vila. Des de 1968 fins a 1986 s'usà com a llar d'infants i del 1987 al 1994 fou la primera seu de l'Institut d'Educació Secundària Castellar.[113]

Castell de Clasquerí[modifica | modifica el codi]

Article principal: Castell de Clasquerí
41° 36′ 22.59″ N 2° 4′ 30.07″ E
El Castell de Clasquerí o Castell de Castellar.

El castell de Clasquerí, conegut també amb el nom de castell de Castellar o dels Clasquerí, està situat a la riba dreta del riu Ripoll, en un turó a les rodalies de la vila. Sembla que el primer document que es coneix del castell està datat de l'any 1010, tot i que hi ha alguna referència anterior (912) al Castrum Kastellare.[9] Després que la propietat recaigués entre diferents personalitats de l'edat mitjana catalana, l'any 1310, Gastó de Montcada[20] fa donació d'aquest castell a Pere de Clasquerí, començant la nissaga d'amos del castell que li dóna nom. El castell té planta trapezoïdal, dues torres i un pati central amb un pou i les escales per accedir al primer pis. Dues ales afegides i una torre a l'angle el tanquen.[114] L'edifici té planta baixa i dos pisos. L'aspecte actual del castell és el resultat de les reformes fetes per Guerau de Clasquerí el 1335. Altres reformes daten de finals del segle XIX i inicis del XX. Queden poques restes del seu origen altmedieval, com l'arc d'entrada de mig punt. Dins del conjunt es troba la capella de Santa Bàrbara, d'una sola nau i d'estil gòtic, amb absis de planta de mig decàgon i elevat a l'exterior amb merlets petits i esglaonats. En l'actualitat, tot i estar en mans privades,[20] al castell s'hi organitzen alguns esdeveniments com congressos i concerts,[115] i s'hi han rodat sèries de televisió com Ermessenda.[116] El castell es troba inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català i està inscrit en el Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional dins la classificació de monuments històrics sota l'identificador 630-MH.[117][118]

Capella de la Mare de Déu de Montserrat[modifica | modifica el codi]

41° 36′ 48.13″ N 2° 5′ 3.97″ E

La capella de la Mare de Déu de Montserrat fou un desig d'Emília Carles, vídua de Tolrà i gran devota de la verge.[19] Es construeix el 1896 i compleix les funcions d'oratori de les antigues Escoles Pies, habilitades en una antiga foneria i uns corrals. Una de les curiositats de l'obra és que va haver de ser construïda sota el nivell del carrer, ja que hi havia una biga de l'antiga foneria que impossibilitava aixecar el sostre. La façana monumental està decorada amb elements d'inspiració clàssica. El portal enreixat dóna pas a la gran arcada. També cal destacar el campanar d'espadanya.[119]

Ermita de Sant Pere d'Ullastre i Can Santpere[modifica | modifica el codi]

41° 36′ 3.38″ N 2° 5′ 59.53″ E

L'ermita de Sant Pere d'Ullastre és una capella rural d'estil romànic datada del segle XII, que es troba lligada a la masia de can Santpere. Situada a la riba esquerra del torrent de Colobrers, es tracta d'una capella sense ornaments, tot i que destaca una sola nau coberta amb una volta de canó, amb un absis central i la presència de dues absidioles laterals que formen el creuer. Cal destacar l'existència d'un campanar d'espadanya. A l'absis es pot observar una finestra de doble esqueixada i a les absidioles, i igualment l'absis, una cobertura feta amb volta de quart d'esfera. L'absis té pintures murals al tremp dels segles XVII i XVIII que han sigut restaurades i que estan dedicades a la Mare de Déu del Roser. L'any 2004 el consistori decidí incloure'l dins del patrimoni arquitectònic municipal.[120]

Pont Vell[modifica | modifica el codi]

41° 36′ 46.01″ N 2° 4′ 41.95″ E

El pont Vell es troba situat sobre el riu Ripoll, just a la sortida del nucli urbà per la carretera que uneix Castellar amb Terrassa. És construït l'any 1808, però la seva vida útil s'acaba l'any 1893, quan el municipi construeix el pont Nou, juntament amb la carretera C-1415a. El pont Vell es restaura l'any 2002, just 40 anys després que les riuades de 1962 el malmetessin.[121]

Puig de la Creu[modifica | modifica el codi]

41° 37′ 46.01″ N 2° 5′ 4.27″ E

El Puig de la Creu és un conjunt d'edificis que es troba en la frontera entre els termes municipals de Castellar del Vallès i Sentmenat, situat a la part més alta del puig del mateix nom, a 664 metres d'altitud. El conjunt es troba inclòs en l'Inventari del Patrimoni Arquitectònic Català i inscrit en el Registre de Béns Culturals d'Interès Nacional amb la classificació de monuments històrics sota l'identificador 631-MH.[117] Entre ells destaca l'església de Santa Maria del Puig de la Creu, d'estil romànic i datada del segle XII. Com l'ermita de Can Santpere, es tracta d'una capella rural sense ornamentació, d'una sola nau i amb dos absis laterals, tot i que en aquest cas són semicirculars, formant la figura d'un trèvol amb el central. Està dedicada a la Mare de Déu dels Dolors.[122] Es diu que aquesta església es edificada sobre el lloc on la llegenda diu que morí el drac de Sant Llorenç.[17]

Ermita de Santa Maria de les Arenes[modifica | modifica el codi]

41° 38′ 51.18″ N 2° 3′ 13.08″ E

L'ermita de Santa Maria de les Arenes és a l'altra banda del riu Ripoll, just sobre la carretera que condueix cap a Sant Llorenç Savall. L'estructura de la capella consta d'una sola nau, rectangular, amb volta de canó i un absis semicircular amb volta de quart d'esfera. Sembla que la seva construcció es dugué a terme en tres fases:

  • 1a: segle XII, correspon a l'absis, la nau i la casa de l'ermita adossada.
  • 2a: anterior al segle XIV, correspon a un allargament de la nau i un petit portal.
  • 3a: segles XVIII-XIX, correspon a la construcció d'un atri.

Algunes hipòtesis apunten que l'orde benedictí que manava al monestir de Sant Llorenç del Munt va fer bastir l'ermita entre els segles XI i XII. Existeixen documents que asseguren que l'any 1121 ja estava construïda. La Mare de Déu de les Arenes és coneguda popularment com la Mare de Déu de la Galledeta degut a la galleda de plata que la imatge romànica duia. Sembla que era una pràctica habitual per part dels fidels demanar pluja a la verge en èpoques de sequera. La seva imatge amb una fruita a la mà dreta i l'Infant a la falda, datada al segle XI, va ser destruïda poc després de l'inici de la Guerra Civil Espanyola.[123][124]

Torre Balada[modifica | modifica el codi]

41° 37′ 3.74″ N 2° 5′ 27.66″ E

L'estil arquitectònic de la torre Balada és vuitcentista. Es tracta d'una casa unifamiliar construïda l'any 1897 per encàrrec del secretari municipal de finals del segle XIX, Josep Pallàs, i que no passà a titularitat municipal fins al 1984, quan l'ajuntament la va comprar a la família Pallàs. Des de fa uns anys és la seu de l'Escola Municipal de Música i d'entitats locals vinculades a la música.[74]

Museu Nacional d'Escacs[modifica | modifica el codi]

41° 36′ 38.44″ N 2° 5′ 14.8″ E

Situat a les dependències del Club d'Escacs de Castellar, el museu nacional d'Escacs compta amb una gran quantitat de taulells procedents d'arreu del món com Txèquia, Hongria, Mèxic i Rússia, i una gran quantitat de material didàctic, fotogràfic i bibliogràfic sobre el món dels escacs.[125]

Can Turuguet[modifica | modifica el codi]

41° 36′ 25.98″ N 2° 5′ 2.75″ E

Can Turuguet és un conjunt d'edificacions que conformaven un habitatge i una fàbrica tèxtil, propietat de la família Turuguet, situada a la carretera de Sabadell, just a l'entrada del poble. Fou construït entre els anys 1914 i el 1919, amb maó cuit i fou destinat a nau d'indústria de teixits de vellut. Als anys seixanta fou abandonat fins que es recuperà als any vuitanta com l'economat dels treballadors de la Tolrà. Tornat a abandonar, posteriorment s'hi instal·là una discoteca, fins que un incendi malmeté molt el conjunt el 1993.[126] A començaments del segle XXI, un acord entre el consistori i l'empresa de restauració Viena van permetre la restauració de l'edifici amb materials que recordaven els originals.[127]

Cal Calissó[modifica | modifica el codi]

Article principal: Cal Calissó
41° 36′ 56.55″ N 2° 5′ 7.76″ E


Cal Calissó o Antics Safareigs de la Baixada de Cal Verge és un edifici històric construït durant la segona meitat del segle XVII, i que posteriorment fou ampliada al segle XVIII. La casa va viure una reforma entre 1802 i 1807 fins que l'any 1897 es convertí en safareigs públics per l'arquitecte Emili Sala Cortés i del qual en fou la promotora la marquesa de Castellar Emília Carles-Tolrà . En l'actualitat l'edifici es troba dins de l'inventari del patrimoni històric, arquitectònic i ambiental de Castellar del Vallès.[128][129][130]

Cultura[modifica | modifica el codi]

Les activitats a Castellar del Vallès comencen i acaben cada any amb la tradicional exposició de pessebres nadalencs a la capella de Montserrat. Des del dia de Santa Llúcia fins a la candelera el Grup Pessebrista de la Capella de Montserrat organitza una exposició amb els diferents diorames elaborats durant tot l'any. El Nadal de 2010, el grup organitzà la 13a biennal Catalana del Pessebre.[131]

El carrer major durant el Carnaval de 2014

El mes de febrer se celebra el Carnaval amb l'arribada del rei Carnestoltes de Castellar, conegut com a Toltes Papallongues, després d'una votació popular efectuada l'any 2007, i la posterior rua de Carnaval que compta amb una àmplia participació de comparses, així com és tradició que el carrer major s'engalani seguint un tema concret.[132][133]

Fora de la Festa Major, la principal festivitat de Castellar del Vallès és la Diada de Sant Josep. La tradició marca que cada 19 de març la plaça Major de Castellar s'omple d'una fira d'artesans i de productes de la terra. A la tarda de la diada es reparteix crema catalana entre les persones que visiten la fira.[8][73]

A principis del mes de maig se celebra la Caminada Popular pels voltants del poble, i el tercer diumenge del mateix mes se celebra l'Aplec de Castellar Vell, que té lloc a l'antiga parròquia de Sant Esteve de Castellar. L'Aplec, que fou recuperat l'any 1979, sol comptar amb les actuacions del ball de gitanes i del de bastons, la participació dels gegants i la celebració d'un concurs culinari d'arrossos.[2][134]

Durant l'estiu –tradicionalment el mes de setembre– se sol celebrar la Trobada de Puntaires, amb la participació de puntaires d'arreu de Catalunya i, especialment, de la comarca.[135]

Festa Major[modifica | modifica el codi]

La Cursa de Trastos en la seva edició de 2010.

