Castellet de Banyoles

41° 3′ 41.65″ N, 0° 40′ 4.41″ E

Les fantàstiques torres pentagonals de defensa, a l'entrada del poblat

El Castellet de Banyoles, a la població de Tivissa, a la Ribera d'Ebre, és el poblat iber més extens de la Catalunya meridional.

Del jaciment destaquen fortament les seves dues impressionants torres de defensa pentagonals de l'entrada, la seva estratègica situació a uns 115 metres sobre el curs del riu Ebre, els tresors que s'hi recuperaren i les seves dimensions (superfície màxima potencial propera als 42.000 m²). Dels estudis realitzats fins ara, sembla desprendre's la idea d'una ocupació perifèrica i d'un gran espai central públic.

Moltes de les peces arqueològiques més espectaculars, localitzades a l'assentament, es troben actualment al Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona. L'anomenat tresor de Tivissa fou descobert el 1927 i està format per quatre pàteres de plata daurada, diversos vasos d'argent i dos collarets. Anteriorment, el 1912, aparegueren un conjunt d'arracades, braçalets, anells i monedes i el 1925 un parell de bous de bronze.

De moment, les excavacions han fet palès només un únic nivell de destrucció corresponent a finals del segle III aC, tot i que sembla existir una certa reocupació a finals del segle II aC i durant el segle I aC. Les darreres excavacions també demostren la presència d'un campament militar romà vora l'assentament ibèric ilercavó.

Sembla prou documentada la seva destrucció sobtada i violenta, probablement durant els darrers anys de la Segona Guerra Púnica i en relació a les revoltes dels poblats indígenes esmentades per les fonts històriques.

El conjunt del jaciment ibèric del Castellet de Banyoles fou declarat Monument Histórico-Artístic i Arqueològic nacional el 1978 (Real Decreto 2.947 de 27 d'octubre i BOE del 15 de desembre).

• 
  L'entrada al jaciment
• 
  Detall de les torres pentagonals
• 
  Detall d'una de les torres pentagonals
• 
  L'interior de les torres
• 
  El barri de vivendes de la zona nord-occidental del poblat
• 
  Restes de la fortificació que dóna nom al poblat
• 
  Detall de la fortificació, amb les espitlleres de defensa
• 
  Detall de la fortificació, sobre el riu Ebre

Bibliografia

• Noguera, J. (2002). Ibers a l'Ebre (Primera edició). Flix: Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (Obra guanyadora del X Premi d'Assaig Artur Bladé Desumvila, 2001). ISBN: 84-922946-2-0.