Casteller

De Viquipèdia

(S'ha redirigit des de: Castellers)
Dreceres ràpides: navegació, cerca

La Catedral dels castells aixecada per la Colla Vella dels Xiquets de Valls.

Un casteller és una persona que forma part d'una colla castellera on intervenen desenes o centenars de persones amb l'objectiu d'aixecar diferents construccions humanes, sense cap ajuda mecànica, de diversa complexitat i que han arribat a tenir fins a deu pisos d'alçada. El fet casteller té més de doscents anys d'història, trobem referències ja al segle XVIII, i es va desenvolupar inicialment al Camp de Tarragona pujant posteriorment cap al Penedès, i s'ha estès durant el segle XX per tot Catalunya, especialment a partir dels anys 80.

Taula de continguts

[edita] Història

[edita] Orígens

Hom suposa l'origen dels castells, tal com s'entenen avui dia, en l'antic Ball dels Valencians, un dels que es realitzava en l'entorn de les processons religioses. Aquests balls finalitzaven amb una figura constituida per l'aixecament d'una construcció humana, que amb el temps va anar agafant importància i alçada, fins a independitzar-se del ball[1]. Al segle XV ja es feien les moixigangues, balls també amb construccions humanes, de les quals és reminiscència la Muixeranga d'Algemesí. Al segle XVIII la seva popularitat s'estengué fins al sud de Catalunya[2] on eren practicades al Tarragona i comarques dels voltants, on les colles participaven en les festivitats de les viles.

[edita] Els inicis

El primer castell documentat ("castell de sis sostres, acompanyat de la dolçaina) és l'any 1770 a l'Arboç[2], mentre que la primera colla castellera com a tal, la Colla dels Pagesos es va fundar el 1801 a Valls[3] i poc més tard la Colla dels Menestrals). La primera es va erigir com la tradicional mentre que la segona era més liberalista. Ambdues colles van anar canviant de nom al llarg del temps, no era res oficial, i actualment hom vol creure que l'actual Colla Vella dels Xiquets de Valls és la continuitat de la dels Pagesos, i la Colla Joves dels Xiquets de Valls la dels Menestrals. Per tot aquest valor històric, i especialment pel manteniment d'aquest art a través dels segles, la població es considerada el "Bressol dels castells".

Històricament l'activitat castellera ha patit alts i baixos destacats (gairebé cíclics), això va estretament lligat a períodes de crisi o bonança econòmica, social o bèl·lica. Així doncs, per exemple, la Guerra del Francès (1808-1814) i la primera guerra carlina, van sacsejar fortament l'activitat castellera. Mentre que ja en un període de més tranquil·litat (1819) es va alçar el primer castell de vuit.

Totes dues colles no actuaven soles a Valls, sinó que se solien desplaçar a comarques veïnes contractats per actuar en festes majors o altres celebracions. Els caps de colla administraven els diners rebuts i normalment disposaven de l'ajuda de la població local a l'hora d'alçar les construccions. Aquesta col·laboració va fer que posteriorment apareguessin dues colles més a Tarragona (La Colla dels Pagesos i la Colla dels Pescadors), totes dues amb un bon número de castellers vallencs. A Vilafranca, tot i que no es formarà una colla fins al cap de molts anys, la gran afició i admiració fa que durant anys la vila convidi a les colles vallenques fins a tres cops l'any (per la Diada de Sant Fèlix, i per les festes de les dues confraries vilafranquines més populars, la del Roser i la de la Muixerra). Posteriorment es formarien colles pròpies amb aquests mateixos noms, la gran rivalitat de les quals arribaria a punts tan extrems que provocarien que les autoritats de Vilafranca prohibissin l'activitat castellera durant anys.

[edita] Primera època d'or 1851-1889

Poc a poc la rivalitat entre les colles de Valls feia que les seves construccions fossin cada vegada de major dificultat, així al 1835 ja s'havien fet els primers tresos de vuit i el pilar de set, i al 1845 es va intentar el primer 3 de 9 amb folre, tot i que no es va carregar fins un any més tard.

La primera època d'or dels castells no es dona per començada fins al 1851, quan durant les festes de Santa Tecla de Tarragona es descarrega per primera vegada a la història el 3 de 9 amb folre. Al 1853 el periodista Joan Mañé i Flaquer publica al Diario de Barcelona una crònica sobre l'actuació castellera per les festes de Torredembarra amb el nom de "Fiesta Popular". En aquest article esmenta que s'hi van fer castells de la magnitud del 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, torre de vuit amb folre, 5 de 8, 3 de 8 aixecat per sota i el pilar de set amb folre caminat!!. En aquests primer anys hi ha altres referències no gens clares que poden induir a pensar que es va fer el pilar de set net, la torre de vuit aixecada per sota, i el 3 de 9 net, i quan diem net volem dir sense folre, però són dades que no s'han pogut contrastar i realment molt poc fiables.