La festa major de Castellar se celebra el segon cap de setmana del mes de setembre. La programació de la mateixa inclou activitats des del dijous al vespre (amb una recepció per part de les autoritats polítiques de la vila a totes les entitats del poble)[136] fins dilluns a la nit. Aquestes dates poden variar en funció de la Diada Nacional de Catalunya. Malgrat que la programació és diversa i varia cada any, hi ha un seguit d'actes que es repeteixen cada any: per exemple, el pregó es realitza al balcó de l'ajuntament el divendres a la nit. En funció del calendari, els partits polítics ofereixen l'ofrena floral de l'Onze de setembre al carrer de les Roques, concretament a cal Targa, casa on el qui fou president de la Generalitat durant la Segona República, Lluís Companys, va passar diverses estades; es tracta d'un acte institucional organitza l'ajuntament que amb motiu de la Diada.[137] També tenen molta afluència de públic els concerts que s'organitzen durant les nits de Festa Major, especialment el de dissabte a la nit, que se sol considerar el plat fort de la festa.[136] També el dissabte, però a la tarda, s'organitza la Cursa popular. Dos actes han anat guanyant força els darrers anys: per un cantó, el diumenge a la tarda la carrera de trastos,[138] en la qual qualsevol ciutadà amb un vehicle amb rodes sense cap tipus de motor ni pedals pot llençar-se a tota velocita, per les pendents de Castellar; per l'altra banda, les Vilabarrakes, un espai situat a l'Skate Park de Castellar on es monten parades de menjar i beure i on s'organitzen concerts durant tota la nit, pensats especialment per a la gent jove.[139] Des de l'any 1983 i fins al 2007, s'engalanaven els carrers, esdevenint un concurs fins a l'any 2005. Aquesta activitat solia representar un atractiu i un tret de personalitat de la festa.[140]

Mites i llegendes[modifica | modifica el codi]

Segons les llegendes populars, Castellar del Vallès fou conquerida pels àrabs, els quals amagaren un drac terrible en una cova propera al cim de la Mola com a mecanisme de defensa de les intrusions cristianes. Una vegada, les tropes musulmanes es bateren en retirada, i no es van endur amb elles el rèptil alat, sinó que l'abandonaren a la seva sort en el mateix lloc on l'havien amagat, lloc que en l'actualitat es coneix com la Cova del drac (al terme municipal de Matadepera).[16] Sol i famolenc, el drac vaguejava per les muntanyes de Sant Llorenç del Munt, fins que arribà al nucli de la vila, on devorava els castallerencs que trobava al seu pas. Arribà a un punt que el drac tenia atemorida a tota la població, i el comte de Barcelona –algunes versions diuen que fou Guifré el Pelós en persona– es va veure obligat a enfrontar-s'hi. En un combat cos a cos, el drac resultà ferit de mort i va fugir direcció al Puig de la Creu –el lloc amb més alçada de Castellar– i allà morí. La llegenda segueix assegurant que, anys després, allí on fou ferit el drac s'hi construí un convent de monjos (l'actual monestir de Sant Llorenç de Munt) i allí on fou ferit un convent de monges (l'església de Santa Maria del Puig de la Creu, datada del segle XII), que també allotjava a dones, el pare o marit de les quals es trobava lluitant a les croades.[17]

Mostra d'Oficis Artesans[modifica | modifica el codi]

Mostra biennal que es realitzà a Castellar des del 1983 i que pretenia recuperar els oficis artesans que actualment ja s'han perdut o estan a punt de perdre's com el treball dels artesans, amb eines, maquinària i tècniques que havien quedat obsoletes. Va esdevenir un dels esdeveniments socials de més importància de la vida social castellarenca, no tan sols pel significat de la festa com a recuperació de la memòria històrica, sinó per la repercussió que va tenir arreu del país. El darrer cop que es va realitzar aquesta mostra va ser l'abril del 2009.[141]

Setmana del Pallasso[modifica | modifica el codi]

Logotip de la setmana del Pallasso de Castellar del Vallès.

La Setmana del Pallasso és un festival de teatre que reivindica la figura del pallasso i que se celebra anualment a Castellar del Vallès entre els mesos de febrer i abril, en funció de les dates de Setmana Santa.[142][143] És una iniciativa pensada per reivindicar la figura del més entranyable dels personatges humorístics de l'espectacle amb activitats diverses que giren al voltant del món del pallasso, la seva història, els seus espectacles, la seva tècnica, el seu entorn, etc.[144][145] L'estructura del festival es basa en tres branques que sustenten un objectiu únic i que són formació, informació i diversió.[146][147]

La primera edició de la Setmana del Pallasso es va celebrar l'any 2003. Des d'aleshores, cada any s'han anat incorporant diferents companyies al festival. L'any 2006 s'inaugurà un carpa a la plaça Calissó, on es feren un gran nombre d'espectacles. A partir de 2008, la Setmana del Pallasso manté el lema Cada dia un espectacle, cada dia una rialla, ja que la programació aconseguí, com a mínim, mantenir un espectacle diferent a diversos espais de la ciutat vallesana: la carpa de la plaça Calissó, l'Ateneu, la Sala Blava de l'Espai Tolrà, la Biblioteca Antoni Tort, el bar Calissó Art i l'Espai Tolrà, a més dels espectacles de carrer.[148]

BRAM![modifica | modifica el codi]

El BRAM! és la mostra anual de cinema de Castellar del Vallès. La iniciativa neix l'any 2009,[149] i té com a objectiu fomentar el cinema independent, d'autor i de contingut social al públic castellarenc i del Vallès Occidental. La mostra sol incloure la projecció de llargmetratges i curtmetratges internacionals i de qualsevol gènere, i una de les premisses del mateix és que siguin d'estrena o que hagin passat fugaçment per les sales comercials de la comarca. El nom del festival està lligat a la memòria col·lectiva dels castellarencs, ja que Bram era com es coneixia popularment a la sirena de Can Barba, que avisava els treballadors del canvi de torn de l'empresa tèxtil Tolrà.[150] En la secció de concurs s'atorga el Premi Especial del Públic, que es decideix mitjançant les votacions dels espectadors assistents.[149] El premi fa referència a un producte típic de la vila, ja que el director de la pel·lícula guanyadora de la mostra rep 20 sacs de mongetes del ganxet.[149]

El centre neuràlgic del festival sol ser l'Auditori Municipal Miquel Pont, encara que en la primera edició aquest fou l'Espai Tolrà davant la incapacitat de fer-ho en l'auditori, que estava en procés de reforma.[151] En les edicions fetes fins avui en dia els guanyadors de la mostra han sigut:

Quadre del naixement de Jesús al pessebre vivent de Sant Feliu del Racó

Pessebre Vivent[modifica | modifica el codi]

Des de l'any 2010, i coincidint amb les festes de Nadal, a Sant Feliu del Racó es realitza un pessebre vivent. La primera edició va comptar amb 40 persones i es representaven els quadres religiosos més coneguts, a partir d'aleshores i en les tres edicions posteriors s'ha anat incorporant personatges i escenes d’oficis (cistellaires, pescadors, ferrer, fuster, llenyataires...) simulant la quotidianitat d’un poble del segle I combinades amb quadres típics del pessebre com l’Anunciació o el Naixement.[156]

Gastronomia[modifica | modifica el codi]

Un grapat de Mongetes del ganxet.

El plat més conegut de Castellar del Vallès i, probablement, amb major renom gastronòmic són les mongetes del ganxet. Aquest llegum, que pertany a l'espècie Phaseolus vulgaris,[157] apareix citada per primera vegada a la literatura a finals del segle XIX, en la qual s'explicita que el seu origen era a Castellar.[158] Posteriorment, el seu conreu s'expandiria pel Vallès Occidental i el Vallès Oriental. La mongeta del ganxet de Castellar del Vallès té la denominació d'origen Mongeta del Ganxet Vallès-Maresme o Fesol del Ganxet Vallès-Maresme[65] concedida pel departament d'Agricultura, Alimentació i Acció rural mitjançant una resolució administrativa del conseller publicada al DOGC el 23 d'abril de 2007[158] i amb un reglament que desenvolupa la resolució on s'especifiquen els municipis corresponents a la zona de producció, elaboració i envasat de la Denominació d'Origen Protegida, entre els quals hi ha Castellar.[159] El conreu de la mongeta del ganxet es pot trobar en algunes masies de la vila.[66] Bianualment, Castellar celebra una mostra gastronòmica amb la representació de tots els restaurants de la vila i alguns de la comarca.[160]

Esport[modifica | modifica el codi]

Els principals esdeveniments esportius que s'organitzen al municipi solen estar relacionats amb el món de l'atletisme. En aquest sentit, hom pot destacar el Memorial Pere Hernàndez, la Cursa Popular de Castellar (que se celebra durant la festa major), la Pujada i Baixada a Can Cadafalch i la Milla urbana de Castellar. L'any 2007 la vila fou escollida Ciutat del Bàsquet Català.[161] Cada any per l'abril se sol celebrar l'Speed Fest, una trobada custom de cotxes americans, que inclou curses per algunes de les vies de la vila.[162]

Castellar del Vallès no té cap equip en categoria professional; hi ha, però, dos castellarencs que han participat en el Campionat del món de motociclisme: un d'ells, Dani Pedrosa, ha sigut campió del món de 125cc i dues vegades de 250cc,[163] i l'altre, Carmelo Morales, ha participat en diferents Grans Premis del campionat del món de Moto2 i ha sigut campió d'Espanya i d'Europa en diferents ocasions.[164][165]

Clubs esportius[modifica | modifica el codi]

El pavelló Puigverd on juga el CB Castellar.

