Castelldefels

Castelldefels

(En detall) (En detall)
Localització
Municipi del Baix Llobregat
Vista de Castelldefels
Estat • Autonomia • Província • Àmbit funcional • Comarca	Espanya Catalunya Barcelona Metropolità Baix Llobregat
Gentilici	Castelldefelenc, castelldefelenca
Superfície	12,87 km²
Altitud	3 msnm
Població (2011)   • Densitat	63.139 hab. 4.905,91 hab/km²
Coordenades	UTM(ED50) 31T 414300 4570300
Organització Entitats de població • Alcalde:	1 Manuel Reyes (PPC)
Codi territorial	080569
Agermanament	La Habana Vieja (Cuba) Lormont (França)

Castelldefels és una vila i municipi de la comarca del Baix Llobregat. La seva població és de 63.151 habitants (2011).

Les primeres mencions de la ciutat es realitzen amb el nom de Castrum Felix. Una forma romanitzada, Castello de Feels (Castell de Fidels), servirà com a llavor per al nom actual de la població.

Castelldefels va ser en principi una població formada per una sèrie de masies disperses. Fins el segle XX no va tenir una autèntica estructura urbana. Amb el desenvolupament econòmic de la ciutat de Barcelona, Castelldefels es va convertir en un lloc d'estiueig de molts barcelonins a mitjans dels anys 1950. El 1957 hi havia més de 40 urbanitzacions en construcció.

Història de Castelldefels

Prehistòria i antiguitat

A Castelldefels no es compta de moment amb restes molt antigues de presència humana, però si molt a prop. L'agost del 2005 es van trobar eines de pedra del Paleolític inferior al Parc de Vallparadís (Terrassa, Barcelona) d'un milió d'anys d'antiguitat aproximadament. Una troballa més propera és la mandíbula de la Cova del Gegant (Sitges) que te 53.000 anys, recuperada el 1952, però no identificada com a pertanyent a l'Homo neandertalensis fins l'any 2001.

El que si s'ha trobat són restes de fauna pleistocènica i indústria lítica del Paleolític mitjà. Dos són els jaciments importants: coneguda des de temps immemorial és la Cova Fumada, situada al límit entre Castelldefels i Les Botigues, cavitat explorada pel seu propietari al començament dels anys 1960, on s'han trobat restes animals i s'ha pogut confirmar que havia estat habitada diverses vegades per grups humans des del Paleolític Mitjà (100.000 – 30.000 aC). L'altre jaciment és la Cova del Rinoceront de la pedrera de Ca n'Aymerich, que es troba en estudi des de l'octubre de 2002, malgrat que ja havia estat identificat a finals de segle XIX. Aquí s'han trobat importants restes de fauna de fa 300.000 anys (rinoceronts, cèrvids, tortugues) i diversos fragments de sílex que, situarien la presència humana a Castelldefels al voltant dels 85.000 anys d'antiguitat.

També s'han trobat a Castelldefels restes de l'Edat del Bronze (2.000 – 800 aC). Es te constància de la presència d'un grup humà que va viure a prop de l'actual Can Baixeres.

Amb el desenvolupament de la cultura ibèrica, ens troben diferents assentaments a llocs estratègics com són la Muntanyeta i els turons del Castell, de Cal Tiesso, de la Torre Barona i de la Serra d'en Llopart. Les excavacions realitzades entre 1989-1995 al turó del Castell mostren dues etapes de construccions ibèriques entre els segles III i II aC, malgrat que s'han trobat ceràmiques que indicarien l'ocupació des del segle IV, coincidint amb la datació del poblat ibèric del turó del Calamot (Gavà). Aquest poblat possiblement controlava una petita rada situada a peu del turó. Els ocupants d'aquests assentaments eren ibers laietans, establerts des del Maresme fins a una part del Baix Llobregat.

Amb l'arribada del romans, el poblat ibèric fou transformat en una vil·la romana, dedicada a l'explotació agrària amb el cultiu predominant de la vinya. El vi produït s'envasava en àmfores, que podien ser produïdes als forns de Gavà o Sant Boi de Llobregat. Coneixem el nom d'un dels seus propietaris per una inscripció que es conserva a la capella del Castell, Gaius Trocina Synecdemus, i el de la seva dona, Valeria Haliné.

La línia de costa es trobava molt a prop d'allò que avui és l'avinguda Constitució (carretera simbolitzada com a C-245 de Barcelona a Santa Creu de Calafell) i constituïa un port natural molt adient per les naus romanes que es dedicaven al comerç. És molt probable l'existència d'aquest port comercial entre els termes de Gavà i Castelldefels ja des del segle IV aC per les troballes que s'han fet sota la sorra, com a mínim nou jaciments: gran nombre d'àmfores, lingots de plom, àncores, teules i vaixells.