Afectada temporalment part de la població catalana pel còlera, es tornen a veure grans construccions de manera exponencial per tot el camp de Tarragona i Penedès. Un altre text escrit pel doctor Ballester anuncia que el 19 d'agost del 1858 una de les colles de Valls fa el pilar de vuit amb folre i manilles a Vallmoll i que cinc dies més tard l'altra colla de la vila l'assoleix a Alió. El 1873 es podria haver assolit a Tarragona el 4 de 9 amb folre i agulla. Durant tot aquest temps Vilafranca, Tarragona i Valls i les seves poblacions properes formen una mena de triangle on es realitzen el major número d'actuacions i les de major nivell, per això aquest territori és conegut avui dia com la "zona tradicional dels castells", en contraposició a d'altres zones del pais on, en els darrers anys i a carrec d'altres colles més modernes, s'hi han assolit actuacions destacables i realment històriques (Terrassa, Barcelona, Girona, etc.)

Tornant al segle XIX, l'èpica castellera segueix en augment durant més de 10 anys a ritme imparable. Als anys 1877 i 1878 a Altafulla les dues colles vallenques hi fan el pilar de 8 amb folre i manilles. Un any més tard, al 1879, a Torredembarra la Colla Vella aixeca el 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, 5 de 8, pilar de 7 amb folre i el 3 de 8. Al mateix any per la Festa major de la Cella de Valls, van fer el 3 de 9 amb folre, 4 de 9 amb folre, 5 de 8, pilar de 7 amb folre, 2 de 8 amb folre, 9 de 7, i 3 de 8 aixecat per sota. Al 1881 hi ha escrits del que podria ser la millor actuació de tots els temps: les dues colles de Valls van descarregar a Tarragona la torre de vuit neta, la Nova va fer el 3 de 9 net i la Vella el 4 de 9 net. Aquest castell també hauria estat carregat per l'altre colla de Valls el 29 d'agost de 1881 al Catllar. Aquestes impressionants dades però, són poc creibles, excepte les que fan referència al 4 de 9 net, ja que és l'únic d'aquests castells del qual se'n va generar una autèntica llegenda pervivint per la tradició oral fins els nostres dies. És una fita històrica que ja no es posa en dubte de la qual se'n poden trobar moltes referències, i que no es tornaria a repetir fins 117 anys després, el 25 d'octubre del 1998, quan els Minyons de Terrassa descarregarien aquest castell en el marc de les fires de Sant Narcis a Girona.

Per Sant Fèlix, les colles alcen els 3 i 4 de 9 amb folre, 2 de 8 amb folre, 3 de 8 per sota, 5 de 8 i pilar de set amb folre. I per la diada del Roser la Vella assoleix el 4 de 8 amb agulla i el pilar de vuit amb folre i manilles. Durant les fires de Santa Úrsula celebrades a Valls l'any 1883, una altre moment històric: les dues colles de Valls intenten el 5 de 9 amb folre, castell que potser ja s'havia intentat vint anys abans però sense èxit. En la primera escomesa la Vella el va carregar, i el de la Nova va quedar en intent. Totes dues van tornar a intentar-ho, però l'enxaneta de la Nova va baixar quan només quedava travessar i fer les aletes, fent que la colla es retirés per manca d'enxaneta (?). Per la seva part la Vella finalment va assolir, carregar i descarregar, aquest gran castell al tercer intent.

Aquesta època esplendorosa dels castells va finalitzar per les festes de Santa Tecla de l'any 1889, amb un gran número de castells de màxima dificultat de vuit i nou pisos. Amb tot, cal tenir en compte diversos factors importants: en aquells anys sols es comptaven com a vàlids els castells descarregats, els carregats molts cops es quedaven com una anècdota que ni es recollia a les notícies que ja de per si solien ser d'escassa qualitat i sense imatges. Tot plegat fa que les dades de moltes de les actuacions realitzades en aquests temps siguin encara discutides.

[edita] Decadència 1889-1926

L'any 1889 l'activitat castellera va iniciar una progressiva davallada, que no s'aturaria fins el 1926 coincidint amb l'aparició de dues noves colles a Tarragona (Xiquets de Tarragona i Nens del Vendrell).