Els clubs esportius de la ciutat són els següents:

  • Unió Esportiva Castellar: és el club de futbol de la ciutat. Es fundà l'any 1911 com Agrupació Esportiva Castellar,[166] tot i que el nom actual prové de la fusió feta l'any 1953 d'aquest amb la U.E. Tolrà. La U.E. disputa els seus partits a l'estadi Pepín Valls.[167]
  • Club Bàsquet Castellar: és el club de bàsquet de la ciutat. Fundat el 1957, juga els seus partits al pavelló Puigverd. L'any 2007, aconseguí que Castellar fora la Ciutat del Bàsquet Català.[161]
  • Club Patinatge de Castellar del Vallès: és una entitat esportiva dedicada a la promoció i competició del patinatge artístic sobre rodes. Es va fundar el 1980, i els seus patinadors entrenen al pavelló Joaquim Blume.[168][169]
  • Club Atlètic Castellar: és una entitat esportiva dedicada a l'atletisme. S'inicià el 1974 amb el nom d'Associació de Pares del Col·legi El Casal. El 1978 va passar a denominar-se Club Atlètic El Casal i finalment l'any 1983 adopta el nom de Club Atlètic Castellar. Té la seva seu a les pistes d'atletisme de la vila, situades al marge dret de la ronda Tolosa.[4][170]
  • Hoquei Club Castellar: És el club d'hoquei patins de la ciutat. Es va fundar l'any 1999 i l'any següent debutava a nivell competitiu. Disposa de 17 equips i aproximadament 160 jugadors. El club disputa els seus partits al pavelló Dani Pedrosa. La temporada 2009-2010 l'equip aleví es va proclamar campió de Catalunya i sots-campió d'Espanya.[171]
  • Futbol Sala: A Castellar del Vallès hi ha dos clubs de futbol Sala: el Futbol Sala Castellar i l'Athletic 04 Castellar Futbol Sala, que juguen els seus partits al Pavelló Joaquim Blume.[172][173]
  • Club d'Escacs Castellar: Fundat l'any 1946, organitza diferents torneigs d'escacs a la vila, així com participa en els principals torneigs nacionals.[174]

Mitjans de comunicació[modifica | modifica el codi]

Una persona llegeix l'Actual de Castellar del Vallès.

La Farga[modifica | modifica el codi]

La Farga, subtitulat Setmanari Castellerenc, constitueix un testimoni social del període comprès entre 1933-1938 i la publicació que va fer realment el paper d'òrgan de comunicació popular, aprofundint en els problemes socials, i a més sense competència. D'ideologia clarament catalanista, l'objectiu era, tal com deien en l'editorial del primer número publicat, "ser el setmanari de Castellar", enaltir el poble i difondre el catalanisme. L'equip de redacció estava representat per persones de totes les tendències polítiques, cosa que va donar a la publicació un aire políticament plural i que va motivar que en alguna ocasió, sobretot en els últims temps, passés per la censura. El nom de la publicació és escollit en un concurs públic, realitzat el gener de 1933, quan es reperteix una butlleta a les diferents cases de la vila per què tothom qui volgués, pogués col·laborar en l'elecció. De les 172 propostes rebudes amb 150 noms proposats, és escollit el que havia tingut més adeptes (3 castellarencs coincidiren en escollir el nom): La Farga.[4]

Se'n publiquen 270 números, el primer dels quals surt el 3 de març de 1933 i l'últim el 29 d'abril de 1938, i la seva periodicitat és setmanal, amb un número cada divendres. El format és de 4 pàgines, en català. El preu de venda l'exemplar és de 20 cèntims i la subscripció mensual 60 cèntims; el gener de 1938 s'apuja el preu a 50 cèntims i 1,50 pessetes, respectivament. La redacció es reuneix cada diumenge a la mateixa impremta on es fa la publicació. El consell de redacció estava format membres de la Juventut de la Lliga; d'Esquerra Republicana de Catalunya; i persones independents, i tingueren com a col·laboradors a Josep Vives Borrell, Marià Ventura, el poeta sabadallenc Amat Gasolbas, Josep Samaranch, amb el pseudònim Xaff, Lluís Canet, Alfons Gubern, Miquel Santasuana com a cronista local, J. Carner Germà, Lluís Canet, Quirze Morera, Marià Sanarau, etc. La publicació aconsegueix arribar als 400 exemplars, en una població que rondava els 4000 habitants. La Guerra Civil, i la marxa a files de membres de la redacció i la impremta suposaren la desaparició.[4]

La Forja[modifica | modifica el codi]

El setmanari La Forja, fundat el 1946, és el que té més tradició de Castellar del Vallès. De caràcter privat, es publica cada divendres, amb una tirada que ronda els 1000 exemplars i els 2000 lectors.[175][176]

Ràdio Castellar[modifica | modifica el codi]

Article principal: Ràdio Castellar

L'únic mitjà de comunicació no escrit de la vila és Ràdio Castellar. Fundada el 30 de juny de 1981[177] emet per la freqüència 90.1 FM i forma part de la xarxa d'emissores locals de COM Ràdio[178] i de la Federació de ràdios locals de Catalunya.[179] La ràdio té una audiència d'aproximadament 2700 oients mensuals.[180]

L'Actual[modifica | modifica el codi]

L'Actual és un mitjà de comunicació municipal escrit de periodicitat setmanal que surt tots els divendres entre els mesos de setembre a juliol. Surt a la llum el 2008 i substitueix l'antic Casa de la vila.[181] El 2010 el mitjà engegà un portal de notícies en línia, l'Actual.cat, que comparteix molts dels continguts amb Ràdio Castellar i que dóna prioritat a la interactivitat.[182] Té una tirada de 5000 exemplars setmanals i es reparteix gratuïtament a través dels comerços de la vila.

L'Esportiu[modifica | modifica el codi]

Setmanari editat per l'entitat Llengua i Esport Castellarenc, que fa ressò de l'amplíssima activitat esportiva del municipi de Castellar del Vallès. És un setmanari que acostuma a sortir els dimecres.[183]

7 Dies Vallès[modifica | modifica el codi]

Setmanari de distribució gratüita que es publica a Castellar i que recull informacions generals, comercial i de serveis del municipi.[183]

Castellar TV[modifica | modifica el codi]

El 21 de novembre de 2012 iniciava les seves emissions Castellar TV. El projecte, que s'havia iniciat temps enrere, va intentar aconseguir una llicència per emetre en format analògic o digital, però davant les dificultats d'aconseguir llicències es va decidir per les emissions en streaming.[184]

Entitats[modifica | modifica el codi]

Castellar del Vallès és un municipi amb un alt teixit associatiu que participa activament en la vida de la ciutat. Hi ha més de 100 entitats dedicades al lleure, la cultura, l'esport, la cooperació, l'associacionisme, els joves, els infants o la gent gran, entre d'altres. Entre aquestes es poden destacar el Grup Pessebrista de la Capella de Montserrat (responsables de l'organització anual d'una exposició amb els diferents diorames elaborats durant tot l'any),[131] l'Assemblea de Joves de Castellar del Vallès, l'Associació de comerciants i empresaris, la Banda i Majorettes de Castellar del Vallès, l'Asociación Cultural Andaluza, Aires Rocieros Castellarencs, etc.

Partits polítics[modifica | modifica el codi]

L'Altraveu per Castellar[modifica | modifica el codi]
Logotip de L'Altraveu per Castellar
Article principal: L'Altraveu per Castellar

L'Altraveu per Castellar, popularment conegut com L'Altraveu, és un partit polític d'àmbit estrictament castellarenc creat com a tal el 2011.[185] La ideologia és oberta i diversa i les preocupacions són el medi ambient, els temes socials, la cultura i l'educació.[186] Forma part de les Candidatures Alternatives del Vallès i això els permet tenir representació al Consell comarcal.[187] El partit nasqué l'any 2007, i es presentà a les eleccions municipals com a agrupació d'electors. Fou la primera candidatura en la història de Castellar en usar aquest format.[188]

Altres agrupacions[modifica | modifica el codi]

A més a més de L'Altraveu, també tenen agrupacions locals el Partit dels Socialistes de Catalunya, Convergència i Unió, Esquerra Republicana de Catalunya, Partit Popular, Iniciativa per Catalunya, Ciutadans, Solidaritat Catalana per la Independència i Reagrupament.[45]

Esbart Teatral[modifica | modifica el codi]

Els gegants de l'Esbart teatral a l'aplec de Castellar Vell.