L'activitat d'aquest port va decaure des del segle II dC i així continuà fins a la caiguda de l'Imperi Romà al segle V dC La causa pot ser les noves sorres aportades pel Llobregat dificultessin la navegació o la crisi de l'estat romà que portà a una ruralització de l'economia i la societat. Aquesta tendència darrera portà a l'abandó de les vil·les al Baix Llobregat i el retorn a les coves.

Edat Mitjana

Hi ha un buit important d'informació directa fins al segle X, només disposem de generalitats. El 415 el rei visigot Ataülf passà els Pirineus i s'establí a Barcelona, però el seu germà Vàlia provà primer d'establir-se a l'Àfrica (416) i després (418) signà un tractat amb Roma pel qual posava les seves tropes al servei de l'Imperi en canvi del reconeixement de la possessió de terres a Aquitània, constituint-se el regne visigot de Tolosa (418-507). Però aquest reialme fou desbaratat pels francs dirigits pel seu rei Clodoveu, que obligaren als visigots a retirar-se cap a la Península. Fou llavors quan Barcelona es convertí en capital del regne visigot (511-517 i 531-549), abans del seu establiment definitiu a Toledo (vers 554-711).

L'estat visigòtic tenia importants mancances, debilitat augmentada per les lluites internes, una economia poc estructurada que no permetia disposar d'un exèrcit poderós ni una administració permanent. Les ciutat continuaren el seu procés d'estancament o de retrocés, la xarxa comercial romana perdé l'activitat de segles passats, els camins esdevingueren insegurs i la costa perillosa.

La població del territori de l'Eramprunyà visqué d'esquena al mar durant tota l'edat mitjana. La població d'aquesta regió sofrí un important daltabaix amb l'empitjorament del nivell de vida i l'increment de la inseguretat, però es mantingué la presència humana al territori com es desprenc dels jaciments més ben coneguts: Santa Maria de Sales (Viladecans), Santa Maria de Castelldefels i Sant Pere de Gavà.

Poc després que els musulmans travessaren l'estret de Gibraltar (711), arribaren a terres catalanes (713-714) i, uns anys després, controlaren definitivament Barcelona (717-718). El seu control sobre el territori que aquí ens interessa no arribà a la centúria, però ens ha arribat la seva petjada a la toponímia: Garraf, Almafar (nom de l'actual Sant Climent de Llobregat), Alcalà (nom de Sant Boi de Llobregat entre els segles VII i XII), Calamot (a Gavà), Jafre (a Sitges), Rafaguera (a Castelldefels) i, possiblement, Begues. En aquesta darrera població, també s'ha trobat un tresoret de dirhems cordovesos a la cova de Can Sadurní. El territori era controlat, possiblement, des de Sant Boi (Alcalà = castell), on hi hauria una guarnició que controlava l'estratègic pas del riu Llobregat.

Després de la conquesta de Barcelona el 801 pels francs, el riu Llobregat i el massís del Garraf eren dos punts estratègics en la defensa de la ciutat, i d'aquí sorgeix l'actual nucli de població que avui es coneix per Castelldefels. Al principi, s'organitzà el control dels principals turons del massís del Garraf-Ordal amb unes senzilles torres de fusta que serviren per vigilar les freqüents i perilloses incursions dels sarraïns.

Cap a la fi del segle IX, durant el govern de Guifré el Pilós o potser ja el del seu fill el comte Guifré II, desprès del fracàs d'instal·lar un monestir benedictí per Galí de Santmartí, un dels seus homes o vicaris a la frontera, possiblement un tal Fèlix, per tal de consolidar el domini efectiu del futur Castelldefels, erigí el primitiu castell, el castrum Felix (origen del nom de la ciutat, que tractarem més endavant). Això es dedueix de que, quan ja tenim els primers documents conservats sobre Castelldefels, des del 966, aquest territori apareix força poblat, es parla de l’església de Santa Maria de Castelldefels i les terres són conreades, amb vinya sobretot, per molts aloers, dels quals en cap moment es parla d’aprisió de terres. També tenim notícies anteriors al 966 de fortificació de llocs més avançats a la frontera amb el sarraïns que Castelldefels, per exemple, vers el 929 a la fortalesa d’Olèrdola. Perquè això fos així, calia tenir fortificat i ben assegurat els territoris immediats, és a dir la part oriental del massís del Garraf on trobem Eramprunyà i Castelldefels. El primer castell que s'esmenta al sud del riu Llobregat és el de Cervelló, documentat a partir del 904, que controlava l'accés al pas de l'Ordal. El castell d'Eramprunyà és esmentat el 957.