Durant tots aquests anys la pràctica dels castells s'havia anat reduint i el nivell de les construccions recularia fins als nivells més baixos de la seva història. El darrer quatre de vuit documentat és del 1908 i als anys 20 els castells de màxima dificultat eren el quatre i el tres de set[4] Diversos estudiosos apunten motius com ara l'arribada de la fil·loxera i l'obertura del ferrocarril entre Valls i Barcelona com una de les causes d'aquesta davallada a causa de la migració cap a ciutat. Tot i això hi va haver places com la de Vilafranca que van aguantar i no van deixar de contractar les colles de Valls, una actitud fidel fonamental per a la conservació de la tradició. També hi va haver dos altres aspectes que van portar una petita millora en aquesta crisi: la instauració de la Mancomunitat de Catalunya (1917) i la celebració de les festes decennals de Valls el 1921. A Tarragona no hi va haver cap actuació castellera entre el 1913 i el 1921, a excepció d'una actuació al 1918 realitzada per un grup de castellers espontanis. Al bienni 1923-1924 van tornar a actuar els Xiquets de Valls i va ser en motiu d'aquesta diada quan es van iniciar les converses per crear una nova colla a Tarragona. I un any més tard la colla va realitzar els primers assajos. La seva estrena oficial varia, hi ha estudiosos que afirmen que va ser aquell mateix 1925 i d'altres que creuen que va ser per Santa Tecla del 1926. Fos quan fos, la seva primera actuació va finalitzar amb les següents construccions: quatre de sis, tres de sis, torre de cinc i pilar de quatre.

[edita] Renaixença 1926-1981

Amb l'aparició de les dues noves colles, i especialment per la del Vendrell, es reanima la rivalitat, fet que propicia un augment de la competitivitat que repercutirà en la qualitat dels castells. El 1927 els Nens es divideixen en dues colles, els Caneles i els Mirons, i al 1930 la colla de Tarragona també es parteix en la Nova i la Vella. Al 1932 es crearà una tercera colla al Vendrell, els Nens.

Al 1929, tant les colles del Vendrell com les de Tarragona havien igualat el nivell de castells de les colles de Valls. A l'any següent el tres i el quatre de set ja formaven part del repertori habitual de les colles de Valls i fins i tot el quatre de set amb l'agulla va realitzar-se en un parell d'ocasions aquell mateix any. El 1931, per les Decennals de la Candela es tornava a respirar un gran ambient casteller a tot Valls amb unes fortes ganes d'autosuperació i, sobretot, de superar les altres colles. Tot plegat va fer aparèixer rumors de què la Colla Vella intentaria el quatre de vuit que no es feia des del 1908, però finalment no es va provar per problemes amb la canalla.[5] Per la seva part la Colla Nova va intentar el cinc de set a l'antiga.[6] Ja al 1932 a l'Arboç és viu una actuació històrica per part de les dues colles de Valls. La Nova intenta el pilar de cinc aixecat per sota i descarrega el dos de sis i el tres de set aixecat per sota, mentres que la Vella carrega el quatre de vuit i descarrega també el tres de set per sota i el dos de set [7]. L'anterior torre de set era d'inicis de segle, un castell que es va perdre abans que el quatre de vuit. També cal estacar que per aquestes dates les colles van començar a actuar una després de l'altre i no al mateix temps com feien fins aleshores.[8]. Aquell mateix any la colla Vella va intentar el pilar de sis i dues vegades més el quatre de vuit però aquest cop sense tant sols carregar-lo. Aquest castell no es descarregaria fins la Sant Fèlix de 1933 quan la Colla Nova ho va aconseguir desprès d'haver-ho intentat una dotzena de vegades en el darrer any. Un any més tard, el 1934, a Torredembarra la mateixa Colla Nova va carregar el primer tres de vuit del segle i va realitzar la que seria la millor actuació fins el 1969: Quatre de vuit, tres de vuit carregat, dos de set, tres de set aixecat per sota i cinc de set. Cal dir que uns dies abans la colla va realitzar el pilar de sis per Sant Fèlix però no se sap amb certesa si va ser carregat o va quedar en intent. Amb aquesta clara tendència a l'alça la Guerra Civil va estroncar aquest primer indici de recuperació en desintegrar-se temporalment totes les colles existents.

La recuperació però encara era viva i anys més tard, ja en l'arribada de la postguerra al 1939, es tornen a formar les colles a Valls, Tarragona i el Vendrell, aquest cop però reagrupades, un fet sense precedents a Valls i realitzat per voluntat expressa de les autoritats franquistes. La fusió va donar pas a l'anomenada Colla dels Xiquets de Valls, popularment coneguda com "La Barreja". Aquell mateix any i novament a Torredembarra, es va viure el primer quatre de vuit (carregat) de la postguerra, que va aconseguir la colla reunificada dels Xiquets de Valls. Tot i els esforços l'invent mai va arribar a consolidar-se i cap a final del 1946 la Colla Vella va tornar a actuar de manera diferenciada. Aquell mateix any els Nens del Vendrell van descarregar per primer cop el quatre de vuit i un any després ho va fer la de Tarragona. A partir d'aquelles dates el quatre de vuit va ser un castell que començaria a sovintejar a les places castelleres.