L'Esbart Teatral de Castellar del Vallès és un grup de teatre fundat l'any 1910 sota el nom de Centre Castellarenc. La seva gran contribució ha sigut la preservació i promoció de l'art escènica i l'impuls de diverses manifestacions de la cultura popular i tradicional. Compta amb un grup de teatre, una colla gegantera, una colla de diables (amb una secció infantil anomenada Espurnes), grallers i d'altres. L'any 2011 li fou atorgada la Creu de Sant Jordi.[189][190][191]

Cos de Bombers Voluntaris[modifica | modifica el codi]

El Cos de Bombers Voluntaris de Castellar neix l'any 1960 quan un grup de propietaris decideixen formar un grup de Prevenció i Extinció d'Incendis Forestals arran d'un greu incendi al Sot de Goleres, tot i que fins a l'any 1984 no formen part del Cos de Bombers Voluntaris de la Generalitat.[192] En l'actualitat compten amb el Parc de bombers del Pla de la Bruguera, inaugurat l'any 2002. Les seves actuacions es realitzen tant al propi territori de Castellar com fora dels límits municipals, com per exemple la que van dur a terme durant el foc de Sant Llorenç Savall l'any 2003.[193]

Ball de gitanes[modifica | modifica el codi]

El grup de la vila que realitza el ball de gitanes fou fundat l'any 1975, tot i que aquest ball és conegut a Castellar des de mitjans del segle XIX. El grup organitza activitats de divulgació d'aquesta dansa amb músiques pròpies (masurca de Castellar,[194] pas, entrada de ball, xotis, pas de Rubí, contradansa, jota i polca). Entre les activitats hi ha l'organització d'una ballada anual que té lloc el tercer diumenge del mes de març, la seva presència a la Festa Major de la vila i a l'aplec de Castellar Vell, i una ballada anual a Montserrat.[195]

Ball de bastons[modifica | modifica el codi]

El Ball de bastons de Castellar del Vallés és una entitat dedicada a la preservació del ball de bastons a la vila. Una de les principals activitats de l'entitat és la transmissió de la tècnica d'aquesta dansa combinada amb ballades al poble i a diferents contrades, especialment a la comarca, esdevenint un referent d'aquesta activitat al Vallès Occidental.[196]

Penyes esportives[modifica | modifica el codi]

Entre les penyes esportives destaca la Penya Barcelonista Solera de Castellar del Vallès, fundada l'any 1952, i que és actualment la penya barcelonista més antiga en actiu. L'any 2002, durant la celebració del seu 50è aniversari, l'aleshores president del FC Barcelona, Joan Gaspart, va descobrir una placa commemorativa a la plaça Emili Altimira de la ciutat.[197] Per una altra banda hi ha la Penya Blanc-blava de Castellar, que l'any 2011 organitzà la trobada de penyes del RCD Espanyol a la vila, amb la presència de l'aleshores president Daniel Sánchez Llibre.[198]

Centres educatius[modifica | modifica el codi]

Castellar del Vallès compta amb sis escoles públiques i dues escoles concertades per la Generalitat de Catalunya.[63] Igualment, el municipi compta amb dues llars d'infants de titularitat municipal,[62] així com un centre d'estudis per a la formació d'adults[199] i una escola destinada a la formació musical.[200]

Centre Tipus d'estudi Coordenades
CEIP Sant Esteve Infantil i Primària 41° 36′ 38.17″ N, 2° 5′ 32.69″ E / 41.6106028°N,2.0924139°E / 41.6106028; 2.0924139
CEIP Mestre Pla Infantil i Primària 41° 36′ 5.34″ N, 2° 5′ 6.6″ E / 41.6014833°N,2.085167°E / 41.6014833; 2.085167
CEIP Emili Carles Infantil i Primària 41° 36′ 49.67″ N, 2° 5′ 0.7″ E / 41.6137972°N,2.083528°E / 41.6137972; 2.083528
Col·legi El Casal Infantil, Primària i Secundària 41° 37′ 15.03″ N, 2° 5′ 50.34″ E / 41.6208417°N,2.0973167°E / 41.6208417; 2.0973167
CEIP Bonavista Infantil i Primària 41° 37′ 10.52″ N, 2° 5′ 31.95″ E / 41.6195889°N,2.0922083°E / 41.6195889; 2.0922083
CEIP Joan Blanquer Infantil i Primària 41° 36′ 38.66″ N, 2° 5′ 24.8″ E / 41.6107389°N,2.090222°E / 41.6107389; 2.090222
CEIP El Sol i la Lluna Infantil i Primària 41° 36′ 59.65″ N, 2° 5′ 4.37″ E / 41.6165694°N,2.0845472°E / 41.6165694; 2.0845472
Escola La Immaculada Infantil i Primària 41° 36′ 59.65″ N, 2° 5′ 19.85″ E / 41.6165694°N,2.0888472°E / 41.6165694; 2.0888472
Escola Bressol Municipal El Coral Llar d'Infants 41° 36′ 56.88″ N, 2° 5′ 13.26″ E / 41.6158000°N,2.0870167°E / 41.6158000; 2.0870167
Escola Bressol Municipal Els Colobrers Llar d'Infants 41° 36′ 35.05″ N, 2° 5′ 36.46″ E / 41.6097361°N,2.0934611°E / 41.6097361; 2.0934611
IES Castellar Secundària, Batxillerat i Formació Professional 41° 36′ 37.33″ N, 2° 4′ 59.59″ E / 41.6103694°N,2.0832194°E / 41.6103694; 2.0832194
IES Puig de la Creu Secundària i Batxillerat 41° 36′ 24.48″ N, 2° 5′ 27.67″ E / 41.6068000°N,2.0910194°E / 41.6068000; 2.0910194
Escola d'Adults Alfabetització, educació primària, secundària i accés universitat i cicles Formatius 41° 36′ 38.68″ N, 2° 5′ 5.46″ E / 41.6107444°N,2.0848500°E / 41.6107444; 2.0848500
Escola Municipal de Música Formació Musical 41° 37′ 3.83″ N, 2° 5′ 27.54″ E / 41.6177306°N,2.0909833°E / 41.6177306; 2.0909833

Respecte les entitats d'educació en el lleure, destaquen l'Agrupament Escolta Flor Roja, que pertany a Acció Escolta de Catalunya[201] i els esplais La Sargantana i el Moviment de Colònies i Esplai de Castellar del Vallès.

Castellarencs il·lustres[modifica | modifica el codi]

Nascuts a Castellar[modifica | modifica el codi]

Lluís Maria Corominas, ex-alcalde de Castellar del Vallès i vicepresident del Parlament de Catalunya.

Residents a Castellar[modifica | modifica el codi]

Dani Pedrosa, pilot de motociclisme.

Ciutats agermanades[modifica | modifica el codi]

Castellar del Vallès manté una relació d'agermanament amb les següents ciutats:

Referències[modifica | modifica el codi]

