Castellet de Banyoles

De la Viquipèdia, l'enciclopèdia lliure
Aquesta és una versió anterior d'aquesta pàgina, de data 13:04, 1 maig 2009 amb l'última edició de El noi de la garriga (discussió | contribucions). Pot tenir inexactituds o contingut no apropiat no present en la versió actual.

41° 3′ 41.65″ N, 0° 40′ 4.41″ E / 41.0615694°N,0.6678917°E / 41.0615694; 0.6678917

Les fantàstiques torres pentagonals de defensa, a l'entrada del poblat

El Castellet de Banyoles, a la població de Tivissa, a la Ribera d'Ebre, és el poblat iber més extens de la Catalunya meridional.

Del jaciment destaquen fortament les seves dues impressionants torres de defensa pentagonals de l'entrada, la seva estratègica situació a uns 115 metres sobre el curs del riu Ebre, els tresors que s'hi recuperaren i les seves dimensions (superfície màxima potencial propera als 42.000 m2). Dels estudis realitzats fins ara, sembla desprendre's la idea d'una ocupació perifèrica i d'un gran espai central públic.

Moltes de les peces arqueològiques més espectaculars, localitzades a l'assentament, es troben actualment al Museu d'Arqueologia de Catalunya a Barcelona. L'anomenat tresor de Tivissa fou descobert el 1927 i està format per quatre pàteres de plata daurada, diversos vasos d'argent i dos collarets. Anteriorment, el 1912, aparegueren un conjunt d'arracades, braçalets, anells i monedes i el 1925 un parell de bous de bronze.

De moment, les excavacions han fet palès només un únic nivell de destrucció corresponent a finals del segle III aC, tot i que sembla existir una certa reocupació a finals del segle II aC i durant el segle I aC. Les darreres excavacions també demostren la presència d'un campament militar romà vora l'assentament ibèric ilercavó.

Sembla prou documentada la seva destrucció sobtada i violenta, probablement durant els darrers anys de la Segona Guerra Púnica i en relació a les revoltes dels poblats indígenes esmentades per les fonts històriques.

El conjunt del jaciment ibèric del Castellet de Banyoles fou declarat Monument Histórico-Artístic i Arqueològic nacional el 1978 (Real Decreto 2.947 de 27 d'octubre i BOE del 15 de desembre).[1]

Bibliografia

  • Noguera, J. (2002). Ibers a l'Ebre (Primera edició). Flix: Centre d'Estudis de la Ribera d'Ebre (Obra guanyadora del X Premi d'Assaig Artur Bladé Desumvila, 2001). ISBN: 84-922946-2-0.

Referències