Uns anys més tard, el 15 d'octubre de 1951, els Nens del Vendrell van descarregar a la seva població el primer tres de vuit del segle XX i la Vella de Valls el va carregar vuit dies més tard per Santa Úrsula. Els anys posteriors van comptar amb diversos intents de tres de vuit per les dues colles en lluita per la supremacia, els Nens del Vendrell i la Vella de Valls. Ambdues van tenir alts i baixos dins d'un nivell superior a la resta de colles. La torre de set era assolida sovint, el quatre de vuit gairebé cada any i el tres, tot i tenir menys freqüència, va ser carregat tres vegades pels Nens (dos al 1952 i un al 1955) i la Vella el va realitzar 1952.

Desprès d'uns quants anys sense gaires novetats destacades, la realització dels concursos de Can Jorba-Preciados a Barcelona els anys 1964-1965-1966, van unir l'interès popular per l'actuació-concurs amb un moment de màxima rivalitat entre els Nens i la Vella. Tot i que a les tres edicions va guanyar la colla Vella de Valls, va ser a la darrera edició on van saltar espurnes a causa d'un tres de set aixecat per sota en tercera ronda de la colla Vella. Els Nens van protestar airadament i finalment la Vella va decidir intentar el tres de vuit, un castell que feia 9 anys que no s'intentava i que finalment van aconseguir carregar. Desprès d'això els Nens van carregar un any més tard el un pilar de sis que va portar molta polèmica però que tornarien a aconseguir un any després.[9] Les darreres actuacions del 1969 van aportar actuacions glorioses i poc o gens imaginables anys abans. Fruit de l'estira i arronsa, els Nens van descarregar el primer pilar de sis del segle XX. Poques setmanes després, el 12 d'octubre, la Vella carrega el primer cinc de vuit del segle i tres dies més tard els Nens descarregaven el quatre de vuit, tres de vuit i pilar de sis, actuació que no es tornaria a repetir en 27 anys. El 26 d'octubre, la Vella torna a carregar el cinc de vuit, descarrega el seu primer tres de vuit i intenta la primera torre de vuit amb folre del segle. Finalment el 23 de novembre de 1969 s'assoleix un altre fita històrica quan els Nens descarregaren en pròpia plaça, el pilar de set amb folre, la primera construcció amb folre de la centúria.[10]

[edita] Segona Època d'or 1981-1993

Tot i que puntualment les dones havien participat en les construccions de castells[11], és en els anys 1980 quan van incorporar-se generalitzadament a les colles castelleres, sent els Minyons de Terrassa nascuts el 1979[12] la primera colla on van participar-hi plenament, i des d'aquell moment s'ha viscut com un procés natural, atès que per alçar castells la força no és la principal habilitat requerida, car la tècnica té el paper fonamental i els castellers treballen junts en funció de l'alçada i el pes. La introducció de la dona en els castells és doncs la clau de volta, per a molts castellers, que propiciarà el gran desenvolupament tècnic d'aquest període esplendorós. La data d'inici d'aquesta època es donarà amb el primer castell de nou del segle XX, el 4 de 9 amb folre descarregat per la Colla Vella dels Xiquets de Valls a la plaça del Blat vallenca per Santa Ursula del 1981.

En els següents anys la Colla Joves dels Xiquets de Valls, els Castellers de Vilafranca i els Minyons de Terrassa també assoliran els castells de nou pisos, millorant els registres any rere any fins arribar a la data històrica del 21 de novembre del 1993, quan els Minyons de Terrassa carregaran al Raval de Montserrat de la seva ciutat, i en el marc de la Diada de la colla, el primer Dos de nou amb folre i manilles de la història, donant inici al que es coneixerà com a Època de Platí.

[edita] Època de platí 1993-Actualitat

En aquesta època el fet casteller entra en una època d'expansió. A Mallorca es creen tres colles, i a Xile es formen colles amb la intenció de formar el jovent de barris marginals a treballar en equip.

[edita] Lema casteller

Els castellers tenen un lema casteller: "Força, Equilibri, Valor i Seny". Aquest resumeix les característiques d'un casteller:

  • Força : Són persones que acostumen a ser corpulentes. L'origen dels castells ve de la pagesia, i en aquella època els castellers eren persones acostumades a aguantar grans pesos i fer esforços.
  • Equilibri : El fet d'estar una persona sobre l'altre i, en la majoria de castells, a més amb altres persones en la mateixa alçada, implica un sentit de l'equilibri i la confiança en els altres molt fort.
  • Valor : Una característica de la gent que puja al castell, sobretot la canalla.
  • Seny : Tant a l'hora de planificar un castell, com a l'hora d'assajar-ho i tirar-ho a plaça, es necessita que tothom tingui seny ja que de l'esforç de tots depèn l'èxit del castell.