Abans del 966, al territori dins del terme d'Eramprunyà, el comte Miró I de Barcelona donà les terres baixes del delta del Llobregat no gaire poblades i amenaçades pels sarraïns per a la fundació d'un monestir a Castelldefels, conegut com al monestir de Santa Maria, amb possessions a Gavà i Viladecans. El 972 rebé terres a la Sentiu, i també rebé terres i possessions de particulars a Begues, Sant Boi i El Prat de Llobregat. Així quedà controlada des de Castelldefels l'organització eclesiàstica del territori amb domus (esglésies amb comunitat) dedicades a Santa Maria (de Castelldefels), Sant Miquel (de la Sentiu o potser de l'Eramprunyà), Sant Pere (de Gavà?), Sant Joan (de Viladecans?), Sant Cristòfol (de Begues), Sant Pau (del Prat?) i Sant Climent. Però les ràtzies d'Almansor acabaren amb la prosperitat d'aquest monestir, quedant reduït a Castelldefels i a la seva església de Santa Maria. Pel 985, el comte Borrell II de Barcelona sembla que l'agregà al monestir de Sant Cugat, un poderós monestir benedictí de Catalunya. Castelldefels s'alliberava del senyor feudal d'Eramprunyà en ser propietat d'un senyor eclesiàstic tan poderós.

Mentre el nucli de població es consolidava, cap al 1176-1178, l'abat de Sant Cugat decideix infeudar les seves possessions a Castelldefels cedint el seu domini a la família Tició de Gavà a canvi del pagament d'unes quantitats. A aquesta els succeeixen els Relat de Guimerà, que des del 1323 comencen a tenir problemes amb la família Marc (o March), propietària del castell d'Eramprunyà, decidits a unificar les seves anteriors possessions. El 1427 Gispert Relat cedí els seus drets a Castelldefels a Lluís Marc.

En aquesta època, segles XIV i XV, davant l'amenaça de la pirateria musulmana i genovesa, s'inicià la construcció d'un sistema visual de prevenció. Es construeix la torre Barona, que juntament amb la de Sant Salvador dels Arenys a l'actual barri de Bellamar, el Castell d'Eramprunyà i altres edificacions distribuïdes per la comarca, donaven l'avís encenen fogueres. D'aquesta època també són les restes més antigues de la fortificació al costat de l'església de Santa Maria, que més endavant donaria lloc al castell de Castelldefels, símbol de la ciutat.

Un tema a part és el nom de la localitat que té origen amb la reconquesta cristiana. Tenim testimonis del nom utilitzat per denominar Castelldefels durant l'època medieval, però els noms que apareixen als diferents documents experimentaven molta variabilitat donat que es tracta de topònims de transmissió oral que l'eclesiàstic o notari de torn tractava de reflectí en llatí. I així ens troben amb: Kastrum Felix (any 967), Castello de Feles (970), Castrum de Feles (970), Castrum quod dicitur Felix (987), Chastello de Fels (1024), Castro de Fels (1254), Castro Fidelium (1254), Castel de Felchs (1316) i Castell de Felchs (1393). Possiblement el nom prové del nom de persona Fèlix, qui seria el primer que va aprisar i fortificar l'indret, sota l'autoritat del comtat de Barcelona. El nom de Fèlix, a l'edat mitjana, fou utilitzat popularment com a Fels.

Senyors feudals privatius de Castelldefels

Núm.	Nom	Inici	Fi	Observacions
	FAMÍLIA TICIÓ
1.	Tició (o Tició de Feixa o Tició de Gavà)	1176/1178	després 1185	Feudatari del monestir de Sant Cugat
2.	Berenguer Tició	després 1185	1223/1234	Fill de l'anterior
3.	Berenguer Gerart	1223/1234	?	No era dels Tició, a qui fou segrestat el feu
4.	Ferrer Garí, dit Tició	esmentat 1286		Nét de Berenguer Tició
5.	Ferrer Tició, dit Garí	esmentat 1293		Fill de l'anterior
6.	Maria		1340	Vídua de l'anterior, venc el feu
	FAMÍLIA RELAT DE GUIMERÀ
7.	Berenguer de Relat	1340		Conseller del rei Pere III
8.	Elisabet de Relat		1360/1378	Filla de l'anterior i casada amb Gispert de Guimerà, dit Relat
9.	Berenguer de Relat, dit Guimerà	1360/1378	1394	Fill de l'anterior
10.	Bernat de Relat	1394	1410	Fill de l'anterior
11.	Gispert de Relat, dit Guimerà	1410	1427	Fill de l'anterior, venc el feu a la família Marc (March), senyors d'Eramprunyà

Administració

El 22 de maig de 2011 es van celebrar eleccions municipals a Castelldefels. La participació va ser del 51'03% i l'abstenció del 48'97%. Va haver un total de 870 vots en blanc (4'28%) i 284 vots nuls (1'38%).