  1. «Padró municipal a data d'01-01-2013» (en castellà). Institut Nacional d'Estadística, 30-12-2013. [Consulta: 06-01-2014].
  2. 2,0 2,1 2,2 2,3 2,4 2,5 2,6 2,7 «Castellar del Vallès». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  3. «Parròquies del Bisbat de Terrassa». Benvingut al Bisbat de Terrassa. Bisbat de Terrassa. [Consulta: 22/9/2011].
  4. 4,00 4,01 4,02 4,03 4,04 4,05 4,06 4,07 4,08 4,09 4,10 4,11 4,12 Planas, Ester; Àlex Portolés. Recull històric de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès: Ajuntament de Castellar del Vallès, 1994. 
  5. 5,0 5,1 5,2 «Medi Físic». Ajuntament de Castellar del Vallès. [Consulta: 20/7/2011].
  6. 6,0 6,1 Diaz Ortells, Jaume. «Memòria de la Prospecció Superficial i Estudi sobre l'afectació al Patrimoni cultural (Arqueològic, paleontològic i arquitectònic). Estudi d'impacte ambiental projecte de millora general. Desdoblament de la carretera B-124. Pk 3+300 al 6+500. Tram:Sabadell-Castellar del Vallès. Abril.». Departament de Cultura i mitjans de comunicació de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28/7/2011]. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  7. 7,0 7,1 «Espais Municipals - Espai Tolrà» (en castellà). Consorci de Turisme del Vallès Occidental. [Consulta: 15/9/2011].
  8. 8,0 8,1 «Fira i festa de Sant Josep a Castellar del Vallès». www.festacatalunya.cat. Diputacions de Barcelona, Lleida, Tarragona i Girona. [Consulta: 20/7/2011].
  9. 9,0 9,1 Olive, Jaume. Actes de les Jornades de Joves Medievalistes del Vallès. Cerdanyola del Vallès: Publicacions de la Universitat Autònoma de Barcelona, 1998. ISBN 84-490-1494-8. 
  10. «Castellar del Vallès». PoblesdeCatalunya.com. Pobles de Catalunya.
  11. Altituds preses del Mapa Topogràfic de Catalunya 1:10.000 de l'Institut Cartogràfic de Catalunya
  12. «Conèixer el Vallès Occidental». Consell Comarcal del Vallès Occidental. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  13. «Forta nevada a Castellar del Vallès». El Punt. Grup Hermes, 08/03/10.
  14. «El Ripoll». Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 26/7/2011].
  15. Joan Giralt Sampere. La riuada de 1962 [podcast]. http://www.archivodelaexperiencia.es. Ministerio de Indústria, Turismo y Comercio [Consulta: 26/7/2011].
  16. 16,0 16,1 Cadena, Josep Maria; Pau Quesada. Meravelles de Catalunya. Barcelona: Ediciones Primera Plana SA, 2008. ISBN 978-84-95098-95-5. 
  17. 17,00 17,01 17,02 17,03 17,04 17,05 17,06 17,07 17,08 17,09 17,10 17,11 Margarit, Meritxell. Petita Història de Castellar del Vallès. Barcelona: Editorial Mediterrànea SL, juny de 2000. ISBN 84-8334-162-X. 
  18. «Els arqueòlegs localitzen un poblat visigòtic a Castellar del Vallès». Patrimoni.Gencat. Generalitat de Catalunya, 12/3/2010. [Consulta: 25/7/2011].
  19. 19,0 19,1 19,2 19,3 19,4 19,5 19,6 Navas Ortiz, Manuel. «Epigrafia de Castellar i personatges de l'època». Plaça Vella [Castellar del Vallès], núm. 52, setembre de 2008, pàg. 49-96.
  20. 20,0 20,1 20,2 20,3 «Castell de Clasquerí». Consorci de Turisme del Vallès Occidental. [Consulta: 15/7/2011].
  21. 21,0 21,1 «Resum històric». Ajuntament de Castellar del Vallès.
  22. Vernet Ginés, Juan; Parés i Farràs, Ramon. La ciència en la història dels Països Catalans I. València: Ed. Univ. Politéc. Valencia, 2004. ISBN 8437060486. 
  23. Orriols i Monset, Lluís. Les Bruixes segrestades. Barcelona: Rafael Dalmau, 1994. ISBN 8423204774. 
  24. «Les bruixes de Castellar». Patrimoni intangible. Consorci de Turisme del Vallès Occidental. [Consulta: 26/7/2011].
  25. Mata, Jordi. «6 batalles decisives». Especial 1714. Monogràfic de la Revista Sàpiens [Barcelona], núm. 108, setembre 2011, p.32-37. ISSN: 1695-2014.
  26. Pinyot i Garròs, Joan. El Reial Cadastre de Castellar del Vallès. Castellar del Vallès: Arxiu d'Història de Castellar del Vallès, 1985. ISBN 84-398-5743-8. 
  27. 27,0 27,1 «Guia del Vallès Occidental» (en castellà). Consorci de Turisme del Consell comarcal del Vallès Occidental. [Consulta: 18/7/2011].
  28. 28,0 28,1 Carrera Pujal, Jaime. Espiritu y Fuerza de la Indústria textil catalana. Barcelona: Fomento de la Producción Española, 1943. 
  29. 29,0 29,1 Salvà, Francesc. La Catedral del Vallès. Barcelona: Salvatella. ISBN 978-84-7210-680-2. 
  30. «Jornada de portes obertes a l'antic ajuntament de Castellar». El Punt Avui. Grup Hermes, 24/9/2011. [Consulta: 26/9/2011].
  31. 31,0 31,1 31,2 31,3 Serrano i Blanquer, David. Un català a Mauthausen. El testimoni de Francesc Comellas.. Barcelona: Pòrtic, 2001. ISBN 84-7306-703-7. 
  32. 32,0 32,1 «Notas Regionales - Castellar del Vallès» (en castella). La Vanguardia. Grup Godó, 14/3/1914. [Consulta: 25/8/2011].
  33. Antonell i Ribatallada, Albert. «Aproximació històrica a la portada d'aigües de Turell». Plaça Vella [Castellar del Vallès], 53, Maig 2011, pàg. 55-131.
  34. Federació de Municipis Catalans. Origen i procés de la seva formació amb les assembleas de batlles celebrades en el Palau de la Generalitat els dies 29 d'octubre i 10 de desembre. Badalona: Tipografia J.Casas, 1931. 
  35. Finestres, Jordi. «Els papers secrets del Partit Nazi a Catalunya». Sapiens [Badalona], núm. 81, juliol 2009.
  36. Gallart, Ernest. «"La repressió a la rereguarda republicana durant la guerra civil 1936-1939:el cas de Castellar del Vallès». 1r curs d'història local, 30/11/2000.
  37. Navas Ortiz, Manuel. «Paper Moneda i fracció en catró a Castellar del Vallès». Plaça Vella [Castellar del Vallès], núm. 52, setembre de 2008, pàg. 43-49.
  38. Gallart, Ernest. «"Més homes! Més armes! Més municions! El món de la producció industrial durant la Guerra Civil Espanyola (1936 - 1939) a Castellar del Vallès: la fàbrica de material de guerra». RECERCA [Castellar del Vallès], 4, 2005, pàg. 59-85.
  39. 39,0 39,1 39,2 «Lahiguera se hermana con la catalana Castellar del Vallès» (en castellà). Ideal Digital-Jaen. Ideal Comunicación Digital SL Unipersonal, 28/5/2006. [Consulta: 4/8/2011].
  40. 40,0 40,1 «AMATEUR FILM UNDER THE INFLUENCE OF NEO-REALISM» (en anglès). International Documentary Film Festival. Instituto Navarro de las Artes Audiovisuales y la Cinematografia. [Consulta: 9/9/2011].
  41. Francesc LLobet Estapé. Francesc y su implicación en política [podcast]. http://www.archivodelaexperiencia.es. Ministerio de Indústria, Turismo y Comercio [Consulta: 1/9/2011].
  42. «Unes 4.000 persones diuen "no" al feixisme en una jornada lúdica i reivindicativa». 3cat24. CCRTV Interactiva, 09/11/2006. [Consulta: 1/9/2011].
  43. «Les entitats es bolquen en la celebració de la Festa de la Diversitat de Castellar del Vallès». Ajuntament de Castellar del Vallès, 16/4/2007. [Consulta: 15/1/2012].
  44. «'Castellar contra el Feixisme' denuncia una nova agressió la nit de Cap d'Any i demana valentia al consistori per acabar amb la violència». 324.cat. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 7/1/2007. [Consulta: 27/2/2012].
  45. 45,0 45,1 45,2 «El cicle del PSC està en joc». El Punt Avui. Grup Hermes, 26/04/2011. [Consulta: 1/09/2011].
  46. 46,0 46,1 «Diverses entitats i partits sabadellencs participen a la manifestació per aturar el nou polígon industrial de Can Bages». Vilaweb. Partal, Maresma & Associats, S.L., 21 d'octubre de 2008. [Consulta: 8 maig 2012].
  47. «SECTOR D'ACTIVITAT ECONÒMICA DE CAN BAGES (CASTELLAR DEL VALLÈS)». SCOT. Societat Catalana d'Ordenació del Territori, 31 de desembre de 2008. [Consulta: 8 maig 2012].
  48. «Aboquen uralita al torrent de Can Bages». Avui +. Hermes Comunicacions SA, 14 de juny del 2010. [Consulta: 8 maig 2012].
  49. «Gasoducte Martorell-Figueres». Observatori de Projectes i Debats Territorials de Catalunya. Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, 31 de desembre 2012. [Consulta: 23/2/2013].
  50. «Una trentena d'entitats de Castellar i Sabadell promou aquest diumenge una excursió per Colobrers per conèixer el traçat del gasoducte». L'Actual de Castellar del Vallès. Ajuntament de Castellar del Vallès, 10 de gener de 2012. [Consulta: 8 maig 2012].
  51. «Expedient EC08000101 ASSISTÈNCIA TÈCNICA A LA DIRECCIÓ DE LES OBRES DE LA CONNEXIÓ DE CASTELLAR DEL VALLÈS AL SISTEMA TER-LLOBREGAT». Aigües Ter Llobregat, 1/04/2008. [Consulta: 16/5/2012].
  52. Vergés i Mirassó, Mn. Antoni. Història de Castellar del Vallès: segons el seu manuscrit del 1872, guardat a l'arxiu parroquial de Castellar i fins ara inèdit. Barcelona: Editorial Montblanc-Martin, 1974. 
  53. «Les urbanitzacions de Castellar estan pendents de diverses remodelacions». El Punt Avui. Grup Hermes, 05/06/09. [Consulta: 15/9/2011].
  54. «La carretera entre Sentmenat i Castellar del Vallès queda tallada durant un mes». 3cat24. CCRTV Interactiva, 09/11/2006. [Consulta: 15/9/2011].