[edita] Vestuari

Vestuari del casteller: Camisa de la colla, pantaló blanc, faixa i mocador
Canalla dels Castellers de Rubí duent casc
Segons la imaginació i les possibilitats de cada colla, la indumentària castellera pot enriquir-se amb complements originals com aquests barrets de palla dels Castellers de Mallorca.

La vestimenta actual del casteller és una indumentària tradicional: camisa de color amb escut de la colla, pantaló blanc, faixa i mocador. El primer cop que es va fer castells amb un uniforme amb camises del mateix color i pantalons blancs fou en una actuació de la Colla Vella dels Xiquets de Valls a l'Exposició Internacional de Barcelona de 1929, i la innovació es va estendre ràpidament però no sense polèmica.[13]

La canalla (aixecador i enxaneta) duen casc al cap per seguretat. Es recomana no dur rellotge, ulleres, o altres accessoris que puguin ser perillosos en el contacte amb altres castellers.

  • Camisa: De màniga llarga i del color característic que distingeix cada colla castellera i l'escut de la formació cosit al pit sobre la butxaca. Fa unes dècades alguna colla va portar el nom de la colla o la ciutat escrit a l'esquena,[13] però s'ha abandonat aquest costum. La camisa du coll de camisa que els castellers dels pisos baixos del tronc solen mossegar per tal de no quedar arrugat sota el peu del casteller del damunt. A l'estiu, és habitual veure les camises arremangades, i a principi i final de temporada, si la camisa no és suficient per resguardar del fred, hom usa samarreta per sota.
  • Pantaló: El pantaló que vesteixen els castellers és de color blanc, i prou resistent per aguantar l'estrebada d'una persona pujant sense trencar-se, car hom s'agafa del pantaló en un dels moviments de pujada, i de cintura alta i estreta o ben afermada per evitar que llisqui durant el pas dels castellers i provocar caigudes o deixar a la vista la roba interior.
  • Faixa: Preferiblement negra, i de llargada i amplada variables, s'enrotlla [14] al voltant del cos a l'alçada dels ronyons i té una doble funció: protegir la zona lumbar dels esforços que rep per les càrregues i els moviments de l'estructura, i serveix com un dels punts de recolzament perquè els castellers puguin fer les maniobres de pujada i baixada del castell.
  • Calçat: Els castellers que estan al tronc, folre i manilles van descalços, però els membres que composen la pinya naturalment van calçats.
  • Mocador: Molt llarg, de forma triangular i de color vermell amb punts blancs per a totes les colles. Originalment servia per cobrir-se el cap[13] però amb el temps ha anat adoptant d'altres funcions, a més de l'original i la purament ornamental. A la pinya, es pot dur lligat al cap per protegir els cabells de les trepitjades i estrebades de la gent que puja o per evitar que els cabells molestin a la cara a la persona que vé al darrera, o bé lligat als canells serveix per donar un punt de recolzament a les mans que acompanyen l'apuntalament del tronc. En algunes colles els castellers del tronc se'l lliguen a la cama dreta, per sobre del genoll per donar un punt de suport a la pujada dels castellers dels pisos superiors i, en qualsevol posició, lligat a la cintura assegura que la faixa no es desenrotlli. La variant més usual en la decoració del mocador és la de dur-hi brodat l'escut de la colla, però també és veuen mocadors commemoratius de diades o actes assenyalats amb diferents missatges estampats. Una altra variant actualment caiguda en desús és la de portar el mocador ribetejat amb la senyera.[13] No es normal veure mocadors castellers que no siguin vermells, pel que destaca l'excepció dels Castellers de Sant Feliu, que tenen com a color de la colla un rosa intens que no lliga gens amb el mocador vermell, pel que n'han fet de negres amb punts blancs.
  • Casc: La canalla dels pisos superiors du casc per seguretat, tant en assaig com en plaça. El casc casteller es va generalitzar després d'alguns anys de desenvolupament en què algunes colles havien començat a adoptar-lo. Durant la temporada 2006-07 ja va demostrar la seva efectivitat a l'hora d'evitar possibles lesions craneoencefàliques[15] a les caigudes, per acotxador i enxaneta, i queda pendent l'estudi per als dosos. El casc, de poliestirè expandit és dissenyat i fabricat per la casa NZI, amb un pes de 230 grams i dimensions de 24cm x 21cm x 18cm.

