Castelldefels
De Viquipèdia
| Localització | |||
|
|||
| Municipi del Baix Llobregat | |||
 |
|||
| Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca |
Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Baix Llobregat |
||
| Gentilici | Castelldefelenc, castelldefelenca | ||
| Superfície | 12,87 km² | ||
| Altitud | 3 m | ||
| Població (2007) • Densitat |
58.955 hab. 4.580,81 hab/km² |
||
| Coordenades | 41° 16′ 47″ N 1° 58′ 36″ E | ||
| Sistema polític Entitats de població |
1 |
||
| Agermanament | La Habana Vieja (Cuba) Lormont (França) |
||
Castelldefels és un municipi de la comarca del Baix Llobregat. La seva població és de 58.955 habitants (2007).
Les primeres mencions de la ciutat es realitzen amb el nom de Castrum Felix. Una forma romanitzada, Castello de Feles, servirà com a llavor pel nom actual de la població.
Castelldefels va ser en principi una població formada per una sèrie de masies disperses. Fins el segle XX no va tenir una autèntica estructura urbana. Amb el desenvolupament econòmic de la ciutat de Barcelona, Castelldefels es va convertir en un lloc d'estiueig de molts barcelonins a mitjans dels anys 1950. El 1957 hi havia més de 40 urbanitzacions en construcció.
Taula de continguts |
[edita] Història de Castelldefels
[edita] Prehistòria i antiguitat
A Castelldefels no es compta de moment amb restes molt antics de presència humana, però si molt a prop. L’agost del 2005 es van trobar eines de pedra del Paleolític inferior al Parc de Vallparadís (Terrassa, Barcelona) d’un milió d’anys d’antiguitat aproximadament . Una troballa més propera és la mandíbula de la Cova del Gegant (Sitges, Barcelona) que te entre 100.000 i 40.000 anys, recuperada el 1952, però no identificada com a pertanyent a l’Homo neandertalensis fins l’any 2001.
El que si s’ha trobat són restes de fauna pleistocènica. Dos són els jaciments importants. Coneguda des de temps immemorial és la Cova Fumada, situada al límit entre Castelldefels i Les Botigues, cavitat explorada pel seu propietari al començament dels anys 1960, on s’han trobat restes animals i s’ha pogut confirmar haver estat habitada diverses vegades per grups humans des del Paleolític Mitjà (100.000 – 30.000 a.C.). L’altre jaciment és la pedrera de Ca n’Aymerich, que es troba en estudi des de l’octubre de 2002, malgrat que ja havia estat identificat des de finals de segle XIX. Aquí s’han trobat importants restes de fauna de fa 500.000 anys (rinoceronts, felins, cèrvids, tortugues) i dos fragments de sílex que, de confirmar-se, situarien la presència humana a Castelldefels al voltant dels 100.000 anys d’antiguitat.
També s’han trobat a Castelldefels restes de l’Edat del Bronze (2.000 – 800 a.C.). Es te constància de la presència d’un grup humà que va viure a prop de l’actual Can Baixeres.
Amb el desenvolupament de la cultura ibèrica, ens troben diferents assentaments a llocs estratègics com són la Muntanyeta i els turons del Castell, de Cal Tiesso, de la Torre Barona i de la Serra d’en Llopart. Les excavacions realitzades entre 1989-1995 al turó del Castell, mostren dues etapes de construccions ibèriques entre els segles III i II a.C., malgrat que s’han trobat ceràmiques que indicarien l’ocupació des del segle IV, coincidint amb la datació del poblat ibèric del turó del Calamot (Gavà, Barcelona). Aquest poblat possiblement controlava una petita rada situada a peu del turó. Els ocupants d’aquests assentaments eren ibers laietans, establerts des del Maresme fins a una part del Baix Llobregat.
Amb l’arribada del romans, el poblat ibèric fou transformat en una vil·la romana, dedicada a l’explotació agrària amb el cultiu predominant de la vinya. El vi produït s’envasava en àmfores, que podien ser produïdes als forns de Gavà o Sant Boi de Llobregat. Coneixem el nom d’un dels seus propietaris per una inscripció que es conserva a la capella del Castell, Gaius Trocina Synecdemus.