Resultats electorals de Castelldefels, 2011

Candidatura		Cap de llista	Vots	Regidors/Consellers	% Vots
	Partido Popular - Partit Popular	Manuel Reyes	5.400	8	26'59
	Partit dels Socialistes de Catalunya - Progrés Municipal	Joan Sau	5.114	7	25'18
	Convergència i Unió	Anna Pérez	3.474	5	17'11
	ICV-EUiA-EPM	Joan Lluís Amigó	2.009	3	9'89
	Associació de Veïns i Veïnes de Castelldefels	Joan Galmés	1.348	2	6'64
	Esquerra Republicana de Catalunya - Acord Municipal	Esteve Sebastià	736	0	3'62
	Ciutadans	José Varela	612	0	3'01
	Plataforma per Catalunya	Jorge Cañete	248	0	1'22
	Solidaritat Catalana per la Independència	Manel Camps	210	0	1'03
	Partido para la Diversidad Democrática	Francisco José Campa	200	0	0'98
	Partit Comunista del Poble de Catalunya	Lluís Ballesteros	88	0	0'43
Total		20.593		25	100

Llista d'alcaldes des de les eleccions democràtiques de 1979

Període	Nom de l'alcalde	Partit polític
1979 - 1983	Agustín Marina Pérez (des del 19/04/1979)	PSC
1983 - 1987	Agustín Marina Pérez	PSC
1987 - 1991	Agustín Marina Pérez	PSC
1991 - 1995	Agustín Marina Pérez	PSC
1995 - 1999	Agustín Marina Pérez	PSC
1999 - 2003	Agustín Marina Pérez (fins 31/05/2002) i Antonio Padilla Reche (des de 01/06/2002)	PSC
2003 - 2007	Antonio Padilla Reche	PSC
2007 - 2011	Antonio Padilla Reche (fins 13/03/2009), Pedro Sanz Sánchez (en funcions 13/03/2009 a 21/03/2009) i Joan Sau i Pagès (21/03/2009 a 11/06/2011)	PSC
2011 - ara	Manuel Reyes López (des de l'11/06/2011)	PPC

Demografia

Evolució demogràfica

1497 f 1515 f 1553 f 1717 1787 1857 1877 1887 1900 1910 30 33 30 187 480 385 240 270 289 341

1920 1930 1940 1950 1960 1970 1981 1990 1992 1994 365 797 2.013 2.039 3.920 13.219 24.559 32.080 33.648 35.649

1996 1998 2000 2002 2004 2006 2008 2010 2012 2014 38.509 41.194 45.091 48.982 53.964 58.663 60.572 - - -

1497-1553: focs; 1717-1981: població de fet; 1990- : població de dret (més info.)

Turisme

La platja de Castelldefels

La platja de Castelldefels és una llarga làmina de sorra fina situada a uns 18 km al sud de la ciutat de Barcelona, entre dos sistemes naturals ben diferenciats: el delta del riu Llobregat, amb els seus aiguamolls i canyissars, i el massis calcari del Garraf.

Compta amb una longitud total de 4.8 km, una amplada mitjana de 90 metres i una superfície total d'aproximadament 500.000 m2.

A la platja de Castelldefels s'hi poden practicar esports acuàtics, banyar-se en les tranquil•les aigües del Mediterrani, prendre el sol i passejar plàcidament.

La platja està equipada amb dutxes, papereres, passeres de fusta d’accés a la sorra, àreas de jocs infantilcs, torres i cadires de vigilància, cabines sanitaries, etc.

Els banyistes tenen a la seva disposició els següents serveis: accés de minusvàlids fins a l’aigua, salvament i socorrisme, neteja diària de la sorra, megafonia, servei wi-fi des del c/ 4 fins a la Plaça de les Palmeres, xiringuitos de begudes i gelats, servei de lloguer d’hamaques i establiments de restauració fixos al Passeig Marítim entre els carrers 9 i 23.