[edita] Parts del castell

Un castell està format per diferents parts, que tenen diferents funcions i maneres de construïr-se:

Pinya de castell
  • Pinya : és la base del castell. És on es troba el gruix de persones, que donen suport al castell. Els castellers que formen la pinya ho poden fer de: baix, contrafort, primera mà, segona mà (i successives), lateral, vent, agulla, crossa, o formar part dels diferents cordons concèntrics de reforç i protecció, que tenen la doble funció d'estintolar el tronc i de fer de coixí humà per esmorteir els impactes en cas de caiguda. El darrer cordó de la pinya fa pressió amb els braços estirats i vigila el desenvolupament del castell.
  • Tronc : és la part visible del castell, formada pels pisos compresos des dels baixos fins al pis immediatament anterior al de dosos. Determina el grau de dificultat del castell, pel nombre de persones implicades, segons la quantitat i l'alçada de les rengles (cada una de les columnes del castell) del tronc[16]. El tronc està format pels baixos, els segons, (el primer pis visible en castells sense folres), els terços, a sobre dels segons i successius.
3 de 10 amb folre i manilles dels Castellers de Vilafranca.
  • Pom de dalt: Son els tres darrers pisos del castell i sempre tenen la mateixa composició, independentment del castell: de baix a dalt, els dosos, format per dues persones, l'acotxador (normalment el més petit del castell, que està amb un peu a cada dos, i acotxat agafat als braços dels dosos), i per últim l'enxaneta, (que trepitja als dosos i passa per sobre de l'acotxador, que li fa de subjecció, i quan aquest fa l'aleta, és quan el castell està carregat).
  • Folre : se situa a sobre de la pinya, que en aquest cas es diu soca, i té gairebé la mateixa forma que una pinya de castell sense folre. S'utilitza per a subjectar als terços i ajudar als segons en castells de més dificultat. Per exemple: el 3 de 9 amb folre.

Per construir un castell, els baixos -un per cada rengla del castell- s'han d'agafar pels braços i s'ha de comprovar que el castell estigui ben quadrat, aleshores els contraforts, per evitar la deformació de l'estructura, s'agafen al seu darrere i les agulles entren a l'interior del cercle que marquen els baixos amb els braços en l'aire encarats amb els baixos. A continuació les crosses es col·loquen suportant les aixelles de cada baix, els primeres mans rere el contrafort, les mans laterals als costats de les primeres mans, i finalment els vents es col·loquen entre els laterals, per a continuació entrar els diferents cordons de la pinya.

Quan la pinya està muntada, els segons hi pugen a sobre, cadascun sobre el seu baix corresponent, i s'agafen pels braços, mentre que la pinya els ancora fixant natges i cuixes. Un cop comprovat que el castell segueix quadrat i és estable, pugen els terços, que s'agafen i fan l'última comprovació de deformació. La pressió de la pinya ha d'anar augmentant gradualment a mesura que es carrega pes al tronc[14]. Si el castell està bé, es dona l'ordre de pujar quarts i sonen les gralles.

[edita] Preparació i accidentalitat

Assaig de rengla

Els castellers assagen per poder realitzar les millors construccions. Habitualment els castells s'assagen per trams: muntatge de pinya, tronc, pom de dalt, canalla, o combinacions parcials de trams per agafar pràctica i confiança, i per provar els llocs per les persones que en cada actuació poden assistir, car als assaigs no tota la colla es pot reunir.

Els assaigs es realitzen habitualment a cobert i les colles disposen de mitjans que permeten practicar amb un risc reduït de prendre mal sense que calgui la presència de tota l'estructura del castell per practicar, i per tant es redueix el risc de lesions a plaça. Els mitjans habituals consisteixen en assaigs amb barra dreta i espatlleres, per tenir elements de suport addicional, i xarxes amb forats en els que caben els castellers.

Abans i després de cada assaig és prudent una sessió d'escalfament i estiraments per preparar els músculs i evitar lesions per l'esforç.

Només es coneixen tres accidents mortals: el primer a la Masó al Segle XIX, el segon a Torredembarra el 1983 i el tercer i últim a Mataró el 2006[17], fet que va impulsar l'ús del casc entre la canalla.

[edita] Estudi de sinistralitat infantil

[18][19]

Castells Futbol Bàsquet Handbol Escola
Lesions per cada 100.000 hores d'activitat
44
 50-560
300
410
650


Castells Pati escola Escola Accidents en gnrl. Educació Física
Lesions per cada 1.000 practicants de l'activitat
97
1.4
28.5
64.4
117


Castells Futbol Karate Handbol Escola
Percentatge de lesions greus
8.5-17.2
11
26
32
32

[edita] Altres dades

[20]

  • L'any 1996 el percentatge de castells que no van caure va ser del 92.81%
  • L'any 2005 el percentatge de castells que no van caure va ser del 96.30%
  • Segons un estudi del CAR realitzat al 2005, la capacitat d'absorció de l'energia de produïda per una caiguda és absorbida per la pinya entre un 40 i 60%.