  55. «Mapes de carreteres de Catalunya. Àrea de Barcelona». Direcció General de Trànsit. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 14/9/2011].
  56. 56,0 56,1 «La consellera Tura inaugura el centre de coneixement El Mirador de Castellar». Avui+. Grup Hermes, 3/7/2010. [Consulta: 29/7/2011].
  57. «Castellar reformarà la plaça de Catalunya per fer-la més atractiva». El Punt Avui. Grup Hermes, 07/04/09. [Consulta: 14/9/2011].
  58. «Els jocs infantils de la plaça d'Europa i de la Masia de Can Carner, escollits pels nens residents». El Punt Avui. Grup Hermes, 03/11/09. [Consulta: 15/9/2011].
  59. 59,0 59,1 «L'Espai Tolrà de Castellar ja és la seu de les noves dependències de l'Ajuntament». El Punt Avui. Grup Hermes, 02/12/09. [Consulta: 15/9/2011].
  60. «Google Maps». Google Maps. Google. [Consulta: 15/9/2011].
  61. 61,0 61,1 «El Departament de Salut tancarà tres Centres d'Atenció Primària de Sabadell durant l'estiu». radiosabadell.fm. Ràdio Sabadell. [Consulta: 18/7/2011].
  62. 62,0 62,1 «La empresa que gestione El Coral deberá ampliar la guardería.» (en castellà). Diari de Sabadell, 25/2/2011. [Consulta: 28/8/2011].
  63. 63,0 63,1 «RESOLUCIÓ ENS/625/2011, de 3 de març, per la qual es fa pública la relació de vacants provisionals corresponents a la convocatòria de concurs de trasllats d'àmbit estatal adreçada al personal funcionari i en pràctiques del cos de mestres per tal de proveir llocs de treball vacants en escoles, en instituts i instituts-Escola corresponents als dos primers cursos de l'ESO i en centres de formació de persones adultes» (diari). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Departament de Presidència [Barcelona], 5835, 11/3/2011, pàg. 15002 [Consulta: 9 setembre 2011].
  64. «Transport i mobilitat». Ajuntament de Castellar del Vallès. [Consulta: 15/9/2011].
  65. 65,0 65,1 «Pliego de condiciones de la denominación de origen protegida Mongeta del Ganxet» (en castellà). Generalitat de Catalunya, desembre de 2010. [Consulta: 18/7/2011].
  66. 66,0 66,1 Pere Tàpies. La mongeta del ganxet, amb Ramon Casamada, de l'agrobotiga Can Casamada (Castellar del Vallès) [podcast]. Catalunya Ràdio. CCRTV Interactiva (12/02/2011). [Consulta: 25/5/2011].
  67. Navas, Manuel. «Marquesat de Sant Esteve de Castellar.». Revista Plaça Vella [Castellar del Vallès], 48. ISSN: 1130-8265 [Consulta: 18/7/2011].
  68. «Sector d'activitat econòmica de Can Bages (Castellar del Vallès)». Territori. Observatori de projectes i debats territorials de Catalunya, 31/12/2008. [Consulta: 19/7/2011].
  69. «Castellar del Vallès». Consorci d'Ocupació del Vallès. [Consulta: 19/7/2011].
  70. «Sony vende su almacén de Castellar y externaliza los servicios logísticos». Lavanguardia.cat. La Vanguardia Ediciones S.L., 18/03/2010. [Consulta: 19/7/2011].
  71. «Un incendi provoca una fuita de 250 tones de vidre en una fàbrica de Castellar del Vallès». 3cat24. CCRTV Interactiva, 12/02/2007. [Consulta: 19/7/2011].
  72. Herreros, Francisco; Aznar, José Luis. «Relación de las principales marcas». A: Historia del motociclismo en España (en castellà). Barcelona: RACC & Hipòtesi Edi-Balmes Edició SL, 1998, p. 309. ISBN 84-920886-5-6. 
  73. 73,0 73,1 «Un Sant Josep perfecte». Avui+.cat. . Grup Hermes., 20/03/2009. [Consulta: 19/7/2011].
  74. 74,0 74,1 «Torre Balada (Castellar del Vallès - Vallès Occidental)». Guia del Patrimoni històric i artístic dels municipis catalans. Pobles de Catalunya. [Consulta: 7/9/2011].
  75. «Castellar, Sentmenat i Sant Llorenç estudien mancomunar serveis». El Punt Avui. Grup Hermes, 29/06/11. [Consulta: 18/9/2011].
  76. «La meitat de la Ronda Oest, que entrarà en funcionament el 2011, ja està construïda». asabadell.cat. Grup Canal Català, 08/09/2010. [Consulta: 30/8/2011].
  77. 77,0 77,1 «Manifest per l'arribada del tren a Castellar del Vallès». Plataforma Tren Castellar Centre. [Consulta: 19/7/2011].
  78. «El perllongament dels FGC de Sabadell a Castellar del Vallès començarà el 2010». directe!cat. Catmèdia Global, 5/2/2008. [Consulta: 19/7/2011].
  79. «Los Ferrocarriles de la Generalitat llegarán a Castellar del Vallès en 2020» (en castellà). elpais.com. PRISA, 16/3/2010.
  80. «RESOLUCIÓ TES/815/2012, de 27 de març, per la qual es fa públic l'Acord d'aplicació del tràmit d'avaluació d'impacte ambiental del Projecte de perllongament de la línia d'FGC a Castellar del Vallès (clau IA-TF-08249), al terme municipal de Castellar del Vallès.» (diari). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Departament de Presidència [Barcelona], 6124, 9/5/2012, pàg. 23808 [Consulta: 5 setembre 2012].
  81. «Neix a Tren Castellar Centre una plataforma ciutadana per fer arribar el tren al centre de Castellar». Ràdio Sabadell, 12/04/2009. [Consulta: 9 maig 2012].
  82. «Neix l'entitat Via Vallès amb l'objectiu de proposar un nou Pla Director Urbanístic pels dos vallesos». 3cat24.cat, 14/5/2009. [Consulta: 15/1/2012].
  83. 83,0 83,1 83,2 Arderius Casanovas, Josep; Montes, Ramon. 75 anys de l'Obra Social Benèfica (1928-2003). Fundació Obra Social Benèfica, 2006. 
  84. «Fundació Privada Obra Social Benèfica de Castellar del Vallès». Consorci de Salut i Social de Catalunya. [Consulta: 13 de desembre de 2011].
  85. Josep Arderius Casanovas. La Fundació Obra Social Benèfica de Castellar del Vallès [podcast]. http://www.archivodelaexperiencia.es. Ministerio de Indústria, Turismo y Comercio [Consulta: 23/1/2013].
  86. «L'oferta formativa del primer trimestre s'acosta a la del 2009». Avui+. Grup Hermes, 11/2/2011. [Consulta: 26/9/2011].
  87. «L'edifici pantalla de la Plaça Major de Castellar desferma la polèmica entre el Govern i l'oposició». Ràdio Sabadell, 5/2/2007. [Consulta: 29/7/2011].
  88. «Els ciutadans de Castellar del Vallès decideixen reduir les dimensions de l'edifici de la Plaça Major». 3cat24.cat, 01/10/2007.
  89. «El centre d'innovació de Castellar s'obrirà a la primavera». La malla.cat. Xarxa Audiovisual Local, 27/01/2010. [Consulta: 29/7/2011].
  90. «El Mirador de Castellar s'inaugura i s'ha de convertir en un dels principals equipaments del municipi». Ràdio Sabadell, 2/7/2010. [Consulta: 2/8/2011].
  91. «La gestión privada del Mirador de Castellar finaliza al terminarse la ayuda del Plan Avanza 2» (en castellà). Diari de Sabadell, 2/8/2011. [Consulta: 2/8/2011].
  92. Perich i Vidal, Gemma. La Cort del batlle de Castellar (cúria senyorial): segona meitat s. XV - primera meitat del s. XVIII. Castellar del Vallès: Novotipo, 1989. 
  93. «Información Regional» (en castellà). La Vanguardia, 29/4/1927. [Consulta: 1/9/2011].
  94. «Los nuevos ayuntamientos de Cataluña» (en castellà). La Vanguardia, 16/1/1934. [Consulta: 1/9/2011].
  95. «Lluís Maria Corominas deixa l'alcaldia de Castellar del Vallès després de dotze anys». 3cat24. CCRTV Interactiva, 21/6/2004. [Consulta: 2/9/2011].
  96. «L'Altraveu es planteja si presentar-se com a partit a Castellar». Diari de Sabadell, 18/11/2010. [Consulta: 3/9/2011].
  97. «Els municipis de la comarca han celebrat sense incidències els seus Plens de Constitució». Ràdio Sabadell, 11/6/2011. [Consulta: 3/9/2011].
  98. «Resultats provisionals, Castellar del Vallès». Ministeri de l'Interior, 22/5/2011. [Consulta: 22/5/2011].
  99. «Resultados Elecciones Municipales 2011» (en castellà). Lainformacion.com. [Consulta: 20/3/2013].
  100. «Resultados Elecciones Municipales 2007» (en castellà). Lainformacion.com. [Consulta: 21/7/2011].
  101. «Resultados Elecciones Municipales 2003» (en castellà). Lainformacion.com. [Consulta: 21/7/2011].
  102. «Resultados Elecciones Municipales 1999» (en castellà). Lainformacion.com. [Consulta: 21/7/2011].
  103. «Resultados Elecciones Municipales 1995» (en castellà). Lainformacion.com. [Consulta: 21/7/2011].
  104. «Resultados Elecciones Municipales 1991» (en castellà). Lainformacion.com. [Consulta: 21/7/2011].
  105. «Resultados Elecciones Municipales 1987» (en castellà). Lainformacion.com. [Consulta: 21/7/2011].
  106. «INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE CASTELLAR DEL VALLÈS». Diputació de Barcelona. [Consulta: 9/11/2011]. Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  107. Prat Paz, Esteve. L'art castellarenc: arts plàstiques i visuals: del neolític als temps presents. Castellar del Vallès: Arxiu d'Història de Castellar, 1992. ISBN 8460412970. 
  108. Alcoy, Rosa. «El retaule gòtic de Castellar del Vallès. Sant Esteve i els jueus». Revista Plaça Vella [Castellar del Vallès], 26, 1989. ISSN: 1130-8265.
  109. «ESGLÉSIA DE SANT ESTEVE (Castellar del Vallès - Vallès Occidental)». poblesdecatalunya.com. [Consulta: 3/9/2011].