La línia de costa es trobava molt a prop d’allò que avui és l’avinguda Constitució (carretera simbolitzada com a C-245 de Barcelona a Santa Creu de Calafell) i constituïa un port natural molt adient per les naus romanes que es dedicaven al comerç. És molt probable l’existència d’aquest port comercial entre els termes de Gavà i Castelldefels ja des del segle IV a.C. per les troballes que s’han fet sota la sorra, com a mínim nou jaciments: gran nombre d’àmfores, lingots de plom, àncores, teules i vaixells.
L’activitat d’aquest port va decaure des del segle II d.C. i així continuà fins a la caiguda de l’Imperi Romà al segle V d.C. La causa pot ser les noves sorres aportades pel Llobregat dificultessin la navegació o la crisi de l’estat romà que portà a una ruralització de l’economia i la societat. Aquesta tendència darrera portà a l’abandó de les vil·les al Baix Llobregat i el retorn a les coves.
[edita] Edat Mitjana
Hi ha un buit important d’informació fins al segle X. Durant aquest temps es produeix el domini dels visigots, seguida de la conquesta musulmana. Després de la conquesta de Barcelona el 801 pels francs, el riu Llobregat i el massís del Garraf eren dos punts estratègics en la defensa de la ciutat. I aquí troben l’origen de l’actual nucli de població que avui coneixen com a Castelldefels.
Abans del 966, al territori dins del terme d’Eramprunyà, el comte Miró I de Barcelona donà les terres baixes del delta del Llobregat despoblades i amenaçades pels sarraïns per a la fundació d’un monestir a Castelldefels, conegut com al monestir de Santa Maria, amb possessions a Gavà i Viladecans. El 972 rebé terres a la Sentiu. També rebé terres i possessions de particulars a Begues, Sant Boi i El Prat de Llobregat. Però les ràtzies d’Almansor acabaren amb la prosperitat d’aquest monestir, quedant reduït a Castelldefels i la seva església de Santa Maria. Pel 985, el comte Borrell II de Barcelona sembla que el agregà al monestir de Sant Cugat, un poderós monestir benedictí de Catalunya. Castelldefels era lliure del senyor feudal d’Eramprunyà en ser propietat d’un senyor eclesiàstic tan poderós.
Mentre el nucli de població es consolidava, cap al 1176-1178, l’abat de Sant Cugat decideix infeudar les seves possessions a Castelldefels cedint el seu domini a la família Tició de Gavà a canvi del pagament d’unes quantitats. A aquests els succeeixen els Relat de Guimerà, que des del 1323 comencen a tenir problemes amb la família Marc (o March), propietària del castell d’Eramprunyà i decidits a unificar les seves anteriors possessions. Fins que el 1427 Gispert Relat cedí els seus drets a Castelldefels a Lluís Marc.
A aquesta època, segles XIV i XV, davant l’amenaça de la pirateria musulmana i genovesa, s’inicià la construcció d’un sistema visual de vigilància d’aquests atacs. Es construeix la torre Barona, que juntament amb la de Sant Salvador dels Arenys a l’actual barri de Bellamar, el Castell d’Eramprunyà i altres edificacions distribuïdes per la comarca, donaven l’avís encenen fogueres. D’aquesta època també són les restes més antigues de la fortificació al costat de l’església de Santa Maria, que més endavant donaria lloc al castell de Castelldefels, símbol de la ciutat. (continuarà ...)
[edita] Curiositats
L'abril de 2007, es converteix en la primera platja catalana amb accés wifi a Internet.
[edita] Demografia
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
|
||||||||||||||||||
| 1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.) | ||||||||||||||||||
[edita] Enllaços externs
- Lloc web oficial de l'Ajuntament
- Castelldefels Web, informació des de 1.996
- Patrimoni històric i artístic de Castelldefels
- Informació de la Generalitat de Catalunya
- Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya
 |
Aquest article sobre el Baix Llobregat és un esborrany i possiblement li calgui una expansió substancial o una bona reestructuració del seu contingut. Per això, podeu ajudar la Viquipèdia expandint-lo i millorant la seva qualitat traduint d'altres viquipèdies, posant textos amb el permís de l'autor o extraient-ne informació. |