[edita] Denominació dels castells i dificultat

Pilar de 8 amb folre i manilles dels Castellers de Vilafranca

La denominació dels castells es dona per dos nombres i la paraula de entremig. El primer nombre indica les rengles (pilars) que composen cada nivell del tronc, i el segon nombre, el nombre total de pisos. Així un tres de sis, vol dir que el tronc es format per 3 persones a cada pis (a excepció dels tres darrers), i que té una alçada de 6 pisos (comptant des de la Pinya). Tanmateix, existeixen noms particulars per alguns castells: Catedral (5 de 8), Carro gros (4 de 8), vano de pilars (un pilar de 6 o de 5 central amb dos d'inferiors al costat)...

També hi ha determinades combinacions de castells que reben un nom particular:

La dificultat dels castells ve determinada per l'alçada i nombre de rengles, i pel reforç que requereixen, de manera que com més alçada es guanya, menys reforços (folres i manilles), i menor quantitat de rengles, més dificultat.

Tot i que els castells no es fan en cap mena de competició regular reglada (tot i que alguns periodistes s'entesten en voler-ho fer creure) en alguns mitjans existeixen classificacions anuals de les colles en funció de la puntuació que s'atorga a cada castell, que vé determinada per la seva dificultat. Inicialment hi havia diversos tipus de puntuació però finalment es van consensuar el 2006 entre les taules utilitzades per l'organització del concurs bianual de Tarragona i els periodistes, de manera que gairebé tot el món casteller segueix una única classificació per temporada.

[edita] Finalització del castell

Quan comença a erigir-se, un castell pot acabar de quatre formes diferents:

  • Intent Desmuntat: Si l'enxaneta baixa abans de carregar el castell i es pot desfer ordenadament el castell, es diu que és un intent desmuntat.
  • Intent: Si el castell cau abans de carregar-se, es diu que ha estat un intent (o que el castell ha fet llenya).
  • Carregat: Si el castell, després de carregar-se cau, es diu que ha estat carregat.
  • Descarregat: Si l'enxaneta baixa un cop l'ha carregat i també ho fan la resta de castellers, el castell s'anomena descarregat.

[edita] Les colles castelleres

Els castellers s'organitzen en colles castelleres, entitats que actuen plegades en les diverses actuacions castellers que composen una temporada de castells. Segons el castell de més alçada assolit es diu que una colla castellera és una colla de sis, set, vuit, nou o de deu, i a aquests efectes els pilars es consideren una construcció de dos pisos més (és a dir, per exemple un pilar de cinc té dificultat de castell de set).

[edita] Concursos

Les colles, excepcionalment, competeixen cada dos anys (ininterrompudament des de 1980) en un concurs de castells que s'organitza a la plaça de braus de Tarragona. És un acte únic i concret, i del tot diferent a l'activitat normal de les colles castelleres, en el qual seguint unes normes i unes puntuacions fetes expressament només per a aquesta ocasió i sota els dictàmens d'un jurat, les colles rivalitzen i competeixen per obtenir el millor lloc possible en una classificació, premiat amb diversos premis en metàl·lic.

Un fet important, i que curiosament és característic d'aquest esdeveniment, és la negativa a participar-hi dels Minyons de Terrassa (una de les quatre millors colles del panorama casteller, les úniques que poden realitzar castells de gamma extra -el grup conegut com a G4-) negativa fonamentada en qüestions de principis que els fan estar en desacord amb la imatge dels castells i del món casteller que es difon des d'aquests tipus d'esdeveniments.

[edita] Música castellera

Grallaire
Gralla de boix, construïda per Cesc Sans.

La música de les gralles indica l'evolució del castell, a l'hora de carregar com de descarregar. El grup es composa de grallers i tabalers. Així des de la pinya es pot saber com evoluciona el castell.

La peça que toquen durant l'evolució del castell s'anomena Toc de Castells, i està composta en varies parts, es comença tocant en funció del castell que s'està portant a plaça. Així doncs, si es tracta d'un castell de 7, es començarà tocant a la pujada dels terços, i si és de vuit a la pujada de quarts, i així successivament fins que l'enxaneta corona el castell, i es toca l'aleta. Acte seguit es comença a tocar la baixada, fins arribar a la sortida, que indica que el castell ha estat satisfactòriament descarregat.

[edita] Diades castelleres

Pilars a la Trobada castellera de Baó del 2005

En les diades castelleres cada colla acostuma a aixecar tres castells i un pilar de comiat. L'ordre d'actuació varia segons la diada i la plaça, hi ha actuacions on l'ordre de totes les colles es realitza per sorteig (Sant Fèlix, Concurs de castells), n'hi ha d'altres on la colla local escull el seu ordre de sortida i la resta de colles ho fan per sorteig, hi ha actuacions on l'ordre el consensuen els caps de colla, etc.