  110. «Església de Sant Feliu del Racó (Castellar del Vallès - Vallès Occidental)». poblesdecatalunya.com. [Consulta: 7/9/2011].
  111. «Església de Sant Esteve de Castellar Vell (Castellar del Vallès - Vallès Occidental)». poblesdecatalunya.com. [Consulta: 5/9/2011].
  112. «El grup Manel actua aquesta nit a Castellar com un dels plats forts de les Nits d'Estiu del municipi». Radio Sabadell 94.6, 3/7/2009. [Consulta: 30/8/2011].
  113. «El Palau Tolrà (Ajuntament) (Castellar del Vallès - Vallès Occidental)». Guia del Patrimoni històric i artístic dels municipis catalans. Pobles de Catalunya. [Consulta: 30/8/2011].
  114. Salvany i Blanch, Josep. Pati interior del castell de Castellar del Vallès [Biblioteca de Catalunya], 2006.
  115. «Unes quaranta persones segueixen al Castell de Clasquerí el Congrés d'Història de Castellar del Vallès». Ràdio Sabadell, 10/03/2007. [Consulta: 15/7/2011].
  116. «TV3 estrena la nova sèrie sobre la història d'Ermessenda». Regió 7, 21/3/2011. [Consulta: 4/4/2011].
  117. 117,0 117,1 «Anuari estadístic de Catalunya: Béns culturals d'interès nacional». Institut d'Estadística de Catalunya, 7/9/2011. [Consulta: 25/7/2011].
  118. Casas i Homs, Josep Maria. El Castell de Castellar l'any 1388 - Transcripció i estudi d'un inventari. Sabadell: Fundació bosch i Cardellach, 1970. 
  119. «Capella de la Mare de Déu de Montserrat (Castellar del Vallès - Vallès Occidental)». poblesdecatalunya.com. [Consulta: 7/9/2011].
  120. «Ermita de Sant Pere d'Ullastre i Can Santpere (Castellar del Vallès - Vallès Occidental)». Guia del Patrimoni històric i artístic dels municipis catalans. Pobles de Catalunya. [Consulta: 30/8/2011].
  121. «Pont vell». Ajuntament de Castellar del Vallès. [Consulta: 30/8/2011].
  122. «El Puig de la Creu (Sentmenat - Vallès Occidental)». Guia del Patrimoni històric i artístic dels municipis catalans. Pobles de Catalunya. [Consulta: 30/8/2011].
  123. «Ermita de la Mare de Déu de les Arenes (Castellar del Vallès - Vallès Occidental)». Guia del Patrimoni històric i artístic dels municipis catalans. Pobles de Catalunya. [Consulta: 31/8/2011].
  124. El Romànic proper. Santa Maria de les Arenes. Enregistrament en DVD sota la direcció Tècnica de Joan Vives Castells. Castellar del Vallès, 2011.
  125. AADD. Museus i Centres de Patrimoni Cultural a Catalunya. Barcelona: Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya, 2010, p. 49. ISBN 84-393-5437-1. 
  126. «Can Turuguet (Castellar del Vallès - Vallès Occidental)». Guia del Patrimoni històric i artístic dels municipis catalans. Pobles de Catalunya. [Consulta: 5/9/2011].
  127. «Un accèssit per Can Turuguet, el Viena de Castellar». Diari de Sabadell, 4/12/2007. [Consulta: 3/9/2011].
  128. E. Costa.. «INVENTARI DEL PATRIMONI HISTÒRIC, ARQUITECTÒNIC I AMBIENTAL DE CASTELLAR DEL VALLÈS 2008-2010». DIBA.cat. DIPUTACIÓ DE BARCELONA [Barcelona] [Consulta: 11 juliol 2014].
  129. «Relació dels jutges de pau de Castellar del Vallès». Plaça Vella : publicació de l'Arxiu d'Història de Castellar del Vallès. Arxiu d'història de Castellar del Vallès [Castellar del Vallès], 29, abril 1990, pàg. 47 [Consulta: 15 juliol 2014].
  130. Coll i Riera, Joan-Manuel. «Estudi d'una casa urbana del segle XVII: Cal Calissó (Castellar del Vallès, Vallès Occidental)». Recerca : revista d'història i ciències socials i humanes de l'Arxiu Municipal de Castellar del Vallès. Arxiu Municipal de Castellar del Vallès [Castellar del Vallès], desembre 2004, pàg. 338-342 [Consulta: 10 juliol 2014].
  131. 131,0 131,1 Fernandez, Alfonso. «Unes nou mil persones han visitat els pessebres de la tretzena biennal a Castellar». Diari de Sabadell, 19/1/2011 [Consulta: 26/7/2011].
  132. «La Comarca celebra el Carnestoltes». Diari de Sabadell, 16/2/2007 [Consulta: 26/7/2011].
  133. «La Rua de Carnaval bat el seu rècord de participació amb més de 1.200 inscrits». VallèsActual, 23/2/2009. [Consulta: 26/7/2011].
  134. «Aplec de Castellar Vell». Consorci de Turisme del Vallès Occidental. [Consulta: 7/9/2011].
  135. «L'Associació de Comerciants de Castellar organitza per al 5 de setembre la quarta Fira d'Estiu». 3cat24. CCRTV Interactiva, 24/8/2004. [Consulta: 26/7/2011].
  136. 136,0 136,1 «Castellar rebaixa el pressupost de la festa major entre un 25% i un 30%». El Punt. Grup Hermes, 10/06/10. [Consulta: 26/7/2011].
  137. «La Troba Kung-Fú és el plat fort de la Festa Major de Castellar». Ràdio Sabadell, 6/9/2011. [Consulta: 15/1/2012].
  138. «Normativa de la Cursa de Trastos». Ajuntament de Castellar del Vallès.Noia 64 mimetypes pdf.pngPDF
  139. «La Festa Major de Castellar tanca amb èxit de participació». asabadell.cat. MEDIACAT'06, S.L., 15/09/2009. [Consulta: 28/7/2011].
  140. «Castellar comença la seva Festa Major donat molta importància a les activitats dels veïns al carrer». Ràdio Sabadell, 7/9/2007. [Consulta: 15/1/2012].
  141. «Castellar del Vallès organitza l'onzena mostra d'oficis artesans». 324.cat. CCRTV, 09/11/2006. [Consulta: 22/11/2012].
  142. «Setmana del Pallasso a Castellar del Vallès». festacatalunya.cat. [Consulta: 20/7/2011].
  143. «Setmana del Pallasso de Castellar del Vallès - del 23 de abril al 2 de mayo (Barcelona)» (en castellà). Revista de las artes circenses. Zirkolika., 23/4/2010. [Consulta: 20/7/2011].
  144. «Setmana del Pallasso a Castellar del Vallès». ICAT FM. CCRTV Interactiva. [Consulta: 20/7/11].
  145. «Setmana del Pallasso a Castellar del Vallès». Descobrir. Sàpiens Publicacions. [Consulta: 20/7/11].
  146. «Setmana del Pallasso». Revista de las artes circenses. TurismeVallèsOccidental. [Consulta: 20/7/2011].
  147. «La Setmana del Pallasso de Castellar prioritza la qualitat dels espectacles en l'edició que comença divendres». El Punt, 21/4/2010. [Consulta: 31/1/2011].
  148. «Setmana del riure a Castellar». El Periódico, 19/3/2009. [Consulta: 31/1/2011].
  149. 149,0 149,1 149,2 149,3 «Una semana de cine en Castellar del Vallès» (en castellà). La Vanguardia. Grup Godó, 20/02/2013. [Consulta: 20/1/2014].
  150. 150,0 150,1 «Castellar porta a l'Espai Tolrà vuit films de caràcter social en la primera mostra de cinema Bram!?». L'Actual.cat. Ajuntament de Castellar del Vallès, 21/02/2011. [Consulta: 20/7/2011].
  151. «Castellar porta a l'Espai Tolrà vuit films de caràcter social en la primera mostra de cinema Bram!?». Ràdio Sabadell 94.6. Ajuntament de Sabadell. [Consulta: 20/7/2011].
  152. «El Bram! posa el punt final amb 1.100 espectadors i 'Corazones Rebeldes' com a film millor valorat». Radio Sabadell 94.6FM. Ajuntament de Sabadell, 20/04/2009. [Consulta: 21/7/2011].
  153. «El director de 'La voz dormida' es mostra "molt feliç" pel premi aconseguit al BRAM!». L'Actual.cat. Ajuntament de Castellar del Vallès, 28/2/2012. [Consulta: 29/2/2012].
  154. «Un BRAM! de rècord amb 2.100 espectadors». L'Actual.cat. Ajuntament de Castellar del Vallès, 25/2/2012. [Consulta: 20/1/2014].
  155. «Prop de 2.300 espectadors al BRAM! 2014». L'actual.cat. Ajuntament de Castellar del Vallès, 24 de febrer de 2014 [Consulta: 6 de març de 2014].
  156. «MOSTRA DE PESSEBRES VIVENTS DE CATALUNYA (Sant Feliu del Racó)». El Poble Espanyol. Ajuntament de Barcelona. [Consulta: 20/1/2014].
  157. «'Mongetes del ganxet'» (en castellà). El País. Grupo PRISA, 9/8/2005. [Consulta: 4/8/2011].
  158. 158,0 158,1 «RESOLUCIÓ AAR/1341/2007, de 23 d'abril, per la qual s'adopta decisió favorable a la sol·licitud d'inscripció de la Denominació d'Origen Protegida Mongeta del Ganxet Vallès-Maresme o Fesol del Ganxet Vallès-Maresme o Judía del Ganxet Vallès-Maresme.» (diari). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Departament de Presidència [Barcelona], 4880, 10/5/2007, pàg. 16124 [Consulta: 8 abril 2011].
  159. «ORDRE AAR/221/2008, de 7 de maig, per la qual s'aprova el Reglament de la Denominació d'Origen Protegida Mongeta del Ganxet Vallès-Maresme o Fesol del Ganxet Vallès-Maresme» (Diari). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Departament de la presidència [Barcelona], 5132, 16/5/2008, pàg. 37677 [Consulta: 8 abril 2011].
  160. «El Espai Tolrà se convierte en el escaparate de la oferta culinaria de Castellar» (en castellà). Diari de Sabadell, 15/11/2011. [Consulta: 4/8/2011].
  161. 161,0 161,1 «Dossier Castellar com a ciutat del Bàsquet Català». Federació Catalana de Bàsquet, 2007. [Consulta: 22/7/2011].
  162. Toni bou. + motor [podcast]. http://www.tv3.cat/videos. Televisió de Catalunya (06/05/2008). [Consulta: 29/8/2011].
  163. 163,0 163,1 «Dani Pedrosa celebra a Castellar del Vallès el segon títol mundial de 250 cc». 3cat24. CCRTV Interactiva, 25/10/2005. [Consulta: 22/7/2011].