El Parc del Garraf

El Parc del Garraf es troba entre les comarques del Baix Llobregat, l'Alt Penedès i el Garraf, al sector Sud-Oest de l´anomenada Serralada litoral catalana. Els seus límits són la vall inferior del Llobregat, la mar Mediterrània i la depressió del Penedès.

Ocupa una extensió de 12.820 hectàrees. El parc natural el formen dues grans unitats ben diferenciades geològicament: una, de roques calcàries, i dolomies i una petita banda de gresos vermellosos, a l´extrem oriental del parc.

La pedra calcària és la que compon gairebé la totalitat del massís, la qual, en contacte amb l'aigua i l'aire, ha proporcionat, per fenòmens càrstics: coves, avencs, dolines i rasclers.

Bona part de Garraf ens ofereix un paisatge mediterrani meridional. La vegetació que caracteritza aquest paisatge és un matollar dens d'un a tres metres d'alçària on dominen el garric i el llentiscle i on creixen el margalló, el càrritx i altres espècies de procedència africana.

Més a l'interior, el paisatge està integrat per fragments d'alzinar i pinedes de pi blanc la majoria dels quals han estat afectats pels incendis forestals i avui es troben en procés de regeneració.

En els fondos o valls tancades es troba la vegetació típica de l'alzinar, com és la mateixa alzina, el boix, la roja, el lligabosc o el marfull.

Les dures condicions ambientals del massís de Garraf (gran insolació, manca d'aigua, escassa vegetació i relleu molt abrupte) no permeten que hi visqui una fauna rica i exuberant. En canvi, aquest mateix factor és el que dóna interès a la original fauna que hi viu, ja que està formada per una sèrie d'espècies adaptades a aquestes peculiars condicions. Com a ocells representatius podem esmentar: la merla roquera, la merla blava, el còlit negre i el còlit ros, l'hortolà, la cogullada fosca i el trobat. A més, la inhospitalitat d'aquestes muntanyes ha permès que encara hi visquin algunes espècies que es troben en perill d'extinció com el falcó i l'àliga perdiguera, a part d'altres rapinyaires. El vessant litoral del massís ofereix també una oportunitat als ocells marins que ha estat aprofitada recentment pel corb marí.

Esports

Els tres esports certificats per la DTE son el rem, el piragüisme en aigües tranquil·les, el tenis y el futbol.

A Castelldefels es poden practicar diferents activitats esportives: vela, rem, kite surf*, navegació en catamarà, kayak, natació, BBT, patinatge en línia, futbol, basket, futbol sala, judo, handball, hockey herba, voleibol platja, golf (pitch & putt), tenis, petanca, etc.

Equips

• Esportiu Castelldefels, handbol femení
• Castelldefels Rugby Union Club, Rugbi.
• Unió Esportiva Castelldefels, Futbol.
• Futbol Sala Femení Castelldefels, Futbol Sala.
• Castelldefels Hockey Club, Hoquei herba.

Curiositats

• L'abril de 2007, es converteix en la primera platja catalana amb accés wifi a Internet.
• Personatges residents a Castelldefels: Carles Benavent, músic; David Fernández, actor. Miguel Ángel Ripeu Toraó, actor. Leo Messi, futbolista, Calixto Bieito, director teatral. Antonio Tapia, cirugià. Chelo García-Cortés, periodista. Alfonso López Borgoñoz, President d'Amnistia Internacional Espanya. Lorenzo Quinn, escultor. Francisco Gª Lozano (Paco), actor de Los hermanos Calatrava. Felipe Sérvulo,poeta. Joaquín Mindán, catedràtic i escriptor. Juan Antonio Flecha Giannoni, ciclista.Alexis Sánchez, futbolista.

Bibliografia

• Albert López Mullor, "Resultats de l'excavació duta a terme al conjunt del castell de Castelldefels (Baix Llobregat, Barcelona)", dins Miscel·lània en homenatge a Joan Ainaud de Lasarte, Barcelona, Publicacions de l'Abadia de Montserrat (Biblioteca Abat Oliba. Sèrie Il·lustrada, 14), 1998, vol. 1, pp. 53-64.

Vegeu també

• Puig del Pi (Castelldefels).
• Castell de Castelldefels

Enllaços externs

• Lloc web oficial de l'Ajuntament
• Castelldefels Web, informació des de 1.996
• Patrimoni històric i artístic de Castelldefels
• Informació de la Generalitat de Catalunya
• Informació de l'Institut d'Estadística de Catalunya