[edita] Diades destacades

Durant la temporada de castells hi ha diades castelleres regulars que per tradició, història i nivell de les colles i dels castells que s'hi intenten, destaquen dins del calendari:

[edita] Candidat a patrimoni immaterial de la Humanitat

[edita] Bibliografia

  • AADD. Món Casteller, 2 volums. Barcelona: Rafael Dalmau Ed., 1980
  • Blasi i Vallespinosa, Francesc. Els castells dels Xiquets de Valls. Valls: Eduard Castells, 1934. Valls: Cossetània, 1997 (reedició)
  • Bofarull, Joan. L'origen dels castells. Anàlisi tècnica i història. Valls: Cossetània, 2007
  • Brotons, Xavier i Beumala, Joan. Castellers: història, tècnica i present. Barcelona: Columna, 1997
  • Brotons, Xavier. Castells i castellers: guia completa del món casteller. Barcelona: Lynx, 1995
  • Casteñeda, Jordi. Castellers. Barcelona: Mina, 2006
  • Ferrando, Pere. El Penedès casteller. Pàgines d'història. Valls: Cossetània, 1998
  • Güell, Xavier. Els castells: entre la passió i la història. Valls: Cossetània, 2002
  • Miralles, Eloi. Fem Pinya! Els castells, símbol i expressió del nostre poble. Barcelona: Diàfora, 1981
  • Moral, Sixte. De les places a les ones: col·laboracions castelleres 1996-2001. Valls: Cossetània, 2004
  • Morant i Clanxet, Jordi. Història dels Castells. Tarragona i les comarques castelleres. Tarragona: Edició de l'autor, 1967
  • Soler García de Oteyza, Guillermo. Repensar els castells: Jornades d'Estudi dels Castells de l'Institut Tarragonès d'Antrologia. Valls: Cossetània, 2004
  • Suárez-Baldrís, Santi. Castells i televisió. Valls: Cossetània, 1998
  • Terraza, Santi. 50 actuacions castelleres del segle XX. Diades que han fet història. Tarragona: Edicions El Mèdol, 2000
  • Wetzel, Gereon. Castells. DVD. Munic: DocCollection, 2008

[edita] Referències

v • d • e
Notes i Referències
  1. ↑ La fura: Història [1]
  2. ↑ 2,0 2,1 Pere Català i Roca, Els castells dels Xiquets de Valls, [2]
  3. ↑ Colla Vella dels Xiquets de Valls (1801-1876) [3]
  4. ↑ Història dels Castells, Jordi Morant, pàg87.
  5. ↑ Món Casteller, pàg. 402.
  6. ↑ : amb un sol aixecador i un sol enxaneta. Quan coronen l'estructura del tres, l'enxaneta passa a col·locar-se d'acotxador de la torre i i qui havia fet d'acotxador al tres fa d'enxaneta a la torre.
  7. ↑ http://www.collavella.com/arxiu_1919-1946.php
  8. ↑ 50 Actuacions castellers del S.XX, Santi Terraza; pàg 34
  9. ↑ Avel·lí Artís Gener i Bienve Moya, Festes populars a Catalunya, pàg. 128. Editorial HMB, 1980. ISBN 84-85123-83-2
  10. ↑ http://www.nensdelvendrell.org/index.php?option=com_content&task=view&id=21&Itemid=26
  11. ↑ Toni Mañané, Els Castells des del punt de vista femení [4]
  12. ↑ Maria José Rodríguez, Dones en peu de festa, El Punt, de març de 2008
  13. ↑ 13,0 13,1 13,2 13,3 Miralles i Figueres, Eloi. Fem pinya! Barcelona, 1981. Ed. Diàfora. ISBN 84-85205-37-5
  14. ↑ 14,0 14,1 Coordinadora de colles castelleres de Catalunya, Fem Pinya, març 2008
  15. ↑ Cristina Sáez, Eficàcia provada [5]
  16. ↑ Castellers de Mollet Una mica de tècnica [6]
  17. ↑ 7 dies Consternació en el món casteller per la mort d'una nena castellera de 12 anys dels Capgrossos de Mataró del 8 al 23 d'agost de 2006
  18. ↑ Estudi realitzat entre el 1993-1996 per Jaume Rosset, Rafel Abós, Jaume Canela i Josep Maria Saló i publicat a la "Revista de la Societat Catalana de Pediatria" al 1998
  19. ↑ http://www.elperiodico.cat/comunes/castellers/cat/1opinion4.asp
  20. ↑ "Castells", Revista Castellera Independent, número 12 setembre-octubre 2006. Pag.14-15

[edita] Articles relacionats

[edita] Enllaços externs

 A Wikimedia Commons hi ha contingut multimèdia relatiu a:
Casteller
Obtingut de «http://ca.wikipedia.org/wiki/Casteller»