  164. 164,0 164,1 «Carmelo Morales torna al mundial de moto 2». Avui +. Grup Hermes, 27/5/2011. [Consulta: 22/7/2011].
  165. «Jerez: Maverick Viñales i Carmelo Morales es proclamen Campions d'Espanya». Circuit de valencia.com. Circuit de la Comunitat Valenciana Ricardo Tormo, 21/11/2010. [Consulta: 22/7/2011].
  166. «El Centenari de la UE Castellar comença amb una sortida al Puig de la Creu». Diari de Sabadell, 25/10/2005. [Consulta: 1/6/2011].
  167. «Un club amb molta visió de futur». El Mundo Deportivo, 5/2/2008. [Consulta: 22/7/2011].
  168. «COPA CATALANA DE XOUS A CASTELLAR DEL VALLÈS». Federació Catalana de Patinatge, 8/3/2010. [Consulta: 4/8/2011].
  169. «Comienza la construcción del tercer pabellón deportivo de Castellar del Vallès (Barcelona)» (en castellà). Actualidad24horas.com. [Consulta: 4/8/2011].
  170. «RELACIÓ DE CLUBS AFILIATS A LA FCA». Federació Catalana d'Atletisme. [Consulta: 6/9/2011].
  171. «El C.H. Caldes Campeón de España Alevín» (en castellà). Real Federación Española de de Patinaje, 16/5/2010. [Consulta: 26/7/2011].
  172. «CASTELLAR, FS.». Federació Catalana de Futbol. [Consulta: 28/7/2011].
  173. «CASTELLAR 04 ATHLETIC CLUB FS». Federació Catalana de Futbol. [Consulta: 26/7/2011].
  174. «[escacs.entitatscastellar.ca Club d'Escacs Castellar]». Web d'entitats de Castellar. Ajuntament de Castellar del Vallès. [Consulta: 8 juliol 2014].
  175. «La premsa comarcal homenatja el setmanari Forja a Castellar del Vallès». 3cat24. CCRTV Interactiva, 14/3/2009. [Consulta: 18/6/2011].
  176. «La Forja». Premsa Comarcal. Associació Catalana de Premsa Comarcal. [Consulta: 28/7/2011].
  177. «Ràdio Castellar iniciarà els seus actes de celebració dels seus 25 anys amb una programació especial de dotze hores en directe». 3cat24. CCRTV Interactiva, 23/06/2006. [Consulta: 28/7/2011].
  178. «ONESCAT, curs de català inicial per Ràdio Castellar». Consorci per a la Normalització Lingüística, 1/10/2010. [Consulta: 28/7/2011].
  179. «Ràdios Locals». Federació de ràdios locals de Catalunya, 1/10/2010. [Consulta: 28/7/2011].
  180. «Ràdio Castellar consolida una audiència fidel». asabadell.cat. MEDIACAT'06, S.L., 29/06/2009. [Consulta: 28/7/2011].
  181. «Castellar del Vallès estrena 'L'Actual', un setmanari gratuït d'informació local». 324.cat. CCRTV interactiva, 14/2/2008. [Consulta: 18/7/2011].
  182. «Castellar ja compta amb un nou mitjà: Lactual.cat». Lactual.cat. Ajuntament de Castellar del Vallès, 19/10/2010. [Consulta: 25/7/2011].
  183. 183,0 183,1 «Presentació de l'Associació Catalana de Premsa Gratuita i Mitjans Digitals». Associació Catalana de Premsa Gratuita. [Consulta: 15/1/2012].
  184. «Neix Castellar Televisió». L'Actual. Ajuntament de Castellar del Vallès, 21/11/2012. [Consulta: 21/11/2012].
  185. «Ministeri de l'Interior d'Espanya - Llistat de partits». Ministerio de Interior. [Consulta: 10/12/2011].
  186. «L'Altraveu elabora un programa participatiu». El Punt Avui. Grup Hermes, 8/3/2011. [Consulta: 10/12/2011].
  187. «400 persones de tota la comarca participen a la Bicicletada». L'Actual.cat. Ajuntament de Castellar del Vallès, 11/7/2011. [Consulta: 10/12/2011].
  188. «L'Altraveu es planteja si presentar-se com a partit a Castellar». Diari de Sabadell, 18/11/2010. [Consulta: 3/9/2011].
  189. «Creus de Sant Jordi 2012.». gencat.cat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 28/7/2011].
  190. «Els diables de Castellar presenten Les Espurnes, la seva colla infantil». Diari de Sabadell, 15/11/2011. [Consulta: 28/7/2011].
  191. «L'Esbart Teatral de Castellar rep la Creu de Sant Jordi per la seva tasca cultural». Diari de Sabadell, 15/11/2011. [Consulta: 28/7/2011].
  192. Gisbert i Ramon, Alfons. «Breu història dels Bombers a Castellar (1960-1989)». Plaça Vella [Castellar del Vallès], 30, Setembre 1990.
  193. «Els Bombers Voluntaris de Castellar realitzen més de 600 sortides l'any 2009». asabadell.cat. GRUP CANAL CATALÀ, 18/02/2010.
  194. «Maxurca del Ball de Gitanes de Castellar del Vallès». Associació d'acordionistes dels Països Catalans. [Consulta: 24/10/2011].
  195. «Carnaval i Ball de Gitanes». festes.org. Rebombori Digital. [Consulta: 30/8/2011].
  196. «Ball de Bastons al Consorci de Turisme del Vallès Occidental». Consell Comarcal del Vallès Occidental. [Consulta: 31/8/2011].
  197. «La peña más antigua a punto de celebrar su 50 aniversario» (en castellà). El Mundo Deportivo. Grup Godó, 28/8/2001. [Consulta: 31/8/2011].
  198. «Fiesta Blanquiazul» (en castellà). El Mundo Deportivo. Grup Godó, 30/5/2011. [Consulta: 31/8/2011].
  199. «RESOLUCIÓ ENS/625/2011, de 3 de març, per la qual es fa pública la relació de vacants provisionals corresponents a la convocatòria de concurs de trasllats d'àmbit estatal adreçada al personal funcionari i en pràctiques del cos de mestres per tal de proveir llocs de treball vacants en escoles, en instituts i instituts-Escola corresponents als dos primers cursos de l'ESO i en centres de formació de persones adultes» (diari). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Departament de Presidència [Barcelona], 5835, 14/9/2005, pàg. 28062 [Consulta: 9 setembre 2011].
  200. «RESOLUCIÓ EDU/726/2010, de 15 de març, per la qual s'atorguen subvencions a les corporacions locals titulars d'escoles de música i de dansa per als cursos 2008-2009 i 2009-2010.» (diari). Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya. Departament de Presidència [Barcelona], 5835, 22/3/2010, pàg. 22046 [Consulta: 9 setembre 2011].
  201. «Directori de la Federació Catalana d'Escoltisme i Guiatge 2011 BCN». Federació Catalana d'escoltisme i Guiatge. [Consulta: 29/8/2011].
  202. Martínez, Miguel Angel; Perez, Mª Angeles. «Famílias Catalanas en las instituciones de la España moderna». A: Universitat de Bordeus. La pluma, la mitra y la espada: estudios de historia institucional en la Edad Moderna (en castellà). Madrid: Marcial Pons Ediciones de Historia, 2000, p. 241-254. ISBN 84-95379-08-2. 
  203. «Sabadell ja compta amb la nova plaça de Josep Germà, que va ser alcalde de la ciutat, a més de mecenes de la cultura i l'esport i exitós licorer». Web Ajuntament de Sabadell, 18/03/2011. [Consulta: 6/11/2011].
  204. «Castellar del Vallès». L'Enciclopèdia.cat. Barcelona: Grup Enciclopèdia Catalana.
  205. «¿Quién es Lluís Maria Corominas?» (en castellà). El País. Grupo PRISA, 17/1/2000. [Consulta: 6/11/2011].
  206. 206,0 206,1 Feliu, Joan. «La Parròquia de Sant Feliu del Racó». Plaça Vella [Castellar del Vallès], núm. 5, abril de 1982, pàg. 5-7.
  207. «Vuit relats de poble». El Punt Avui. Grup Hermes, 17/12/2010. [Consulta: 6/11/2011].
  208. «Jordi Rubio no aconsegueix passar la primera eliminatòria de Mister España». L'Actual. Ajuntament de Castellar del Vallès, 27/11/2011. [Consulta: 3/12/2011].
  209. MERCADER, ALBERT. «El cava sedueix Gisela Pou». El Punt Avui. Grup Hermes, 22 setembre 2011 [Consulta: 10 juliol 2014].
  210. «Creus i Muñoz, Miquel». Qui és qui de les lletres catalanes. Departament de Cultura de la Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6/11/2011].
  211. «L'Entrevista:Cristina Buenafuentes». L'Actual. Ajuntament de Castellar del Vallès, 2/7/2010. [Consulta: 6/11/2011].
  212. «Jose Gibert recibe la medalla de la villa de Castellar del Valles en el tercer aniversario de su fallecimiento» (en castellà). Andalucía información. Grupo Publicaciones del Sur. [Consulta: 6/11/2011].
  213. «Guanyadors del Premi Ciutat d'Olot». Ajuntament d'Olot. [Consulta: 6/11/2011].
  214. «Martín Toval fue el único diputado socialista andaluz del Parlament que catalanizó su nombre» (en castellà). ABC. ABC Periódico electrónico, 26/4/1995. [Consulta: 6/11/2011].
  215. «Montserrat Gatell Pérez». Gencat.cat. Generalitat de Catalunya. [Consulta: 6/11/2011].
  216. «L'Hospital de Bellvitge implanta amb èxit un cor artificial que permet al pacient fer una vida normal». 324.cat. Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals, 22 de febrer de 2012. [Consulta: 22/2/2012].
  217. 217,0 217,1 «“Marco i sóc a casa, no puc demanar més”». L'Actual. Ajuntament de Castellar del Vallès, 21/10/2011. [Consulta: 6/11/2011].
  218. «Coup de coeur: ALAN ROVIRA 7 ans et du talent» (en francès). Trial Inside. Trial Inside - Le magazine du VTT Trial, Bike Trial, Vélo Trial. Infos, News, Photos, Vidéos Trial BIke, 3/5/2010. [Consulta: 6/11/2011].
  219. 219,0 219,1 219,2 «Municipis agermanats». Territori. Ajuntament de Castellar del Vallès. [Consulta: 20/7/2011].
  220. «Carcassonne Castellar del Vallès investit l'esplanade du Conservatoires» (en francès). LaDepeche. Rugbyrama.fr, 11/04/2011. [Consulta: 18/6/2011].

Enllaços externs[modifica | modifica el codi]